¡Descarga Anatomia aparell digestiu y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!
TEMA 8: APARELL DIGESTIU
1. GENERALITATS
1.1. ORGANITZACIÓ
El Tracte Gastrointestinal (GI) se separa en: ● Estructures principals : Via de pas on tenen lloc diferents processos. Moviment de l'aliment per peristaltisme ○ Boca, Faringe, Esòfag, Estómac, Intestins prim i gruixut, Recte i Anus ● Estructures accessòries : Secreten fluids i enzims al lumen del sistema digestiu ○ Dents, Llengua, Glàndules salivals, Fetge, Vesícula biliar i Pàncrees 1.2. PROCESSOS BÀSICS DE L’APARELL DIGESTIU ● Ingestió : Porta el menjar a la boca ● Secreció : Alliberament d'aigua, àcid, amortidors i enzims a la llum del tracte digestiu. ● Motilitat : Barreja i propulsió. Fragmentació i desplaçament dels aliments a través del tracte digestiu. ● Digestió : Desdoblament mecànic i químic dels aliments ● Absorció : Pas de productes digerits des del tub digestiu a la sang i la limfa ● Defecació : Eliminació de la matèria fecal del tub digestiu. 1.3. DIGESTIÓ ● MECÀNICA: A causa de moviments del tracte gastrointestinal ● QUÍMICA: Reaccions catabòliques. Intervenció d’enzims digestius, secretades en diferents regions del tracte gastrointestinal, per hidrolitzar les molècules de grans dimensions en molècules petites i facilitar així que puguin ser absorbides a l'intestí.
2. HISTOLOGIA: CAPES DEL TUB DIGESTIU
La paret del tub digestiu des de l'esòfag al canal anal presenta la mateixa estructura bàsica ( capes de teixit): ● Mucosa : epiteli, teixit connectiu, glàndules, muscular de la mucosa. ● Submucosa : teixit connectiu, vasos sanguinis, vasos limfàtics, sistema nerviós entèric ● Muscular : capa circular, capa longitudinal ○ múscul esquelètic: boca, faringe, esòfag superior i esfínter anal extern ● Serosa (adventícia) ○ Peritoneu parietal: entapissa la paret cavitat abdominal ○ Peritoneu visceral: cobreix els òrgans 2.1. MUCOSA ● Capa interna ○ L'epiteli està en contacte directe amb el contingut del tub digestiu. ○ Variable depenent de la zona del Tub digestiu. ○ Epiteli de secreció, absorció o protecció. ● Làmina pròpia (teixit connectiu areolar) ○ Teixit connectiu subjacent. ○ Ric en vasos sanguinis i limfàtics. ● Muscular de la mucosa ○ Múscul liso envaït pel plexe de Meissner (SNEnt) ➢ Les contraccions de la muscular crea plecs a la mucosa que augmenten la superfície per a la digestió i l'absorció ➢ La mucosa conté nòduls limfàtics que impedeixen l'ingrés d'agents patògens a través del tub digestiu Diferents aspectes de la capa mucosa segons la seva funció a les diferents regions del tub digestiu: ● Protectora: Cavitat oral, faringe, esòfag i canal anal ● Secretora: Només estómac glàndules tubulars llargues ● Absortiva: Intestí prim
EPIPLÓ (o Oment): ● són plecs peritoneals molt rics en greixos, vasos sanguinis i limfàtics, i nervis que es dirigeixen als òrgans abdominals ● recobreixen l’estómac, el còlon transvers i l'intestí prim Epipló menor : Sorgeix de la curvatura menor de l'estómac (recobreix part) i s'estén fins al fetge. Epipló major : Sorgeix de la curvatura principal de l'estómac (recobreix l’estómac, el còlon transvers i l'intestí prim). Forma una fulla gran que cobreix els intestins. 2.5. RESUM CAPES DEL TUB DIGESTIU ● EPIPLÓ: ○ Plecs peritoneals que uneixen dos òrgans abdominals entre si. ○ Entre ells circulen importants vasos sanguinis ● MESENTERI ○ Plecs peritoneals que uneixen la paret abdominal i un segment del tracte digestiu ○ Entre ells circulen importants vasos sanguinis ● PERITONEU ○ Membrana serosa que entapissa la paret de la cavitat abdominal ● LLIGAMENT ○ Plecs del peritoneu que uneixen un òrgan amb la paret abdominal. ○ No tenen vasos sanguinis importants
