01 Origen i definició del "Barroc"
Etimologia i evolució del terme
Port.
barroco — "perla
defectuosa"
Llatí
verruca — "berruga"
1533
Montaigne: "bizarre,
inútilment complicat"
1762
Acad. Française:
"irregular, bizarre o
desigual"
1788
Quatremère: "altament
adornat i tormentat"
El terme neix com a insult — complexitat i irregularitat negatives — i només posteriorment es converteix en
categoria estètica positiva.
Característiques essencials
Estil i forma Efecte sobre l'espectador Abast geogràfic
02 Context: Iconoclàstia protestant i Contrareforma
La Iconoclàstia protestant
Martí Luter (1525) Joan Calví (1536)
"No et faràs cap imatge esculpida ni cap representació de res que hi hagi dalt als cels, aquí baix a la terra o dins les aigues
submaries."
— Èxode 20:4–6, base bíblica del iconoclasme protestant
El Beeldenstorm — la "tempesta d'imatges" — va resultar en la destrucció massiva d'estàtues i relleus a les
esglésies del nord d'Europa (Anvers, 1566; Utrecht; Nijmegen…).
La resposta catòlica: el Concili de Trento (1545–1563)
Connexió clau: El Concili de Trento és la força motriu del Barroc. L'art barroc catòlic és una resposta directa al
protestantisme — l'art com a instrument de fe i persuasió.
03 El Barroc i la Tradició Clàssica — Quatre àmbits
IArquitectura
Francesco Borromini — San Carlo alle Quattro
Fontane (1634–1677)
Gian Lorenzo Bernini — Plaça de Sant Pere (1748–
1778)
Fonts clàssiques de l'arquitectura barroca
L'arquitectura barroca no abandona el llenguatge clàssic — columnes, ordres, entaulaments — sinó que el
dinamitza i teatralitza per crear una experiència emocional i religiosa total.
II Escultura
El model: l'escultura he!lenística (300 AE – 100 CE)
L'escultura barroca troba la seva major inspiració en el Barroc hel
·
lenístic, que comparteix exactament els
mateixos valors estètics:
Característica He!lenística (font clàssica) Barroca (Bernini)
Intensitat
emocional
Laocoont i els seus \lls (ca. 200 AE, desc. 1506) Èxtasi de Santa Teresa (1647–1652)
Realisme dramàtic Toro Farnesià (s. II AE, desc. 1564) — Dirce lligada al
toro
Apol
·
lo i Dafne (1622–1625)
Moviment dinàmic Gal Moribund (220–230 AE, desc. ca. 1623) David (1623–1624)
Tem es pri nci pal s Sofriment, drama, composició complexa Èxtasi místic, metamorfosi,
heroisme
Les grans descobertes d'escultura clàssica (Laocoont 1506, Toro Farnesià 1564, Gal Moribund ca. 1623) van
alimentar directament la imaginació dels artistes barrocs. Copiar l'antiu era entrenament estàndard (cf.
Zuccaro, Taddeo Zuccaro copiant estàtues antigues a Roma, s. XVI).
Obres clau de Bernini i les seves fonts clàssiques
Èxtasi de Santa Teresa (1647–1652) Apo!lo i Dafne (1622–1625)
Les forces li abandonaren, pàl
·
lida i dèbil, cridà al riu: "Ajuda'm, Pare! Canvia la meva forma, destrueix aquesta bellesa que ha
agradat massa!" Amb prou feines havia acabat la seva pregària quan un gran adormiment s'apoderà dels seus membres: la
seva suau pell es tancà en una Qna escorça, els seus cabells es tornaren fulles, els seus braços branques; els seus peus, fa un
moment tan ràpids, s'arrelaren lentament a terra.
