Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comentari de text Stuart Mill, Exámenes selectividad de Historia de la Filosofía

Comentari de text Stuart Mill sobre la llibertat IV resolt.

Tipo: Exámenes selectividad

2020/2021

Subido el 13/03/2021

edurnevs12
edurnevs12 🇪🇸

5

(3)

5 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Text:
No té cap mena de justificació que una persona o una colla de persones diguin a
una altra criatura humana adulta que no pot fer amb la seva vida, en benefici propi,
allò que li plagui de fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu
propi benestar; l’interès que hi pot tenir qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort
lligam personal, és insignificant comparat amb el que hi té ella mateixa. L’interès que
la societat té específicament per aquesta persona de forma individual (llevat pel que
fa a la seva conducta vers els altres) és fragmentari i totalment indirecte, mentre
que, respecte als seus propis sentiments i circumstàncies, l’home o la dona més
vulgars tenen mitjans de coneixement incommensurablement
superiors als que pot
posseir qualsevol altre. La interferència de la societat
amb la intenció de prevaler
sobre el judici i els propòsits d’una persona en allò que la concerneix només a ella,
es basarà només en presumpcions generals, que poden ser totalment falses, i
encara que siguin certes, és fàcil que siguin aplicades malament als casos
individuals per persones que s’ho miren des de fora i no coneixen les circumstàncies
específiques d’aquests casos. Així, doncs, en aquesta esfera dels afers humans, la
individualitat té el seu camp d’acció propi. Pel que fa a la conducta dels uns vers els
altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles
generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de
cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.
John Stuart Mill. Sobre la llibertat,IV
1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del
text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Stuart Mill en aquest text defineix el concepte de la llibertat com tots els actes que
poguem fer sense perjudicar als demés i sense que els demés ens perjudiquin a
nosaltres. Una altre persona ajena a nosaltres no té cap dret a poder decidir per la
nostra voluntat. La societat en certs judicis individuals es basarà en premonicions
universals que poden ser falses. Tot i així, els éssers humans observin en la majoria
dels casos unes regles generals per a que sàpiguen que han de fer, però els
interessos de cadascú s'han d'exercir individualment lliures. 1'25 punt
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text el mot i l’expressió següents:[1 punt]
a)«incommensurablement»→ es refereix a una cosa immesurable.
b)«interferència de la societat»→ En aquest context significa que la societat invadeix
les llibertats d'algú. 1 punt
3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase
següent del text:
«Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans
observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què
atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual
té dret a exercir-se lliurement.»
(En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin
pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts]
En aquest text, Mill fa una defensa de l’àmbit privat de què tot individu disposa. La
oració seleccionada fa referència a què la llibertat té el dret de poder decidir
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comentari de text Stuart Mill y más Exámenes selectividad en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

Text: No té cap mena de justificació que una persona o una colla de persones diguin a una altra criatura humana adulta que no pot fer amb la seva vida, en benefici propi, allò que li plagui de fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que hi pot tenir qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, és insignificant comparat amb el que hi té ella mateixa. L’interès que la societat té específicament per aquesta persona de forma individual (llevat pel que fa a la seva conducta vers els altres) és fragmentari i totalment indirecte, mentre que, respecte als seus propis sentiments i circumstàncies, l’home o la dona més vulgars tenen mitjans de coneixement incommensurablement superiors als que pot posseir qualsevol altre. La interferència de la societat amb la intenció de prevaler sobre el judici i els propòsits d’una persona en allò que la concerneix només a ella, es basarà només en presumpcions generals, que poden ser totalment falses, i encara que siguin certes, és fàcil que siguin aplicades malament als casos individuals per persones que s’ho miren des de fora i no coneixen les circumstàncies específiques d’aquests casos. Així, doncs, en aquesta esfera dels afers humans, la individualitat té el seu camp d’acció propi. Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.

