Laura Serra Comalat 2nB

COMENTARI DE TEXT 1 (S. MILL)

1. Explica breument (entre 60 i 100 paraules) les idees principals del text i com hi

apareixen relacionades.

El text anterior parla sobre l’Utilitarisme de Stuart Mill. Segons ell, els humans realitzen

bones accions per buscar el plaer i aconseguir la felicitat. Amb altres paraules, les

persones actuem bé per arribar a ser feliços. Mill relaciona el bé i la utilitat, considera

que allò bo és allò útil i que allò útil ens condueix cap a la felicitat.

L’utilitarisme de Mill es diferencia del de Bentham perquè Mill té en compte la qualitat a

més a més de la quantitat, és a dir, diferencia els plaers ja que afirma que no son

qualitativament iguals.

Mill afirma que uns experimenten la satisfacció de les dos classes de plaers, i que uns

altres només d’un plaer. Així doncs, aquests només gaudeixen d’una satisfacció efímera i

no completa.

2. Explica breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat que tenen en el

text els mots o les expressions següents:

-«Apetits animal»: Inferiors als intel·lectuals. Els tenim en comú amb la resta

d’animals.

-«Felicitat»: Pauta per la qual es guia l’utilitarisme. Diferent a l’acontentament.

Presència de plaer i absència de dolor. Determina si una acció es bona/dolenta

pel major nombre de persones.

3. Explica el sentit i la justificació, segons Mill, de la frase següent: “És totalment

compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més

desitjables i més valuosos que altres”. En la resposta t’ha de referir als aspectes

del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin

explícitament en el text i recorda.

L’afirmació anterior es refereix a l’Utilitarisme de Mill. En primer lloc, a diferència del de

Benham, Mill considera la qualitat dels plaers a més de la quantitat d’aquests, duent a

terme una distinció qualitativa dels plaers, ja que no són tots qualitativament iguals .

Mill afirmava que els homes fan accions bones per tal de produir un plaer i cercar la

felicitat, és a dir, que actuem bé perquè això ens fa feliços. Mill també identificava el bé

amb la utilitat. Considerava que allò bo era allò util, i que les accions útils ens condueixen

a la felicitat. Mill també declara que el fet de perseguir una virtut no és res més que un

mitjà per arribar a aquesta felicitat. Per ell, l’important és aconseguir la felicitat col·lectiva,

que afirma que no correspon a la suma dels interessos particulars i individuals. Per poder

arribar a aquesta felicitat col·lectiva, Mill defineix l’utilitarisme de la regla, que declara la

necessitat d’una regla universal.

Mill fa una divisió qualitativa dels tipus de plaers, els sensuals i els intel·lectuals. Els

plaers sensuals, són inferiors, momentanis (duren durant un curt període de temps) i són

corporis. No arriben a satisfer la felicitat. Els plaers intel·lectuals, en canvi, són superiors,

ja que estimulen la ment i la imaginació. Estan relacionats amb el desenvolupament

personal propi, amb la capacitat de conèixer i també créixer, i són els que ens permeten

arribar a la felicitat.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2 Comentaris de text Stuart Mill resolts y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

COMENTARI DE TEXT 1 (S. MILL)

1. Explica breument (entre 60 i 100 paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. El text anterior parla sobre l’Utilitarisme de Stuart Mill. Segons ell, els humans realitzen bones accions per buscar el plaer i aconseguir la felicitat. Amb altres paraules, les persones actuem bé per arribar a ser feliços. Mill relaciona el bé i la utilitat, considera que allò bo és allò útil i que allò útil ens condueix cap a la felicitat. L’utilitarisme de Mill es diferencia del de Bentham perquè Mill té en compte la qualitat a més a més de la quantitat, és a dir, diferencia els plaers ja que afirma que no son qualitativament iguals. Mill afirma que uns experimenten la satisfacció de les dos classes de plaers, i que uns altres només d’un plaer. Així doncs, aquests només gaudeixen d’una satisfacció efímera i no completa. 2. Explica breument (entre 5 i 15 paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

- «Apetits animal»: Inferiors als intel·lectuals. Els tenim en comú amb la resta

d’animals.

