¡Descarga RESUM BLOC 1 PRINCIPIS y más Resúmenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
BLOC 1: TEORIA I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
TEMA 1: CONCEPTE I FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ. LA SEVA NORMATIVITAT,
INTERPRETACIÓ I GARANTIES
➢ CONCEPTE:
L'ordre jurídic fonamental d’una comunitat política. Un estat necessita una constitució. Ordre jurídic fonamental = Drets i obligacions dels individus. Una constitució regula/ estableix quins son els òrgans de l’Estat. Legisladors→ concerten desenvolupen allò que disposa la constitució. Aquesta idea de constitució no ha existit sempre perquè el estat de dret és un model en el que cap poder es absolut, tots els poders están limitats, es la limitació del poder, qui limita. La constitució es una norma jurídica que legitima una comunitat política, crea aquest estat. Aquells paisos que imposen una constitució d’un partit, provoca que a la que hi hagi un canvi es produeix un canvi en la constitució i la constitució es elaborada per els polítics i per el poble. ➢ CARTA ATORGADA → es poden denominar constitucions, però materialment no ho son.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
El concepte modern de constitució → les revolucions liberals dels segles XVII i XVIII. Origen de la ideologia constitucional → fonamentació del poder polític en uns criteris oposats a l’Antic Règim. ● Sobinaria nacional (reial) ● Limitació de poder (absolutisme) ● Divisió de poders (concentració) ● Garantia de drets individuals (submissió subdits) ● Igualtat persones (estaments i privilegis) → privilegis lege privata CONSTITUCIÓ ESCRITA (racionalisme: pla d'ordenació) ● Poder com a producte de la voluntat humana, de la raó. ● Reconeixement dels drets naturals de caràcter individual que només poden limitar-se a través del contracte social (rousseau). ● Superació entre poder constituent i poders constituits. ● Plasmació d’aquestes idees en un document.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
Dos grans models: continental europeu (inicia amb la constitució francesa de 1971) i el dels EEUU (constitució de 1787). ❖ EUROPA CONTINENTAL: LLuita contra el poder absolut del Monarca. Sobirania nacional. Divisió de poders. Reconeixement de drets. principi de legalitat i supremacia del parlament. Caràcter flexible de la constitució. Reacció monàrquica : cartes atorgades i constitucions pactades: sobirania compartida. Inexistència control constitucionalitat i de l’afirmació del caràcter normatiu de la constitució, fins s.XX ( període d'entreguerres- constitució alemanya de weimar de 1919 i austríaca de 1920). CONSTITUCIÓ→ LLEI→ PARLAMENT ❖ AMÉRICA: Proces d’independencia. Creació assemblea constituent representativa ex-colònies britàniques. Divisió de poders. Reconeixement de drets a través de les esmenes. Principi de constitucionalitat. Afirmació del caràcter normatiu de la constitució. (Jutge John Marshall, president del 75, sentència Marbury vs. Madison, 1803). La constitució está plenament consolidada.
CONCEPTE ACTUAL DE CONSTITUCIÓ
RACIONAL-NORMATIU
● Document escrit amb valor jurídic. ● Fruit d’un pacte fundacional. Acte d’autodeterminació d’una comunitat política. · El titular de la sobirania decideix. · Diferencia constitucions pactades/ cartes atorgades. ● Contingut mínim: ·Garantia dels drets dels ciutadans ·Estructura i organització del poder ·Art. 16 de la declaració de drets de l’home i el ciutadà. “toda sociedad en la cual la garantia de dos derechos no atorgada, ni la separacion de poderes establecido, no tiene constitucion”. ● Garanties per afirmar la seva supremacía sobre la resta de normes i el seu valor jurídic: Rigidesa i justícia constitucional.
CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ
● Determinar els principis fonamentadors ● Configurar els poders de l’Estat ● Reconeixement i protecció de drets ● Fonts del dret ● Garanties de la constitució
● DETERMINAR ELS PRINCIPIS FONAMENTADORS
❖ Preàmbul : La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de: Garantizar la convivencia democrática dentro de la constitución y de las leyes conforma a un orden económico y social justo. Consolidar un estado de derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntad popular…. ❖ Artículo 1.
- España se constituye en un estado social y democrático de derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad y la justicia. La igualdad y el pluralismo político.
● ORDENACIÓ I CONFIGURACIÓ DELS PODERS DE L’ESTAT
❖ Separació de poders: configuració del Parlament, del govern, del poder judicial, del cap de l’estat i les relacions entre ells. ❖ Estat compost: organització federal, regional, autonòmica.
