Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes modulo 2, Ejercicios de Ciencias de la Educación

Asignatura: Habilidades comunicativas y lectoescritura en catalan, Profesor: anonimo anonimo, Carrera: Educació Infantil, Universidad: UA

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 27/05/2018

alanfrifri
alanfrifri 🇪🇸

4.4

(5)

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DEPARTAMENT
FILOLOGIA CATALANA
UNIVERSITAT D’ALACANT
MATERIALS DE CLASSE TEMES 4 I 5
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA DE LA LLENGUA ESCRITA
Descrit, primerament, per Ferreiro i Teberosky (1979). Desenvolupat, posteriorment, tant Teberosky
(1993 i 2000) com per aportacions d’altres autors.
Des de la perspectiva constructivista, l’aprenentatge del sistema d’escriptura es concep com un
procés de coneixement. L’infant, com a subjecte d’aquest procés, una estructura lògica i aquesta
constitueix, alhora, el marc i l’instrument que definiran les característiques del procés. La lògica del
subjecte no pot ser absent de cap aprenentatge quan aquest pren la forma d’apropiació de
coneixement.
I. EVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LA LECTURA
1. Fase logografemàtica
Trets:
Imita l’acte de llegir
Estableix hipòtesis a partir de formats, dibuixos, context...
Sol·licita que els adults li facen les lectures
Aprén a reconéixer paraules model
Cerca el significat del text escrit
Etapes (lectures de text amb imatges):
a) Lectura indiferenciada. L’infant espera que l’escriptura represente els objectes i els
personatges que hi ha al dibuix d’una manera equivalent. Pensa que es pot obtenir la mateixa
informació tant a partir de la imatge com del text.
b) Lectura diferenciada. L’infant pensa que el text només conté el nom del que hi ha representat
al dibuix. És l’etapa de “l’etiqueta”: a cada imatge la seua etiqueta. L’infant proposa una
lectura que o bé és el nom sense determinar (si la imatge és un tren, proposa:
tren
) o una
frase (
el tren corre
) i estableix una correspondència global entre la lectura i el text escrit.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes modulo 2 y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

DEPARTAMENT

FILOLOGIA CATALANA

UNIVERSITAT D’ALACANT MATERIALS DE CLASSE TEMES 4 I 5

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA DE LA LLENGUA ESCRITA

Descrit, primerament, per Ferreiro i Teberosky (1979). Desenvolupat, posteriorment, tant Teberosky (1993 i 2000) com per aportacions d’altres autors. Des de la perspectiva constructivista, l’aprenentatge del sistema d’escriptura es concep com un procés de coneixement. L’infant, com a subjecte d’aquest procés, té una estructura lògica i aquesta constitueix, alhora, el marc i l’instrument que definiran les característiques del procés. La lògica del subjecte no pot ser absent de cap aprenentatge quan aquest pren la forma d’apropiació de coneixement.

I. EVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LA LECTURA

1. Fase logografemàtica

Trets:

