Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Treballs pràctics (selectividad), Ejercicios de Química

temario de química para selectividad

Tipo: Ejercicios

2019/2020

Subido el 09/06/2020

gal-la-pujol-torres
gal-la-pujol-torres 🇪🇸

4.5

(4)

9 documentos

1 / 17

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Treballs pràctics
1. La sorra és insoluble en aigua i en tetraclorur de carboni. La sal comuna és
soluble en aigua però no ho és en tetraclorur de carboni. L’àcid esteàric,
CH3(CH2)16COOH, és insoluble en aigua i soluble en tetraclorur de carboni.
a) Expliqueu, mitjançant un esquema, els passos que hauríeu de fer al laboratori
per separar una mescla de sorra, sal comuna i àcid esteàric, i anomeneu els
estris de laboratori que faríeu servir.
b) Com podríeu provar que l'àcid esteàric obtingut és pur?
c) Als envasos de tetraclorur de carboni i d’àcid esteàric s'observen,
respectivament, els pictogrames següents:
Indiqueu-ne i expliqueu-ne el significat.
Referència: SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA JUNY
2. Es disposa de làmines de coure, ferro, zinc i plata, sals d’aquests elements i
material divers de laboratori.
a) Quina seria la pila amb un potencial estàndard més alt que es podria muntar?
b) Expliqueu com prepararíeu la pila corresponent al laboratori. Feu-ne un
esquema i indiqueu el càtode, l'ànode i el sentit en què circulen els electrons pel
circuit extern.
DADES: E0(Zn2+/Zn) = –0,76 V; E0(Cu2+/Cu) = 0,34 V; E0(Ag+/Ag) = 0,80 V; E0(Fe2+/
Fe) = –0,41 V
Referència: SÈRIE 3 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA JUNY
3. Es disposa d'àcid sulfúric de concentració 20 % en massa i densitat d’1,2 g·cm
3.
a) Calculeu el volum d'àcid necessari per neutralitzar 50 cm3 d'una dissolució
aquosa que conté 2,4 g d'hidròxid de liti.
b) Expliqueu el procediment que seguiríeu al laboratori i indiqueu els estris que
empraríeu per fer la valoració.
c) Als envasos d'àcid sulfúric s'observen les etiquetes de seguretat següents:
Indiqueu-ne i expliqueu-ne el significat.
DADES: Masses atòmiques: S = 32; Li = 7; O = 16; H = 1.
Pàgina 1 de 17
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Treballs pràctics (selectividad) y más Ejercicios en PDF de Química solo en Docsity!

  1. La sorra és insoluble en aigua i en tetraclorur de carboni. La sal comuna és soluble en aigua però no ho és en tetraclorur de carboni. L’àcid esteàric, CH 3 (CH 2 ) 16 COOH, és insoluble en aigua i soluble en tetraclorur de carboni. a) Expliqueu, mitjançant un esquema, els passos que hauríeu de fer al laboratori per separar una mescla de sorra, sal comuna i àcid esteàric, i anomeneu els estris de laboratori que faríeu servir. b) Com podríeu provar que l'àcid esteàric obtingut és pur? c) Als envasos de tetraclorur de carboni i d’àcid esteàric s'observen, respectivament, els pictogrames següents: Indiqueu-ne i expliqueu-ne el significat. Referència: SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA JUNY
  2. Es disposa de làmines de coure, ferro, zinc i plata, sals d’aquests elements i material divers de laboratori. a) Quina seria la pila amb un potencial estàndard més alt que es podria muntar? b) Expliqueu com prepararíeu la pila corresponent al laboratori. Feu-ne un esquema i indiqueu el càtode, l'ànode i el sentit en què circulen els electrons pel circuit extern. DADES: E^0 (Zn2+/Zn) = –0,76 V; E^0 (Cu2+/Cu) = 0,34 V; E^0 (Ag+/Ag) = 0,80 V; E^0 (Fe2+/ Fe) = –0,41 V Referència: SÈRIE 3 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA JUNY
  3. Es disposa d'àcid sulfúric de concentració 20 % en massa i densitat d’1,2 g·cm – (^3). a) Calculeu el volum d'àcid necessari per neutralitzar 50 cm^3 d'una dissolució aquosa que conté 2,4 g d'hidròxid de liti. b) Expliqueu el procediment que seguiríeu al laboratori i indiqueu els estris que empraríeu per fer la valoració. c) Als envasos d'àcid sulfúric s'observen les etiquetes de seguretat següents: Indiqueu-ne i expliqueu-ne el significat. DADES: Masses atòmiques: S = 32; Li = 7; O = 16; H = 1.