3. CAVITAT BUCAL 3.1. CAVITAT BUCAL EXTERNA - BOCA ● Part externa formada pels llavis: superior i inferior, el solc nasolabial o philtrum, la comissura labial, el solc mentolabial ● Els llavis són plecs carnosos que envolten l'orifici de la boca ● Estan coberts, igual que les galtes, per pell a la part externa i per mucosa a la part interna ● Durant la masticació ajuden a mantenir els aliments entre les dents i també contribueixen al desenvolupament del llenguatge 3.2. CAVITAT BUCAL INTERNA - BOCA Format per les galtes, paladar dur i tou, i llengua ● El paladar dur, format pels ossos maxil·lars i palatins, constitueix la major part del sostre de la boca. ● La resta està format pel paladar tou muscular, del qual penja una projecció anomenada l’úvula; la part posterior connecta amb l’orofaringe
Epipló Epipló
● L'úvula és a la part posterior del paladar tou (deglució: l'úvula impedeix entrada d’aliments i líquid a la cavitat nasal) ● La llengua: òrgan accessori muscular (forma el sostre de la cavitat bucal): ○ Mobilitza menjar per mastegar ○ Ajusta la forma per a la parla i la deglució ■ Amígdales linguals a la base de la llengua ■ Amígdales palatines just darrere de l'orofaringe CARACTERÍSTIQUES: ● Ubicació més baixa en la cavitat nasal i més alta que la regió suprahioide. ● Irregular i virtual rodejada de parets denominades regions de la boca. ● Es divideix en 2 espais per la regió gingivodentària (arcs de les dents): ○ El vestíbul oral ○ La cavitat bucal ● Embriològicament deriva de l'Estomodeu. ● Participa en la masticació i deglució, fonació i respiració. ● Entapissada per una membrana mucosa de superfície humida. ● Delimita per la part posterior amb l'oro, meso, o bucofaringe ARCADES DENTÀRIES: Les dents són òrgans digestius accessoris ubicats a les cavitats òssies de la mandíbula i els maxil·lars. Aquestes cavitats estan cobertes per genives i el lligament periodontal, teixit connectiu dens fibrós que ancora les dents a l'os.
El
El
● Cada meitat consisteix en músculs que participen en el procés de masticació, donant forma als aliments, participant en la deglució i a la parla. ● Participen a mastegar i empassar. ● Hi ha un plec mucós, el fre que uneix la base interna de la llengua al terra de la boca, limitant així el moviment de la llengua cap enrere. ● Les amígdales linguals són a la base de la llengua La superfície superior de la llengua està coberta per papil·les, que són projeccions de la pròpia llengua coberta per epiteli. PAPIL·LES. Hi ha diferents tipus: ● Papil·les filiformes : projeccions còniques distribuïdes en files paral·leles que recobreixen els dos terços anteriors del llenguatge. Són de color blanquinós i contenen mecanoreceptors, però no papil·les gustatives. ● Papil·les fungiformes: elevacions similars a bolets que es distribueixen entre els filiformes P i contenen botons de gust. ● Papil·les caliciformes (circumvalents): estan alineades formant una V invertida a la superfície posterior de la llengua i també tenen botons gustatius ● La funció del gust és captar els sabors que estimulen la secreció de glàndules, que intervenen en la realització del procés digestiu. ● El gust és un sentit químic. ● Les substàncies que ho estimulen han d'estar dissoltes en un líquid, per poder penetrar pels porus dels corpuscles gustatius. ● El líquid que les dissol a la boca és la saliva. ● Els sabors captats poden ser dolç, salat, amarg i àcid. Amb la base d'aquests quatre tipus de sabor es poden efectuar les múltiples combinacions que el sentit del gust permet percebre. ➔ Músculs intrínsecs: transversus, vertical, longitudinal superior, longitudinal inferior. ➔ Músculs extrínsecs: palatoglòs, genioglòs, hioglòs, estiloglós.
