¡Descarga Correcció stuart mill y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
CORRECCIÓ PREGUNTES SOBRE STUART MILL
- (^) Segons l´utilitarisme, quin ha de ser l´objectiu de l´ètica?
L´utilitarisme és una doctrina ètica que considera que l´objectiu de la vida humana és la felicitat, equivalent al plaer, i entenent aquest com a benestar (absència de dolor), i que, lluny de ser egoista, ha de ser compatible amb la felicitat de la resta de persones. És més, es basa en el principi ètic de “major felicitat per al màxim de persones possible”.
- Quina és la diferència entre utilitarisme de l´acte i utilitarisme de la norma?
- L´utilitarisme dels actes és un càlcul de profit en què ens plantegem davant de cada cas o en cada circumstància quin si ens proporciona o no el màxim de plaer o felicitat, sense necessitat de seguir normes a priori. Per tant, jutja la utilitat d´un acte aïllat atenent a les seves conseqüències concretes, i són elles les que ens permeten judicar el seu valor.
- L'utilitarisme de la regla és un intent d'universalitzar criteris i, bàsicament, la norma utilitarista del "màxim plaer per al màxim nombre". El bé o el mal no poden ser jutjats des de la perspectiva d'una acció concreta, sinó des de les conseqüències més globals d'una regla que ha de valer universalment. Inspirat en Kant, considera totes les implicacions (conseqüències) possibles d´una acció concreta, tot convertint-la en una norma universal, i no es fixa només en els beneficis puntuals que tingui aquesta acció (com fa l´utilitarisme de l ´acte); això és així degut a què, en un cas puntual, una acció pot no resultar danyina o ser-ho poc, però podria tenir greus conseqüències si la fes tothom i sempre.
En conclusió, la diferència, notable, entre tots dos tipus d ´utilitarisme, és que el de la regla o norma universalitza l´acció per tal de veure les seves conseqüències globals que aquesta té, abans de realizar-la, mentre que el de l´acte, no: només es fixa en les seves conseqüències puntuals.
- A quin tipus de llibertat atorga Mill una atenció especial en la seva obra? Per què? Raona-ho!
Mill vol fer una defensa de les llibertats de l´individu de cara a promoure una societat molt més feliç, segons les seves tesis utilitaristes i, per aquest motiu, s´adona que és imprescindible abordar la llibertat, donat que és una condició indispensable per assolir aquella. Ara bé, a l ´hora de valorar la llibertat individual, es troba que també ha de fer-ho respecte d´altres tipus de llibertat, com ara la política i la social, entenent aquesta última com la pressió que exerceix sobre l´individu el seu
entorn immediat. Respecte a la llibertat política, Mill creu que ja no constitueix un obstacle en el seu moment històric, ja que han desaparegut, o bé es troben en decadència, els governs autocràtics i opressors, del tipus de les monarquies absolutistes. És per això, que centra la seva atenció, especialment, en la llibertat social, ja que s´adona que, si aquesta és limitada, anul.la la individual, ja que afecta l´individu d´una forma molt més íntima, doncs impedeix el seu lliure desenvolupament, que és aquell aspecte en què es basa, segons ell, la llibertat individual.
- En quin argument bàsic recolza la idea que la felicitat pot considerar-se l´única finalitat de la vida humana? Com entén la felicitat? És quelcom abstracte? Raona-ho.
L´argument bàsic en què Mill recolza la idea que la felicitat és l´únic fi de la vida humana, és que és desitjable per ella mateixa, i no un mitjà per arribar a cap altra finalitat més enllà d´ella: qualsevol cosa que desitgem, si ho reflexionem, és un mitjà per arribar a ella.
La felicitat s´entén com l´absència de dolor, és a dir, com a plaer, en el sentit epicuri del terme, i es basa en un autocontrol dels desitjos, de manera que aquests queden reduïts als estrictament naturals i necessaris, sent aquesta una ética profundament guiada per la raó, entesa com a càlcul racional que guía les nostres apetències.
Es tracta d´un plaer no “animal”, sinó humà, en el qual els plaers intel.lectuals són superiors als físics, i la qualitat i la durada són més importants que la quantitat. Fins i tot la virtut hi tindria cabuda, quan ens hem acostumat a què la seva pràctica ens produeixi plaer. La base d ´aquesta ètica hedonista, és de caire empirista.
