Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


aborto y eutanasia, Apuntes de Bioética

Asignatura: Bioetica i dret, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 16/09/2013

ana34012
ana34012 🇪🇸

3.4

(34)

9 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL AVORTAMENT
1. Introducció
En la major part del mon industrialitzat, l'avortament no era delicte criminal fins que durant la 2ª meitat del s.XIX es
van promulgar lleis antiavortament. Llavors, els partidaris de la prohibició del avortament resaltaven els perills
mèdics d'avortar. També s'argumentava que els fetus eren ja sers humans des del mateix moment de la concepció
i que els avortaments intencionats eren un tipus d'homicidi.
La raó bàsica dels arguments en contra del avortament ha passat de la seguretat física de la dona al valor moral
de la vida del fetus.
Línees argumentals dels partidaris del avortament:
1. Ha de permetre's l'avortament, ja que la seva prohibició té conseqüències altament indesitjables
2. Les dones tenen el dret moral de decidir avortar
3. Els fetus no son encara persones i por lo tant no tenen encara un dret substancial a la vida
2. El avortament i els drets de la dona
Els drets no son entitats misterioses que descobrim a la natura. Els drets morals bàsics son aquells que tenen
totes les persones, davant a aquells que depenen de circumstàncies particulars, com les promeses o contractes
legals.
En general s'admet que els drets morals bàsics de les persones inclouen el dret a la vida, llibertat,
autodeterminació i estar llibre del dany corporal.
La negació del avortament viola els drets de les dones a la llibertat, autodeterminació e integritat física.
4. Qüestions sobre l'estatus moral del fetus
¿En que moment del desenvolupament del ser humà comença a tenir un ple e igual dret a la vida? La majoria dels
O.J. contemporanis consideren el naixement com el moment en el qual la nova persona inicia la seva existència.
S'han proposat molts criteris d'estatus moral -> El més comú inclou la vida, sensibilitat, humanitat genètics i
personalitat. Una teoria del estatus moral ha de proporcionar una explicació plausible del estatus moral dels sers
humans i dels animals no humans, vegetals, ordinadors... qualsevol cosa que pugui aparèixer.
5. Ètica del "respecte a la vida"
Albert Schweitzer -> Els organismes, des dels microbis fins sers humans, tenen voluntat de viure. Qualsevol que
tingui una sensibilitat moral oberta trobarà natural interessar-se per el destí de tots els sers vius.
La ètica del respecte a la vida pren la seva força d'inquietuds. La destrucció dels sers humans vius perjudica la
integritat, estabilitat i bellesa de la comunitat bioètica.
El respecte per la vida suggereix que, en igualtat de condicions, es sempre millor evitar matar un ser viu.
Així, la immortalitat del avortament no es segueix de la ètica del respecte a la vida. Els fetus humans son sers vius,
com també ho son els òvuls no fecundats i els espermatozoides.
6. La humanitat genètica
Els contraris al avortament responen que l'avortament es dolent per que els fetus humans estan vius i per que son
humans. La pertenència a una espècie biològics particular no sembla tenir en sí mateixa més rellevància per
l'estatus moral que el pertànyer a una raça o sexe particular.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga aborto y eutanasia y más Apuntes en PDF de Bioética solo en Docsity!

EL AVORTAMENT

1. Introducció En la major part del mon industrialitzat, l'avortament no era delicte criminal fins que durant la 2ª meitat del s.XIX es van promulgar lleis antiavortament. Llavors, els partidaris de la prohibició del avortament resaltaven els perills mèdics d'avortar. També s'argumentava que els fetus eren ja sers humans des del mateix moment de la concepció i que els avortaments intencionats eren un tipus d'homicidi. La raó bàsica dels arguments en contra del avortament ha passat de la seguretat física de la dona al valor moral de la vida del fetus. Línees argumentals dels partidaris del avortament:

  1. Ha de permetre's l'avortament, ja que la seva prohibició té conseqüències altament indesitjables
  2. Les dones tenen el dret moral de decidir avortar
  3. Els fetus no son encara persones i por lo tant no tenen encara un dret substancial a la vida 2. El avortament i els drets de la dona Els drets no son entitats misterioses que descobrim a la natura. Els drets morals bàsics son aquells que tenen totes les persones, davant a aquells que depenen de circumstàncies particulars, com les promeses o contractes legals. En general s'admet que els drets morals bàsics de les persones inclouen el dret a la vida, llibertat, autodeterminació i estar llibre del dany corporal. La negació del avortament viola els drets de les dones a la llibertat, autodeterminació e integritat física. 4. Qüestions sobre l'estatus moral del fetus ¿En que moment del desenvolupament del ser humà comença a tenir un ple e igual dret a la vida? La majoria dels O.J. contemporanis consideren el naixement com el moment en el qual la nova persona inicia la seva existència. S'han proposat molts criteris d'estatus moral -> El més comú inclou la vida, sensibilitat, humanitat genètics i personalitat. Una teoria del estatus moral ha de proporcionar una explicació plausible del estatus moral dels sers humans i dels animals no humans, vegetals, ordinadors... qualsevol cosa que pugui aparèixer. 5. Ètica del "respecte a la vida" Albert Schweitzer -> Els organismes, des dels microbis fins sers humans, tenen voluntat de viure. Qualsevol que tingui una sensibilitat moral oberta trobarà natural interessar-se per el destí de tots els sers vius. La ètica del respecte a la vida pren la seva força d'inquietuds. La destrucció dels sers humans vius perjudica la integritat, estabilitat i bellesa de la comunitat bioètica. El respecte per la vida suggereix que, en igualtat de condicions, es sempre millor evitar matar un ser viu. Així, la immortalitat del avortament no es segueix de la ètica del respecte a la vida. Els fetus humans son sers vius, com també ho son els òvuls no fecundats i els espermatozoides. 6. La humanitat genètica Els contraris al avortament responen que l'avortament es dolent per que els fetus humans estan vius i per que son humans. La pertenència a una espècie biològics particular no sembla tenir en sí mateixa més rellevància per l'estatus moral que el pertànyer a una raça o sexe particular.