— Ovidi, Metamorfosis I.545–567 (font directa de l'Apol
·
lo i Dafne de Bernini)
III Pintura — Temes clàssics i sostres pintats
Pintura de cavallet amb temes clàssics
Caravaggio — Testa di Medusa
(1597)
Nicolas Poussin — El Rapte de
les Sabines (1637–38)
Artemisia Gentileschi
L'art del
trompe-l'œil
— Els sostres pintats
Annibale Carracci — Els Amors dels Déus, Palau Farnese (1597–1608)
Context i encàrrec Significat filosòfic (Gian Pietro Bellori, 1613–1696)
Aquí estan Bacus i Ariadna, bells i cremant-se l'un per l'altre: / perquè el temps fuig i enganya, sempre estan junts contents. [...]
Qui vulgui ser feliç, que ho sigui: de demà no hi ha certesa.
— Llorenç de Mèdici, cançó de Carnestoltes (ca. 1475), basada en Ovidi, Metamorfosis 8.160–182
Narcís en Ovidi (Metamorfosis 3.416–430): model de qui s'enamora d'una "esperança buida, una ombra presa per
substància" — tema de la il
·
lusió i la bellesa que els pintors barrocs exploten constantment.
IV Arts escèniques — Teatre, Música i Dansa
Teatre: Phèdre de Jean Racine (1677)
Dades de l'obra Argument
Òpera: Hippolyte et Aricie de Jean-Philippe Rameau (1733)
"La música barroca és aquella en la qual l'harmonia és confusa i carregada de modulacions i dissonàncies. El cant és dur i poc
natural, la entonació difícil i el moviment limitat."
— Jean-Jacques Rousseau, Encyclopédie de Denis Diderot (1768)
Característiques de la Música Barroca
Contrast expressiu
Canvis dramàtics en dinàmica, textura i emoció
Basso continuo
Línia de baix contínua amb harmonies de teclat i
violoncel/llaüt
Ornamentació
Embelliments melòdics elaborats i virtuosisme
instrumental
Unitat d'afecte
Cada moviment expressa una única emoció consistent
("afecto")
05 El Barroc He!lenístic i el Barroc del Segle III CE
El Barroc no sols s'inspira en l'Antiguitat — també transforma la nostra interpretació de l'art clàssic:
El "Barroc He!lenístic" (300 AE – 100 CE) El "Barroc del Segle III CE"
La inquència és doble: l'Antiguitat inspira el Barroc, i el Barroc rede\neix com veiem l'Antiguitat. Les
categories "Barroc hel
·
lenístic" i "Barroc del s. III" són categories barroques projectades retroactivament
sobre el passat clàssic.
06 Un moviment artístic global?
Barroc otomà (1740–1840) Barroc catòlic global Variants protestants i
ortodoxes
07 Resum per a l'examen
Àmbit Referència clàssica Artista/Obra barroca Connexió
Arquitectura Temple de Venus, Baalbek;
Termes de Dioclecià
Borromini, San Carlo; Bernini,
Plaça Sant Pere
Dinamisme, escala
monumental
Escultura Laocoont; Gal Moribund;
Toro Farnesià
Bernini: Èxtasi de Sta. Teresa;
Apol
·
lo i Dafne
Pathos, moviment, sofriment
Pintura Mitologia d'Ovidi
(Metamorfosis); Història
romana
Carracci, Farnese; Caravaggio;
Poussin; Gentileschi
Temes mitològics amb sentit
moral/\losò\c platònic
Arts
escèniques
Eurípides (Fedra); Ovidi Racine, Phèdre (1677); Rameau,
Hippolyte et Aricie (1733)
Tragèdia clàssica → teatre i
òpera barrocs
Context
ideològic
— Concili de Trento (1563) →
Contrareforma
L'art com a instrument de fe i
persuasió catòlica
ARGUMENT CENTRAL PER A L'EXAMEN
El Barroc no abandona la tradició clàssica — la reinterpreta amb nous propòsits. Impulsat per la Contrareforma
(Concili de Trento, 1563), el Barroc usa el llenguatge formal de l'Antiguitat — columnes, mitologia d'Ovidi,
tragèdia grega — per crear una experiència emocional intensa que con\rmi la fe i el poder institucional
catòlic. L'escultura hel
·
lenística proporciona el model directe: intensitat emocional (pathos), moviment
dinàmic i temes de sofriment. Bernini i Borromini no copien l'Antiguitat — la transformen en un instrument
del present. A més, el Barroc rede\neix la nostra lectura de l'art clàssic: les categories "Barroc hel
·
lenístic" i
"Barroc del s. III" són projeccions barroques sobre el passat.