Al tractar-se d´un sentiment, es considera la felicitat com a abstracta. Però si ens referim a si consisteix o es basa en coses abstractes o materials, diríem que la doctrina de Mill, a l´igual que la d´ Epicur, considera necessari haver cobert les necessitats “animals” o bàsiques per a la subsistencia, però, que, solventades aquestes, les de caire intel.lectual i, fins i tot, moral, són superiors a aquelles, al se pròpiament humanes. En aquest sentit, podem argumentar que el seu concepte de felicitat s´assenta més en plaers “abstractes” que no pas sensuals.
- Què significa que “ l´individu és sobirà ”? Quines restriccions té aquesta afirmació?
L´expressió “l´individu és sobirà”, refereix al fet que l´individu, tal com diu Mill, pot fer el que vulgui sempre i quan no faci mal als altres: és a dir, és una afirmació rotunda de la llibertat individual, entesa com un dret fonamental a “fer-se a si mateix”, a desenvolupar el seu potencial com a persona, tot tenint com a límit el no afectar negativament al proisme. Aquesta afirmació s´inscriu en un pensament
- La virtut és també el producte d'una mena d'instint social (simpatia o social feeling) a través de la qual Mill eleva el desig d'estar amb els altres al nivell d'un cert sentiment natural. Es tracta d´educar per al desenvolupament d´aquest instint, tot fent que la persona se senti feliç fent el bé cap als altres.
- Raona per què Mill posa més èmfasi en la llibertat social que no pas en la política. Relaciona aquesta postura amb la seva defensa de la llibertat individual.
Mill posa èmfasi en la llibertat social, perquè aquesta refereix a l´
entorn immediat de l´individu (família, amics, veïns, la gent que li és
propera). Aquest entorn té el poder d´exercir una presió molt danyina
envers el lliure desenvolupament de la persona, poder que no té, per
exemple, l´Estat. És l´entorn immediat el que, realment, determinarà la
llibertat de la persona.
- Quin concepte de plaer defensa Mill? Per què el considera una opció digna i no “indesitjable”, com li retreuen els seus contemporanis?
Per a Mill, plaer, a l´igual que per a Epicur, equival a felicitat, entenent aquesta com absència de dolor. En aquest sentit, no es tracta d ´un plaer “en positiu”, sinó de, simplement, no patir mancances bàsiques, com ara la gana, la manca d´habitatge, etc. A més, d´aquest, considera el plaer intel·lectual com a superior al físic, pel fet de ser més asequible i durador.
En el seu moment, (época de l´Anglaterra victoriana), Mill va haver de defensar el plaer com una “opció ética digna”, ja que els seus contemporanis el van criticar fortament, al considerar que el plaer denigrava les persones; per contra, Mill defensa la seva postura dient que els seus detractors no l´entenen, ja que els plaer intel·lectuals enriqueixen i dignifiquen veritablement els éssers humans. Recordem que en aquella societat, el plaer s´associava al pecat, al considerar-se merament físic.
- Quina consideració té Mill sobre aquests aspectes?:
- Diversitat: Mill defensa la llibertat dels individus justament perquè aquesta permet el ple desenvolupament dels individus, i, així, arribar a tenir una societat composta de persones diverses i úniques. La diversitat, doncs, és la riquesa d´una societat.
Un món d'éssers passius i satisfets en la seva obediència no pot ser un món feliç perquè, per a Mill, la felicitat és una funció de la diversitat. Fins i tot quan algú oprimeix un altre (cas del masclisme) de fet es degrada a si mateix, perquè s'acostuma a viure en un món de submissions merament bovines i es perd el guany intel·lectual i social que significa la diversitat.
- (^) Llibertat: és un condicionant indispensable per a la felicitat de qualsevol individu i, per extensió, societat, ja que fa possible experimentar un tipus de vida més plaent i triada pel propi individu. Mill entén que ningú pot ser feliç si no es desenvolupa com a persona, i aquest aspecte fa que li preocupi especialment la pressió social i de l´entorn immediat, que no pas la pressió de l´Estat, més llunyà i no tan perillós.
- Igualtat: Mill afirma que tots els individus tenen el mateix nivell social i moral i que, en conseqüència, no hi pot haver diferències en el valor dels éssers humans. Per això mateix la llei ha de ser neutral. La igualtat d'oportunitats és la base de la justícia social.
- Educació: Mill dóna a l´educació una gran importancia, com a pensador d´idees il·lustrades que és. Aquesta educació és una eina de millorament de les persones, sigui perquè ens fa desenvolupar la tendència natural que tenim a la benevolencia (empatía), sigui perquè ens fa desenvolupar el gust per plaers més refinats, de caire intel·lectual, que ell considera fonamentals per ser veritablement feliços.
