¡Descarga LOCKE - IDEAS BASICAS SELECTIVIDAD BACHILLERATO y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
LOCKE: El liberalisme Locke és anterior a Hume. Anglaterra 1632-
- És algú que pensa en clau pol´ticia i d’on rau el poder, la sobirania. Locke és un pensador d’on rau la presa de decisions i on ha de raure el poder
- Hume es movia en el terreny del coneixement i la moral (emotivisme moral) i Locke es mou més en el terreny polític.
- A Locke li va passar una cosa molt similar a Plató, van viure temps turbulents, una època de molta remoguda. Aquestes tensions polítiques i socials el van obligar a plantejar-se filosòficament una nova de manera de viure. Empatitzen amb un temps de confusió, fanatismes, i Locke ja que viu una època d’autoritarisme i fanatisme vol oferir una alternativa filosòfica que resolgui aquesta situació. En la vida de Locke li coincideix una Guerra civil anglesa, entre el poder reial autoritari, que prové de Déu, dret diví, versus el poder parlamentari que prové de la capacitat de diàleg de l’ésser humà. Va haver-hi dos fronts. Els que defensen la monarquia que ve de Déu i els que defensaven el parlamentarisme democràtic, que prové de la capacitat de diàleg entre les persones. La guerra civil va triomfar amb l’absolutisme de Jaume II. Va viure l’absolutisme d’aquest rei, decisions preses des de l’autoritarisme i l’absolutisme.
- Va viure una segona revolució anglesa que enfrontava dues famílies que són els catòlics versus els protestants. És a dir, partidaris del catolicisme i del protestantisme. Va viure una època de fanatisme religiós i polític. Aquest és el context conflictiu que viu Locke. Ell s’acocia amb els protestants, però ell busca el costat més raonable. Ell va ser metge, per tant Locke és el pare de l’empirisme, l’únic que Hume és qui l’instaura. Per tat, un metge és aquell que es mou en l'empirisme, en la pràctica, en les sensacions, en allò que és sensorial. Era metge personal i assessor personal de Lord Ashley. Té aquesta doble funció, de metge i assessor polític. Estem parlant d’un filòsof amb un tarannà molt polític, com Plató. Aquí tenim una altra persona sensible a la política. HUme és moralista i algú que analitza l’epistemologia, i Locke era assessor i metge. Va tenir càrrecs i va ser membre del cos diplomàtic i ell com a filòsof volia saber quin era l’origen de l’autoritat. Realment l’autoritat on és? En el poder de Déu, en idees etèries, en el conscens de la gent… S’està preguntant on neix la font de l’autoritat. L’autoritat és qui et permet decidir, quina és la font de poder que legitima les decisions. Ell defensa la democràcia liberal. IDEES CLARES No arriba a ser un democràta liberal. Primer té clar el que no vol ser, el que rebutja, el que la seva consciència no admet. El seu cos rebutja i la seva ment no admet és: el fanatisme, la intolerància, la imposició. En aquell moment estava molt extens tan en la política com en la moral, de caire religiós. Estava molt fart del fanatisme polític i moral.
Ell té un objectiu filosòfic molt clar, que ens recorda a Plató: proposar una convivència pacífica duradora. Ell viu traumat o condicionat per dues guerres i una tirania, el que ell desitja és un període mitjanament llarg on triomfi la pau i la convivència. Ell apostarà per un model polític, que és el liberalisme, que volia assegurar la pau i la convivència. Abans d’arribar a política, ell fa com un camí i escriu el libre “L’assaig sobre l’enteniment humà” (1690).El llibre vol investigar, criticar Descartes, els orígens, la certesa i l’abast de l'enteniment humà, juntament amb els fonaments i graus de les creences, opinions i judicis. Ell volia saber de què podem parlar am seguretat i de que només podem parlar opinant. De Déu no podem parlar amb seguretat, ni de qüestions polítiques. la seguretat només en podem parlar d’allò que comprovar físicament i sensorialment. En canvi, tota la resta que són creences, opinions i judicis l’únic que podem fer és compartir-les i crear un consens. Cap creença, opinió o judici es pot imposar sobre la resta. Per tant, de l’únic que podem estar segurs i de ciència certa és allò que podem controlar i experimentar. És empirista, igual que Hume. La resta només els pots compartir, però no els pots imposar. No pots imposar la meva creença sobre tu. L’única manera per viure en un món de creences, opinions, i judicis, el món de la convivència política és a través del consens, arribar a l’acord. Vol assegurar-se quin és el límit d’aquest coneixement humà. RESUM Neix a Anglaterra, mentalitat pragmàtica. És experimental. EXAMEN El seu pensament parteix d’una base: On rau la legitimitat del poder? El poder, perquè és poder i on ha de ser-hi? Locke li va tocar viure 3 moments històrics molt convulsos:
- Guerra Civil Anglesa: hi ha partidaris del poder reial (poder diví)vs el poder parlamentari (diàleg) Es posiciona cap al costat parlamentari.
