2.- EL PLANTEJAMENT PLATÒNIC
Plató la motivació inicial de la seva filosofia va ser fonamentalment política i moral
Ha d’existir un fonament de la justícia, ha d’existir la justícia mateixa perquè siguin
possibles les accions justes, que són només presentacions concretes i parcials de la justícia
Plató també recerca el fonament del coneixement. Els actes (particulars, concrets) només els
podem qualificar de justos i injustos per referència a la justícia (universal i abstracta), el
coneixement del món físic (canviant, temporal, efímer) només és possible per referència a una
altra realitat (immutable, eterna, permanent). Una motivació epistemològica que conduirà a la
formulació de la teoria de les idees.
Buscarà l’autèntic objecte del coneixement que considerarà les matemàtiques com a model
de coneixement.
L’AUTÈNTIC CONEIXEMENT NO ÉS MAI CONEIXEMENT DEL PARTICULAR CONCRET. SINÓ DE
L’UNIVERSAL ABSTRACTE. Cal, doncs, cal dirigir l’atenció cap al fonament que fa possible els
actes o les coses, és a dir, cap al que Plató anomena FORMES o IDEES.
2.1.- CAP A UN CONEIXEMENT ABSOLUT
Plató intenta trobar valors absoluts a partir de la idea d’una realitat canviant i sense arribar a la
solució parmenídia, que considera el canvi i la multiplicitat com un engany dels sentits. La idea
que tenim de “gos” no és concreta, sinó universal i, per tant, vàlida per a molts objectes.
Món visible o sensible, que és mutable, canviant sotmès a
. l’esdevenir, mai “és” pròpiament. És només la representació del
Plató divideix la realitat món de les idees
Món intel·ligible el món de les idees que només és accessible
. per la raó, és intemporal, in-especial i, per tant immutable.
Les idees o formes són la vertadera realitat, ja que, a diferència del món sensible que
capten els nostres sentits i que és contínuament canviant, són eternes i immutables.
El món sensible ens dona coneixement del particular, és el terreny de la DOXA
(opinió), coneixement parcial i imperfecte
Món intel·ligible L’episteme (ciència)el vertader coneixement és universal del món
de les idees.
El món de les idees, és el model o paradigma del món sensible, i és aquest el món el que
permet l’existència de la ciència. La relació que s’estableix entre ambdós mons es una relació
de còpia, d’imitació, i aquesta imitació es dóna perquè les idees són presents en les coses, per
tant les coses del món sensible participen de les idees. Encara que les idees siguin úniques, ala
vegada múltiples.
Cada idea d’ordre inferior està inclosa en una altra idea d’ordre superior, la qual, el seu torn,
inclou altres idees alhora que està continguda dins d’una idea d’ordre superior. Aquesta
jerarquització de les idees culmina en la idea suprema, la idea de Bé. La idea de Bé és
equivalent a la idea d’Ordre, i és un principi d’intel·ligibilitat o de racionalitat. Una cosa està bé
quan realitza les funcions que li són pròpies.
