









Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum primer parcial de l'assignatura principis i institucions constitucionals.
Tipo: Resúmenes
1 / 15
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!










L'ordre jurídic fonamental d’una comunitat política. Un estat necessita una constitució. Ordre jurídic fonamental = Drets i obligacions dels individus. Una constitució regula/ estableix quins son els òrgans de l’Estat. Legisladors→ concerten desenvolupen allò que disposa la constitució. Aquesta idea de constitució no ha existit sempre perquè el estat de dret és un model en el que cap poder es absolut, tots els poders están limitats, es la limitació del poder, qui limita. La constitució es una norma jurídica que legitima una comunitat política, crea aquest estat. Aquells paisos que imposen una constitució d’un partit, provoca que a la que hi hagi un canvi es produeix un canvi en la constitució i la constitució es elaborada per els polítics i per el poble. ➢ CARTA ATORGADA → es poden denominar constitucions, però materialment no ho son.
El concepte modern de constitució → les revolucions liberals dels segles XVII i XVIII. Origen de la ideologia constitucional → fonamentació del poder polític en uns criteris oposats a l’Antic Règim. ● Sobinaria nacional (reial) ● Limitació de poder (absolutisme) ● Divisió de poders (concentració) ● Garantia de drets individuals (submissió subdits) ● Igualtat persones (estaments i privilegis) → privilegis lege privata CONSTITUCIÓ ESCRITA (racionalisme: pla d'ordenació) ● Poder com a producte de la voluntat humana, de la raó. ● Reconeixement dels drets naturals de caràcter individual que només poden limitar-se a través del contracte social (rousseau). ● Superació entre poder constituent i poders constituits. ● Plasmació d’aquestes idees en un document.
Dos grans models: continental europeu (inicia amb la constitució francesa de 1971) i el dels EEUU (constitució de 1787). ❖ EUROPA CONTINENTAL: LLuita contra el poder absolut del Monarca. Sobirania nacional. Divisió de poders. Reconeixement de drets. principi de legalitat i supremacia del parlament. Caràcter flexible de la constitució. Reacció monàrquica : cartes atorgades i constitucions pactades: sobirania compartida. Inexistència control constitucionalitat i de l’afirmació del caràcter normatiu de la constitució, fins s.XX ( període d'entreguerres- constitució alemanya de weimar de 1919 i austríaca de 1920). CONSTITUCIÓ→ LLEI→ PARLAMENT ❖ AMÉRICA: Proces d’independencia. Creació assemblea constituent representativa ex-colònies britàniques. Divisió de poders. Reconeixement de drets a través de les esmenes. Principi de constitucionalitat. Afirmació del caràcter normatiu de la constitució. (Jutge John Marshall, president del 75, sentència Marbury vs. Madison, 1803). La constitució está plenament consolidada.
● Document escrit amb valor jurídic. ● Fruit d’un pacte fundacional. Acte d’autodeterminació d’una comunitat política. · El titular de la sobirania decideix. · Diferencia constitucions pactades/ cartes atorgades. ● Contingut mínim: ·Garantia dels drets dels ciutadans ·Estructura i organització del poder ·Art. 16 de la declaració de drets de l’home i el ciutadà. “toda sociedad en la cual la garantia de dos derechos no atorgada, ni la separacion de poderes establecido, no tiene constitucion”. ● Garanties per afirmar la seva supremacía sobre la resta de normes i el seu valor jurídic: Rigidesa i justícia constitucional.
● Determinar els principis fonamentadors ● Configurar els poders de l’Estat ● Reconeixement i protecció de drets ● Fonts del dret ● Garanties de la constitució
❖ Preàmbul : La Nación española, deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien de cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama su voluntad de: Garantizar la convivencia democrática dentro de la constitución y de las leyes conforma a un orden económico y social justo. Consolidar un estado de derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntad popular…. ❖ Artículo 1.
❖ Separació de poders: configuració del Parlament, del govern, del poder judicial, del cap de l’estat i les relacions entre ells. ❖ Estat compost: organització federal, regional, autonòmica.
❖ Origen dels primers documents constitucionals. ❖ Revolucions liberals: llibertat i propietat ❖ TÍTULO I CE. De los derechos y deberes fundamentales.
