



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Primer cas pràctic de l'assignatura principis i institucions constitucionals.
Tipo: Ejercicios
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




A continuació, es transcriuen fragments del Discurs d’Investidura que el Sr. Rodríguez Zapatero va presentar davant el Congrés de Diputats en 2004. Avui en dia encara tenen vigència. “Todos coincidimos en la necesidad de reforzar la cohesión y la vertebración de España y en defender la identidad de las Comunidades. Es una tarea que corresponde al Senado. Y hay que facilitar que la pueda llevar a cabo. La reforma del Senado debe plantearse en un proceso consensuado de reforma parcial de la Constitución. [...] La Constitución ha cumplido, hasta ahora, su objetivo de convivencia en paz y libertad pues ha resuelto, en buena medida, los grandes problemas de la convivencia española. No hay razón alguna para poner en cuestión sus grandes opciones. [...] Como ha servido, como nos ha servido a todos, la Constitución debe mantenerse y todos podemos y debemos defenderla. Pero han transcurrido, sin embargo, los años suficientes como para que acontecieran hechos que la Constitución misma no podía prever y para que podamos adoptar soluciones, en el desarrollo de nuestras instituciones, que la propia aplicación de la Constitución va permitiendo. Hace veinticinco años no existía, para los españoles, la realidad de la Europa unificada; no se había producido la revolución social que han protagonizado las mujeres; no se había hecho realidad el Estado Autonómico. Por eso, queremos ofrecer a todas las fuerzas políticas un consenso básico para afrontar una reforma concreta y limitada de la Constitución que aborde esos problemas. Se trata, en primer lugar, de abordar, como he anunciado, la reforma del Senado. En segundo lugar, de modificar –sin alterar las previsiones que afectan al Príncipe de Asturias- las normas que regulan el orden de sucesión en la Corona con el fin de adaptarlas al principio de no discriminación de la mujer que con carácter general consagra la propia Constitución. En tercer lugar, creo que ha llegado el momento de consagrar, con la fuerza simbólica que proporciona la Constitución, la denominación oficial de las diecisiete Comunidades y las dos Ciudades Autónomas y su consideración definitiva como parte esencial del Estado. Y, en cuarto lugar, queremos que la Constitución Española incorpore a su texto una referencia a la próxima Constitución Europea como signo solemne de nuestro compromiso definitivo con Europa y del valor real que damos a nuestra condición de ciudadanos europeos. El proyecto de reforma de la Constitución es una tarea esencial para la que pido el concurso de todos y la voluntad de todos para alcanzar un acuerdo. Porque se trata de reformarla para mejorarla. El Gobierno tomará la iniciativa para la reforma, para lo que solicitará un informe previo al Consejo de Estado, que constituirá la base de su proyecto.”
Heu de donar resposta, raonadament, a les següents qüestions (imprescindible indicar preceptes normatius i recolzar la vostra argumentació en les normes utilitzades):
diputats). En el cas que no s'arribi a la majoria, serà necessari crear una comissió mixta, formada per un nombre igual de membres de les dues cambres perquè presenti un text alternatiu, que serà sotmès de nou a votació per les dues càmeres. Si tampoc s'aconsegueix mitjançant aquesta opció, però el Senat si hagués aprovat per majoria absoluta, podrà aprovar la reforma el Congrés dels Diputats per majoria de dos terços dels seus membres. Una vegada que la proposta de reforma ha estat ratificada, qualsevol formació política té un termini de quinze dies per sol·licitar un referèndum popular. S'haurà de sol·licitar, almenys, una dècima part dels membres de qualsevol de les càmeres. En canvi, el procediment agreujat (art.168, Títol X), està reservat per aquelles reformes que suposen una revisió total de la Constitució, o una parcial que afecti el Títol preliminar (principis generals, agrupats en els articles de l'1 al 9, i entre els que podem trobar la unitat de la nació i del dret a l'autonomia), els drets fonamentals, recollits en la secció primera (capítol II, títol I. (arts. Del 15 al 29)), com són el dret a la vida, a la llibertat de residència i circulació, o la llibertat d'ensenyança. La corona (títol II (arts. Del 56 al 65), en el que es troben aspectes tan importants com la successió, la regència o les funcions del rei.