Referència: SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA SETEMBRE

  1. Una sosa càustica comercial conté hidròxid de sodi i impureses que no tenen caràcter àcid-base. Es dissolen 25,06 g de la sosa càustica comercial en aigua fins a obtenir un volum total d’1 litre de dissolució. Es valoren 10 cm^3 d’aquesta dissolució i es gasten 11,45 cm^3 d’àcid clorhídric 0,5 M. a) Calculeu el % en massa d’hidròxid de sodi que conté la sosa comercial. b) Expliqueu com faríeu la valoració al laboratori, i anomeneu el material que utilitzaríeu. DADES: Masses atòmiques: Na = 23; O = 16; H = 1. Referència: SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 QUÍMICA SETEMBRE
  2. El sulfat de coure (II) és soluble en aigua; l’àcid benzoic és pràcticament insoluble en aigua freda, però la seva solubilitat augmenta amb la temperatura, i sublima quan s’escalfa suaument; el sulfat de bari és insoluble en aigua. a) Feu un esquema de com es podrien separar aquests tres compostos a partir d’una mescla sòlida que els contingui. b) Indiqueu el material de laboratori que caldria emprar. c) Tant als envasos de l’àcid benzoic com als de sulfat de bari podem observar el pictograma següent; expliqueu-ne el significat. Referència: SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 QUÍMICA JUNY
  3. Les picades d’alguns insectes injecten a la pell un verí que conté, entre altres coses, una certa quantitat d’àcid fòrmic (o metanoic), l’acció irritant del qual pot alleugerir-se aplicant-hi productes farmacèutics que continguin dissolucions d’amoníac. a) Escriviu la reacció que té lloc entre l’àcid fòrmic i una solució d’amoníac.

c) Indiqueu i justifiqueu quines precaucions cal prendre al laboratori en utilitzar l’àcid sulfúric. DADES: masses atòmiques: H = 1; O = 16; S = 32 Referència: SÈRIE 2 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 QUÍMICA JUNY

  1. L’etiqueta d’un flascó d’àcid acètic concentrat indica que és del 84,2% en massa i que la seva densitat és 1,069 g · cm–3. a) Calculeu la concentració molar de l’àcid acètic del flascó. b) Determineu el volum de l’àcid concentrat necessari per preparar 100 cm^3 de dissolució d’àcid acètic 3 M. c) Expliqueu com faríeu aquesta preparació al laboratori i anomeneu el material que utilitzaríeu. DADES: masses atòmiques: H = 1; C = 12; O = 16 Referència: SÈRIE 1 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 QUÍMICA SETEMBRE
  2. a) Calculeu quin volum d’una dissolució 1,2 M d’hidròxid de sodi s’ha de diluir fins a 500 cm^3 per obtenir una dissolució de concentració 4,8 · 10–2^ mol · dm–3. b) Expliqueu el procediment i els estris de laboratori que utilitzaríeu per preparar aquesta dissolució diluïda. c) Indiqueu si caldria posar cap advertència de perillositat en el flascó de l’hidròxid de sodi i en cas afirmatiu quina seria. Referència: SÈRIE 2 PAU. LOGSE. Curs 2002-2003 QUÍMICA JUNY
  3. La concentració d’un àcid nítric comercial és del 60% en massa, i la seva densitat és 1,31 g · cm–3. a) Calculeu la molaritat de l’àcid nítric comercial. b) Indiqueu quin volum d’àcid nítric comercial és necessari per preparar 500 cm^3 d’àcid nítric 0,2 molar. c) Expliqueu de quina manera faríeu aquesta preparació al laboratori i quin material caldria utilitzar. DADES: masses atòmiques: N = 14; O = 16; H = 1 Referència: SÈRIE 5 PAU. LOGSE. Curs 2002-2003 QUÍMICA JUNY
  4. El iodur de plom (II) és una sal de color groc, força insoluble en aigua freda, que es pot obtenir barrejant dissolucions de nitrat de plom (II) i iodur de potassi. a) Escriviu la reacció de precipitació que té lloc. b) Si barregem 1 L de dissolució 0,1 M de nitrat de plom (II) amb 1 L de dissolució 0,1 M de iodur de potassi, calculeu la quantitat en grams de iodur de plom (II) que s’obtindrà (suposant que és totalment insoluble). c) Expliqueu quin procediment seguiríeu al laboratori per preparar les dissolucions anteriors a partir dels productes sòlids i per separar el precipitat format. DADES: masses atòmiques: N = 14; O = 16; K = 39; I = 127; Pb = 207

