

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari de text Stuart Mill sobre la llibertat IV resolt.
Tipo: Exámenes selectividad
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Text: No té cap mena de justificació que una persona o una colla de persones diguin a una altra criatura humana adulta que no pot fer amb la seva vida, en benefici propi, allò que li plagui de fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que hi pot tenir qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, és insignificant comparat amb el que hi té ella mateixa. L’interès que la societat té específicament per aquesta persona de forma individual (llevat pel que fa a la seva conducta vers els altres) és fragmentari i totalment indirecte, mentre que, respecte als seus propis sentiments i circumstàncies, l’home o la dona més vulgars tenen mitjans de coneixement incommensurablement superiors als que pot posseir qualsevol altre. La interferència de la societat amb la intenció de prevaler sobre el judici i els propòsits d’una persona en allò que la concerneix només a ella, es basarà només en presumpcions generals, que poden ser totalment falses, i encara que siguin certes, és fàcil que siguin aplicades malament als casos individuals per persones que s’ho miren des de fora i no coneixen les circumstàncies específiques d’aquests casos. Així, doncs, en aquesta esfera dels afers humans, la individualitat té el seu camp d’acció propi. Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.
John Stuart Mill. Sobre la llibertat,IV
1.Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] Stuart Mill en aquest text defineix el concepte de la llibertat com tots els actes que poguem fer sense perjudicar als demés i sense que els demés ens perjudiquin a nosaltres. Una altre persona ajena a nosaltres no té cap dret a poder decidir per la nostra voluntat. La societat en certs judicis individuals es basarà en premonicions universals que poden ser falses. Tot i així, els éssers humans observin en la majoria dels casos unes regles generals per a que sàpiguen que han de fer, però els interessos de cadascú s'han d'exercir individualment lliures. 1'25 punt
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents:[1 punt] a) «incommensurablement»→ es refereix a una cosa immesurable. b) «interferència de la societat»→ En aquest context significa que la societat invadeix les llibertats d'algú. 1 punt
3.Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent del text: «Pel que fa a la conducta dels uns vers els altres, cal que els éssers humans observin en la majoria dels casos regles generals per tal que tots sàpiguen a què atenir-se, però pel que fa als interessos de cadascú, la seva espontaneïtat individual té dret a exercir-se lliurement.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)[3 punts] En aquest text, Mill fa una defensa de l’àmbit privat de què tot individu disposa. La oració seleccionada fa referència a què la llibertat té el dret de poder decidir
individualment sobre les pròpies opcions vitals sense ser limitat o interferit per la llei si la meva opció no interfereix en la privacitat dels altres: per tant la llibertat és l’opció de l’autonomia personal. Les lleis regulen l’àmbit públic i les relacions socials però sobre l’àmbit personal no té cap poder. Cadascú ha de poder fer amb la seva vida allò que li sembli més útil per ser feliç, sense ser obstaculitzat o bescantat en l’àmbit jurídic com a conseqüència de la seva tria personal. Aquesta és una idea central del liberalisme polític i deriva de la confiança en l’autonomia de la raó que havia defensat el moviment Il•lustrat. La llibertat personal és un bé de caire qualitatiu perquè permet una vida més diversa i més creativa, lluny de la submissió a una tradició que sovint no fa altra cosa que perpetuar discriminacions o prejudicis. Com a contemporani de la revolució industrial, Mill creu en el progrés però el desenvolupament i el creixement no es poden limitar a la tecnologia, també cal que progressin la llibertat i la diversitat humanes i per això és necessària la llibertat. 1' punt
4.Compareu la concepció de Mill sobre la moral amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts] Compararé la filosofía sobre les llibertats de Kant amb la filosofia de Mill. Mentres que Kant ens parla que les llibertats estàn lligades a la raó i s'identifica amb les llibertats positives com la llibertat d'expressió o la llibertat de pensament, Stuart Mill establia que qualsevol individu té llibertats fins que atempta a les llibertats dels altres. Per exemple: Mentres que la filosofia kantiana diria alguna cosa com per exemple l'opinió d'un dinar directament sense tenir en compte els sentiments dels que l'han preparat O dels que els hi agrada, la filosofia de Mill tindria cura, i tot i que no l'agrades el plat, no ho diria directament perquè atempta contra les llibertats d'altres persones.
5.Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «En tot el que faig sempre he de tenir en compte què en pensaran els altres, perquè, ja sigui directament o indirectament, sempre tot el que jo faig pot afectar a tercers.» Responeu d’una manera raonada.[2 punts Des de la meva total desconeixença sobre el saber total de les llibertats, estic d'acord amb aquest pensament, ja què en aquest món no vivim sols, depenem
d'altres persones per poder conviure en societat amb altres éssers humans. Tothom
té sentiments i tothom pot resultar ferit. Tal com deia Mill, les nostres llibertats són
lliures fins què afecten a les llibertats d'una altre persona. I dóna igual que sigui
llibertats físiques com de pensament, perquè, per exemple, si estem al transport
públic i no hi han seients, quan entra una persona més dèbil que tu per tal de no
fallar en societat és correspost deixar-li el teu seient lliure. Ets lliure de fer-ho o no,
però la societat et distingirà d'una cosa o una altre segons com actuis en aquesta situació. Parlant de danys, fer mal físic tant psicològic a una altre persona també pot
provocar una aparença a la societat, que en cas de ser dolenta, seràs totalment
excluit i castigat, perquè, com he dit abans, tots som lliures fins què atemptem en la llibertat dels altres.