



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Platón busca el fundamento de la justicia y el conocimiento. Divide la realidad en dos mundos: el sensible y el inteligible. El mundo inteligible, de las formas o ideas, es la realidad verdadera, eterna y immutable. El mundo sensible, de los objetos materiales, es el terreno de la opinión y del conocimiento parcial. La relación entre ambos mundos es una relación de copia o imitación. Platón establece una psicología dualista: ánima y cuerpo, y desarrolla la idea de la reencarnación. La conciencia de las ideas se obtiene a través de la contemplación directa del mundo inteligible.
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Plató la motivació inicial de la seva filosofia va ser fonamentalment política i moral Ha d’existir un fonament de la justícia, ha d’existir la justícia mateixa perquè siguin possibles les accions justes, que són només presentacions concretes i parcials de la justícia Plató també recerca el fonament del coneixement. Els actes (particulars, concrets) només els podem qualificar de justos i injustos per referència a la justícia (universal i abstracta), el coneixement del món físic (canviant, temporal, efímer) només és possible per referència a una altra realitat (immutable, eterna, permanent). Una motivació epistemològica que conduirà a la formulació de la teoria de les idees. Buscarà l’autèntic objecte del coneixement que considerarà les matemàtiques com a model de coneixement. L’AUTÈNTIC CONEIXEMENT NO ÉS MAI CONEIXEMENT DEL PARTICULAR CONCRET. SINÓ DE L’UNIVERSAL ABSTRACTE. Cal, doncs, cal dirigir l’atenció cap al fonament que fa possible els actes o les coses, és a dir, cap al que Plató anomena FORMES o IDEES. 2.1.- CAP A UN CONEIXEMENT ABSOLUT Plató intenta trobar valors absoluts a partir de la idea d’una realitat canviant i sense arribar a la solució parmenídia, que considera el canvi i la multiplicitat com un engany dels sentits. La idea que tenim de “gos” no és concreta, sinó universal i, per tant, vàlida per a molts objectes. Món visible o sensible , que és mutable, canviant sotmès a
. l’esdevenir, mai “és” pròpiament. És només la representació del Plató divideix la realitat món de les idees Món intel·ligible el món de les idees que només és accessible . per la raó, és intemporal, in-especial i, per tant immutable. Les idees o formes són la vertadera realitat, ja que, a diferència del món sensible que capten els nostres sentits i que és contínuament canviant, són eternes i immutables. El món sensible ens dona coneixement del particular, és el terreny de la DOXA (opinió), coneixement parcial i imperfecte Món intel·ligible L’episteme (ciència)el vertader coneixement és universal del món de les idees. El món de les idees, és el model o paradigma del món sensible, i és aquest el món el que permet l’existència de la ciència. La relació que s’estableix entre ambdós mons es una relació de còpia, d’imitació, i aquesta imitació es dóna perquè les idees són presents en les coses, per tant les coses del món sensible participen de les idees. Encara que les idees siguin úniques, ala vegada múltiples. Cada idea d’ordre inferior està inclosa en una altra idea d’ordre superior, la qual, el seu torn, inclou altres idees alhora que està continguda dins d’una idea d’ordre superior. Aquesta jerarquització de les idees culmina en la idea suprema, la idea de Bé. La idea de Bé és equivalent a la idea d’Ordre, i és un principi d’intel·ligibilitat o de racionalitat. Una cosa està bé quan realitza les funcions que li són pròpies.
Física Matemàtiques DOXA EPISTEME (ciència) Plató arriba a la conclusió de que el coneixement és innat. L’únic que haurem de aconseguir és fer-lo explícit. 3.- EL CONEIXEMENT: ACCÉS A LES IDEES 3.1- El mite de la caverna Món visible Món intel·ligible Imatges Objectes sensibles Objectes matemàtics Idees Ombres i figures animals, plantes, coses Imaginació Crencia Pensament Coneixement
. Eikasia Pistis Diànoia Diàlectica OPINIÓ CIÈNCIA 3.2.- Els graus de la realitat i els graus del coneixement Plató dos mons (sensible/intel·ligible) amb diferents graus de coneixement Coneixement intel·ligible, té per objecte les Idees i la seva certesa és . màxima, és saber (episteme = ciència) Graus de coneixement Coneixement sensible, és el món material, que és pura creença. (doxa = opinió) Realitat Objectes de coneixement Graus de coneixement Mètode Tipus de coneixement Imatges (eikónes) Imaginació (Eikasia) Percepció Sensible DOXA Objectes materials Creença raonable (Pistis) Hipotètico-deductiu Entitats matemàtiques Raó discursiva (Diànoia) Axiomàtico-deductiu Intel·ligible EPISTEME Idees Coneixement intuïtiu (Nóesis) Dialèctica La eikasia és constituïda per aquelles afirmacions que es fonamenten només en la percepció sensible, son qui dormen i somien creient que el seu somni és veritat. La pistis es basa en la observació sensible, ho fa d’una manera crítica, intentant donar raó dels fenòmens a traves d’hipòtesis explicatives i acurades d’observacions. OPINIÓ VERSEMBLANT Diànoia (grau més baix d’intel·ligència) és ja saber perquè és refereix a objectes intel·ligibles (els matemàtics), no és el més perfecte perquè ha de partir d’hipòtesis i ha de seguir un raonament i ha de seguir un raonament discursiu Noesis és un saber absolut, la visió directa o intuïció de les idees. S’hi arriba a través de la dialèctica (és un mètode d’anàlisi conceptual).