Referència: SÈRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2002-2003 QUÍMICA SETEMBRE

  1. Disposem de propanol líquid pur (CH 3 CH 2 CH 2 OH) i d’una dissolució 1 M de iodur de potassi (KI). Volem preparar 500 cm^3 d’una dissolució aquosa que contingui 0,04 mol · dm–3^ de iodur de potassi i 0,4 mol · dm–3^ de propanol. a) Calculeu els volums de cadascuna de les dissolucions de partida que cal utilitzar per fer aquesta preparació. b) Descriviu de manera detallada el procediment de laboratori que cal seguir per fer la preparació i anomeneu el material que cal emprar. DADES: masses atòmiques: H = 1; C = 12; O = 16 densitat del propanol = 0,80 g · cm– Referència: SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 QUÍMICA JUNY
  2. Una ampolla de dissolució d’àcid fòrmic (o metanoic) indica a l’etiqueta una concentració de 0,015 M. Per comprovar l’exactitud d’aquesta dada, valorem una mostra de 20 cm^3 d’aquesta dissolució amb hidròxid de potassi de concentració 0,01 M. a) Escriviu la reacció que té lloc entre l’àcid fòrmic i l’hidròxid de potassi. b) En la valoració es consumeixen 2 cm^3 menys de dissolució d’hidròxid de potassi del que caldria esperar. Trobeu la concentració veritable de l’àcid fòrmic. c) Expliqueu detalladament la manera de fer aquesta valoració al laboratori i anomeneu el material emprat. Referència: SÈRIE 1 PAU. Curs 2003-2004 QUÍMICA JUNY
  3. Disposem de dissolució de nitrat de coure (II) 1 M i dissolució de sulfat d’estany (II) 1 M, com també de barretes de coure i estany i material divers de laboratori. a) Expliqueu com construiríeu una pila amb aquests components. Dibuixeu un esquema de la pila i anomeneu el material emprat. b) Indiqueu l’ànode i el càtode i les reaccions que hi tenen lloc. c) Indiqueu el sentit de circulació dels electrons i trobeu la força electromotriu de la pila. DADES: E^0 (Cu2+/Cu) = 0,34 V; E^0 (Sn2+/Sn) = –0,14 V Referència: SÈRIE 5 PAU. Curs 2003-2004 QUÍMICA SETEMBRE

