¡Descarga Anatomia coll i cap y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!
(continuación articulació temporomandibular).
Té relacions diirectes amb estructures vasculonervioses.
Darrere del condil trobarem la sortida d’un parell craneal que és el nervi fascial que innervarà la musculatura mímica.
L’articulació temporomandibular té una particularitat presència d’un fibrocartílag en l’interior de l’art. Es col·loca entre la cavitat glenoidal del temporal i el còndil de la mandíbula. Això permet que la mandíbula tingui una major grau del moviment del que li correspondria si s’hagues d’articular únicament amb la superfície articular temporal (només podria fer el moviment d’extensió i flexió).
A part d’ext i flexió, pot fer protució (desplaçament de la amndíbula cap entavant) o retració o retropulsió(Retornada de la mandíbula). També hi ha un petit moviment de rotació dels còndils de la mandíbula (permet els moviments de lateralització de la mandíbula).
Aquesta estructura articular (discs articular amb cavitat articular)—> tambe entre la clavícula i l’estern, o al genoll. Funció de llibertat de moviments que morfològicament no els tindriem.
Amb els anys, els discs articular pot presentar degeneració. (bruxisme= freguen la mandíbula amb les dents superiors)
Luxació mandibular
Com és una articulació sinovial estarà recoberta d’una capsula articular i tindrà uns lligaments intrínsecs propis de la capsula (engruiximents de la pròpia capsula).--> Lligament lateral. (lligament instrínsec)
Lligaments extrínsecs: ens ajduan a estabilitzar. Lligament estilomandibular (apof. Estiloides fins a l’angle de la mandñibula) i el lligament esfenomandibular (cos esfenoides fins a la cara interna de l’angle de la mandíbula).
Moviments :
-Extensió i flexió tenen lloc al voltant de l’eix axial o horitzontal, i en pla sagital.
-Desplaçament anterior o desplaçament de protrusió i retrusió tenen lloc al voltant de l’eix..?
-Moviments de lateralització combinen la flexió amb la protusió i l’extensió amb la retrusió. Moviments de diducció.
Músculs:
Mastegadors (actuen sobre l’ATM) Múscul temporal, masseter, terigoidal lateral i l’intern.
El temporal i masseter els veiem en superfície mentre que els altres 2 estan col·locats per dintre de la mandíbula.
El temporal és un múscul que aixeca la mandíbula (ascens de la mandíbula)
Masseter (ascens de la mandíbula). Les fibres + anteiror són molt obliqües, per tant ajuda a la protusió, pero no és el principal múscul
Múscul terigoidal medial, ascendeix la mandíbula i també té un component de protusió
Terigoidal lateral: principal múscul que fa protrusió són fibres molt horitzontal.
Quan obrim la boca, per gravetat no utilitzem aquests músculs. Si necessitem obrir una mica més del normal, utilitzarem els suprahioidals i els infrahioidals que quan es contrauen ajudaran a baixar la mandíbula (procés més passiu que no pas actiu).
INNERVACIÓ : Innervats pel ramas del nervio trigemino (VPC). QUE ES dedica a la masticació i a recollir la sensiblitat de la cara
MÚSCULS FASCIALS : Superficial als músculs mastegadors tenim una sèrie de capes musculars molt primes situades justament en el teixit subcutani de la cara. Són musculs mímics (de l’expressió fascial). Innervats pel nervi fascial (VIIPC).
Són musculs molt primets, situats en 2-3 capes. Qui té una paràlisis del nervi fascial es caracteritzen perquè són persones que no poden expressar sentiments.
- MÚSCUL OCCIPITOFRONTAL : VENTRE MUSCULAR posterior, anterior i zona tendinosa central (aponeurosis epicraneal).
*Músculs auriculars: Superior, Anterior i posterior. Ens ajuda a moure el pavelló auricular.
*Músculs orbiculars dels ulls: porció + gran globalment al voltant de la fossa orbitària (porció orbitària) i una altre mes petita repsonsable del tancament de la parpella (porció parpebral).
*Musculs orbiculars dels llavis
*Múscul procer: Ens ajuda a arrugar la línea mitja entre les celles
*Depressor DE L’ANGLE DE LA CELLA
*Múscul corrugador de la cella: profund a l’orbitari.
*Múscul nasal: porció depressora del nas (tira el nas cap a baix) i la porció dilatadora de l’ala del nas.
*Músculs cigomàtics: Menor (a dalt) i major (a baix). Origen en el pòmul.
*Múscul elevador del llavi superior: Al costat del cigomàtic menor que baixa des de l’angle orbitari intern passa per l’angle del nas i arriba fins al llavi superior (dilata la fossa nasal)
*Muscul orbicular dels llavis
*si aixequem el pla del cigomatic mahor i menor ens trobarem amb el múscul buccinador, que ens fa propiament el relleu de la galta. Al xiular el contraiem.
*Depressors de la boca: Just en l’angle lateral dels llavis tenim el depressor de l’angle de la boca (signe de tristeta) i medialment tenim el depressor del llavi (baixa tot el llavi)
*Múscul mentioniano (linea mitja).
tambñe fibres corresponents de C3 i del C5. Aquest nervi frènic agafa un trajecte profund i se situa entre el pericardi i la pleura (entre el cor i el pulmó).Quan arriba a la regió dels bronquis aquest nervi passa per davant del pedicle bronquial (mentre q el nervi vaga passa per darrere). Va baixant i arriba fins al diafragma el qual innerva.
El plexe cervical superficial: Nervi occipital menor (C2) exclusivament sensitiu , N auricular major (C2-C3), passa per darrere de l’orella , nervi transvers del coll (C2-C3) i el nervi supraclavicular (C3-C4) son les + inferior.
(punto de erb??)
Les branques posteriors dels nervis cervicals han anat als músculs propis de la regió nucal.
De vegada C4 hi ha una branca que comunica amb el plexe braquial.
VASCULARITZACIÓ DEL CAP I DEL COLL
ARTERIAL:
-Branques de l’aa. Subclàvia
-Branques de l’aa. Caròtida.
Arteria caròtida comú. En el costat esquerre, l’arteria carotida comu esquerre neix de l’arteria aorta, pero en el costat dret l’arteria caròtida no s¡origina directament de l0aorta sino d’un tronc previ que s’anomena braquiocefàlic, que després donara la subclavia dreta i la carotida comuna dreta.
Un cop l’arteria carotida comuna neix de la regio aortica, segueix un trajecte ascendent al costat traquea, fins que arriba al amrge superior del cartilag tiroides on tindrem la divisió en 2 vasos (1)arteria carotida externa queda + anterior i (2) arteria carotida interna que queda en situació dorsal.
A partir del marge superior del cartilag hioides la carotida interna seguira un trajecte ascendent formant porpiament part del paquet vascular del coll. Si estem a la regio cefalica, vena yugular interna i el nervi vaga arteria caroitda interna compon el paquet (per sobre de la mandibula= si estem en la regio cervical el paquet el cosntitueix l’arteria caròtida comu, la vena yugular interna i el nervi vago.
La carotida interna pujara formant part del vasquet bascular dle coll sense donar branques fins a la regio propiament cranial, per tan totes le sbranques desto son de la caroitda externa la responsable de lirrigacio de la paret muscular i regio cefalica es responsabilitat de la carotida externa.
En el cas de la regio cervical, tindrem branques de l’arteria subclavia.
L’arteria subclavia les principals branques son larteria toracica interna (profunda als cartilags costals) i que es continuaraamb lateria epigàstrica superior quan arriba a la regió del diafragma. Altra branca: arteria vertebral puja a través dels forats transversos de les vertebres cervicals (les 6 primeres; no passa x lapofisis transversa de lultima). I quan arriba a la base del crani entra a la cavitat craneal a trvaés del froat occipital o magnum. Altra branca: arteria tirocervical, es una arteria que dona les seves branques terminals (arteria cervical ascendent, transversa, tiroïdal
inferior). Última branca: arteria supraescapular: petita branca que passa x davant del muscul anterior escale i q sanira cap a la regio del muscul supraespinos.
Del sistema carotidi: la carotida externa donara irrigacio al crani, arteria lingual, fascial (es distribuira x langle mandivular i x teixit sueprficial de la cara) i altres arteries que cap a la regio arteria faringea, arteria occipital. Tiroïdal superior.
Les branques termnals de larteria carotida externa es distirbuira en la caraa lateral del crani i en la regio mandivular profunda (parafaringea) la temporal superficial i la arteria maxilar (passa profundament a la amndivula, té 12 branques)
Irrigacio crani; arteria vertebral i toracica interna.
VENES: La principal vena de la regio cefalica i cervical es la vena yugular interna que neix a nivell del foramen yugular de la base del crani , trajecte descendent x la regio profunda del coll format part del paque vascular acompanyant a inicial per la a. Carotida interna i dspres la comuna.
S’uneix amb la vena subclavia x foamr la vena braquiocefàlica (a nivell toracic) i les 2 venes braquicefalica formara la vena cava superior.(arteria braquicefalica nomes en el costat dret). La vena yugular interna va rebent vasos dels quals destquem la vena fascial, la vena tiroïdal, la vena retromandibular.
Les yugulars externes son mes petites, creuen el muscul esternocleidomastoidal x la cara lateral. Tenim tambe la vena yugular anterior q baixa x la linia mitja. Van a desembocar a la zona d’unio entre la yugular i la subclavia.
FASCIES DEL COLL
*fASCIA cervical superficial (lamina o fulla superficial: envolta el muscul ESM i trapeci)
*Fascia cervical mitja o pretraquial o visceral (fulla) engloba la traquea, glandula tiroides i lesofag i te una especialitzacio x cobrir els musculs infrahioidals que es una especialitzacio de la lamina mitja, altra especialitzacio es la vaina carotidea o fascia vascular que recubreix el paquet vascular del coll, q hi participa tan la lamina prevertebral com les pretraquial. Els suprahioideos queden coberts x una especialització de la superficial.
*Fascia cervical profunda o prevertebral. (fulla): cobreix tan els musculs rectes del coll com els musculs escalens i el muscul elevador de l’escapula. Per darrere conrex els musculs dela nuca.
La FASCUA SUPERFICIAL seria el teiixt subcutani que engloba el muscul platisma.
Fascia profunda