5. En quin moment del procés estan cridats a pronunciar-se els ciutadans en una eventual revisió del text constitucional? La Constitució és elaborada pels partits amb posicions plurals i interessos contraposats on han d'assolir un consens en el si d'institucions representatives. Els ciutadans intervenen directament en la seva ratificació al final del procés, a través del referèndum, on expressen la darrera paraula sobre la proposta de reforma del text constitucional, per tant, es dilueix així la diferència entre la forma d'actuació dels poders ordinaris i del poder constituent. Els ciutadans també actuen de manera mediata, escollint als membres de l'Assemblea que la redacta. Una assemblea constituent elegida amb un sistema proporcional ofereix un escenari on els diferents interessos socials es fan més palesos que amb un altre sistema electoral. Ambdues formes de participació dels ciutadans donen legitimitat democràtica a la Constitució, però en pot mancar una d'elles i no deixaria de ser democràtica. 6. Existeix cap tipus d’impediment o límit a les reformes proposades? Sí, poden haver impedimants i limitas en aquestes reformes. El programa de reformes que propugna Rodríguez Zapatero gira al voltant de quatre eixos temàtics diversos; la successió a la Corona, l'àmbit autonòmic, la reforma del Senat i la incorporació d'una referència expressa a la pertinença d'Espanya a la Unió Europea. Donada la varietat dels assumptes plantejats i atenent el fet que es tracta de temes no connectats entre si, s’han de considerar i analitzar de manera individualitzada. Per a la reforma de la situació monàrquica, la successió de la Corona, el primer pas és abolir la idea a preferència de l'home davant la dona a l’ordre successori que conté la Constitució Espanyola, article 57.1. Però s’ha de tenir clar que el procediment a través del qual s'ha de fer el canvi proposat és molt complicat, no només des d'una perspectiva jurídica sinó també política. Per tant, en el procés d’acceptar la reforma podria haver-hi limatacions si no s'aprovar per part dels dos anteriors grups. El primer pas és el de la perspectiva jurídica, com la modificació afecta al Títol II de la Constitució, s’ha de posar en marxa l'extraordinàriament complex mecanisme previst a l'article 168, el qual consta de les fases següents: el vot favorable dels dos terços tant al Congrés com al Senat, les Corts Generals han de dissoldre's, convocant-se immediatament a eleccions (prespectiva política). Reunides les noves Cambres, han de tornar a ratificar la decisió de revisar la Constitució prèviament expressada. Acaba el procés amb la celebració obligada d'un referèndum de caràcter vinculant en què la ciutadania ha de ratificar el canvi constitucional aprovat en seu parlamentària. Si no es complissin alguns d¡aquests passos, la reforma quedaria limitada o anul·lada.
Per l’àmbit autonòmic, segons disposa l'article 167 CE, la reforma s’ha de fer amb el vot favorable dels tres cinquens de cada Cambra. D'altra banda, la celebració d'un referèndum de ratificació popular resulta potestativa, ja que només se durà a terme si així ho sol·licita, dins dels 15 dies següents a la seva aprovació parlamentària, una desena part dels membres del Congrés o del Senat. El problema que suposa aquesta reforma és de part del senat ja que s’hauria de fer una reforma de la representació territorial. El tema d'una referència expressa a la pertinença d'Espanya a la Unió Europea no planteja majors obstacles. Novament en aquesta ocasió, es planteja la necessitat de que el text constitucional s'adeqüi a la realitat de les normes de la propia Constitució, com per exemple ha passat en altres països membres de la UE a on aquesta condició té un reflex exprés a les seves respectives constitucions.
7. En el supòsit que la reforma constitucional del Senat no tingués èxit, podria el Govern presentar un projecte de llei orgànica per aconseguir suprimir el Senat? En el supòsit que la reforma constitucional del Senat no tingui èxit, el Govern podria presentar un projecte de llei orgànica per aconseguir suprimir el Senat, en aquells casos d’extrema i urgent necessitat, ja que d’acord amb la jerarquia normativa, els reials decrets llei es troben un pas per sota de les lleis orgàniques. Principis i institucions constitucionals Grup M