¡Descarga activitats principis y más Resúmenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Principis i institucions constitucionals Grup: T Cora López Tutusaus
PRÀCTICA 8: El Poder Judicial
1- Com s’estructura formalment la Sentència? Què conté cada part? (vegeu l’art. 248.3 LOPJ). Aquesta sentència està estructurada en 3 parts ben definides. La primera part consta dels antecedents del fet, que s’exposen de manera clara ordenant-los en subapartats numerats. S’expliquen totes les incidències esdevingudes en el curs del procés, destacant tots aquells factors que hagin pogut tenir importància per a poder prendre la decisió final. Posteriorment, esdevenen els fonaments del dret en el qual s'expressa en paràgrafs separats i numerats els fets provats i l'exigència motivadora de la sentència. A banda, exposa els preceptes penals infringits i els articles vulnerats, la identificació de la persona que hagi de respondre i les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal. Finalment, hi ha el fallo en el qual s’exposa la decisió final de la sentència, en aquest cas, si el recurs d’Amparo ha sigut aprovat o desestimat. 2- Tipus de recurs. Objectiu del recurs. Tribunal competent. Normativa reguladora. El recurs d'inconstitucionalitat és un tipus de recurs jurídic que permet impugnar davant del Tribunal Constitucional una norma amb rang de llei que es considera contrària a la Constitució espanyola. Aquest recurs pot ser presentat per certes autoritats o òrgans, com ara el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors, els òrgans legislatius de les comunitats autònomes, el President de les comunitats autònomes o els òrgans executius de les comunitats autònomes. L'objectiu principal del recurs d'inconstitucionalitat és aconseguir que el Tribunal Constitucional declari la inconstitucionalitat de la norma impugnada i, per tant, la seva nul·litat. Això implica que la norma deixa de tenir efecte legal. El tribunal competent per a aquests casos és el Tribunal Constitucional d'Espanya. Aquest tribunal és l'òrgan jurisdiccional encarregat d'interpretar i garantir el compliment de la Constitució espanyola. La normativa reguladora del recurs d'inconstitucionalitat a Espanya es troba principalment a la Constitució espanyola de 1978. L'article 161.1 de la Constitució
estableix els casos en què el govern pot interposar un recurs d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional. Altres articles de la Constitució, com ara l'article 162, estableixen els efectes de la interposició del recurs i els procediments que han de seguir-se. En resum, el recurs d'inconstitucionalitat a Espanya és una eina legal fonamental per garantir la conformitat de les lleis amb la Constitució, i està regulat principalment a la mateixa Constitució. 3- Qui interposa el recurs? Quin és l’objecte del recurs? Es compleixen els requisits de l’art. 49 LOTC? La jurisdicció ordinària, quin paper ha tingut en aquest assumpte? El recurs d'inconstitucionalitat és interposat per aquella persona o entitat que considera que una norma legal, com la disposició addicional primera de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial, és contrària a la Constitució espanyola. Això podria ser presentat per diverses parts interessades, com poden ser ciutadans, grups polítics, institucions o altres entitats amb interès legítim. L'objecte del recurs d'inconstitucionalitat és impugnar la constitucionalitat d'una norma legal específica. En aquest cas, l'objecte del recurs seria la disposició addicional primera de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial. L'article 49 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) estableix els requisits i procediments per presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Aquesta llei estableix, entre altres coses, els terminis per a la presentació del recurs i els requisits formals. Seria necessari revisar els detalls de l'article 49 per determinar si s'han complert els requisits en aquest cas concret. La jurisdicció ordinària és la jurisdicció que té l'autoritat per resoldre casos dins del marc legal ordinari. En molts casos, un recurs d'inconstitucionalitat es presenta després d'haver passat per la jurisdicció ordinària. En aquest context, podria ser que una qüestió de constitucionalitat relacionada amb la disposició addicional primera de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial, s'hagi plantejat inicialment en els tribunals ordinaris i hagi estat portada davant del Tribunal Constitucional després de les decisions de la jurisdicció ordinària. Això pot ser part del procés que duu a la decisió emesa pel Tribunal Constitucional que has proporcionat anteriorment. 4- Sentit de la decisió (fallo) i efectes d’acord amb la LOTC. La decisió principal del Tribunal Constitucional és que la disposició addicional primera en qüestió no infringeix la Constitució sota la interpretació proporcionada al