● RECONEIXEMENT I PROTECCIÓ DE DRET: part dogmàtica de les
constitucions
❖ Origen dels primers documents constitucionals. ❖ Revolucions liberals: llibertat i propietat ❖ TÍTULO I CE. De los derechos y deberes fundamentales.
● FONTS DEL DRET
❖ Regles de producció normativa ❖ Qui i com pot crear dret ❖ Procediment legislativa, protestat reglmantària
TEMA 2: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
CONSTITUCIONS HISTÒRIQUES ESPANYOLES
Sobirania Nacional Corts Unicamerals Sufragi Universal masculí indirecte Poder legislatiu Corts Drets Individuals liberals Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Rígida 1837 Sobirania Nacional Corts Bicamerals Sufragi Censatari directe Poder legislatiu Compartit Corts-Rei Drets Remissió a la llei Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Flexible
Sobirania Compartida Corts Bicamerals Sufragi Censatari directe Poder legislatiu Compartit Corts-Rei Drets Remissió a la llei Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Flexible 1869 Sobirania Nacional/ popular Corts Bicamerals Sufragi Universal masculí Poder legislatiu Corts Drets Declaració extensa i garanties Estat-església Llibertat religiosa però confessional Organització territorial Unitari Reforma Formalitats especials
TRANSICIÓ I PROCÉS CONSTITUENT
Opcions a la mort de Franco: continuïtat; ruptura, “ruptura pactada” Llei per a la Reforma Política de (4 gener 1977). La vuitena llei fonamental. Respecte formal de la legalitat franquista per modificar-la substantivament cap a un model democràtic. Norma pont. Sotmesa a referèndum 15 desembre 1976. 74% participació i 94%vot afirmatiu. Llei per a la reforma, no de forma. Reforma les anteriors lleis fonamentals del franquisme seguint el procediment establert per passar a una nova legitimitat de mocràtica. Objectiu: convocatòria noves corts (CD, S) que elaborin Constitució (però no explícitament).
INFLUÈNCIES CE 1978
DE LA NOSTRA TRADICIÓ CONSTITUCIONAL
Configuració de la monarquia: CE de 1837 o 1876. Bicameralisme: tradició constitucional (llevat CE de 1812 i 1931) La més influent. CE de 1931. Forma de govern parlamentària; descentralització de l’Estat (oberta), el Tribunal de Garanties Constitucionals DEL CONSTITUCIONALISME EUROPEU LFB 1949→Forma d’Estat. Estat social i democràtic de Dret. Moció de censura constructiva. Algunes garanties dels drets. Justícia constitucional i alguns elements del disseny territorial (federalisme coercitiu). CP 1976→ Part dogmàtica de la Constitució i Drets socials i econòmics. CI 1947→ Igualtat material; CGPJ i el marc del disseny territorial CF 1958→ Lleis orgàniques
ESTRUCTURA DE LA CONSTITUCIÓ
ESTRUCTURA formal Preàmbul Títol Preliminar(ARTS. 1-9): Grans decisions polítiques Títol I. Drets i deures dels ciutadans (arts 10-55): Paució. Títol II. la Corona (56-65) Títol III. les Corts generals (66-95) Títol IV: Governs i Administració (97-107) Títol V: Les relacions Corts-Govern (108-116) Títol VI. Poder judicial (117-127) Títol VII. Economia i Hisenda (128-136) Títol VIII. Organització territorial (137-158) Títol IX. Tribunal Constitucional (159-165). La garantia ordinària de la Constitució Títol X. La reforma constitucional (166-169). La garantia extraordinària de la Constitució Disposicions addicionals (DA 1ª), transitòries (CCAA), gerogatòria i final.
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978 GARANTIES
● La reforma constitucional La reforma constitucional és una tècnica per: -Garantir la supremacía constitucional
- Mecanisme : d’adaptació a les noves exigències socials: reforma, mutació i interpretació Regulació de reforma- TÍTOL X CE INICIATIVA. art. títol CE ● Govern ● Congrés de diputats: 1/% diputats (o 2 grups parlamentaris) ● Senat: 50 senadors que pertanyen a grups parlamentaris diferents ● Assemblees autonòmiques ● Exclusió iniciativa legislativa popular
Doble procediment de reforma: ORDINARI-SIMPLE ( art.167 CE) ● INICIATIVA : govern, congrés, senat, parlaments CA ● APROVACIÓ : ⅗ cada cambra ○ en cas discrepancia (o no majorial): comissió mixta paritaria > ⅗ ○ si no: si el senat aprova per majoria absoluta, Congres pot aprovar per 2/ ● Referendum facultatiu potestatiu sol·licitud 1/10 diputats o senadors. CD→ 350 SENAT→ 257 ⅔→ 160 ⅔→ 210 Majoria simple → més vots afirmatius que de negatius Majoria absoluta → la meitat més 2 (176) Majoria ⅗→ 210 Majoria ⅔ → 233
PROCEDIMENT AGREUJAT (art. 168 CE)
● Ámbit: revisió total; Títol preliminar; sec 1 cap. 2 Títol I, Títol II ● Iniciativa; igual reforma simple ● Fases: ○ Prèvia: aprovació principi de revisió o oportunitat de reforma ⅔ cada cambra ○ Dissolució i convocatòria de noves eleccions ○ Rectificació sobre l’oportunitat de la reforma ( senat: MA; Confés: MS) ○ Elaboració nou text i aprovació per les 2 cambres: majoria de ⅔ ● Referéndum preceptiu (obligatori) i vinculat
LÍMITS DE LA REFORMA
Límit temporal (art 169), no durant la vugència art 116 CE Límits formals, respecte els procediments Límits materials , inexistència cláusseles d’intangibilitat, límits implicits.