  • Imita l’acte de llegir
  • Estableix hipòtesis a partir de formats, dibuixos, context...
  • Sol·licita que els adults li facen les lectures
  • Aprén a reconéixer paraules model
  • Cerca el significat del text escrit Etapes (lectures de text amb imatges): a) Lectura indiferenciada. L’infant espera que l’escriptura represente els objectes i els personatges que hi ha al dibuix d’una manera equivalent. Pensa que es pot obtenir la mateixa informació tant a partir de la imatge com del text. b) Lectura diferenciada. L’infant pensa que el text només conté el nom del que hi ha representat al dibuix. És l’etapa de “l’etiqueta”: a cada imatge la seua etiqueta. L’infant proposa una lectura que o bé és el nom sense determinar (si la imatge és un tren, proposa: tren) o una frase ( el tren corre) i estableix una correspondència global entre la lectura i el text escrit.
  1. Fase alfabètica Trets: - Desenvolupa la consciència fonològica (s’adona que l’oralització de paraules la conformen una sèrie de sons) - Reconeix les parts d’una unitat significativa - Cerca el significat - Cerca el funcionament del codi escrit al mateix temps que espera trobar en l’escriptura les formes pròpies de la llengua que ja coneix Etapes (lectures de text amb imatges): a) Correspondència quantitativa. Analitza la tira fònica i hi identifica una sèrie de sons que intenta reconéixer quantificant-los, aquesta anàlisi també l’aplica al text escrit. L’infant estableix una correspondència quantitativa entre la tira fònica i la tira gràfica. a.1) Primerament, aplica una correspondència de quantitat global: la llargària del text oral ha de coincidir amb la del text escrit. a.2) Després, aplica una correspondència de quantitat per segments: intenta fraccionar el text oral en parts que relaciona amb els segments que identifica en l’escrit. a.3) Per últim, intenta una correspondència de quantitat per orde: relaciona cada part del text oral amb els segments de l’escrit seguint una direcció. b) Correspondència entre la tira fònica i la gràfica a través d’índex. L’infant ja coneix, d’una manera progressiva, la correspondència convencional entre so —lletra i l’aplica per a comprovar les anticipacions (allò que ell pensa que “diu” el text). Quan aprén a desxifrar el codi mostra una certa autonomia de nou lector.
  2. Fase ortogràfica Trets:
    • Reconéixer la identitat i l’orde dels grafemes agrupats en unitats de sentit: els morfemes
    • Reconèixer la categoria i l’orde de les parts de l’oració: la sintaxi del text
    • Reconéixer el tema, el tipus de text i la funció com a elements que configuren un text tant en la forma externa com interna. Elements que ajuden a anticipar el significat i a construir la comprensió Etapes: a) Principiants. Apliquen l’estratègia de llegir globalment els mots coneguts i ajudar-se del desxifrat en la resta de paraules. Fan poca atenció al text. b) Experts. Apliquen l’estratègia de llegir globalment el text i desxifrar solament algunes paraules desconegudes.

L’aplicació d’aquesta hipòtesi i la persistència de les restriccions de quantitat i varietat del nivell anterior (segona etapa) planteja algunes contradiccions, com per exemple: peix -> e; patata -> aaa. De vegades l’aprenent resol aquest conflicte afegint-hi més grafies o canviant-ne alguna, cosa que no satisfà les hipòtesis d’aquesta etapa. En qualsevol cas aquest conflicte l’obliga a fer una anàlisi més aprofundida de les possibilitats de fragmentació de la pauta oral.

Quart nivell: etapa sil·labico-alfabètica

En aquesta etapa l’infant comença a escriure més d’una grafia per cada síl·laba. Les produccions d’aquesta etapa es caracteritzen perquè al costat d’una paraula escrita quasi convencionalment podem trobar-ne una o una part escrita segons la correspondència sil·làbica. En general, el nombre de grafies per cada paraula és inferior al d’una escriptura convencional, però l’aprenent que es troba en aquesta etapa ha escrit més d’una lletra per cada síl·laba i ha seleccionat aquells elements sonors més destacats. Per tant, la paraula està completa segons aquest nivell sil·labico-alfabètic.

Cinquè nivell: etapa alfabètica

En aquesta etapa l’infant fa una anàlisi alfabètica estricta. Estableix bàsicament la correspondència entre sons i grafies. Hi ha conflictes quan apareixen síl·labes que no es corresponen amb l’esquema bàsic: consonant+vocal, fins que no es generalitza la relació sistemàtica entre les unitats de la llengua oral (fonemes) i les grafies que les representen (lletres). Amb l’escriptura alfabètica els infants posseeixen un domini del codi escrit, però queden per resoldre els problemes de les lletres que representen més d’un so, els sons que es representen per més d’una lletra, les lletres sense correspondència sonora; la separació de paraules, etc.

Sisè nivell: etapa ortogràfica

En aquesta etapa l’aprenent inicia una estratègia nova i deixa de costat l’anàlisi del codi escrit en termes de correspondència estricta amb la tira fònica i aprén les limitacions i restriccions de l’ortografia convencional.

  1. D’una banda, s’aplica en el reconeixement de les paraules escrites, que memoritzarà globalment ( roig /despatx, home/dona, calmat/quiet). Aprén l’ortografia “no natural”, a usar la separació de paraules, així com en els signes de puntuació.
  2. D’una altra, utilitza els seus coneixements com a usuari de la llengua en el reconeixement dels morfemes (de flexió i derivació) i els aplica en l’escriptura de la flexió corresponent a cada paraula ( menj-ar-é / menj-ar-em), ( don-a/-es /-eta), ( paper-s/-era/ -eria).
  3. Tanmateix, aprendrà les convencions pròpies del text escrit, tant les formals com les de l’organització del text segons el tema, el tipus de text i la funció.