Al Consell General del Poder Judicial li correspon vetllar pel correcte exercici de les funcions que la Constitució i les lleis assignen al Poder Judicial. En suma, vetllar perquè els jutges i els magistrats disposin de tots els mitjans necessaris per a l'exercici adequat de la seva funció jurisdiccional. El Tribunal Constitucional (TC) justifica que les funcions atribuïdes al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no les tingui el Govern de l'Estat argumentant que el CGPJ és un òrgan constitucional específicament dissenyat per garantir la independència del poder judicial. En aquest sentit, el TC destaca que la separació de poders és un principi fonamental en la Constitució espanyola, i el CGPJ és una peça clau per assegurar que el poder judicial actuï amb autonomia respecte als altres poders de l'Estat, com el poder executiu exercit pel Govern. D'aquesta manera, el TC considera que assignar les funcions del CGPJ al Govern podria posar en perill la independència judicial, cosa que el disseny constitucional intenta evitar. 7- Com queda provada, segons el TC, la no vinculació dels els integrants del CGPJ als òrgans que els han proposat que són el Congrés i el Senat?. Segons el TC, la no vinculació dels integrants del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) als òrgans que els han proposat, és a dir, el Congrés i el Senat, queda provada per diversos elements continguts en l'article 122.3 de la Constitució Espanyola (CE). En aquest article, es estableix que el CGPJ estarà integrat per membres nomenats pel Rei, i d'aquests membres, dotze seran entre Jutges i Magistrats de totes les categories judicials, en els termes que establisca la llei orgànica; quatre seran a proposta del Congrés dels Diputats i quatre a proposta del Senat. Tot i que els membres són proposats per aquests òrgans legislatius, el TC destaca que, un cop nomenats pel Rei, els membres del CGPJ exerceixen les seves funcions amb independència i no estan vinculats als òrgans que van proposar la seva elecció. Aquesta independència es veu reforçada pel fet que els membres del CGPJ són triats per una majoria de tres cinquens dels membres del Congrés i el Senat. Aquesta majoria significativa pretén assegurar que la designació dels membres del CGPJ no estigui sotmesa a una influència partidista excessiva i que es garanteixi la seva independència en el desenvolupament de les seves funcions judicials. 8- A quins criteris interpretatius es refereix el TC? Quin valor dona a cadascun a l’hora de resoldre la qüestió? Quina és, a criteri del TC, la finalitat buscada per la norma continguda a l’art. 122.3 CE? El TC es refereix als criteris interpretatius que cal aplicar per resoldre la qüestió de la independència judicial. El valor que dóna a cadascun a l’hora de resoldre la qüestió és als criteris històrics, sistemàtics, teològics i comparatius. Segons el TC, la
finalitat cercada per la norma continguda a l'article 122.3 de la Constitució és garantir la independència del poder judicial. Així com estableix aquest article; Article 122.3. de la Constitució Espanyola “El Consejo General del Poder Judicial estará integrado por el Presidente del Tribunal Supremo, que lo presidirá, y por veinte miembros nombrados por el Rey por un periodo de cinco años. De estos, doce entre Jueces y Magistrados de todas las categorías judiciales, en los términos que establezca la ley orgánica; cuatro a propuesta del Congreso de los Diputados, y cuatro a propuesta del Senado, elegidos en ambos casos por mayoría de tres quintos de sus miembros, entre abogados y otros juristas, todos ellos de reconocida competencia y con más de quince años de ejercicio en su profesión.” El Tribunal Constitucional (TC) es refereix a diversos criteris interpretatius que considera rellevants alhora de resoldre la qüestió de la independència judicial. Aquests criteris inclouen els històrics, sistemàtics, teològics i comparatius. El TC dóna un valor específic a cadascun d'aquests criteris per tal d'analitzar la qüestió de la independència judicial des de diverses perspectives. Segons el TC, la finalitat perseguida per la norma continguda a l'article 122.3 de la Constitució Espanyola (CE) és garantir la independència del poder judicial. Aquest article estableix la composició del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), destacant la importància de la seva estructura i membres en relació amb la independència del sistema judicial. A través d'aquesta interpretació, el TC considera que la normativa està dissenyada amb l'objectiu específic de preservar la independència del poder judicial en el marc de la Constitució. 9- Comenta el text següent del FJ 13: “Ciertamente, se corre el riesgo de frustrar la finalidad señalada de la norma constitucional si las Cámaras, a la hora de efectuar sus propuestas, olvidan el objetivo perseguido y, actuando con criterios admisibles en otros terrenos, pero no en éste, atiendan sólo a la división de fuerzas existente en su propio seno y distribuyen los puestos a cubrir entre los distintos partidos, en proporción a la fuerza parlamentaria de éstos. La lógica del Estado de partidos empuja a actuaciones de este género, pero esa misma lógica obliga a mantener al margen de la lucha de partidos ciertos: ámbitos de poder y entre ellos, y señaladamente, el Poder Judicial.” En aquest passatge, es destaca la preocupació pel risc de desvirtuar la finalitat de la norma constitucional si les Càmeres legislatives no compleixen amb el propòsit establert i, en canvi, adopten criteris més propis de la lluita partidista en lloc de considerar els principis que han de regir la selecció de càrrecs judicials. S'adverteix que, tot i que en l'Estat de partits és comprensible que hi hagi una distribució de poder en funció de les forces parlamentàries, aquesta lògica no hauria de ser aplicada de la mateixa manera a l'àmbit del Poder Judicial.
