



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Examen 2011_06_29
Tipo: Exámenes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




a) Demostra que si ) 2
z ( 1 i llavors z^9 z.
b) Escriu en forma binòmica els següents nombres complexos: rad 3
c) Resol l’equació següent proporcionant totes les solucions en forma polar (els arguments els pots posar en graus o en radians): x^52430
Solució:
a) Sí, és veritat. Anem a fer la potència de z que ens demanen, per això primer passem z a polars:
4
z ( 1 i i ara substituïm a l’equació:
z z 4 2 4 4
8 4 9 9 4
9 4
(^9) ( 1 ) 1 1 1 1 1. Observem que coincideix amb el
que es diu a l’enunciat.
b) i^ i )^2222 i 2
4 4 (cos( 135 º) sin( 135 º)) 4 (^2 135 º
rad i i i 2
) sin(^2 3 3 3 (cos(^2 3
2
c) x^5 243 0 x^5243 x^5243 Si ara passem a polar:
x^5 243 x^5 2430 º (^3) ( 0 º 360 º k )/ 5 i, per tant, fent k=0,1,2,3,4 trobem que les
cinc solucions són: (^30) º, (^372) º, (^3144) º, (^3216) º, (^3288) º
B ( 1 , 0 , 3 ),( 2 , 0 , 2 )
a) Troba la dimensió de A en funció d’ a. Troba la dimensió de B. Troba una base per cada subespai. b) Determina si els vectors v=(-4,0,1) i w=(0,1,-3) pertanyen o no a A i a B. En cas que hi pertanyin, calcula’n les coordenades en les bases de l’apartat anterior.
Solució:
a) Calculem els rang de les matrius:
Per A: 0 0 1 1
a 1 0 però trobem el menor 0 1 1
. Així la dimensió d’A
és 2 independentment d’ a. Com a base podríem usar el segon i tercer vectors que són linealment independents (contenen el menor anterior): Base A {( 1 , 0 , 1 ),( 0 , 0 , 1 )}
Per B: Tenim el menor 0 3 2
. Així la dimensió de B és 2 i com a base
podríem usar els dos vectors amb que està definit: Base B {( 1 , 0 , 3 ),( 2 , 0 , 2 )}
b) Per al vector v=(-4,0,1) i el subespai A tenim el sistema
y
x que ens dona el sistema d’equacions 1
x y
x que té per
solució: x=4, y=-3. Així doncs v A i les seves coordenades són (4,-3).
Per al vector v=(-4,0,1) i el subespai B tenim el sistema
y
x que ens dona el sistema d’equacions 3 2 1
x y
x y que té
per solució: x=-5/4, y=-11/8. Així doncs v B i les seves coordenades són (-- 5/4,-11/8).
plantejant el sistema:
a a a a a
3 2 7 4 1 2 3 18 224 4 7 48 8 48 66 198 0 3 1 8 1 6
a a a a a
Així doncs, tenim:
Cas I. a 3 rang A ' 3 rang A 2 SI Cas II a 3 rang A ' 2 rang A SCD
I en aquest últim cas la resolució, una vegada eliminades, per exemple, la 1a i la 2a equacions obtenim:
x y x y
que té solució x 1 i y 2.
Resolució:
a) La matriu de f en les bases canòniques és:
b) Com que el polinomi característic de f és
2 2
( ) det( ) 100 1 20 (1 ) 55 12 55 0 12 (1 )( 3 2) (1 )( 1)( 2) (1 ) (2 )
t t Q t A tI t t t t t t t t t t t t
Els valors propis de f són 1 amb multiplicitat algebraica 2, i 2 amb multiplicitat algebraica 1.
c) La multiplicitat geomètrica del valor propi 1 és: 10 0 2 dim( ( )) 3 ( ) 3 100 0 20 3 1 2 55 0 11
Nucli A I rang A I rang.
Per tant la multiplicitat algebraica i la multiplicitat geomètrica per al valor propi 1 coincideixen. Per al valor propi 2, com que l’exponent de (2-t) en el polinomi característic és 1, automàticament la multiplicitat algebraica coincideix amb la multiplicitat geomètrica. Es compleixen, doncs, les dues condicions per a que f sigui diagonalitzable: que el polinomi característic de f descomposi en termes lineals i que les multiplicitats geomètriques i algebraiques coincideixin per a tot valor propi.
d) Per trobar els vectors propis de f de valor propi 1 i 2 cal resoldre els sistemes d’equacions lineals: (A-I)X=0 i (A-2I)X=0. O sigui: 10 0 2 0 11 0 2 0 ( ) 100 0 20 0 ;( 2 ) 100 1 20 0 55 0 11 0 55 0 10 0
x x x x A I y y A I y y z z z z
Les solucions són els subespais: <(1,0,-5), (0,1,0)> i <(-2,20,11)>, respectivament. La base formada per vector propis de f és doncs. {(1,0,-5), (0,1,0),(-2,20,11)}.