El Barroc
no destrueix la tradició clàssica:
la
dramatitza, teatralitza i posa al servei de la
fe i el poder.
APUNTS DE CLASSE · DR. KAY BOERS
Classics in the
Age of Baroque
La tradició clàssica al Barroc — Arquitectura, escultura, pintura i arts escèniques
Lecture IV · Curs 2025–2026 · Classical Tradition in the Middle Ages
Dramàtic, teatral,
emocionalment intens
→
Altament detallat i
ornamentat
→
Dissenyat per inspirar
terror reverencial
→
Èmfasi en el moviment
dinàmic
→
Sol
·
licitar el pathos del
contemplador
→
Transmetre temes religiosos
amb claredat i grandiositat
→
Comença a Itàlia → món
catòlic (Flandes, França,
Àustria, Espanya, Amèrica)
→
Variants al món protestant,
ortodox i islàmic
→
El primer moviment artístic
veritablement global
→
Condemna les imatges destinades al culte→
Tolera altres ornaments com a "indiferents"→
Distinció entre imatge artística i imatge
idolàtrica
→
Qualsevol representació de Déu = "corrupció de
la seva divinitat"
→
Equivalen a la creació de falsos déus→
Postura radical → destrucció d'imatges
(Beeldenstorm)
→
El Concili rea\rma el valor didàctic i emocional de l'art sagrat. Les imatges han de:
DECRET SOBRE LES IMATGES SAGRADES (1563)
Instruir — les històries de la Redempció ensenyen i con\rmen el poble en la fe→
Fer imitar — els miracles i exemples dels sants s'exposen perquè els \dels ordenin les seves vides
seguint-los
→
Excitar — el \del ha d'adorar i estimar Déu, cultivant la pietat a través de la imatge→
I
Arquitectura
II
Escultura
III
Pintura
IV
Arts escèniques: teatre,
música i dansa
Trenca la rigidesa clàssica amb superfícies
còncaves i convexes alternades a la façana
→
Integra elements estructurals clàssics:
entaulaments, cornises i nínxols
→
Inquència de l'arquitectura romana tardana: el
Temple de Ven us a B aal bek (s. III CE)
→
Geometria dinàmica: el moviment substitueix
la simetria estàtica
→
La columnata utilitza l'ordre tosca — Bernini la
descriu com "els braços materns de l'Església"
→
Abraça els catòlics, reuneix els heretges,
il
·
lumina els agnòstics
→
Baldaquí de Sant Pere (1623–1624): columnes
salomòniques i escala monumental que
rede\nen el centre de la basílica
→
Ter mes de Dio cle cià → espais vastos, estructures abovedades de gran escala→
Temple de Ven us, Ba alb ek (s. III CE) → façanes complexes, moviment de superfícies→
Fòrum Romà → model d'espai públic monumental (vist per Maarten van Heemskerck, 1535)→
Capella Cornaro, Santa Maria della Vittoria,
Roma
→
Basada en el relat de Teresa de Jesús: un dolor
"excessivament dolç" que no desitjaria eliminar
→
Usa el marbre per capturar l'experiència
mística: l'ànima "satisfeta amb res menys que
Déu"
→
La llum i la composició teatral elevan la
narrativa espiritual
→
Galleria Borghese, Roma→
Font: Ovidi, Metamorfosis I.545–567→
Captura el moment exacte de la transformació:
cabells → fulles, braços → branques, peus →
arrels
→
Model hel
·
lenístic: intensitat emocional +
moviment + detall naturalista
→