CONTROL DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL
Un cop aprobada, el text resultant és constitució. Poder reforma és un poder limitat: poder constituent- constituït Pot controlar-ho el TC.
JUSTICIA CONSTITUCIONAL
PREMISES
Afirmació de la supremacía material i formal de la Constitució Constitució normatives: diferencien entre normes constitucionals o normes ordinàries. Existència d’un control d'adequació ( ergo de constitucionalitat) de les lleis. Justícia que decideix sobre la validesa constitucional de les lleis.
La constitució té la força activa per anular les normes inferiors contraries als seus preceptes. Anulació= pèrdua de la validesa de les normes. DEROGRACIÓ→ VIGÈNCIA ( norma posterior que deroga l’antiga) ANUL·LACIÓ→ VALIDESA (s’anula perquè no es válida la norma i s’expulsa del norament, deixa d’existir) TEMA 3: ELS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
CONCEPTE D’ESTAT
Grup social, juridicament originat, format per una comunitat estable de persones, que ocupa un territori, i posseeix un poder sobirà d’autogovern. (I) PODER-POBLACIÓ ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET (art. 1.1. CE) (II) PODER-TERRITORI ESTAT DESCENTRALITZAT (art. 2 CE) (III) APERTURA CAP A L’EXTERIOR PRINCIPI D’INTEGRACIÓ (no explícit) (I) ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET (art 1.1 CE) “Espanya es constitueix en un Estat Social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat i pluralisme polític”. La reforma recollida a la constitució incorpora cadascún d’aquest elements en la seva concepció històrica, però formulats conjuntament adquireix un significat que va més enllà de la mera acumulació.
ESTAT DE DRET/ CONSTITUCIONALISME LIBERAL
(Finals del XVIII I XIX) Concepte bàsic del primer liberalisme, indica la necessitat que el poder sigui limitat i racional (rule of law). Concepte oposat o despotisme o arbitrarietat.
- Sobirania nacional
- Divisió de poders
- Reconeixement de drets
SOBIRANIA NACIONAL
Nova legitimació de l’exercici del poder que s’exerceix en l’Estat a través d’un nou subjecte. NACIÓ Entitat abstracta i separada dels membres que la composen en un moment determinat. Però la nació no pot actuar per si mateixa i la sobirania és detega a través d’uns representants que no actuen com a mandatoris dels seus elector sinó en nom de tota la nació. SUFRAGI CENSATARI DIVISIÓ DE PODERS (Montesquieu, Del espíritu de las leyes, fins s. XVIII) ➔ Poder/ funció legítima: parlament erecte (sufragi/ vot censitari): representació de la nació→ Aprova les lleis: expressió de la voluntat general→ Defineix i limita/delimita la resta de poders. Preeminència de la llei: (imperi de la llei) → Govern de les lleis (Estat de Dret) ➔ Poder/ funció exclusiva: Govern→ Executa les lleis ○ Tradició constitucional americana: electiu ○ Tradició constitucional continental: rei i els seus ministres ➔ Poder Judicial/ funció jurisdiccional: Jutges→ Aplica les lleis i resol els conflictes en l’aplicació de les lleis. Supervisa i controla els Órgans administratius. PROCLAMACIÓ DE DRETS Quins drets? Necessitats de la nova classe social emergent: la burgesia Separació Estat- Societat ● Igualtat ● Llibertat (d’indústria, comerç, circulació, de pensament, de prems,...) ● Seguretat(enfront l’exercici arbitrau del poder: cap sanció sense una llei prèvia) ● Propietat→ condició de ciutadania
ESTAT DEMOCRÀTIC/ CONSTITUCIONALISME DEMOCRÀTIC
(½ S.XIX principis S.XX)
Sobirania popular. Sufragi Universal Pluralisme polític Divisió de poders. Parlamentarisme: exigència de confiança i responsabilitat al govern Drets de participació i llibertats polítiques
ESTAT SOCIAL/ CONSTITUCIONALISME SOCIAL
(⅓ S.XX- post II G.M)
Sobirania popular Divisió de poders. Primacía de l’executiu: reforçament dels seus poders normatius Cláusula de transformació social- intervenció de l’Estat en la societat i en l’economia Constitució econòmica Drets: ● Afectació als tradicionals drets liberals: propietat i llibertat d’empresa: Funció Social (llibertat religiosa/ dret a l’educació) ● Incorporació nous drets: ❖ per col·lectius amb una posició desigual (treballadors, consumidors, etc.) ❖ per a tothom per igual ❖ drets prestacionals (sanitaris, assistencials,...)
