4. L'UNIFICACIÓ D'ITÀLIA. EL RISORGIMENTO
·ITÀLIA ABANS DE L'UNIFICACIÓ
A mitjans segle XIX Itàlia poseia prou potencial humà i econòmic per
formar un gran país, però la seua fragmentació politica en estats i la
dependència d'Austria l'impedien. Abans de l'unificació, Itàlia es trobava
dividida en diferents estats i regnes:
- Regne de Llombardia-Véneto. Es trobava en mans austriaques i
pertanyia a la casa absolutista dels Habsburg.
- Els ducats de Parma, Mòdena i Toscana. Estaven governats per
princeps d'ascendència austriaca i depenien en certa manera d'Austria.
- Regne de Piamont-Sardenya. Regit per la casa dels Saboya,
monarquia constitucional d'ascendència italiana, fou el motor de l'unificació.
- Els Estats Pontificis. Governats autoritàriament pel Papa, el qual
dispossava d'una sèrie de territoris de l'Itàlia Central amb capital a Roma.
- Regne de les Dos Sicilies. Format per Nàpols i Sicilia i governat per
l'absolutisme borbònic.
·EL RISORGIMENTO. CAUSES DE L'UNIFICACIÓ
El procés d'unificació italià rep el nom de Resorgimento, el qual defenia
una identitat cultural italiana tenint present el passat comú dels italians.
>CULTURALMENT. El moviment nacionalista estigué en connexió amb el
Romanticisme, els músics i els escriptors també contribuiren a la formació del
nacionalisme italià, com Leopardi, Manzoni o Verdi.
>POLITICAMENT. Trobem que el nacionalisme italià tingué diverses
faccions i ideologies:
- Neogüelf. Representat pel sacerdot liberal Gioberti, defensava una
unitat italiana amb un model monàrquic confederal al voltant del Papa i amb
Carles