- L’absolutisme de Jaume II : el poder diví cau sobre una sola persona
- L’enfrontament entre catòlics i protestants en la 2a Revolució Anglesa. El catolicisme vivia una època d’adoctrinament i tancament en si mateix, se sentia amenaçada pels protestants. Viu un conflicte religiós. En aquest escenari ell necessita un camí de conciliació. Va ser metge perquè la medicina és molt experimental. Ve d’un passat científic i de la prova assaig/error, és a dir, basar-se en allò que pot comprovar. A més és assessor polític de Lord Ashly, li interessa la política i toca el poder. No parlem de descartes que s’allunya de tot, Locke en canvi viu en el conflicte, en el poder polític. Ell fa filosofia en mig d’on passen les coses, no busca aquesta tranquil·litat ni tancar-se en la meditació. És un filòsof de praxis, d’estar allà on passen les coses. És un defensor del parlamentarisme, Lord Ashly. Va ser membre del cos diplomàtic. Es mostra una filosofia del dia a dia, toca política, medicina comerç i arribar a aliances internacionals. Des d’aquí exerceix la seva virtud. El seu pensament s’orienta a entendre la qüestió de l’autoritat. Està molt escaldat, fuig, de tot allò que té a veure amb el fanatisme. El fanatisme que ha viscut desde la política i al religió. El seu objectiu filosòfic és pensar una convivència pacífica duradora. Té un objectiu i un sentit de la seva
entendre perquè pensen el que pensen els que defensen el dret diví i mostrar perquè s’equivoquen, que juguen amb llegendes, però no ho poden convertir en veritat. Vol destruir i evidenciar les falsedats els que justifiquen que el poder dels reis es fonamenta en un dret diví que és indiscutible. Aquí Locke és molt modern. Un rei només pot justificar el seu poder perquè Déu li havia concedit. Locke diu que ho demostri. Ets un contacte directe amb Déu, dins de la seva xarxa d’identitats. Com Déu t’ha otorgat el poder diví. Demostra’m que el poder ve de Déu. No ho pot demostrar. Segons Locke, s’estan quedant en el poder amb l’excusa de que Déu ho vol. El mateix Locke agafa la Bíblia dient que només hi ha un reialme, el del cel. Esteu enganyant. (Al final ell defensarà el liberalisme. El rei més endavant només podrà justificar el seu poder per la Constitució.) Sigui rei o sigui República, ha d’haver-hi un acord entre tots. Q uè fa que el rei sigui rei? La població. Ell considera que aquest poder exercit pels reis ens ha quedat a limaginari com un poder paternal, patriarcal i diví. Paternalista: algú que et coneix tant i sap tant de tu que pel teu bé faig això i decideixo per a tu. Jo em situo com un pare protector i a tu et deixo com un menor mental. No estàs capacitat per decidir bé. Sé el que et convé. Qüestiona poder paternal. Patriarcal: en aquell moment només els homes, sobretot a Europa. Diu que està anunciant perquè ha de ser un home. Déu és home? Perquè ens l’imaginem com a home? Ens hem creat el nostre imaginari. Qüestiona poder patriarcal. Diví: Qüestiona el poder diví. Els reis no tenen el poder diví.
2. “El segon és un assaig sobre el veritable origen, abast i finalitat del govern civil” El segon tractat és un assaig. És la seva proposta política, per això és el pare del liberalisme. Està dient on hi ha el veritable origen i finalitat del govern civil. D’on prové el poder polític, la gran pregunta. Ell diu que el poder polític hauria de tenir el dret a dictar lleis i a fer ús de la força de la comunitat en l’execució de lleis i en la defensa de l'Estat amb l’única intenció de procurar el bé polític. Fa la definició del liberalisme. Primer hi ha unes lleis que s’han d’aprovar, i després s’han de complir, materialitzar. Tot això, la idea és que l’Estat ha de pensar i procurar pel bé polític de tothom. En l’aprovació i execució d'aquestes lleis el que es busca és que la ciutadania pugui compartir les virtuts del sistema. Aquesta idea de Hume quan parla del bé comú, moral i emocional. Això es trasllada al bé polític, que la comunitat visui amb uns drets polítics assegurats. Perquè un estat protegeixi els seus ciutadans, que és la definició d’un Estat liberal, on de manera lliure l’estat defensa els drets dels seus ciutadans. Fa un estudi antropològic. L'ésser humà des que va ser concebut va viure en Estats? Per arribar a un estat hi ha d’haver hagut abans una transició. Abans de contemplar-se a ell mateix com a una entitat política, vivia en un estat natural La paraula estat, fa un joc de paraules. Una cosa és l’estat polític, i l’altre és l’estat natural. L’estadi, l’etapa natural, Com aquesta evoluciona cap al poder polític que ja és un Estat. ESTAT NATURAL Quan viviem amb l’època natural, perquè era natural?