- «Felicitat»: Pauta per la qual es guia l’utilitarisme. Diferent a l’acontentament.

Presència de plaer i absència de dolor. Determina si una acció es bona/dolenta pel major nombre de persones.

3. Explica el sentit i la justificació, segons Mill, de la frase següent: “És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres”. En la resposta t’ha de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text i recorda. L’afirmació anterior es refereix a l’Utilitarisme de Mill. En primer lloc, a diferència del de Benham, Mill considera la qualitat dels plaers a més de la quantitat d’aquests, duent a terme una distinció qualitativa dels plaers, ja que no són tots qualitativament iguals. Mill afirmava que els homes fan accions bones per tal de produir un plaer i cercar la felicitat, és a dir, que actuem bé perquè això ens fa feliços. Mill també identificava el bé amb la utilitat. Considerava que allò bo era allò util, i que les accions útils ens condueixen a la felicitat. Mill també declara que el fet de perseguir una virtut no és res més que un mitjà per arribar a aquesta felicitat. Per ell, l’important és aconseguir la felicitat col·lectiva, que afirma que no correspon a la suma dels interessos particulars i individuals. Per poder arribar a aquesta felicitat col·lectiva, Mill defineix l’utilitarisme de la regla, que declara la necessitat d’una regla universal. Mill fa una divisió qualitativa dels tipus de plaers, els sensuals i els intel·lectuals. Els plaers sensuals, són inferiors, momentanis (duren durant un curt període de temps) i són corporis. No arriben a satisfer la felicitat. Els plaers intel·lectuals, en canvi, són superiors, ja que estimulen la ment i la imaginació. Estan relacionats amb el desenvolupament personal propi, amb la capacitat de conèixer i també créixer, i són els que ens permeten arribar a la felicitat.

També, diferencia l’acontentament de la vertadera felicitat. L’acontentament és considerat individual i per tant no és moral. La vertadera felicitat, en canvi, és social i col·lectiva i permet gaudir solidàriament, com la felicitat col·lectiva. Per últim, afirmava que calia respectar la dignitat humana. Aquests 3 punts els considerava totalment compatibles amb l’utilitarisme, el fet de cercar la més gran felicitat pel major nombre de persones.

4. Compara la concepció de Mill sobre com hem d’actuar amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat/a de la història de la filosofia occidental. Segons Mill s’ha d’actuar tenint en compte les conseqüències de les nostres accions, i guiant-nos també segons aquelles accions que ens produiran major plaer individual i col·lectivament. Si actuem seguint aquests punts col·laborarem a aconseguir la felicitat col·lectiva i solidària i també, com a conseqüència la individual. Així doncs, aconseguirem obtenir la felicitat màxima. Actuant d’aquesta manera ajudarem a que molta gent sigui feliç i que nosaltres també i així aconseguirem la felicitat màxima. Per últim, Mill considera que la felicitat és la raó per la qual hem de guiar les nostres accions morals, ja que determinem si una acció és bona o no a partir de la felicitat o el dolor que aquesta produeix al major nombre d’individus. La felicitat també incorpora altres elements de la regla com el desenvolupament personal, els plaers intel·lectuals i el respecte per la dignitat humana. Kant, en canvi, pensava que els humans han d’actuar desinteressadament. Amb altres paraules, actuar correctament sense esperar cap benefici ni esquivar cap càstig. Kant creia que a través d’actuar pel deure es pot a aconseguir que la nostra voluntat individual sigui bona. Si actuem de manera conforme al deure, és a dir, buscant beneficis propis, no aconseguirem una voluntat bona ni obtindrem el màxim contingut moral. Considera que aquelles ètiques que tenen un motiu extern com la felicitat, són heterònimes i materials perquè reben la llei moral des de la raó. Kant considera que la felicitat és un ideal de la imaginació i com a conseqüència no pot esdevenir finalitat moral ja que per poder-hi accedir hem de pensar en elements empírics. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic i no el categòric. 5. Explica si estàs d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: “És millor ser Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet”. Respon de manera raonada. Tal i com afirmava Mill, un “ximple satisfet” pot creure saber que ho està de satisfet, però a la realitat no estar-ho. D’aquesta manera, el ximple està experimentant un plaer momentani i no complet, i per tant aquesta satisfacció que creu tenir durarà un període determinat de temps, i després desapareixerà. El Sòcrates insatisfet, en canvi, sap que no està satisfet, i no viu enganyat com el ximple, que creu estar satisfet però que realment és una falsa satisfacció. El Sòcrates té prou coneixement sobre sí mateix com per saber que el que està experimentant no és plaer, perquè ha pogut experimentar els dos tipus de plaers i sap que allò que esta sentint, no ho és.