John Stuart Mill. Sobre la llibertat,IV

1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Stuart Mill en aquest text defineix el concepte de la llibertat com tots els actes que poguem fer sense perjudicar als demés i sense que els demés ens perjudiquin a nosaltres. Una altre persona ajena a nosaltres no té cap dret a poder decidir per la nostra voluntat. La societat en certs judicis individuals es basarà en premonicions universals que poden ser falses. Tot i així, els éssers humans observin en la majoria dels casos unes regles generals per a que sàpiguen que han de fer, però els interessos de cadascú s'han d'exercir individualment lliures. 1'25 punt

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:[1 punt] a) «incommensurablement»→ es refereix a una cosa immesurable. b) «interferència de la societat»→ En aquest context significa que la societat invadeix les llibertats d'algú. 1 punt

3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text: «Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts] En aquest text, Mill fa una defensa de l’àmbit privat de què tot individu disposa. La oració seleccionada fa referència a què la llibertat té el dret de poder decidir

individualment sobre les pròpies opcions vitals sense ser limitat o interferit per la llei si la meva opció no interfereix en la privacitat dels altres: per tant la llibertat és l’opció de l’autonomia personal. Les lleis regulen l’àmbit públic i les relacions socials però sobre l’àmbit personal no té cap poder. Cadascú ha de poder fer amb la seva vida allò que li sembli més útil per ser feliç, sense ser obstaculitzat o bescantat en l’àmbit jurídic com a conseqüència de la seva tria personal. Aquesta és una idea central del liberalisme polític i deriva de la confiança en l’autonomia de la raó que havia defensat el moviment Il•lustrat. La llibertat personal és un bé de caire qualitatiu perquè permet una vida més diversa i més creativa, lluny de la submissió a una tradició que sovint no fa altra cosa que perpetuar discriminacions o prejudicis. Com a contemporani de la revolució industrial, Mill creu en el progrés però el desenvolupament i el creixement no es poden limitar a la tecnologia, també cal que progressin la llibertat i la diversitat humanes i per això és necessària la llibertat. 1' punt

4.Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts] Compararé la filosofía sobre les llibertats de Kant amb la filosofia de Mill. Mentres que Kant ens parla que les llibertats estàn lligades a la raó i s'identifica amb les llibertats positives com la llibertat d'expressió o la llibertat de pensament, Stuart Mill establia que qualsevol individu té llibertats fins que atempta a les llibertats dels altres. Per exemple: Mentres que la filosofia kantiana diria alguna cosa com per exemple l'opinió d'un dinar directament sense tenir en compte els sentiments dels que l'han preparat O dels que els hi agrada, la filosofia de Mill tindria cura, i tot i que no l'agrades el plat, no ho diria directament perquè atempta contra les llibertats d'altres persones.

5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «En tot el que faig sempre he de tenir en compte què en pensaran els altres, perquè, ja sigui directament o indirectament, sempre tot el que jo faig pot afectar a tercers.» Responeu d’una manera raonada.[2 punts Des de la meva total desconeixença sobre el saber total de les llibertats, estic d'acord amb aquest pensament, ja què en aquest món no vivim sols, depenem

d'altres persones per poder conviure en societat amb altres éssers humans. Tothom

té sentiments i tothom pot resultar ferit. Tal com deia Mill, les nostres llibertats són

lliures fins què afecten a les llibertats d'una altre persona. I dóna igual que sigui

llibertats físiques com de pensament, perquè, per exemple, si estem al transport

públic i no hi han seients, quan entra una persona més dèbil que tu per tal de no

fallar en societat és correspost deixar-li el teu seient lliure. Ets lliure de fer-ho o no,

però la societat et distingirà d'una cosa o una altre segons com actuis en aquesta situació. Parlant de danys, fer mal físic tant psicològic a una altre persona també pot

provocar una aparença a la societat, que en cas de ser dolenta, seràs totalment

excluit i castigat, perquè, com he dit abans, tots som lliures fins què atemptem en la llibertat dels altres.