Referència: SÈRIE 1 PAU. Curs 2005-2006 QUÍMICA JUNY

  1. A 25 °C es té una dissolució 0,100 M d’àcid acètic en la qual l’àcid es troba ionitzat un 1,3%. a) Calculeu el pH d’aquesta dissolució. b) Calculeu el valor de Ka a 25 °C. c) Calculeu el volum d’una dissolució 0,250 M d’hidròxid de potassi necessari per valorar 50 mL de la dissolució d’àcid acètic. d) Detallant el procediment seguit, els materials i l’indicador emprats, expliqueu com faríeu al laboratori la valoració de l’apartat anterior. Referència: SÈRIE 4 PAU. Curs 2005-2006 QUÍMICA SETEMBRE
  2. En la fermentació acètica del vi, l’etanol (alcohol etílic) reacciona amb l’oxigen de l’aire i es transforma en àcid acètic i aigua, i dóna lloc al vinagre. Un vinagre comercial té un 4,286 % en massa d’àcid acètic i una densitat de 1, g/mL. 22.1. Calculeu la molaritat de l’àcid acètic en aquest vinagre i el pH que tindrà una solució de HCl d’aquesta mateixa concentració. 22.2. Calculeu el volum d’aquest vinagre necessari per a preparar 100 mL d’una solució 0,080 M d’àcid acètic. 22.3. Indiqueu el material necessari i el procediment que s’ha de seguir per a preparar la solució de l’apartat anterior. DADES: Masses atòmiques: C = 12,0; H = 1,0; O = 16,0. Referència: SÈRIE 1 Proves d’accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Química JUNY
  3. En presència d’àcid sulfúric, el peròxid d’hidrogen (H 2 O 2 ) reacciona amb el permanganat de potassi i dóna sulfat de manganès (II), sulfat de potassi, oxigen i aigua. De fet, aquesta reacció es fa servir per a determinar la concentració de peròxid d’hidrogen en una aigua oxigenada comercial. 23.1. Igualeu pel mètode de l’ió-electró la reacció entre el peròxid d’hidrogen i el permanganat de potassi. 23.2. Per a determinar la concentració de peròxid d’hidrogen en una aigua oxigenada comercial es prenen exactament 25 mL de l’aigua oxigenada, s’acidifiquen amb la quantitat suficient d’àcid sulfúric, i el conjunt es dilueix fins a 250 mL amb aigua destil·lada. Expliqueu, indicant l’utillatge i el procediment escaients, com prepararíeu de manera precisa al laboratori aquesta solució diluïda de l’aigua oxigenada comercial. 23.3. Considerant que 10,0 mL de la solució diluïda de l’aigua oxigenada així preparada reaccionen de manera estequiomètrica amb 22,0 mL d’una solució de permanganat de potassi 0,020 M, determineu la molaritat d’aquesta solució diluïda.

