

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Algebra lineal, Profesor: Olga Olga, Carrera: Enginyeria Química, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


(i) Si A = (a), detA = a.
(ii) Si A =
a b c d
, detA= ad-bc.
(iii) (Sarrus) Si A =
a b c d e f g h i
, detA = aei + bf g + cdh − ahf − bdi − ceg.
No sembla facil estendre aquestes definicions de determinant d’una matriu com a suma de productes dels seus coeficients a matrius de tamany m´es gran. Tot i aixo, ´es possible trobar una f´ormula valida per a qualsevol mida n, pero ´es molt complicada i poc ´util per al calcul efectiu. El que farem sera definir el determinant de forma recurrent. Ja tenim definit el determinant d’una matriu 3 × 3. A partir d’aquest definirem el determinant d’una matriu 4 × 4, a partir d’aquest el de matrius 5 × 5 i aix´ı successivament. Necessitem unes definicions pr`evies.
detA = (−1)i+1ai 1 |Ai 1 | + (−1)i+2ai 2 |Ai 2 | + · · · + (−1)i+nain|Ain|.
Analogament, es pot donar una f´ormula per al calcul del determinant fent servir la columna j de la forma seg¨uent:
detA = (−1)1+j^ a 1 j |A 1 j | + (−1)2+j^ a 2 j |A 2 j | + · · · + (−1)n+j^ anj |Anj |.
(i) Si sumem a una fila de A un m´ultiple d’una altra fila de A el determinant no varia. (ii) Si intercanviem dues files de A el determinant canvia de signe. (iii) Si multipliquem una fila de A per un escalar λ ∈ R el determinant queda multiplicat per λ. (iv) Les propietats anteriors s´on v`alides tamb´e per a columnes.
En el tema 4 veurem la utilitat dels determinants per a donar un criteri per decidir si una col·lecci´o de vectors ´es linealment independent.
etode per al calcul de rangs mitjan¸cant determinants. El rang d’una matriu A ´es r si, i nom´es si, a) Existeix un menor d’ordre r de A amb determinant no nul, b) Qualsevol menor d’ordre k > r de A t´e determinant nul.encia de la inversa d’una matriu i una f´ormula per al seu calcul. Donada una matriu A quadrada n × n, A t´e inversa si i nom´es si det A 6 = 0. En aquest cas,detA
|A 11 | −|A 21 |... (−1)n+1|An 1 | −|A 12 | |A 22 |... (−1)n+2|An 2 | .. .
(−1)1+n|A 1 n| (−1)2+n|A 2 n|... |Ann|
a 11 x 1 + · · · + a 1 nxn = b 1 · · · · · · · · · · · · · · · am 1 x 1 + · · · + amnxn = bm
on els aij , bj s´on nombres coneguts. Es tracta de buscar tots els vectors (x 1 ,... , xn) que satisfan les m equacions. Amb la notaci´o matricial introdu¨ıda al tema 2, el sistema d’equacions lineals s’escriu Ax = b. Sabem:
a) Ax = b t´e soluci´o si, i nom´es si, rangA = rang(A|b). b) Trobar les solucions amb el m`etode de Gauss.
Ara aprendrem a resoldre els sistemes mitjan¸cant una f´ormula amb determinats que ´es una generalitzaci´o de la regla de Cramer. Distingirem dos casos: