Platón: Dualismo Ontológico y Conexión entre Mundos | Apuntes de Filosofía

• Naixement a Atenes en una família aristocràtica. (427 a.c)

• Plató = sobrenom (per l'amplada dels seus espatlles), nom real = Aristocles

• Funda la 1era escola de coneixements a Grecia: “l'acadèmia”

• Objectiu: formar a ciutadans justos que puguin esdevenir-se governants justos

(Teoria central del pensament platònic):

A través d’aquesta teoría, pretén explicar 3 coses:

• Quina classe de coses existeixen veritablement

• Perquè aquestes coses son com son

• Com podem conèixer-les

= teoria sobre la realitat i alhora, sobre el coneixement que impregna tots els camps del saber

“En general una cosa es “X” perquè participa de la idea d’”X”: el ser humà pot tenir coneixements veritables perquè aquells coneixements

tenen el correlat objectiu de les idees, que son les seves condicions de possibilitat.

Ex. Una moneda es circular perquè participa en la idea de la circularitat

Marc es un home perquè participa en la idea de la humanitat

És justa l’acció d’un individu perquè participa en la idea de la justícia

Biografía

Teoria de

les idees

Dualisme

ontologic Plató Intenta explicar la realitat/existencia dividint en dos/duplicant la realitat (existeixen 2 mons)

Món intel·ligible '

• Món de l’autèntica realitat; On es troben les formes/essències/

idees (Només pot ser pensat)

Idees platòniques: no son continguts/conceptes mentals, sino

realitats extramentals amb existència objectiva

• Entitats universals eternes, perfectes i immutables (basat en

l'arjé de parménides).

• Sense aparença física ni matèria.

• Més reals que les coses particulars

• Només es poden conèixer a través de la raó o purificació de

l’ànima

• Autèntica realitat/ essència de les coses

Mon sensible

• Copia imperfecte/ imitació pobre del món intel·ligible

• On es troben veritats no autèntiques: Món de l’aparença, per

tant, també és el món de la doxa (opinió)/ superficialitat/

subjectivitat

• Format pels cossos materials.

• Sotmès a un continu procés de canvi (Basat en heràclit: “tot

flueix res roman”)

• Entitats imperfectes, mutables i peribles

Arbre, Avet, Palmera, Arbustos = tots son arbres: l'essència que no

esta en aquest mon es la mateixa, no canvia.

Parmènides (món intel·ligible)

= Reuneix/sintetitza en la seva teoria de les idees la línia de pensament de

Heràclit (món sensible)

Relació dels dos móns:

Relació participació (“participen de”) — imitació (“imiten a”): Les coses del món sensible participen/imiten a les idees. El primer món serveix de

model al segon; la relació entre ambdós és únicament d’imitació: el món de les idees és el paradigma d’aquest món.

Ex. Fer galetes amb un molde: tot i posar un molde, no sorten totes perfectament igual.:

• Molde: representa la idea

• Galetes resultants: representen el món sensible

Participació: Les essències dels objectes del món sensible tenen al

món intel·ligible el seu corresponent forma/ idea: Les coses

sensibles participen en les seves formes/ idees corresponents.

És a dir, les idees es manifesten en les coses de la mateixa

manera que el model es manifesta en una copia.

Imitació: La forma/idea es un model ideal que les coses

sensibles imiten o reprodueixen imperfeccionament. El

mon sensible, per tant, imita al model/esencia/ideas

que están en el mon intel·ligible.

“l’ésser etern que no neix mai i

és aprehensible per la

intel·ligència”

“l’ésser que neix i que

no existeix mai”

Plató

↳

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Platón: Dualismo Ontológico y Conexión entre Mundos y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Naixement a Atenes en una família aristocràtica. (427 a.c)
Plató = sobrenom (per l'amplada dels seus espatlles), nom real = Aristocles
Funda la 1era escola de coneixements a Grecia: “l'acadèmia”
Objectiu: formar a ciutadans justos que puguin esdevenir-se governants justos (Teoria central del pensament platònic): A través d’aquesta teoría, pretén explicar 3 coses:
Quina classe de coses existeixen veritablement
Perquè aquestes coses son com son
Com podem conèixer-les = teoria sobre la realitat i alhora, sobre el coneixement que impregna tots els camps del saber “En general una cosa es “X” perquè participa de la idea d’”X”: el ser humà pot tenir coneixements veritables perquè aquells coneixements tenen el correlat objectiu de les idees, que son les seves condicions de possibilitat. Ex. Una moneda es circular perquè participa en la idea de la circularitat Marc es un home perquè participa en la idea de la humanitat És justa l’acció d’un individu perquè participa en la idea de la justícia Biografía Teoria de les idees Dualisme ontologic Plató Intenta explicar la realitat/existencia dividint en dos/duplicant la realitat (existeixen 2 mons) Món intel·ligible '
Món de l’autèntica realitat; On es troben les formes/essències/ idees (Només pot ser pensat) Idees platòniques: no son continguts/conceptes mentals, sino realitats extramentals amb existència objectiva
Entitats universals eternes, perfectes i immutables (basat en l'arjé de parménides).
Sense aparença física ni matèria.
Més reals que les coses particulars
Només es poden conèixer a través de la raó o purificació de l’ànima
Autèntica realitat/ essència de les coses Mon sensible
Copia imperfecte/ imitació pobre del món intel·ligible
On es troben veritats no autèntiques: Món de l’aparença, per tant, també és el món de la doxa (opinió)/ superficialitat/ subjectivitat
Format pels cossos materials.
Sotmès a un continu procés de canvi (Basat en heràclit: “tot flueix res roman”)
Entitats imperfectes, mutables i peribles Arbre, Avet, Palmera, Arbustos = tots son arbres: l'essència que no esta en aquest mon es la mateixa, no canvia. Parmènides (món intel·ligible) = Reuneix/sintetitza en la seva teoria de les idees la línia de pensament de Heràclit (món sensible) Relació dels dos móns: Relació participació (“participen de”) — imitació (“imiten a”): Les coses del món sensible participen/imiten a les idees. El primer món serveix de model al segon; la relació entre ambdós és únicament d’imitació: el món de les idees és el paradigma d’aquest món. Ex. Fer galetes amb un molde: tot i posar un molde, no sorten totes perfectament igual.:
Molde: representa la idea
Galetes resultants: representen el món sensible Participació: Les essències dels objectes del món sensible tenen al món intel·ligible el seu corresponent forma/ idea: Les coses sensibles participen en les seves formes/ idees corresponents. És a dir, les idees es manifesten en les coses de la mateixa manera que el model es manifesta en una copia. Imitació: La forma/idea es un model ideal que les coses sensibles imiten o reprodueixen imperfeccionament. El mon sensible, per tant, imita al model/esencia/ideas que están en el mon intel·ligible. “l’ésser etern que no neix mai i és aprehensible per la intel·ligència” “l’ésser que neix i que no existeix mai”

Plató

Classificació de les idees en el món intel·ligible “Eros” s’identifica amb l’amor (d’aquí la frase feta d’amor platònic = amor idealitzat/impossible). L’amor ens porta al coneixement del bé perquè les idees són bones. Per tant, progressem en el coneixement perquè estimem les idees. 2 tipus d’amor:

L’amor als cossos: No és l’amor autèntic perquè el món pertany al món sensible i per tant, es degradat i inferior.
Amor suprem: L’entenem com l’amor a l’ànima, que es l’amor/ apetencia de la bellesa mateixa. Les coses: aspiren per l’eros, el seu model (a la representació ideal d’elles mateixes. ) L’ànima: aspira al seu ideal però com l’ànima es de naturalesa espiritual, la seva màxima perfecció/el seu bé és la vida intel·lectual, el coneixement i la ciència (amor = desig innat/ força poderosa i transformadora que impulsa a les persones a buscar la bellesa/perfecció.) = omple de sentit a la paraula “filosofia” (amor pel coneixement) Agathon “Agathon” = idea del Bé/ excel·lència màxima (no vol dir només el que nosaltres entenem com a bé moral/ acció bona)
En el món sensible: la idea del bé s’identifica amb la justícia (bé = principi de perfecció de les coses — les idees son bones perquè participen/expressen el bé perfecte) El bé per Plató: s’identifica amb el sol perquè il·lumina a la resta d’idees. És la idea que uneix les idees entre elles, la finalitat a la qual tendeix el món sensible i inteligible = el fi que persegueix qualsevol ésser. Eros El bé es només un Unitat Idees de les coses sensibles Teoría Exposada en el diàleg de Timeo: Pretén explicar el orígen del món sensible. Per Plató, l’univers és el resultat de tres elements: cosmològica Artífex, anomenat Demiürg (intel·ligencia ordenadora): construeix el món a partir d'una matèria eterna i caòtica, intentant plasmar sobre aquesta el model de les formes eternes/idees (segueix el model perfecte de les Idees). Demiürg, agafa tota la matèria en caos i li dóna forma fixant-se/basant-se en les idees per crear les coses del món material, però, en ser imitacions, aquestes surten imperfectes. = El món intel·ligible/de les idees serveix de model al món sensible (es relacionen mitjançant l’imitació) Ex. Hi ha coses més o menys belles, la qual cosa significa que hi ha un ideal de bellesa pertanyent al món de les idees i depenent del que s'aproximin les coses del món sensible a aquest ideal seran més o menys belles Dramiürg = creador exnihilo: no crea el món del no res, sino que només és una força ordenadora —imposa l’ordre a partir del caos (Dramiürg = idea de deu). L’artífex del món ha d’adaptar-se a les condicions que li imposa la matèria preexistent. Per això, el món sensible sempre serà una copia imperfecte del món intel·ligible. Malgrat això, la idea del bé sí s’identifica amb la nostre idea de deu cristià perquè es el que il·lumina la resta de coses. El model: món de les Idees/ intel·ligible Matèria eterna: preexistent, mòbil i caòtica Teoria del coneixement Si nosaltres formem part del món sensible, com som capaços de descobrir les Idees, que no són d’aquest món? Perquè conèixer és recordar, el coneixement de les Idees = innat hem vist les idees abans de venir a aquest món i, ja que les coses sensibles s'assemblen a les Idees, quan les observem atentament, es desperta el record d’aquelles formes ja conegundes (l’ànima en una existència anterior a la vida terrenal ja ha contemplat les formes/idees però, en reencarnar-se, les ha oblidat). Mite de la geometria i l’esclau (exposat al llibreMenó): Sòcrates li planteja un problema matemàtic a l’esclau, qui aconsegueix deduir tot sol la manera de resoldre’l. Algú que no sap un teorema, pot recordar-lo si se li fan les preguntes adequades (maièutica) sense necessitat d’ensenyar-li res. La teoria de la reminiscència L’ànima ha contemplat les idees Reencarnació: oblida les idees En veure “coses” iguals recordem la “idea” d’igualtat. Vies del coneixement: la reminiscencia, l’amor, via dialèctica

Eikasia: (conjetura/imaginació: les ombres al mite de la caverna):

Grau de major ignorància
Pseudoconeixement propi dels artistes que copien el món Pistis (creença = pensament verdader):
Es refereix al coneixement imperfecte basat en els sentits, amb el qué només podem coneixer el món sensible Amb els sentits només pots veure les coses del mon sensible, no la verdadera realitat Dianoia (raó discursiva/ enteniment)
Capacitat de la raó per obtenir coneixements mitjançant la progressió de les premises a una conclusió (métode científic: premises particulars — Conclusions generals) encara no t'has desprès del tot del món sensible però ja fas referències a conceptes del món intel·ligible
entremig del mon sensible/mon intel·ligible Noesis (raó) Raó: intuir de forma inmediata el coneixement. (a diferència del pensament discursiu, entenen les coses per intuició.)
Mitjançant la Noesis, podem coneixer el bé (Noesis = déu del bé) Només els més doctes i savis (els filòsofs) podran assolir/practicar la Noesis (la ciència, el coneixement de les realitats universals, eternes, perfectes i immutables) Comparació símil de la línia i mite de la caverna Mite de la caverna Símil de la línia Ombres Sensacions Objectes Creences Reflexes de les coses Raonaments naturals Natura Intuïcions Opinió Coneixement científic L'amor platònic (=perfecte/ ideal): ens fa cercar en l'amat la part més profunda i incorruptible, sense deixar-nos enganyar per les aparences. = força que pot impulsar l'ànima vers el món intel·ligible. L’amor 3

Teoria antropològica de Plató Teoria intimament conectada amb la teoria de les idees, l’ètica i la justícia: si tenim coneixement de les idees és perquè l’ànima ja va existir en una vida preterrenal on ja les va contemplar. En el diàleg “el fedó”, plató intenta donar 3 proves científiques sobre la inmortalitat de l’ànima. La desaparició del cos no comporta en absolut la desintegració de l’ànima sino que és un alliberament temporal (reneix en un altre cos). El cos (soma) és una presó per l’ànima = la nostra ànima viu empresonada en un cos mortal.

El més important en l’home = l’ànima (NO el cos) que està empresonat dins del cos Teoría del soma-sema. Entitat purament sensible formada pel Demiurg: limitat, imperfecte, mortal… Espiritual; ha de fer un esforç per enlairar-se per sobre dels límits que l’imposa el cos Món sensible: pot ser bella, sàvia i bona Teoría tripartida i virtuts ètiques L’ésser humà no es unívoc (no sempre fa allò que vol): no som essers guiats unicament per la raó. Mite del carro alat: compara l’ànima humana a un carro alat: L’auriga condueix un carro tirat per una parella de cavalls. Part irascible
Part més noble de les parts mortals
Simbolitza: les tendències positives de l’home, les passions nobles (ex. coratge o valor, la ira, l’esperança) Virtut = fortalesa Localitzada en el pit/tòrax Cavall blanc, bell i bo Part concupiscible
Simbolitza: les tendències negatives de l’home (desitjos més baixos, instint de conservació, sexualitat) Virtut = moderació localitzada en el baix ventre. Cavall negre, lleig i dolent Part racional
simbolitza: la capacitat intel•lectual de l’home o pensament
Única part de l’ànima que es immortal Virtut = prudència localitzada en el cap.
Simbolitza: L’ànima viu i es mou en el món de les idees. carro alat
Si l’auriga controla la parella de cavalls: li serà possible (gràcies a les ales) enlairar-se i gaudir de la contemplació de les idees.
Si els cavalls se li revolten i no sap enlairar-los: no podrá contemplar les idees (món intel·ligible). Manca de domini de la parella de cavalls: fa perdre l’equilibri (humà desequilibrat) i l’ànima = cau al món sensible (perd les ales). El seu anhel més gran és retornar al seu món real/sensible – Per renéixer les ales, té un paper fonamental l’amor = anhel/ desig d’allò que no tenim, però que hem tingut.

Plató classifica i ordena els régims polítics de millor a pitjor: Aristocràcia (“aristoi” = els millors): Govern dels millors, dirigit pels reis filòsofs (son els que millor coneixen la idea de Bé) Timocràcia (“timos” = valor / honor): Govern dels militars — govern excessivament violent que resulta en injustícies Oligarquia (En grec oligos = pocs – "Govern dels pocs"): Govern dels rics (són sempre una minoria) — Els rics = egoistes: cada vegada volen ser més rics = els pobres es fan cada vegada més pobres. Resultat: revolució popular que porta a la democràcia (pitjor régim) Democràcia (“demos”=poble): Govern del poble, entès com igualtat davant la llei. La democràcia i les seves crítiques provoquen una situació de desordre Consequència: es produeix un cop d’estat i apareix el pitjor dels règims polítics: dictadura / tirania Tirania / Dictadura (apareix com a conseqüència de la degradació de la democràcia): govern radicalment més injust ja que el governant no té cap coneixement / virtut ni hi ha cap tipus de llei (excepte la voluntat del tirà). Crítiques: 1.- Quan governa tothom, no governés ningú = desordre. 2.- No governa el millor sinó el més popular = regne dels sofistes, de les pures opinions i no del coneixement. — l'Estat ha de ser governat pel millor coneixedor 3.- Tothom té el mateix dret, el vot és independentment del coneixement = qüestions que afecten a tothom són decidides per ignorants. Ser votat = tenir la capacitat real per exercir un càrrec. Quie decideix qui vota i sota quin criteri? A la societat platónica es dona molta importancia a la eduacació. Aquesta, segons Plató, ha de ser “universal” (sense incluir als artesans) i en mans de l’estat. A través d’aquesta educació, els membres de les classes socials més baixes han d’acabar trobant natural un sistema que és totalment artificial. 2 interpretacions completament oposades de la proposta del sistema polític de Plató: utópic (lloc ideal/inexistent)

Interpretar-lo com un sistema polític Distópic (visió pesimista / negativa d’una societat) per la seva inegable traducció meritocràtica (basat en el mérit) i antidemocràcia.

Platón: Dualismo Ontológico y Conexión entre Mundos, Apuntes de Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Platón: Dualismo Ontológico y Conexión entre Mundos y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Plató