❖ Regles de producció normativa ❖ Qui i com pot crear dret ❖ Procediment legislativa, protestat reglmantària
TEMA 2: CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
Sobirania Nacional Corts Unicamerals Sufragi Universal masculí indirecte Poder legislatiu Corts Drets Individuals liberals Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Rígida 1837 Sobirania Nacional Corts Bicamerals Sufragi Censatari directe Poder legislatiu Compartit Corts-Rei Drets Remissió a la llei Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Flexible
Sobirania Compartida Corts Bicamerals Sufragi Censatari directe Poder legislatiu Compartit Corts-Rei Drets Remissió a la llei Estat-església Confessional Organització territorial Unitari Reforma Flexible 1869 Sobirania Nacional/ popular Corts Bicamerals Sufragi Universal masculí Poder legislatiu Corts Drets Declaració extensa i garanties Estat-església Llibertat religiosa però confessional Organització territorial Unitari Reforma Formalitats especials
Opcions a la mort de Franco: continuïtat; ruptura, “ruptura pactada” Llei per a la Reforma Política de (4 gener 1977). La vuitena llei fonamental. Respecte formal de la legalitat franquista per modificar-la substantivament cap a un model democràtic. Norma pont. Sotmesa a referèndum 15 desembre 1976. 74% participació i 94%vot afirmatiu. Llei per a la reforma, no de forma. Reforma les anteriors lleis fonamentals del franquisme seguint el procediment establert per passar a una nova legitimitat de mocràtica. Objectiu: convocatòria noves corts (CD, S) que elaborin Constitució (però no explícitament).
Configuració de la monarquia: CE de 1837 o 1876. Bicameralisme: tradició constitucional (llevat CE de 1812 i 1931) La més influent. CE de 1931. Forma de govern parlamentària; descentralització de l’Estat (oberta), el Tribunal de Garanties Constitucionals DEL CONSTITUCIONALISME EUROPEU LFB 1949→Forma d’Estat. Estat social i democràtic de Dret. Moció de censura constructiva. Algunes garanties dels drets. Justícia constitucional i alguns elements del disseny territorial (federalisme coercitiu). CP 1976→ Part dogmàtica de la Constitució i Drets socials i econòmics. CI 1947→ Igualtat material; CGPJ i el marc del disseny territorial CF 1958→ Lleis orgàniques
ESTRUCTURA formal Preàmbul Títol Preliminar(ARTS. 1-9): Grans decisions polítiques Títol I. Drets i deures dels ciutadans (arts 10-55): Paució. Títol II. la Corona (56-65) Títol III. les Corts generals (66-95) Títol IV: Governs i Administració (97-107) Títol V: Les relacions Corts-Govern (108-116) Títol VI. Poder judicial (117-127) Títol VII. Economia i Hisenda (128-136) Títol VIII. Organització territorial (137-158) Títol IX. Tribunal Constitucional (159-165). La garantia ordinària de la Constitució Títol X. La reforma constitucional (166-169). La garantia extraordinària de la Constitució Disposicions addicionals (DA 1ª), transitòries (CCAA), gerogatòria i final.
● La reforma constitucional La reforma constitucional és una tècnica per: -Garantir la supremacía constitucional
Doble procediment de reforma: ORDINARI-SIMPLE ( art.167 CE) ● INICIATIVA : govern, congrés, senat, parlaments CA ● APROVACIÓ : ⅗ cada cambra ○ en cas discrepancia (o no majorial): comissió mixta paritaria > ⅗ ○ si no: si el senat aprova per majoria absoluta, Congres pot aprovar per 2/ ● Referendum facultatiu potestatiu sol·licitud 1/10 diputats o senadors. CD→ 350 SENAT→ 257 ⅔→ 160 ⅔→ 210 Majoria simple → més vots afirmatius que de negatius Majoria absoluta → la meitat més 2 (176) Majoria ⅗→ 210 Majoria ⅔ → 233
● Ámbit: revisió total; Títol preliminar; sec 1 cap. 2 Títol I, Títol II ● Iniciativa; igual reforma simple ● Fases: ○ Prèvia: aprovació principi de revisió o oportunitat de reforma ⅔ cada cambra ○ Dissolució i convocatòria de noves eleccions ○ Rectificació sobre l’oportunitat de la reforma ( senat: MA; Confés: MS) ○ Elaboració nou text i aprovació per les 2 cambres: majoria de ⅔ ● Referéndum preceptiu (obligatori) i vinculat
Límit temporal (art 169), no durant la vugència art 116 CE Límits formals, respecte els procediments Límits materials , inexistència cláusseles d’intangibilitat, límits implicits.
Un cop aprobada, el text resultant és constitució. Poder reforma és un poder limitat: poder constituent- constituït Pot controlar-ho el TC.
Afirmació de la supremacía material i formal de la Constitució Constitució normatives: diferencien entre normes constitucionals o normes ordinàries. Existència d’un control d'adequació ( ergo de constitucionalitat) de les lleis. Justícia que decideix sobre la validesa constitucional de les lleis.
La constitució té la força activa per anular les normes inferiors contraries als seus preceptes. Anulació= pèrdua de la validesa de les normes. DEROGRACIÓ→ VIGÈNCIA ( norma posterior que deroga l’antiga) ANUL·LACIÓ→ VALIDESA (s’anula perquè no es válida la norma i s’expulsa del norament, deixa d’existir) TEMA 3: ELS PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
Grup social, juridicament originat, format per una comunitat estable de persones, que ocupa un territori, i posseeix un poder sobirà d’autogovern. (I) PODER-POBLACIÓ ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET (art. 1.1. CE) (II) PODER-TERRITORI ESTAT DESCENTRALITZAT (art. 2 CE) (III) APERTURA CAP A L’EXTERIOR PRINCIPI D’INTEGRACIÓ (no explícit) (I) ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET (art 1.1 CE) “Espanya es constitueix en un Estat Social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat i pluralisme polític”. La reforma recollida a la constitució incorpora cadascún d’aquest elements en la seva concepció històrica, però formulats conjuntament adquireix un significat que va més enllà de la mera acumulació.
