¡Descarga vel islamic y más Apuntes en PDF de Antropología de la Religión solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ
Al següent treball he intentat descriure la situació i el debat que hi ha tant als països musulmans com als occidentals respecte al vel islàmic, observant, descrivint i comparant la informació recercada als diferent llibres que he trobat.
El debat del vel ocasiona múltiples debats i múltiples opinions al respecte, com per exemple la obligació a dur-lo, la llibertat d’elecció de les musulmanes, la prohibició de dur-lo i els simbolismes que amaga aquesta peça de vestir. Futurament hem limitaré a descriure i adjuntar tota la informació trobada i a comparar les diferents posicions.
1. SIGNIFICACIÓ DEL VEL
La indumentària és un dels terrenys on es manifesten els ideals de gènere i les identitats de les dones. D’aquesta forma, també és un espai on la repressió i la reivindicació es manifesten d’una manera més clara.
Sovint es diu que el vel islàmic o el hiyab és una forma de sotmetre a la dona ocultant- la davant dels homes en una posició superior jeràrquicament, però el vel o hiyab té un significat múltiple.
En l’antiga Aràbia, la posterior a Mahoma, el hiyab era un signe que marcava la respectabilitat, i era dut per aquelles dones lliures i per distingir-les de les esclaves i les prostitutes. El fet de que les altres no el portessin era un signe de inferioritat cap a l’home i de submissió davant la seva figura.
“Profeta! Digues a les teves esposes, a les teves filles i a les mullers dels creients que es cobreixin amb els seus mantells. És millor per tal que se les distingeixi i no siguin molestades” (Alcorà, s 33 al 35)
Cal esmentar que l’Alcorà en cap moment es refereix a la paraula vel com el que s’entén actualment pel vel islàmic, sinó que fa referència al terme de cortina. Tot i així, aquesta indumentària es convertí en un símbol religiós que indicava igualtat de l’home i la dona davant Déu i a l’hora una diferenciació de les dones “respectables” a les “no respectables”. Actualment, la dona que porta el hiyab, es vista, socialment, com reconeixedora pública de la identitat musulmana, i així defensen la seva decisió.
D’altra banda, el fet de la imposició del vel a segons quins països, el converteix en un símptoma d’exclusió social, impedint-les expressar la seva veu ni la possibilitat d’elecció. “Será la libertad de elección lo que marque el carácter transformador o represor de la prenda” (De Botton, Piugvert i Taleb, 2004, p.21).
D’aquesta manera, i tal i com exposen les autores esmentades, al llibre El velo elegido , l’ús de la indumentària haurà de ser analitzat respecte a la decisió de la dona, del que depèn les conseqüències transformadores i emancipadores, igual que els seus efectes de desigualtat que no comprenen la seva opinió.
2. VISIÓ DEL VEL AL ISLAM
que son considerades com a inferiors i víctimes d’una religió imposada tinguin veu en aquesta societat plural.
· Hiyab polític i hiyab personal
Cal diferenciar aquestes dos modalitats ja que aquestes poden ser les causants de les crítiques al món d’occident. El hiyab polític seria el que no preten considerar l’opinió i la consciència de la dona i, per tant, estarà fortament relacionat amb una relació de poder.
Arabia Saudí és un exemple clar d’aquesta imposició i ens il·lustra la forta relació de poder que és exercida entre el govern i la població. L’hiyab deixa de ser una opció per a ser una obligació, d’aquesta manera la importància ja no estarà a la vestimenta, sinó en la impossibilitat d’elecció de les dones amb l’objectiu de silenciar-les i institucionalitzar la seva inferioritat com a persones.
El fet de transgredir amb la legislació corresponent a l’hiyab pot tenir penalitzacions i càstigs. D’altra banda, el tema de la indumentària no és l’únic que atempta contra la dona, sinó que també se l’absté de rebre educació i sovint els càstigs porten a la mort d’aquestes per lapidació entre d’altres.
Des de occident, sovint, només es coneix aquesta cara imposada de l’hiyab però tal i com he mencionat abans, per tal de construir una societat multicultural i respectuosa s’ha de combatre la ignorància, per això també dedicaré un espai a l’hiyab personal el qual és adherit de forma conscient i voluntària a la doctrina islàmica, i no hi ha cap legislació d’obligatorietat de l’ús d’aquest.