Referència: SÈRIE 2 Proves D’accés a Universitat. Curs 2007-2008 Química JUNY

  1. Es valoren 20 mL d’una solució 0,50 M d’àcid acètic (àcid feble) amb una solució 1,0 M d’hidròxid de potassi. 24.1. Calculeu el volum de la solució d’hidròxid de potassi que es necessitarà per a assolir el punt d’equivalència. 24.2. Raoneu, escrivint la reacció corresponent, si el pH en el punt d’equivalència serà 7, més gran que 7 o més petit que 7. 24.3. Expliqueu, indicant el material necessari i el procediment seguit, com prepararíeu al laboratori 50 ml d’una solució d’àcid acètic 0,25 M a partir de la solució 0,50 M de l’enunciat. Referència: SÈRIE 5 Proves D’accés a Universitat. Curs 2007-2008 Química JUNY
  2. L’àcid làctic és un àcid monopròtic feble que es troba a la llet i als productes lactis. En solució aquosa, la ionització d’aquest àcid es pot representar mitjançant la reacció següent: 25.1. Una solució aquosa 0,100 M d’àcid làctic té un pH = 2,44. Calculeu el valor de la constant d’acidesa (Ka). 25.2. Tres vasos de precipitats sense etiquetar contenen, respectivament, una solució aquosa de clorur de sodi, una solució aquosa de clorur d’amoni i una solució aquosa de lactat de sodi. Raoneu, escrivint les reaccions que s’escaiguin, com identificaríeu, amb l’ajut del paper indicador universal de pH, el contingut de cada vas de precipitats.
  1. El carbonat de calci i el carbonat de magnesi són dues sals molt poc solubles en aigua, amb unes constants producte de solubilitat, Kps, a 25 °C, que són 5,0 · 10 –9^ i 1,0 · 10–5, respectivament. 27.1. Considerant que els equilibris de solubilitat d’aquests carbonats són: CaCO 3 (s)  CO 3 2–^ (aq) + Ca2+^ (aq) MgCO 3 (s)  CO 3 2–^ (aq) + Mg2+^ (aq) raoneu quin dels dos carbonats és més soluble en aigua i calculeu la solubilitat d’aquest carbonat a 25 °C. Expresseu el resultat en mg · L–1. 27.2. Si es mesclen 100 mL d’una solució de clorur de magnesi 0,012 M amb 50 mL d’una solució de carbonat de sodi 0,060 M, precipitarà carbonat de magnesi? Raoneu la resposta. Podeu considerar que els volums de les solucions són additius. 27.3. Expliqueu com prepararíeu al laboratori els 100 mL de la solució de clorur de magnesi 0,012 M a partir d’una solució de clorur de magnesi 0,120 M. Quin material necessitaríeu? DADES: Masses atòmiques relatives: C = 12,0; O = 16,0; Mg = 24,3; Ca = 40,1. Referència: SÈRIE 3 Proves D’accés a Universitat. Curs 2008-2009 Química JUNY
  2. L’àcid clorhídric concentrat que s’utilitza als laboratoris és una solució aquosa de clorur d’hidrogen, un gas altament corrosiu i irritant. 28.1. Al laboratori es disposa d’una solució d’àcid clorhídric concentrat del 34, % en massa i densitat 1,175 g·mL–1. Calculeu la molaritat de l’àcid en solució. 28.2. A partir d’aquest àcid clorhídric concentrat es preparen 500 mL d’una solució d’àcid clorhídric 0,045 M. a) Calculeu el pH de la solució d’àcid clorhídric 0,045 M. b) Calculeu el volum de la solució d’àcid clorhídric concentrat que cal per a preparar els 500 mL d’àcid clorhídric 0,045 M. c) Expliqueu detalladament com prepararíeu aquesta solució i indiqueu les mesures de seguretat personal que adoptaríeu. DADES: Masses atòmiques relatives: H = 1,0; Cl = 35,5. Referència: SÈRIE 1 Proves D’accés a Universitat. Curs 2008-2009 Química SETEMBRE
  1. Mitjançant el procés d’electròlisi de l’aigua es poden obtenir hidrogen i oxigen gasosos. a) Indiqueu el material que necessitaríeu per a dur a terme aquest procés al laboratori i feu un esquema del muntatge experimental. Escriviu les equacions de les semireaccions que tenen lloc en cadascun dels elèctrodes. b) Determineu el volum d’hidrogen, mesurat a 1,0 atm i 25 °C, que s’obtindrà en efectuar l’electròlisi de l’aigua durant mitja hora amb una intensitat de corrent de 2,0 A. DADES: R = 0,082 atm·L·K–1·mol–1^ = 8,31 J ·K–1·mol–1. F = 9,65 · 10^4 C·mol–1. Referència: SÈRIE 1 Proves D’accés a Universitat. Curs 2009-2010 Química JUNY