(Finals del XVIII I XIX) Concepte bàsic del primer liberalisme, indica la necessitat que el poder sigui limitat i racional (rule of law). Concepte oposat o despotisme o arbitrarietat.
Nova legitimació de l’exercici del poder que s’exerceix en l’Estat a través d’un nou subjecte. NACIÓ Entitat abstracta i separada dels membres que la composen en un moment determinat. Però la nació no pot actuar per si mateixa i la sobirania és detega a través d’uns representants que no actuen com a mandatoris dels seus elector sinó en nom de tota la nació. SUFRAGI CENSATARI DIVISIÓ DE PODERS (Montesquieu, Del espíritu de las leyes, fins s. XVIII) ➔ Poder/ funció legítima: parlament erecte (sufragi/ vot censitari): representació de la nació→ Aprova les lleis: expressió de la voluntat general→ Defineix i limita/delimita la resta de poders. Preeminència de la llei: (imperi de la llei) → Govern de les lleis (Estat de Dret) ➔ Poder/ funció exclusiva: Govern→ Executa les lleis ○ Tradició constitucional americana: electiu ○ Tradició constitucional continental: rei i els seus ministres ➔ Poder Judicial/ funció jurisdiccional: Jutges→ Aplica les lleis i resol els conflictes en l’aplicació de les lleis. Supervisa i controla els Órgans administratius. PROCLAMACIÓ DE DRETS Quins drets? Necessitats de la nova classe social emergent: la burgesia Separació Estat- Societat ● Igualtat ● Llibertat (d’indústria, comerç, circulació, de pensament, de prems,...) ● Seguretat(enfront l’exercici arbitrau del poder: cap sanció sense una llei prèvia) ● Propietat→ condició de ciutadania
Sobirania popular. Sufragi Universal Pluralisme polític Divisió de poders. Parlamentarisme: exigència de confiança i responsabilitat al govern Drets de participació i llibertats polítiques
Sobirania popular Divisió de poders. Primacía de l’executiu: reforçament dels seus poders normatius Cláusula de transformació social- intervenció de l’Estat en la societat i en l’economia Constitució econòmica Drets: ● Afectació als tradicionals drets liberals: propietat i llibertat d’empresa: Funció Social (llibertat religiosa/ dret a l’educació) ● Incorporació nous drets: ❖ per col·lectius amb una posició desigual (treballadors, consumidors, etc.) ❖ per a tothom per igual ❖ drets prestacionals (sanitaris, assistencials,...)
La constitución se fundamenta en la indivisible unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todos ellos.
La descentralització és un principi estructural, divisió vertical del poder amb diversos nivells de govern. Unitat ● Unitat jurídic ● Unitat de mercat ● Unitat política Autonomía ● Elements d’integració Igualitat ● D e drets de tots els ciutadans ● Entre les CCAA (Comunitats Autonomes) Soliaritat Col·laboració/ lleiditat constitucional. No explicitat. (III) APERTURA CAP A L’EXTERIOR PRINCIPI D’INTEGRACIÓ art. 93 de la CE Mediante la ley orgánica se podrá autorizar la celebración de tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas a la constitución. Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos, la garantía del cumplimento de estos tratados y de las resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesión.
● Efecte directe i primària del dret Europeu ● Integració del dret europeu i seguretat jurídica ● Responsabilitat de l’Estat per infracció del dret europeu ● Afectació al sistema de distribució competencial
Que el poder resideixi en el poble no significa que l’exercici directament. Necessitat de:
● Eleccions generals a les Corts Generals ● Eleccions parlaments autonòmics (art. 152,1 CE) ● Eleccions locals (art. 140 CE) ● Eleccions europees. Regulació a la Ley Orgánica 5/1985, del Régim electoral general (LOREG) Disposicions comunes per a les eleccions per sufragi universal directe (dret de sufragi actiu i passiu, Administració electoral, cens electoral. procediment electoral, campanya, votació, etc.) Disposicions especials per a les eleccions de Diputats i Senadors, per a les eleccions municipals i altres locals i per al Parlament Europeu.
Els ciutadans intervenen directament en l’exercici del poder polític o en l’adopció de la decisió. Diversos instruments:
Referèndum consultiu (art. 92 CE) Referèndum reforma constitucional (art. 167 i 168 CE) Referèndum autonòmc:
Ciutadans: sentit ampli Qüestions que no afecten a la “sobirania” Capacitat d’influència: no decisió Participació en el Govern i l’administració (art. 105 CE) Dret de petició (art. 29 CE)
Art. 1.1 CE→ Pluralisme polític com a valor superior de l’ordenament jurídic Art. 6 i 22 CE → Constitucionalització dels partits polítics Les funcions dels partits: