Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


APUNTES CLASSICS NEOCLASSICISME, Resúmenes de Historia antigua

APUNTES CLASSICS NEOCLASSICISMEAPUNTES CLASSICS NEOCLASSICISME

Tipo: Resúmenes

2025/2026

Subido el 30/05/2026

clara-sanchez-21
clara-sanchez-21 🇪🇸

187 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NEOCLASSICISME
Apunts complets de classe
Classics beyond Antiquity 2025–2026 — Stephen van Beek (UvA)
6 de maig de 2026
PART 1 — Context, teories i arquitectura
1. Context i orígens del Neoclassicisme
El neoclassicisme sorgeix a la segona meitat del segle XVIII com a reacció a múltiples forces
simultànies: l'exuberància del Barroc, la decoració superficial del Rococó, i els canvis tècnics i
industrials de l'era moderna. Paradoxalment, neix en part com a reacció contra el propi progrés que
el rodeja.
1.1 Reacció contra el Barroc i el Rococó
El Barroc (Bernini, etc.): il·lusionisme, moviment dramàtic, escultura expressiva, ornament
exuberant
El Rococó: versió més lleugera i lúdica del Barroc, especialment en interiors (Fragonard,
Watteau)
El Neoclassicisme respon amb: simplicitat, puresa, racionalitat, contenció emocional
1.2 Context de l'edat de la raó
Era de grans transformacions: màquina de vapor, electricitat, noves invencions industrials
Paral·lelament, sorgeix una reacció contra l'esperit de progrés desbocat
Resposta: retorn als orígens, a la naturalesa, a la simplicitat racional
S'associa la puresa amb l'Antiguitat clàssica, especialment Grècia
2. Figures teòriques clau
2.1 Winckelmann (1717–1768)
"Noble senzillesa i grandesa serena" (edle Einfalt und stille Größe) — Johann Joachim
Winckelmann, Pensaments sobre la imitació de les obres gregues (1755)
Teòric alemany, figura central del neoclassicisme
Defineix l'ideal de bellesa en l'art grec
Proposa que l'única via per als moderns d'arribar a la grandesa és a través de la imitació
dels grecs
Distinció conceptual clau:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTES CLASSICS NEOCLASSICISME y más Resúmenes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!

NEOCLASSICISME

Apunts complets de classe

Classics beyond Antiquity 2025–2026 — Stephen van Beek (UvA) 6 de maig de 2026

PART 1 — Context, teories i arquitectura

1. Context i orígens del Neoclassicisme

El neoclassicisme sorgeix a la segona meitat del segle XVIII com a reacció a múltiples forces simultànies: l'exuberància del Barroc, la decoració superficial del Rococó, i els canvis tècnics i industrials de l'era moderna. Paradoxalment, neix en part com a reacció contra el propi progrés que el rodeja.

1.1 Reacció contra el Barroc i el Rococó

  • El Barroc (Bernini, etc.): il·lusionisme, moviment dramàtic, escultura expressiva, ornament exuberant
  • El Rococó: versió més lleugera i lúdica del Barroc, especialment en interiors (Fragonard, Watteau)
  • El Neoclassicisme respon amb: simplicitat, puresa, racionalitat, contenció emocional

1.2 Context de l'edat de la raó

  • Era de grans transformacions: màquina de vapor, electricitat, noves invencions industrials
  • Paral·lelament, sorgeix una reacció contra l'esperit de progrés desbocat
  • Resposta: retorn als orígens, a la naturalesa, a la simplicitat racional
  • S'associa la puresa amb l'Antiguitat clàssica, especialment Grècia

2. Figures teòriques clau

2.1 Winckelmann (1717–1768)

"Noble senzillesa i grandesa serena" (edle Einfalt und stille Größe) — Johann Joachim Winckelmann, Pensaments sobre la imitació de les obres gregues (1755)

  • Teòric alemany, figura central del neoclassicisme
  • Defineix l'ideal de bellesa en l'art grec
  • Proposa que l'única via per als moderns d'arribar a la grandesa és a través de la imitació dels grecs
  • Distinció conceptual clau:

◦ IMITATIO: imitar per aprendre, comprendre l'esència de la bellesa clàssica ◦ AEMULATIO: rivalitzar amb els antics, superar-los una vegada s'han après els principis

  • Connecta amb el debat renaixentista sobre moderns vs. antics

2.2 Marc-Antoine Laugier — La cabana primitiva

L'abat Laugier (1713–1769) proposa en el seu Essai sur l'Architecture el mite de la cabana primitiva com a origen de tota arquitectura:

  • En els primers estadis de la humanitat, l'home construeix un refugi elemental: ◦ Troncs d'arbre verticals → columnes ◦ Branques horitzontals → bigues / arquitrau ◦ Coberta triangular inclinada → frontó D'aquí se'n deriva el principi fonamental de l'HONESTEDAD TECTÒNICA:
  • Cada element arquitectònic ha de complir la seva funció real i expressar-la sense engany
  • Columnes han de suportar; murs han d'aguantar; bigues han de descansar
  • Elements decoratius sense funció estructural (pilastres, etc.) són 'deshonests'
  • Aquest principi inaugura una tradició que arriba fins al moviment modern del s. XX

2.3 Vitruvi — Els tres principis de l'arquitectura

Vitruvi, arquitecte romà de l'Antiguitat, estableix que tot edifici ha de reunir tres qualitats fonamentals (la Triada Vitruviana): FIRMITAS UTILITAS VENUSTAS Solidesa estructural Funcionalitat / ús Bellesa / delectació (Firmness) (Commodity) (Delight) L'edifici no ha de caure Ha de ser apte per al seu ús Ha de delectar els seus usuaris Aquests tres principis, transmesos a través del Renaixement i Palladio, tornen a ser centrals en el debat neoclàssic sobre la veritat i l'honestedad de l'arquitectura.

3. El Grand Tour

El Grand Tour és la pràctica dels joves aristòcrates i intel·lectuals europeus de viatjar a Itàlia —i progressivament a Grècia i Àsia Menor— per veure in situ les obres de l'Antiguitat.

  • No n'hi havia prou de llegir tractats publicats: calia visitar els monuments directament
  • Pràctica reservada a joves benestants i cultes de bona família
  • Goethe, entre molts altres, és un exemple del gran tour cap a la Campagna romana
  • Progressivament el destí s'expandeix: primer Roma, després Grècia i Orient Pròxim

Jefferson Rotunda, University of Virginia, 1822–1826. Inspirada en el Panteó de Roma i en Palladio. Expressió del republicanisme americà: la nova república s'identifica amb Roma. Tardà respecte als corrents europeus però coherent amb la seva funció política. Robert Adam Estil interior neoclàssic anglès. Inspirat en les troballes de Pompeia i Herculà. Colors suaus, decoració lleugera, motius clàssics. Estil refinat per a interiors aristocràtics.

4.3 Decoració d'interiors neoclàssics

  • Château de Rambouillet: La Lleteria de la Reina (1785), construïda per Lluís XVI per a Maria Antonieta
  • Estil Pompeià: descobriments arqueològics de Pompeia i Herculà (iniciats 1738) influencien fortament la decoració
  • Bany de Napoleó a Rambouillet: estil pompeià, post-
  • Característiques dels interiors neoclàssics: ◦ Frisos amb figures clàssiques en relleu (inspirats en ceràmica grega) ◦ Colors: blanc, blau cel, verd suau, daurat ◦ Motius: medallons, garlandes, figures mitològiques, grius, lires ◦ Jasperware de Wedgwood: ceràmica amb relleus clàssics, molt popular PART 2 — Pintura, escultura i Napoleó

5. Pintura Neoclàssica — Jacques-Louis David (1748–1825)

David és la figura central de la pintura neoclàssica. La seva trajectòria és inseparable de la història política de França: de l'Antic Règim a la Revolució i a Napoleó.

5.1 Cronologia de David

1775–1780 Estada a Roma. Visita a Pompeia (1779). Descobriment de l'art antic en primera persona. 1784 El Jurament dels Horacis. Obra paradigmàtica del neoclassicisme. 1787 La Mort de Sòcrates. 1789 Els Lictors porten a Brut els cossos dels seus fills. 1791 Organitza la inhumació de Voltaire al Panteó.

1791 El Jurament del Joc de Pilota. 1792 Membre de l'Assemblea Nacional. 1793 La Mort de Marat. 1793–94 Membre del Comitè de Seguretat Nacional. 1794–95 Empresonat dues vegades. 1799 La Intervenció de les Sabines. 1801 Napoleó creuant els Alps. 1812 L'Emperador Napoleó al seu despatx de les Tuileries. 1824 Mart desarmat per Venus. (última gran obra)

5.2 El Jurament dels Horacis (1784)

Tema: Tres germans juren davant el seu pare lluitar per Roma fins a la mort. Història narrada per Tit Livi, complicada i profundament tràgica.

