


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Habilidades comunicativas y lectoescritura en catalan, Profesor: anonimo anonimo, Carrera: Educació Infantil, Universidad: UA
Tipo: Ejercicios
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



DEPARTAMENT
UNIVERSITAT D’ALACANT MATERIALS DE CLASSE TEMES 4 I 5
Descrit, primerament, per Ferreiro i Teberosky (1979). Desenvolupat, posteriorment, tant Teberosky (1993 i 2000) com per aportacions d’altres autors. Des de la perspectiva constructivista, l’aprenentatge del sistema d’escriptura es concep com un procés de coneixement. L’infant, com a subjecte d’aquest procés, té una estructura lògica i aquesta constitueix, alhora, el marc i l’instrument que definiran les característiques del procés. La lògica del subjecte no pot ser absent de cap aprenentatge quan aquest pren la forma d’apropiació de coneixement.
Trets:
L’aplicació d’aquesta hipòtesi i la persistència de les restriccions de quantitat i varietat del nivell anterior (segona etapa) planteja algunes contradiccions, com per exemple: peix -> e; patata -> aaa. De vegades l’aprenent resol aquest conflicte afegint-hi més grafies o canviant-ne alguna, cosa que no satisfà les hipòtesis d’aquesta etapa. En qualsevol cas aquest conflicte l’obliga a fer una anàlisi més aprofundida de les possibilitats de fragmentació de la pauta oral.
En aquesta etapa l’infant comença a escriure més d’una grafia per cada síl·laba. Les produccions d’aquesta etapa es caracteritzen perquè al costat d’una paraula escrita quasi convencionalment podem trobar-ne una o una part escrita segons la correspondència sil·làbica. En general, el nombre de grafies per cada paraula és inferior al d’una escriptura convencional, però l’aprenent que es troba en aquesta etapa ha escrit més d’una lletra per cada síl·laba i ha seleccionat aquells elements sonors més destacats. Per tant, la paraula està completa segons aquest nivell sil·labico-alfabètic.
En aquesta etapa l’infant fa una anàlisi alfabètica estricta. Estableix bàsicament la correspondència entre sons i grafies. Hi ha conflictes quan apareixen síl·labes que no es corresponen amb l’esquema bàsic: consonant+vocal, fins que no es generalitza la relació sistemàtica entre les unitats de la llengua oral (fonemes) i les grafies que les representen (lletres). Amb l’escriptura alfabètica els infants posseeixen un domini del codi escrit, però queden per resoldre els problemes de les lletres que representen més d’un so, els sons que es representen per més d’una lletra, les lletres sense correspondència sonora; la separació de paraules, etc.
En aquesta etapa l’aprenent inicia una estratègia nova i deixa de costat l’anàlisi del codi escrit en termes de correspondència estricta amb la tira fònica i aprén les limitacions i restriccions de l’ortografia convencional.