El cavall negre simbolitza les tendències negatives de l’home, els desitjos més baixos, l’instint de conservació, la sexualitat. Correspon a l’ànima apetitva o concupiscible i està localitzada al ventre. L’auriga simbolitza la capacitat intel·lectual de l’home o pensament; és la part racional i està localitzada al cap. El carro alat simbolitza l’ànima, viu i es mou en el món de les idees Si l’auriga controla la parella de cavalls podrà gaudir de la contemplació de les Idees. Ara bé si els cavalls se li revolten ho tindrà tan difícil per contemplar el món de les Idees com inepte sigui en la conducció. Una manca de domini de la parella de cavalls fa perdre l’equilibri de l’ànima, cau al món de les coses, on s’incorpora a un cos. Aquesta ànima caiguda, sense ales i empresonada en un cos terrestre, es troba estranya i fora del seu element. El seu anhel més gran serà retornar al seu món original. 4.1.- La reminiscència El coneixement sensible no pot donar-nos a conèixer les Idees , només poden ser conegudes per contemplació directa del món intel·ligible. L’ànima humana té el seu origen en aquest món i ha contemplat les Idees. Quan entra al món sensible i s’uneix a un cos, oblida les Idees, però, en contemplar les coses, pot recordar-les. El coneixement és record (anamnesis) del que ja hi ha en l’ànima. El coneixement sensible proporciona la ocasió per al record. 4.2.- L’amor L’amor platònic es també un procés ascendent, una mena de dialèctica emocional. Sòcrates (Diotime) L’amor és un desig del que no es té i és anhelat com el més sublim i bell. És un impuls cap a la plena realització humana. Aquesta forma superior i sublim d’amor (amor platònic) pot fer renéixer les ales perdudes de l’anima perquè s’enlairi fins al món de les Idees. La dialèctica i l’amor són els mitjans per accedir al món de les idees. 5.- LA VIRTUT I L’ESTAT
irascible (que haurà de ser valerosa) i ambdues dominar l’apetitiva (que serà, així temperada). L’home que ho aconsegueixi serà harmoniós i just. La teoria de les Idees, la teoria del coneixement, la concepció de l’amor... són algunes de les coses que cal que sàpiga un bon governant. Tres classes socials: CLASSE FUNCIÓ Treballadors No exerceix cap activitat política perquè no és aquesta la seva tasca. Els treballadors han d’oferir a la polis els recursos indispensables i suficients, però no més, per a satisfer les necessitats bàsiques. El seu comportament ha d’estar caracteritzat per la temprança en la producció. Guerrers(militars) Estan destinats a protegir i defensar la ciutat tant de qualsevol enemic extern com de qualsevol conflicte o aldarull intern; la seva valentia, excel·lència pròpia, farà possible aquesta protecció. Governants Serà l’única classe social que exercirà el poder polític de prendre decisions. La constituirà la classe de les persones sàvies, de les persones que han accedit al coneixement i contemplació de les Idees, especialment de la Idea de justícia, d’ordre i d’Estat. És la classe dels governants-filòsofs La pròpia naturalesa determina a quina classe pertany cada individu, dent desiguals als individus en la capacitat física i, especialment, la intel·lectual. Aquesta naturalesa tripartida de l’Estat és paral·lela a l’estructura tripartida de l’ànima. En l’ànima hi ha justícia quan cadascuna de les parts que la componen realitza allò que li és propi. Ànima racional Ànima irascible Ànima apetitiva Saviesa, prudència Fortalesa Temperança Pensament Passions nobles Instints (baixes passions) Virtut Qualitat
etern atemorint els altres. En absència del model ideal, Plató proposa un model basat en una constitució mixta i una igualtat proporciona. 6.- COSMOLOGIA PLATÒNICA Afirmant la distinció dels dos mons: món de les idees (serveix de model al segon) i el món de les coes (imita o pren com a paradigma el primer). El Demiürg una mena de gran artesà o artífex de naturalesa intel·ligent (perfecte) El Model etern correspon al món de les idees (perfecte) Jora una matèria primera o espai il·limitat (imperfecte) El treball de Demiürg va consistir a ordenar la matèria en l’espai d’acord al model etern. El Demiürg ha fet el millor i més bell món possible (teleologisme). La perfecció absoluta no es possible perquè la còpia no iguala el model. Origen del mal un residu caòtic (ananké), fruit de la imperfecció i límit de la matèria. El cosmos és un ésser viu que posseeix un ànima que tot ho mou. La forma del Cosmos és la més perfecta: esfèrica. Al centre hi ha la Terra. El moviment del conjunt és circular i uniforme, basat en harmonies musicals i proporcions numèriques; es repeteix eternament sempre igual i, en aquest sentit és “la imatge mòbil de l’eternitat.