  • ELECCIÓ DEL MOMENT: No el moment més tràgic, sinó el de la decisió activa — el jurament
  • Importància narrativa: el moment de l'elecció activa i conscient de sacrificar-se per l'Estat
  • Complicació dramàtica: una de les esposes dels Horacis és germana dels Curiaci (l'enemic)

Característiques formals:

  • Composició plana i geomètrica (influència dels baixos relleus antics)
  • Figures sòlides de contorns precisos i clars
  • Fredor emocional i contenció expressiva
  • Fons neutre (arcs i pilastres) que concentra l'atenció en el gest del jurament
  • Contrast fort entre llum i ombra (clarobscur controlat)
  • Dues agrupacions contrastades: ◦ Grup masculí (esquerra): actiu, tens, braços alçats, resolució ferma ◦ Grup femení (dreta): resignat, inclinat, dolor contingut, passivitat

5.3 La Mort de Marat (1793)

  • Obra revolucionària de càrrega política directa
  • Marat assassinat per Charlotte Corday mentre treballava a la banyera (malaltia de la pell)
  • Juntament amb David i Wedgwood, il·lustra l'estètica neoclàssica transversal: pintura, escultura, arts decoratives

7. Arts decoratives — Wedgwood i l'estil Imperi

7.1 Josiah Wedgwood (1730–1795)

  • Fabricant de ceràmica britànic, icona de les arts decoratives neoclàssiques
  • Jasperware: ceràmica de fons de color (blau, verd, negre) amb relleus blancs en motius clàssics
  • Figures d'Apollo, les Muses, Pègàs, escenes mitològiques
  • Il·lustra la difusió massiva de l'estètica neoclàssica a través de les arts decoratives
  • Gràcies a Wedgwood, el gust neoclàssic arriba a la classe mitjana

7.2 L'Estil Imperi (napoleònic)

L'estil Imperi és la fase tardana i suntuosa del neoclassicisme, associada al poder napoleònic:

  • Arquitectes principals: Charles Percier i Pierre Fontaine
  • Inspiració: Roma imperial (no republicana), Egipte (campanya d'Egipte de 1798)
  • Característiques: ◦ Mobles pesats, nobles, amb aplicacions de bronze daurat (ormolu) ◦ Motius: àguiles imperials, abelles, lletres N, corones de llorer ◦ Superfícies classicitzants però molt decorades
  • Rellotge de mantel (ca. 1805, Estoc-colm): exemple de l'Estil Imperi — bronzes daurats, figures clàssiques, esfera perfecta Hugh Honour (1968): 'Una noble idea ha estat divorciada del seu context original, trivialitzada i reduïda al nivell d'un ornament de saló. Allò que originalment havia estat un profund testimoni del coratge i la noblesa de l'home s'ha transformat en un símbol d'opulència privada i bon gust.' — sobre la relació entre l'Estil Imperi i el Neoclassicisme. PART 3 — Síntesi i preguntes de reflexió

8. El Neoclassicisme: Resum esquemàtic

8.1 Quin tipus d'Antiguitat?

El neoclassicisme no és un moviment homogeni: hi ha diferents maneres de relacionar-se amb l'Antiguitat. Tipus 1 Revivalisme del classicisme anterior (Palladio, Lluís XIV). No torna directament a l'Antiguitat, sinó a una interpretació renaixentista o barroca d'aquesta.

Tipus 2 Retorn directe a l'Antiguitat (Greek Revival, estil pompeià). Busca les fonts primàries, els temples grecs, les pintures de les parets de Pompeia.

8.2 Quina Antiguitat?

  • a) GRÈCIA: la més pura, la font original, el model suprem (Winckelmann, Stuart & Revett)
  • b) REPÚBLICA ROMANA: model cívic i polític (Jefferson, David — Brut, Horacis)
  • c) IMPERI ROMÀ: model del poder imperial (Napoleó, Arc del Carrousel, Estil Imperi)

8.3 Comparació: Neoclassicisme vs Rococó

ASPECTE NEOCLASSICISME ROCOCÓ / BARROC

Composició Plana, geomètrica, rigorosa Fluïda, corba, dinàmica Color Fred, neutre, fosc Suau, rosat, blau tendre Línia Contorns clars i precisos Línies sinuoses i fluides Emoció Contenció, fredor, serietat Galanteria, joia, lleugeresa Tema Heroic, moral, històric Galant, íntim, mitològic Fons Neutre, fosc Paisatge, interior decorat Exemples David - Jurament dels Horacis Fragonard, Watteau

9. Preguntes de debat i reflexió

Preguntes plantejades a classe per a reflexió crítica:

  • És més adequat usar el terme 'Neoclassicisme' per referir-se a un estil particular i limitat (Hugh Honour), o pot aplicar-se útilment a tot un període (1750–1830) dins del qual competien diversos estils clàssics?
  • És el neoclassicisme un moviment internacional, o més aviat una col·lecció d'estils locals (França, Alemanya, Anglaterra, EUA...)? Cal considerar el context local (polític, cultural).
  • El terme és igualment aplicable en tots els dominis artístics? (arquitectura, pintura, escultura, arts decoratives, literatura, música...)
  • Com es relaciona el neoclassicisme amb: (1) fases anteriors del classicisme (Palladio, Lluís XIV); (2) els estils dominants del període anterior (Barroc tardà, Rococó); (3) les idees de la Il·lustració; (4) l'emergència del Romanticisme?