  2. Volem obtenir la corba de valoració de 25 mL d’una solució aquosa d’àcid clorhídric 0,500 M amb una solució aquosa d’hidròxid de sodi 0,500 M. a) Expliqueu el procediment experimental que seguiríeu al laboratori i indiqueu el material que faríeu servir per a obtenir la corba de valoració. b) Escriviu la reacció de valoració, feu un dibuix aproximat de la corba de valoració i assenyaleu-hi el punt d’equivalència. Raoneu quin pH tindrà la valoració en aquest punt a 25 °C. Referència: SÈRIE 4 Proves D’accés a Universitat. Curs 2009-2010 Química JUNY
  3. Es vol efectuar un experiment al laboratori per a determinar, de manera aproximada, l’entalpia de dissolució de l’hidròxid de potassi en aigua. a) Descriviu el procediment que seguiríeu al laboratori i el material que faríeu servir. b) Si en dissoldre 2,0 g d’hidròxid de potassi en 200 mL d’aigua es produeix un increment en la temperatura de la solució de 2,5 °C, quina és l’entalpia molar de la reacció de dissolució de l’hidròxid de potassi? DADES: Considereu negligible la calor absorbida pel recipient. Capacitat calorífica específica de la solució = 4,18 J · g–1^ · °C–1. Densitat de la solució = 1,0 g·mL–1. Masses atòmiques relatives: H = 1,0; O = 16,0; K = 39,1. Referència: SÈRIE 2 Proves D’accés a Universitat. Curs 2009-2010 Química SETEMBRE
  4. L’acidesa del vinagre prové del contingut que té en àcid etanoic, habitualment anomenat àcid acètic, la concentració del qual es pot determinar mitjançant una valoració amb hidròxid de sodi. a) Escriviu l’equació de la reacció de valoració. Calculeu la concentració d’àcid acètic en el vinagre, expressada en mol·L–1, tenint en compte que en la valoració de 10,00 mL d’un vinagre comercial calen 22,50 mL d’una solució d’hidròxid de sodi 0,4120M per a arribar al punt final. b) Expliqueu el procediment experimental que seguiríeu al laboratori per a dur a terme aquesta valoració, i indiqueu el material i els reactius que utilitzaríeu. Referència: SÈRIE 1 Proves D’accés a Universitat. Curs 2010-2011 Química JUNY
  1. Al laboratori disposem d’una solució d’àcid clorhídric 0,010 M i d’una solució d’hidròxid de sodi 0,50 M. Expliqueu el procediment experimental que seguiríeu i quin material utilitzaríeu en les situacions següents: a) Per a preparar 250,0 mL d’hidròxid de sodi 0,010 M a partir de la solució d’hidròxid de sodi 0,50 M. b) Per a obtenir la corba de valoració de 25,0 mL d’àcid clorhídric 0,010 M amb hidròxid de sodi 0,010 M. Referència: SÈRIE 1 Proves D’accés a Universitat. Curs 2011-2012 Química JUNY
  2. En dissoldre NaOH sòlid en aigua es desprèn calor. Si volem determinar, al laboratori, l’entalpia de dissolució del NaOH: a) Descriviu el procediment experimental que seguiríeu i indiqueu el material que utilitzaríeu. Ajudeu-vos amb dibuixos per indicar les accions a realitzar. b) Quines mesures experimentals cal prendre en el procediment experimental per poder calcular l’entalpia de dissolució? Expliqueu els càlculs que faríeu amb aquestes mesures. DADES: Suposeu que la capacitat calorífica específica i la densitat de les solucions aquoses són les mateixes que l’aigua. Capacitat calorífica específica de l’aigua = 4,18 J · K-1^ · g- Densitat de l’aigua = 1 g · cm- Suposeu negligible la calor absorbida pel recipient. Referència: Orientacions per a l’examen. Model exercici A. Química PAU 2012