LA EUTANASIA

1. Introducción El término "eutanasia" se compone de dos palabras griegas - eu y thanatos - que significan, literalmente, "buena muerte". En la actualidad se entiende generalmente por "eutanasia" la procura de una buena muerte - un "asesinato piadoso" - en el que una persona, A, pone fin a la vida de otra persona, B, por el bien de ésta:

  • La eutanasia supone acabar deliberadamente con la vida de una persona
  • Esto se lleva a cabo por el bien de la persona de cuya vida se trata - normalmente porque padece una enfermedad incurable o terminal.

En la Grecia y Roma antiguas tenían una amplia aceptación prácticas como el infanticidio, el suicidio y la eutanasia. La mayoría de los historiadores de la moral occidental coinciden en que el judaísmo y el advenimiento del cristianismo contribuyeron considerablemente a la noción general de la santidad de la vida humana yde que ésta no debe quitarse deliberadamente. Esta noción de inviolabilidad absoluta de la vida humana inocente permaneció virtualmente sin cambios hasta el siglo XVI en que Sir Thomas More publicó su Utopía. En los siglos posteriores, los filósofos ingleses (en particular David Hume, Jeremy Bentham y John Stuart Mill) cuestionaron la base religiosa de la moralidad y la prohibición absoluta del suicidio, la eutanasia y el infanticidio. En el siglo XVIII, Inmanuel Kant, aun creyendo que las verdades morales se fundaban más en la razón que en la religión, pensó que "el hombre no puede tener la facultad de quitarse la vida".

En la actualidad existe un amplio apoyo popular a algunas formas de eutanasia, y muchos filósofos actuales han defendido la eutanasia por razones morales. Sin embargo, la oposición religiosa oficial (por ejemplo, de la Iglesia Católica Romana) permanece invariable, y la eutanasia activa sigue siendo un crimen en todos los países a excepción de en Holanda y Bélgica.

La decisión de morir debe ser una decisión voluntaria y reflexiva de un paciente informado; debe haber sufrimiento físico o mental que el paciente considera insoportable; no debe existir ninguna otra solución razonable (aceptable para el paciente) para mejorar la situación.

2. Eutanasia voluntaria, no voluntaria e involuntaria

  • Eutanasia voluntaria: Eutanasia practicada por A a petición de B, por el bien de B. Existe una estrecha vinculación entre la eutanasia voluntaria y el suicidio asistido, en el que una persona ayuda a otra a poner fin a su vida - por ejemplo, cuando A consigue los fármacos que permitirán a B suicidarse.
  • Eutanasia no voluntaria: Cuando la persona cuya vida termina no puede elegir por sí misma entre la vida y la muerte - por ejemplo, porque tiene una enfermedad incurable o se trata de un recién nacido incapacitado, o porque la enfermedad o un accidente le han vuelto permanentemente incompetente, sin que esa persona haya manifestado anteriormente si desearía o no la eutanasia en determinadas circunstancias.
  • Eutanasia involuntaria: Cuando se practica a una persona que habría sido capaz de otorgar o no el consentimiento a su propia muerte, pero no lo ha dado - bien porque no se le pidió o porque se le pidió pero lo rechazó, y quiso seguir viva. 3. Eutanasia activa y pasiva Hasta aquí hemos definido de forma amplia la "eutanasia" como "matar por compasión", una acción en la que A ocasiona la muerte a B por el bien de B. Sin embargo A puede ocasionar la muerte de B de dos maneras: A puede matar a B, por ejemplo, administrándole una inyección letal; o bien A puede permitir morir a B retirándole o negándole un tratamiento que le mantiene con vida. Los casos del primer tipo se denominan típicamente eutanasia "activa" o "positiva", mientras que los del segundo tipo suelen denominarse eutanasia "pasiva" o "negativa". 4. Acciones y omisiones / Matar y dejar morir Disparar a alguien es una acción: dejar de ayudar a la víctima de un disparo es una omisión. El debate de la eutanasia se centra en las acciones y omisiones intencionadas - es decir, en la muerte ocasionada de manera deliberada y consciente en una situación en la que el agente podría haber obrado de otro modo -, es decir, en la que A podría haberse abstenido de matar a B, y en la que C podría haber salvado la vida de B. Una idea plausible es concebir el matar como iniciar un curso de acontecimientos que conducen a la muerte; y