Natural per Locke és allò espontani, que flueix, que no està regit per la cultura ni el poder. Sinó que les lleis naturals són les que sorgeixen espontàniament dins l’ésser humà simplement per la seva condició d’ésser humà. Quan es regeix per les seves condicions humanes, com a espècie. A diferència de l’etapa política, que són lleis, decrets poder polític. Ara estem parlant de l’ésser humà en la seva essència. Diu que en aquest estat l’ésser humà viu absent del poder polític, no la necessita. Rousseau creu que l’ésser humà vivia en tribus de manera molt simple i natural. I després van fer fa unes regles. També diu que és quan l'home només viu com a producte de la natura, no hi ha hagut cap aportació d’ordre cultural. No és sofitsicat, segueix la seva pròpia natura, no ha hagut d’evolucionar culturalment. En aquell moment que no hi ha poder polític, l’ésser humà viu en llibertat, no li cal res més. L'únic que l’ésser humà necessita, que ve de la natura, de la condició humana, és la raó. Una raó empírica. Del sentit de, tots estem dotats d’enteniment, i com tots tenim aquesta capacitat, tots som iguals. Vivim en igualtat i llibertat. És una hipòtesis / utopia del passt. Això ho proposa com que si que va existir en les comunitats humanes. Vol presentar això per entendre el canvi. Encara no hi ha anarquisme ni comunisme. Ho viu com un somni de passat, que la humanitat ho va viure en un passat, com l’inici de la civilització. Cada individu té dret de jutjar i de castigar els altres. Si l’altre individu no ho ha fet bé, tu tens el dret de jutjar-lo i castigar-lo. Ell diu que no es vengança. Tu mateix pots impartir justicia perquè l’altre ho entendrà. No és un món en absència de mal, és un mon intern, on tot queda resolt entre nosaltres. No cal un àrbitre, una figura que vetlli per nosaltres, no cal un mediador. També compta que la persona castigada ho accepta. La raó pertany al gènere humà, tots som iguals i independents. Com que tothom tenim la capacitat d’entendre, ningú ha atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre. Influirà molt posteriorment. PERÒ Tot això en un moment o altre farcasa perquè som éssers molt fràgils, vulnerables, amb defectes, somnis, tenim el nostre ego, pors i podem fer un mal ús del poder individual. Segurament l’ésser humà abans era un ésser que sabia relacionar-se entre si de manera diferent. EX: A l’hora de jutjar i castigar, en lloc d’arribar a un acord, l’acabi assassinant. La raó no l’has près des de la raó, sinó des de la fragilitat humana. Si a tu t’han fet mal, en aquell moment no pots impartir justícia. Et pot la ràbia. No pots impartir justícia perquè estàs enfadat. Cal saber conduir aquestes emocions per poder actuar en el moment just. Ens deixem endur per la passió. Aquest ús de la justícia es pot convertir en venjança, i aquesta venjança ens pot portar a les males passions. Per tant, no podem confiar en el bon criteri de l’ésser humà per actuar correctament, sinó que vivim de forma incerta i insegura. No sabem si som males persones d’origen. Si sabem que hi ha persones que intencionadament fan mal, com ens podem protegir en un món en que l’éser humà mostra tota la seva fragilitat.
- Preservar la propietat: idees, llibertats i possessions.
- El poder polític és legislatiu, executiu i federatiu. Federatiu: el poder central. Estats Units. Pot declarar la guerra, la pau i establir aliances. El govern federatiu, ha d’escollir i prendre decisions envers altres potències.