GLÀNDULES SALIVALS:
● Les glàndules salivals (GS) són òrgans accessoris que estan fora de la boca, però que alliberen els seus productes (saliva) a la cavitat bucal. ● La saliva és un líquid que se secreta contínuament dins de la boca. Manté la cavitat oral humida i lubricada, Dissol i inicia la digestió química dels aliments. ● Les glàndules orals, disperses per tota la membrana mucosa oral, fabriquen petites quantitats de saliva. La majoria de la saliva, però, està feta de tres tipus diferents de glàndules ubicades fora de la boca, i envien les secrecions a través de conductes. Aquestes glàndules són: ○ MENORS: Linguals, Labials, Bucals, Palatines ○ MAJORS: ■ Gl. Paròtides (es troben per sota i per sobre a les orelles entre la pell i el múscul maseter. El seu conducte de descàrrega és el conducte de Stenseni flueix cap a la galta, a l'alçada del segon molar superior.) ■ Gl. Submandibulars (situades a la base de la llengua, a la part posterior del terra de la boca. Alliberen el seu contingut a través del conducte Wharton, que flueix a banda i banda de la llengua) ■ Gl. Sublinguals (es troben per sobre del submaxil·lar i el seu conducte d'excreció es diu Rivinus). GLÀNDULES MAJORS ● Les GS són glàndules exocrines que en secreten el contingut a través de tubs. ● Altament vascularitzadesi innervades pel SNP(nervis estimulen la secreció activa a través de l'augment del flux sanguini a les àcins). ● El contingut (α-amilasa) es barreja amb el contingut mucós. ● Les secrecions passen a través dels conductes estriats on es modifica el contingut electrolític (com més gran sigui el flux sanguini, menor serà el temps perquè aquests ions es reabsorbeixin i la saliva serà més pobre a Na+ i Cl-) ● La saliva sempre és hipotònica respecte al plasma. ● Quan la saliva entra a la boca es barreja amb la mucositat del tub digestiu i s'afegeix lipasa. MÚSCULS DE LA MASTICACIÓ: PTERIGOIDEU MITJÀ ● És un múscul curt i gruixut, de forma quadrilàtera. ● Es divideix en dos feixos: superficial i profund ● Situat per dins del maxil·lar inferior. ● la seva funció principal és com a múscul elevador del maxil·lar inferior, però a causa de la seva posició, també proporciona petits moviments laterals. PTERIGOIDEU EXTERN o LATERAL ● És un múscul curt, de forma prismàtica ● es divideix en dos feixos: superior i inferior ● És un múscul estabilitzador.
Histologia ● epiteli pla estratificat no queratinitzat en zones exposades a l’abrasió dels aliments ● epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules caliciformes en zones NO exposades a l’abrasió Innervació: sensorial-glossofaringi (IX) i motor-laringi intern (X) a les depressions Característiques: Amígdales palatines, amígdales linguals i cavitats/depressions 4.2. ESÒFAG ● Tub muscular col·lapsat ● Connecta la faringe amb l’estómac ● Mesura 25 cm aprox. ● Recorre des de la C6-T ● T10 travessa el diafragma ● Esfínter superior del múscul voluntari (respiració, vòmit, menjar i rotar); ○ Funció: evita que el menjar vagi cap a la tràquea ● Esfínter inferior: feix muscular involuntari ○ Funció: evita el reflux d’àcids de l’estómac REGIONS DE L’ESÒFAG: ● REGIÓ CERVICAL ○ Límit anterior: tràquea i nervis laringis ○ Límits laterals: lòbuls de les tiroides ○ Límit posterior: columna vertebral cervical ● REGIÓ TORÀCICA ○ Límit anterior: parcialment amb tràquea, nervis laringis, bronqui principal esquerre; pericardi ○ Límit lateral esquerre: artèria subclàvia esquerra, crossa aorta i pleura mediastínica ○ Límit lateral dret: pleura mediastínica i part terminal de la vena àziga ○ Límit posterior: cossos vèrtebres toràciques, vena àziga, artèries intercostals posteriors dretes i aorta descendent ● REGIÓ ABDOMINAL ○ Límit anterior: superfície posterior del lòbul esquerre del fetge i nervi vague esquerre ○ Límit posterior: pilar esquerre del diafragma i nervi vague dret HISTOLOGIA: Activitats bàsiques del sistema digestiu ● Ingestió. Posar menjar a la boca ● Secreció. Alliberament d'aigua, àcids amortidors i enzims a la llum del tracte digestiu. ● Barreja i propulsió. Fragmentació i desplaçament dels aliments a través del tracte digestiu (motilitat). ● Digestió. Divisió mecànica i química dels aliments