  3. Volem muntar al laboratori la següent pila, en condicions estàndard: Cu (s) | Cu2+^ (aq) || Ag+^ (aq) | Ag (s) a) Descriviu el procedimental experimental que seguiríeu, tot indicant el material que utilitzaríeu. Feu un dibuix del muntatge. b) Escriviu les semireaccions de reducció i oxidació, i la reacció iònica global de la pila. Calculeu la seva força electromotriu (FEM), en condicions estàndard i 298 K. DADES: Potencials estàndard de reducció, a 298 K: Eo^ (Cu2+/Cu) = 0,34 V; Eo^ (Ag+/Ag) = 0,80 V. Referència: Orientacions per a l’examen. Model exercici B. Química PAU 2012
  1. El salfumant és un producte comercial que conté HCl i que s’utilitza per a la neteja i desinfecció de vàters. Per a determinar el contingut de HCl d’un salfumant comercial es pot dur a terme una valoració àcid-base emprant hidròxid de sodi com a reactiu valorant. a) Disposem d’una solució d’hidròxid de sodi 2,000 M. Quin volum d’aquesta solució ens cal per a preparar 250,0 mL d’una solució d’hidròxid de sodi 0,400 M? Indiqueu el material necessari per a preparar aquesta solució al laboratori. b) Expliqueu el procediment experimental per a dur a terme la valoració de 5, mL de la mostra de salfumant amb la solució d’hidròxid de sodi 0,400 M, i indiqueu el material i els reactius que utilitzaríeu. Referència: SÈRIE 4 Proves D’accés a Universitat. Curs 2012-2013 Química JUNY
  2. Un dels problemes principals de les cafeteres són els dipòsits de calç que s’hi generen perquè les espatllen i alteren el gust del cafè. Per aquest motiu és convenient descalcificar-les periòdicament i es recomana utilitzar descalcificadors a base d’àcid làctic, el qual, a més de ser eficaç contra la calç, és biodegradable i no corrosiu per a les peces metàl·liques de la cafetera. L’etiqueta de l’ampolla d’un descalcificador comercial líquid diu que conté un 45 % en massa d’àcid làctic. Per a determinar la concentració exacta d’aquest àcid es vol fer una volumetria àcid-base al laboratori. a) Atès que el descalcificador comercial és massa concentrat per a valorar-lo directament, decidim diluir-lo deu vegades amb aigua destil·lada, de manera que la concentració d’àcid làctic en la solució diluïda serà del 4,5 % en massa. Per fer- ho, disposem dels lots de material de vidre següents:
  1. Volem muntar una pila, en condicions estàndard i a 298 K, que té la notació següent: Fe (s) | Fe3+^ (aq, 1 M) || Cu2+^ (aq, 1 M) | Cu (s) a) Escriviu les semireaccions que es produeixen a l’ànode i al càtode i indiqueu- ne la polaritat. Escriviu la reacció global de la pila i calculeu-ne la força electromotriu. b) Expliqueu el procediment experimental per a construir aquesta pila al laboratori i mesurar-ne la força electromotriu. Indiqueu, també, el material i els reactius que necessiteu. DADES: Potencial estàndard de reducció, a 298 K: E° (Cu2+/Cu) = 0,34 V; E° (Fe3+/Fe) = –0,04 V Referència: SÈRIE 5 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2014 SETEMBRE
  2. Volem fabricar piles de diferent força electromotriu al laboratori i disposem d’elèctrodes dels metalls següents: coure, níquel i ferro. Preparem solucions de concentració 1,0 mol L–1^ dels ions Cu2+, Ni2+^ i Fe2+^ a partir de sals solubles en aigua i, a més, disposem d’una solució aquosa concentrada de KCl. a) De totes les piles que podem muntar, justifiqueu quina tindrà la força electromotriu màxima. Calculeu-ne la força electromotriu. b) Expliqueu com muntaríeu al laboratori una pila en què els elèctrodes fossin el níquel i el ferro, i esmenteu el material i els reactius necessaris. Dibuixeu un esquema de la pila i indiqueu la polaritat dels elèctrodes. DADES: Suposeu que treballem en condicions estàndard i a 298 K. Potencial estàndard de reducció, a 298 K: E° (Cu2+/Cu) = +0,34 V; E° (Ni2+/Ni) = –0,25 V; E° (Fe2+/Fe) = –0,44 V Referència: SÈRIE 2 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2015 JUNY