El vel islàmic escollit, per tant, tindrà un significat de submissió a Déu i les dones que escullin posar-se’l estaran mostrant el respecte cap al seu Déu. El principi del hiyab, no només avarca la vestimenta, sinó que també avarca un simbolisme que no es veu anomenat el vel islàmic interior referent a l’ordre i el compromís que cada persona exerceix sobre si mateix. Aquest hiyab interior avarca els dos gèneres actuant amb pudor i sense cridar l’atenció i diferenciant entre lo públic i lo privat.
3. INDUMENTÀRIA OCCIDENTAL
Hem disposo a analitzar la vestimenta caracteritzada pel món occidental referent a la dona i a les normes socials establertes del moment, com per exemple el pantalon. Aquesta peça de roba estava reservada específicament per l’ús de l’home i es va adaptar a la dona com a conseqüència de la guerra per tal de fer més còmode el treball que havien de dur a terme les dones quan els seus marits eren lluitant. El fet que comencés a ser usat per les dones va ser una transgressió i a l’hora una revolució en el món de la moda.
També cal recordar que no fa gaire, el mocador que cobria el cap també era utilitzat a tota la zona del mediterrani, i en ocasions era imposat, per segons quines pràctiques religioses o tan sols per sortir al carrer. De fet, encara es pot seguir observant en dones grans que segueixen fent ús del mocador sobretot en zones rurals. D’altra banda, actualment quan una dona acudeix a veure al Papa té la obligatorietat de dur els cabells tapats.
Amb aquest discurs reflexiono sobre la vertadera modernitat d’occident i la proximitat que hi ha entre les dones que escollen dur-lo i les societats mediterrànies del segle XIX.
4. VISIÓ DEL VEL A OCCIDENT
Sovint les crítiques que procedeixen d’occident venen provocades per una incomprensió de la cultura musulmana, es a dir, des de un punt de vista etnocèntric, que és limita a parlar d’una altra cultura des de el punt de vista de la pròpia, paternalista i relatiu. El relativisme que acabo de mencionar busca uns paràmetres comuns a totes les cultures, d’aquesta manera la forma d’homogeneïtzar no ajuda ja que confon igualtat i respecte a les diferències culturals amb la homogeneïtzació Aquest relativisme destrueix les possibilitat de diàleg, d’acord i, per tant, d’acció coordinada entre les dones musulmanes i les feministes.
D’altra banda la prohibició i la censura del hiyab per part dels governs occidentals, perjudica de forma greu la llibertat de les dones d’escollir lliurement la seva vestimenta, al·legant que el hiyab és una mostra d’inferioritat de la dona davant l’home, en canvi, aquestes dones que viuen a occident i decideixen duu el vel islàmic, no estan obligades ni socialment ni legislativament, tot i així decideixen portar-lo.
La llibertat, per tant, tal i com he esmentat diversos cops, serà el fet més important i decisiu sobre el debat polèmic que avarca el vel islàmic.
D’altra banda, una dona musulmana propera a mi va arribar a Espanya amb la decisió de no posar-se el vel, desprès de 20 any vivint a Barcelona, va decidir posar-se’l com a reivindicació de la seva llibertat d’elecció i com a símbol de la seva identitat.
BIBLIOGRAFIA
De Botton, L., Puigvert, L., Taleb, F. (2004). El velo elegido (1 ed.). Barcelona: El Roure Editorial, S.A.
Bramon, Dolors. (2007). Ser dona i musulmana (1 ed.). Barcelona: Editorial Cruïlla.
Delcambre, Anne-Marie. (2003). L’Islam de les prohibicions: Els drets humans, la política, el laïcisme, la dona, el terrorisme... (1 ed.). Barcelona: L’esfera dels llibres.
Manji, Irshad. (2003). Mis dilemas con el Islam: Una mujer a favor de la tolerancia y la honestidad. (1 ed.). Madrid: Maeva ediciones.
Esquirol, Josep Maria. (2005). Uno mismo y los otros : De las experiencias existenciale a la interculturalidad. Barcelona: Herder Editorial.
Junta Islámica. (2011). Web Islam, comunidad virtual. Recuperat 15 de maig de 2011, des de http://www.webislam.es