En segon lloc, diferencia l’acontentament de la vertadera felicitat. L’acontentament és considerat individual i per tant no és moral. La vertadera felicitat, en canvi, és social i col·lectiva i permet gaudir solidàriament, com la felicitat col·lectiva. Per últim, afirmava que calia respectar la dignitat humana. Aquests 3 punts els considerava totalment compatibles amb l’utilitarisme, el fet de cercar la més gran felicitat pel major nombre de persones.

4. Compara la concepció de la moral de Mill amb la concepció de la moral d'algun altre filòsof/a destacat La humanitat segons Mill forma part de la regla de l’Utilitarisme. Afirma que hi ha d’haver una regla de valor universal que contempli la dignitat humana i que tingui en compte el principi del dany per tal que cap situació que ens afavoreixi és bona si genera danys als demés. L’ètica de Mill es basa en l’utilitarisme. S’identifica la utilitat amb el bé, afirmant que allò bo també és útil i que com a conseqüència, la utilitat i la persecució de la virtut ens serveix com a mitjà per cercar la felicitat, que es la nostra principal finalitat. L’ètica també afirma que els actes morals i bons són útils sempre i quan ens apropin a la felicitat col·lectiva, i són inútils i dolents sempre que ens allunyen d’aquesta provocant- nos dolors. Per últim, Mill considera que la felicitat és la raó per la qual hem de guiar les nostres accions morals, ja que determinem si una acció és bona o no a partir de la felicitat o el dolor que aquesta produeix al major nombre d’individus. La felicitat també incorpora altres elements de la regla com el desenvolupament personal, els plaers intel·lectuals i el respecte per la dignitat humana. Kant, en canvi, basa la seva ètica en el deontologisme ètic. Afirma que les decisions i les lleis morals no depenen d’un principi extern com la felicitat sinó que la seva finalitat és el deure moral. La seva ètica és universal i formal. Considera que aquelles ètiques que tenen un motiu extern com la felicitat, són heterònimes i materials perquè reben la llei moral des de la raó. Kant considera que la felicitat és un ideal de la imaginació i com a conseqüència no pot esdevenir finalitat moral ja que per poder-hi accedir hem de pensar en elements empírics. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic i no el categòric. 5. Explica si estàs d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: "A vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui la que generarà més plaer". Argumenta la resposta. Totes les persones han sentit la obligació en alguna ocasió de fer alguna cosa que realment no volen. Molts cops impulsades perquè creuen que aquella acció és un deure seu i que l’han de complir. El fet de dur a terme aquestes accions moltes vegades ens aporta més perjudicis que no pas beneficis, però al capdavall, experimentem una mena de satisfacció per haver fet allò que havíem de fer. Moltes vegades el fet de no dur a terme aquestes accions que considerem els nostres deures, ens aportaria beneficis personals. No obstant, al fer-les moltes vegades ens sentim millor malgrat no aconseguir aquests interessos particulars, perquè si no haguéssim complert amb el deure, potser a la llarga ens hagués pesat la consciència.

Per tant, constantment fem accions guiant-nos per la moralitat d’aquesta, i no pels plaers individuals.

2 Comentaris de text Stuart Mill resolts, Ejercicios de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2 Comentaris de text Stuart Mill resolts y más Ejercicios en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

COMENTARI DE TEXT 1 (S. MILL)

- «Apetits animal»: Inferiors als intel·lectuals. Els tenim en comú amb la resta

- «Felicitat»: Pauta per la qual es guia l’utilitarisme. Diferent a l’acontentament.