La constitución se fundamenta en la indivisible unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todos ellos.
PRINCIPIS
La descentralització és un principi estructural, divisió vertical del poder amb diversos nivells de govern. Unitat ● Unitat jurídic ● Unitat de mercat ● Unitat política Autonomía ● Elements d’integració Igualitat ● D e drets de tots els ciutadans ● Entre les CCAA (Comunitats Autonomes) Soliaritat Col·laboració/ lleiditat constitucional. No explicitat. (III) APERTURA CAP A L’EXTERIOR PRINCIPI D’INTEGRACIÓ art. 93 de la CE Mediante la ley orgánica se podrá autorizar la celebración de tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas a la constitución. Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos, la garantía del cumplimento de estos tratados y de las resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesión.
CONSEQÜÈNCIES:
● Efecte directe i primària del dret Europeu ● Integració del dret europeu i seguretat jurídica ● Responsabilitat de l’Estat per infracció del dret europeu ● Afectació al sistema de distribució competencial
DEMOCRÀCIA, REPRESENTACIÓ I PARTICIPACIÓ
ORIGEN DEL PODER no EXERCICI DE PODER
Que el poder resideixi en el poble no significa que l’exercici directament. Necessitat de:
- Determinar qui conforma el poble (ciutadania, titularitat del dret de participació-art. 23CE)
- Convertir la voluntat popular en decisions ● Tipus de democràcia:
- Representativa
- Directa ● Instruments de la representació
- El material imperatiu: el representant dona instruccions al representant, que no té marge e negació.
- El mandat representatiu: el representant astorga la confiança al representant, que, sense instruccions que l’obliguin, pot arribar a acords. Però la confiança cal renovar-la… (ART. 67.2 I 79.3 CE).
DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA
ELECCIONS A DIFERENTS INSTITUCIONS REPRESENTATIVES:
● Eleccions generals a les Corts Generals ● Eleccions parlaments autonòmics (art. 152,1 CE) ● Eleccions locals (art. 140 CE) ● Eleccions europees. Regulació a la Ley Orgánica 5/1985, del Régim electoral general (LOREG) Disposicions comunes per a les eleccions per sufragi universal directe (dret de sufragi actiu i passiu, Administració electoral, cens electoral. procediment electoral, campanya, votació, etc.) Disposicions especials per a les eleccions de Diputats i Senadors, per a les eleccions municipals i altres locals i per al Parlament Europeu.
DEMOCRÀCIA DIRECTA
Els ciutadans intervenen directament en l’exercici del poder polític o en l’adopció de la decisió. Diversos instruments:
- Referèndum
- Participació en el Parlament: iniciativa legislativa popular (ILP)
- Consell obert
REFERÈNDUM
Referèndum consultiu (art. 92 CE) Referèndum reforma constitucional (art. 167 i 168 CE) Referèndum autonòmc:
- Iniciativa autonòmica (art. 151 CE)
- Creació i reforma dels Estatuts d’Autonomia
- DT 4 (incorporació de Navarra al País Basc) Iniciativa legislativa popular: art. 87 CE. Regulada a la llei orgànica LO 3/1984, de 26 de març
- mínim de 500.000 signatures
- matèries excloses Règim de consell obert (art. 140 CE)
DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA
Ciutadans: sentit ampli Qüestions que no afecten a la “sobirania” Capacitat d’influència: no decisió Participació en el Govern i l’administració (art. 105 CE) Dret de petició (art. 29 CE)
PARTICIPACIÓ POLÍTICA. ELS PARTITS POLÍTICS
Art. 1.1 CE→ Pluralisme polític com a valor superior de l’ordenament jurídic Art. 6 i 22 CE → Constitucionalització dels partits polítics Les funcions dels partits:
- Expressen el pluralisme polític
- Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular
- Són instrument fonamental per a la participació política