- Benestar del poble. Tot es basa en el poble. El model liberal és del consentiment del poble. Tot té sentit perquè la raó última és que la població seti benestar. La renúncia de llibertats individuals d'arribar a acords col·lectius es basa en la premisa que ho fas perquè com a col·lectiu estàs millor. Lligariem amb l’emotivisme moral de Hume. Per tant, el bé és allò que ens fa sentir bé. EXAMEN DESCARTES TEXT SISENA MEDITACIÓ Expliqueu breument entre 60 i 120 paraules el text. / Expliqueu breument entre 5 i 20 el significat de les següents paraules. / Relaciona una frase amb la crítica de tal que fa sobre això. Relacionar lectures amb la teoria. HUME : Vertader i fals LOCKE TEXT : 2-3 preguntes sobre idees principals del text (191-200) / Pregunta de vocabulari./ Pregunta de teoria. LECTURES LOCKE PG 191 Està dient que el poder no li venia de Déu. La primera part el que intentava Locke era desmuntar el poder diví. Ell vol combatre el fanatisme religiós, l’absolutisme monàrquic. Aquest poder amb el qual s’havien sostingut els monarques era patriarcal, paternal i diví. Intenta qüestionar-ho. Ell Està formulant un primer moment filosòfic. Hagi exisitt Adam o no, l’està tractant com un mite. Tothom sap qui és. Parla de que com a primer home que governava el seu entorn no ho feia sota el paraigües ideològic del dret diví. És una excusa que la monarquia té per justificar el seu dret civil. Per tant, ell està qüestionant el dret diví. Si estem buscant un rei, aquest hauria de ser hereu del gran primer home, d’Adam. A veure qui pot seguir l’arbre genealògic d’Adam. A partir d’Adam l’espècie humana es va duplicant i multiplicant. D’aquí van aparèixer totes les ètnies i cultures. No hi ha ningú que pugui justificar qui són els descendents directes d’Adam. Tots som fills d’Adam, està contraargumentant aquesta idea de que ha d’haver-hi una línia successora per heredar un reialma. Cap rei pot justificar el seu poder a través del domini privat i la justificació paterna d’Adam. No pot utilitzar aquest argument. El domini privat vol dir el control, no és només la propietat, sinó que parla del control sobre les idees i les coses com a propietat i el domini del patrimoni. Parla del control social, econòmic i ideològic. Representa aquest liberalisme. Diu que s`ha de buscar una altra manera de justificar el poder diferent de la monàrquica que la defensa Robert Filmer. Robert defensa el poder diví, i ell diu que hem de buscar la manera de justificar el poder que no sigui ni la posició de Filmer, que el poder ve del poder diví, ni tampoc
entendre la relació humana des del punt de vista el que sigui més fort. El poder el té qui més s’imposa o el que té un grau elevat de violència. No pot ser que justifiquem el poder polític des de l’òptica que el guanyador és qui mana la llei. Això no pot ser sostenible, inclús moralment. Però tampoc pot ser sostenible el que defensa Filmer, que el poder sigui d’origen diví. Locke escriu pels seus coetanis, i ell quan escriu sap qui és FIlmer. Parla molt de l’actualitat, coses més properes a la política d’avui en dia. Locke és assessor polític, és diplomàtic, està molt al dia i parla de gent que està molt al dia. El lector de l’època ja sap per on va. FIlmer és un partidari que el poder rau en l’origen diví. És un dels que defensa la monarquia des de l’origen diví i defensava l’absolutisme. PG 192 Està posant els fonaments. No intento parlar de les relacions de poder que es donen entre els pares i els fills, l’amo i el seu criat…Aquest poder és un poder de dominació, no és polític, és d’imposició. No l’està justificant, l’està describint, inclús ell potser actuava així. El costum de l’època era aquest, el pare mana i el fill obeeix. En la societat d’aquell moemnt la dona estava subjecte a l’home i havia de servir el desig de l’home. Locke és els que comença a lluitar el tracte d’esclaus i l’esclavitud. Són dues jerarquies diferents. Quan jo parli de poder polític, no vull que s’entengui com el poder del dia a dia, perquè, el poder s’entén únicament des d’una jerarquia, un que mana i un que obeeix. El que intenta és fer una obertura de mirada, anuncia que l’autèntica democràcia no es basaen que hi hagi un poder indiscutible i l’altra obeeix. Parla en una altre clau de vincles que el poder polític que ell defensa no és de domini ni imposició, ni duna autoritat que sobrepassa l’altra, sinó que es tracta d’una relació diferent. L’Estat governa sobre el ciutadà però no ho fa sobre la voluntat de domini. L’Estat pot castigar i posar regels a un ciutadà, perquè el seu objectiu no és la seva obediència, sinó que és prevaldre la seguretat i la igualtat entre tots els ciutadans. No és un poder de domini, és un poder que es basa en que a proposta de Locke és que la població consenteixi que l’Estat em doni aquest reglament i dicti aquestes lleis perquè jo estic delegant part de la meva autoritat i llibertat. Hi ha hagut una espècie de contracte social. Els ciutadans acebm acceptant que algú ha de governar, però no vol idr que accepti qualsevol norma del qui governa.Jo no he fet una entrega cega de la meva llibertat. Jo l’he cedit perquè entenc que algú ha de governar, però això no vol dir que jo no hagi fet un pacte voluntari pel bé comú. Qualsevol estat, el ciutadà fa un acte de confiança i delega part de la nostra llibertat en les seves decisions. El govern és qui fa les lleis i pendrà decisions. El que ha de quedar clar és que ell està governant perquè jo li he donat el meu consentiment. Ell governa perquè tots nosaltres li hem cedit una part de nosaltres. El governant ha de pensar en els governats, i els governats han d’estar molt pendents del governant. Es tracta d’una coalició. El poder del regnant cau en nosaltres. El governant ha de recordar que el seu poder ve d’aquí.