  3. Amb el pas del temps, les canonades poden tenir problemes d’obturació a causa de residus que hi poden quedar adherits. Al mercat trobem diferents desembussadors comercials líquids, alguns dels quals són a base de NaOH. Per a determinar la concentració d’aquest compost en el producte comercial podem efectuar una valoració àcid-base emprant com a valorant una solució d’àcid clorhídric de concentració coneguda. a) Valorem 5,0 mL d’un desembussador comercial líquid que conté NaOH amb una solució d’àcid clorhídric 0,902 M i calen 41,5 mL d’aquesta solució àcida per a arribar al punt final. Escriviu la reacció de valoració i calculeu la concentració de NaOH que conté el desembussador comercial líquid, expressada en g L–1. b) Expliqueu el procediment experimental que seguiríeu al laboratori per a dur a terme aquesta valoració i indiqueu el material i els reactius que utilitzaríeu. DADES: Masses atòmiques relatives: H = 1,0; O = 16,0; Na = 23, Referència: SÈRIE 4 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2015 JUNY
  1. El iodur de plom (II) (PbI 2 ) és una sal de color groc, força insoluble en aigua freda, que es pot obtenir mesclant dissolucions aquoses de nitrat de plom (II) (Pb(NO 3 ) 2 ) i de iodur de potassi (KI). a) Escriviu la reacció de precipitació del iodur de plom (II) i expliqueu raonadament, fent els càlculs necessaris, si precipitarà iodur de plom (II) quan mesclem 0,25 L de dissolució aquosa 0,15 M de iodur de potassi amb 0,25 L de dissolució aquosa de nitrat de plom (II) 0,15 M, a 25 °C. Suposeu que els volums són additius. b) Expliqueu quin procediment seguiríeu al laboratori, esmenteu quins materials utilitzaríeu i feu els càlculs necessaris per a preparar la dissolució aquosa, abans esmentada, de iodur de potassi a partir del producte sòlid. DADES: Masses atòmiques relatives: K = 39; I = 127. Constant del producte de solubilitat del PbI 2 a 25 °C: Kps = 7,9×10–9. Referència: SÈRIE 3 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2016 JUNY
  2. L’ibuprofèn, que podem representar com a C 12 H 17 COOH, és un antiinflamatori que s’utilitza per a combatre el dolor i els estats febrils. És un àcid monopròtic feble que conté un sol grup àcid carboxílic (—COOH) a la seva molècula. Hem preparat al laboratori una solució aquosa 0,200 M d’aquest àcid i, en mesurar-ne el pH, obtenim un valor de 2,95 a 25 °C. a) Calculeu la constant d’acidesa, Ka, de l’ibuprofèn a 25 °C. b) Volem valorar la solució aquosa d’ibuprofèn 0,200 M amb NaOH 0,100 M, però al laboratori només disposem d’una solució de NaOH 0,400 M. Calculeu quin volum d’aquesta solució necessitem per a preparar 100,0 mL d’una solució de NaOH 0,100 M. Expliqueu com la prepararíeu al laboratori i indiqueu el material que utilitzaríeu. Justifiqueu si podem emprar el roig de metil com a indicador per a detectar el punt final d’aquesta valoració àcid-base. DADA: Interval de viratge (pH) del roig de metil: 4,2-6,2. Referència: SÈRIE 5 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2016 JUNY
  3. El vinagre és una dissolució aquosa d’àcid acètic (CH 3 COOH) en què hi ha com a mínim 5,0 g d’àcid per cada 100 mL de vinagre. L’Oficina del Consumidor decideix analitzar un vinagre determinat per veure si compleix les especificacions requerides. a) Prenem una mostra de 10 mL de vinagre i la valorem amb una dissolució aquosa d’hidròxid de sodi (NaOH) 1,0 M. El punt final s’aconsegueix amb 9,2 mL de dissolució bàsica. Digueu, fent els càlculs pertinents, si aquest vinagre compleix les normes vigents. La dissolució resultant de l’operació anterior és àcida, bàsica o neutra? Justifiqueu la resposta qualitativament. b) Expliqueu quin procediment seguiríeu al laboratori i quin material utilitzaríeu per a dur a terme la valoració. DADES: Masses atòmiques relatives: C = 12; H = 1; O = 16. Referència: SÈRIE 1 Proves d’accés a la universitat. Convocatòria 2016 SETEMBRE