DEPARTAMENT
FILOLOGIA CATALANA
UNIVERSITAT D’ALACANT
MATERIALS DE CLASSE TEMES 4 I 5
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA DE LA LLENGUA ESCRITA
Descrit, primerament, per Ferreiro i Teberosky (1979). Desenvolupat, posteriorment, tant Teberosky
(1993 i 2000) com per aportacions d’altres autors.
Des de la perspectiva constructivista, l’aprenentatge del sistema d’escriptura es concep com un
procés de coneixement. L’infant, com a subjecte d’aquest procés, té una estructura lògica i aquesta
constitueix, alhora, el marc i l’instrument que definiran les característiques del procés. La lògica del
subjecte no pot ser absent de cap aprenentatge quan aquest pren la forma d’apropiació de
coneixement.
I. EVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LA LECTURA
1. Fase logografemàtica
Trets:
•Imita l’acte de llegir
•Estableix hipòtesis a partir de formats, dibuixos, context...
•Sol·licita que els adults li facen les lectures
•Aprén a reconéixer paraules model
•Cerca el significat del text escrit
Etapes (lectures de text amb imatges):
a) Lectura indiferenciada. L’infant espera que l’escriptura represente els objectes i els
personatges que hi ha al dibuix d’una manera equivalent. Pensa que es pot obtenir la mateixa
informació tant a partir de la imatge com del text.
b) Lectura diferenciada. L’infant pensa que el text només conté el nom del que hi ha representat
al dibuix. És l’etapa de “l’etiqueta”: a cada imatge la seua etiqueta. L’infant proposa una
lectura que o bé és el nom sense determinar (si la imatge és un tren, proposa:
tren
) o una
frase (
el tren corre
) i estableix una correspondència global entre la lectura i el text escrit.