Esfínt
Esfínt
● Absorció. Pas de productes digerits des del tub digestiu a la sang i la limfa ● Defecació. Expulsió de matèria fecal del tracte digestiu. Digestió mecànica a través dels moviments del tracte GI, i digestió química: sèrie de reaccions catabòliques amb enzims hidrolítics: àcids nucleics, proteïnes, lípids i glúcids INNERVACIÓ: ● Ones peristàltiques permeten l’avançament del bol al llarg de l’esòfag ● Innervació proximal del múscul estriat → neurones motores que tenen el seu soma al nucli ambigu (activació seqüencial) ● Innervació vagal (depenent de centre de la deglució) del múscul llis. Activació fibres preganglionars (seqüencial o no) IRRIGACIÓ: Reg arterial Drenatge venós Arteria tiroidea inferior (de la subclàvia) Arteries esofàgiques de l’aorta Arteria gàstrica esquerra Venes que flueixen fins el sistema àcigs Venes esofàgiques inferiors → vena gàstrica esquerra → vena porta → suprahepàtica → cava inferior DEGLUCIÓ:
○ Connecta amb l'esòfag per l’esfínter del càrdies (o esfínter cardioesofàgic) ○ Es divideix en diferents parts: fundus, cos, pílor ○ Presenta dos esfínters: ■ Superior, gastroesofàgic: esfínter del càrdies (prim) ■ Inferior, gastroduodenal: esfínter del pílor (gruix) ○ Presenta dues curvatures: menor i major 5.1. LOCALITZACIÓ ANATOMIA DE L’ABDOMEN ● L'abdomen es divideix en 9 parts (regions) virtuals: ○ Dreta: Hipocondria dreta, buit dret o flanc, fossa ilíaca dreta. ○ Mitjà: Epigastri, mesogastri o umbilical i hipogastri ○ Esquerra: Hipocondria esquerra, flanc dret o buit i fossa ilíaca esquerra. L’estómac està situat per sota del diafragma, ocupa la regió epigàstrica umbilical i la hipocondria esquerra de l'abdomen. ● La part superior és contínua amb l'esòfag i la part inferior amb el duodè, que és la primera part de l'intestí prim. ● La seva forma i posició varien contínuament a causa dels moviments del diafragma, que l'empeny cap avall en una inspiració i cap amunt en una expiració i, també la variabilitat i quantitat de menjar que té. ● L'estómac buit té mida d’una salsitxa, però té una gran capacitat per distendre's 5.2. RELACIONS Unió gastroesofàgica en T11 (hiat gastroesofàgic) i 7º cartílag costal dret. Càrdies, fundus i part del cos coberts per les costelles. Relacions anteriors: Relació superior: Relacions Posteriors: Paret abdominal Costelles marge esquerre Diafragma Fetge lòbul esquerre Diafragma Pàncrees Mesocolon transversus Còlon transvers Ronyó i glàndula suprarenal esquerre Melsa i artèria esplènica 5.3. HISTOLOGIA
6. FETGE, PÀNCREES I VESÍCULA BILIAR^1
6.1. FETGE
CARACTERÍSTIQUES:
● És el segon òrgan més gran del cos, després de la pell. ● Pesa1,4-1,5 kg en un adult ● Està situat sota el diafragma, gairebé totalment a la banda dreta. ● Està recobert per una càpsula de teixit connectiu que està embolicada pel peritoneu ● La glàndulamés voluminosa de l’organisme (1500g; 20x28x10cm), de color vermellós fosc i encapsulada (càpsula de Glisson). ● Dos tipus de secreció: ○ INTERNA: Producció de substàncies hormonals ○ EXTERNA: Similar al pàncrees ● INTRAPERITONEAL però: ○ Cara superior/inferior està recoberta de peritoneu visceral ○ Cara superior NO està recoberta de peritoneu (àrea nua) ○ Cara posterior NO està recoberta de peritoneu, és per on penetra el pedicle ● En un minut passen a través del fetge1500ccde sang: ○ 200 cc arterial (artèria Hepàtica) O ○ 1300 cc venosa (sistema Porta) ● Presenta dos tipus de circulació: ○ VENOSA ■ Sistema PORTA ■ Responsable de la funció destoxificadora ■ Sang provinent dels intestins ○ ARTERIAL ■ Artèria HEPÀTICA ■ Sang oxigenada ■ Nodreix la víscera FUNCIONS: S’estima que més de 500 activitats metabòliques es fan en una cèl·lula hepàtica. ● Metabolisme de carbohidrats: conversió de carbohidrats a àcids grassos i triglicèrids; Regulació de la concentració de glucosa. 1 Els òrgans accessoris de la part mitjana del Tracte Digestiu
● Travessada junt amb la cara posterior, pels solcs en H FIXACIONS:
**7. INTESTÍ PRIM
- INTESTÍ GRUIXUT
- FASES DE LA DIGESTIÓ
- EMBRIOLOGIA**