Tema mitològic grecoromà→
Clar-obscur radical:
contrast llum/ombra com a
llenguatge emocional pur
→
Tema d'història romana→
Composició clàssica: ordre i
claredat formal malgrat el
drama de l'escena
→
Cleopatra (1633–35): \gura
de poder i tragèdia clàssica
→
Judith decapitant Holofernes
(1614–20): intensitat
psicològica excepcional
→
Andrea Pozzo — Glorificació de Sant Ignasi (1691–1694)
EXEMPLE CLAU
Església de Sant Ignasi, Roma→
Perspectiva il
·
lusionística que elimina visualment el sostre i crea una arquitectura \ctícia il
·
limitada→
Model: l'arquitectura clàssica com a marc simbòlic de l'ascensió espiritual→
El \del mira cap amunt i veu el cel — literalment i metafòricament→
Encarregat pel cardenal Odoardo Farnese→
Cicle de frescos mitològics: Pan i Diana,
Hèrcules i Onfale, Júpiter i Juno
→
El Triomf de Bacus i Ariadna → inspirat en un
poema de Llorenç de Mèdici (ca. 1475) basat en
Ovidi, Metamorfosis 8.160–182
→
Representa la guerra i la pau entre amor
celestial i amor comú (teoria platònica)
→
L'amor celestial derrota l'amor comú → la
\loso\a eleva l'ànima per damunt del vici
→
La corona de llorer = victòria sobre els apetits
irracionals que eleva l'home al cel
→
Tragèdia dramàtica en cinc actes en vers
alexandrí
→
Basada en Ovidi i Eurípides→
Estrena el 1677, teatre de l'Hôtel de Bourgogne,
París
→
Fedra, consumida per un amor prohibit pel seu
\llastre Hipòlit, el fals acusa quan és rebutjada
→
El rei Teseu maleeix el seu \ll innocent →
Hipòlit mor tràgicament
→
Fedra confessa la veritat i es treu la vida; Teseu
adopta l'amada d'Hipòlit, Arícia
→
Basada en gran part en Phèdre de Racine→
Gènere: tragédie en musique (inventat per Jean-Baptiste Lully) — pròleg al
·
legòric + cinc actes→
Estrena el 1r d'octubre de 1733 a l'Académie Royale de Musique, Palais-Royal, París→
Va generar una gran controvèrsia per la seva complexitat harmònica→
Exemple típic de música barroca basada en temes i històries clàssiques→
Fris de la Gigantomaquia de l'Altar de Pèrgam
(1a meitat del s. II AE): Gaia suplica a Atena que
estalvii els seus \lls
→
Intensitat emocional, drama, moviment →
preannuncia el Barroc modern
→
Els artistes barrocs reconeixien en l'escultura
hel
·
lenística el seu propi vocabulari visual
→
Sarcòfag de la Batalla dels Ludovisi (250–260
CE), descobert el 1621
→
Composició atapeïda, moviment frenètic,
expressions de sofriment extrem
→
El Barroc redescubreix i reinterpreta aquests
estils com a precursors propis
→
Mesquita de Nuruosmaniye
(1748–1755)
→
Mausoleu de Mustafa III,
Mesquita Laleli (1760–1764)
→
Sebil del Complex Mihrişah
Sultan (1792–1796)
→
Adopció de formes
barroques europees en
context islàmic
→
Flandes, França, Àustria,
Espanya, Portugal
→
Les Amèriques: esglésies
barroques colonials
→
El Palau de Versalles (ca.
1668): poder monàrquic
absolut expressat en forma
barroca
→
Adaptacions del vocabulari
barroc en contextos no
catòlics
→
Menys èmfasi en la imatge
religiosa, però mateixa
intensitat formal i teatral
→