¡Descarga APUNTES TEMA 5 - ADMIN y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
TEMA 5: Principis de l'organització administrativa i de l'actuació i
funcionament del sector públic.
Molts d’aquests principis es localitzen a l’article 103 de la CE: La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la ley y al Derecho ”.
I també a l’article 71 de l’EAC 2006:
1- L'Administració de la Generalitat és l'organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d'administració ordinària d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, send's perjudici de les competències que corresponen a l'Administració local. 2- L'Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3- L'Administració de la Generalitat actua d'acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4- L'Administració de la Generalitat, d'acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5- L'Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d'acord amb els principis de desconcentració i de descentralització»
Els principis esmentats no constitueixen numerus clausus. Cal addicionar els principis que es localitzen, per exemple, en relació a Catalunya, dins els articles 31 i 107 de la Llei 26/2010. També, pel que fa a l’Estat, vid art 3 Ley 40/2015.
A continuació es fa referència als principis que es consideren més rellevants. Als nostres efectes, els ordenarem entre principis generals (objectivitat, legalitat), principis que operen a l’interior de les AAPP (jerarquia, desconcentració, legalitat...), i principis d’aplicació a les relacions entre AAPP (autonomia, descentralització, coordinació i cooperació interadministrativa).
Principis generals
o Objectivitat. Les AAPP han de seguir criteris generals, interessos generals no subjectius. L’actuació de l’AP i també la creació i funcionament dels òrgans no segueix criteris objectius, persegueix sempre interessos generals. o Legalitat : actuació amb sotmetiment ple a la llei. o Eficàcia: l’actuació de les AAPP ha d’assolir els seus fins (interès general). Ha de dirigir-se totalment a aquest objectiu. ASSOLIR OBJECTIUS GENERALS. o Eficiència : l’actuació de les AAPP ha d’assolir els seus fins però amb economia de temps i de recursos públics. No es únicament aconseguir objectius sinó aconseguir-los amb economia.
o Transparència (l’AP com a casa de vidre): l’AP ha de facilitar l’accés a tota la informació que sigui rellevant i també incentivant la participació. L’aplicació d’aquest principi hauria de permetre constatar que s’està duent a terme un “bon govern”. Aquets principi s’incorpora actualment en normes d’elevat rang. Ha de facilitar documentació de normes. Facilitar sense que se li demani. Es troba en el TFUE (Unió Europea—principi que regeix l’actuació). ● Pel que fa a Catalunya, es localitza a l’article 71 EAC. Actualment es disposa de la llei 19/2014 del 29 de desembre de transparència, accés a la informació publica i bon govern. ● Pel que fa a l’Estat, la llei 19/2013, de 9 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
➔ Principis que operen a l’interior de les AAPP:
Es tracta de principis que expliquen com s’organitza internament una AP i com s’articulen les relacions entre els òrgans que la integres.
● Jerarquia: dins d’una mateixa organització administrativa (AP) els òrgans es posicionen jeràrquicament (dins del Ministeri, dins de la Conselleria...).
o Cerca la cohesió interna. És un principi clàssic i propi d’una AP centralitzada i disciplinada. Continua sent necessari perquè les ordres arribin fins a l’últim nivell dins la pròpia Administració ́. És rellevant el dia de l’organització i el funcionament de l’Administració. Aplicació: ● La normativa permet que els òrgans superiors dirigeixin instruccions i ordres de servei a les persones sobre les quals irradien el seu poder. ● Resolució de conflictes sobre la competència. ● Potestat de delegació de l’exercici de les competències ● Potestat de resoldre recursos administratius d’alçada interposats contar actes ● òrgans inferiors. ● Nomenar els titulars dels òrgans inferiors, vigilància, control…
● Desconcentració : Es trasllada la titularitat o exercici fàctic de competència d’un òrgan administratiu a un altre òrgan administratiu de la mateixa AP (del centre a la perifèria). És la mateixa AP. Així, el centre (és a dir, els òrgans superiors) queda alliberat. S’alleugereix el centre d’unes determinades funciones que s’exerceixen des del territori. o Cal diferenciar la desconcentració de la descentralització (aquí regeix entre diferents AAPP). Diferents nivells d’AAPP.
● Coordinació : dins d’una mateixa AP, la coordinació cerca que sigui assolit un funcionament coincident de diversos òrgans administratius en les finalitat, en els objectius. Que tots els òrgans vagin en una mateixa direcció. Ex: la generalitat ha creat comissions interdepartamentals. Aquest principi porta a que aquestes comissiones siguin utilitzades per diversos temes com la immigració (tema del quan no hi ha conselleria , amb lo qual es crea un òrgan amb representants de diferents conselleries).
organitzatiu que considerin adequat per a l’acompliment dels objectius d’interès comú.
● La potestat organitzativa.
Aquesta potestat organitzadora es troba repartida entre el Govern i les Administracions Públiques. El dret a l’organització ha de ser flexible perquè cada Administració pugui assolir els seus objectiu amb eficàcia. Tot i això, l’exercici d’aquesta potestat també està sotmesa a uns límits operatius com la reserva de llei (on la Constitució o l’Estatut reserva expressament la regulació de determinats àmbit de l’organització administrativa a la llei). L’existència d’una “doble potestat legislativa” de l’Estat i de les Comunitats Autònomes obliga a establir un límit competencial; l’Estat té la capacitat de regular en exclusiva la seva pròpia administració però tot i així ha de respectar l’autonomia administrativa pròpia de les Comunitats.
Per tant, aquesta potestat organitzadora és la capacitat conferida als diferents poders públics per intervenir en el disseny de l’organització. Consisteix en què les Administracions pugin decidir com s’estructuren internament, quins són els òrgans administratius que creen i, per tant, disposar del model organitzatiu propi que creguin més adequat per exercir les competències. Està sotmesa al dret i regeix el principi de legalitat. L’activitat administrativa es porta a terme a través de normes jurídiques de diferent rang. Està repartida entre la totalitat dels nivells de govern i entre les pròpies administracions públiques. El dret de l’organització ha de ser lo suficientment flexible perquè cada organització pugui assolir els seus objectius amb eficàcia.
ELS ÒRGANS ADMINISTRATIUS
Cal diferenciar entre ens administratius (ens públic), unitats administratives, òrgans administratius. ➔ Els Ens administratius (Ens Públic) són les Administracions Públiques que formen part de l’organització dels poders públics i que disposen de personalitat jurídica pròpia. Hi ha una norma que els atorga aquesta personalitat jurídica, i reconeix a un grup d’organitzacions els atributs d’una personalitat. Són centre d’imputació de drets i deures. Com que tenen una personalitat jurídica pròpia, se’ls reconeix la capacitat d’obrar o actuar en Dret i la de ser titulars de drets i facultats, deures, obligacions i responsabilitats. La seva activitat està majoritàriament finançada per diners públics, gestionada o controlada en la seva majoria de l’àmbit públic. D’acord amb el dret europeu, un organisme o ens té caràcter públic quan: ● Han estat creats per satisfer interessos generals, que no tinguin caràcter industrial o mercantil. ● Tenen personalitat jurídica pròpia. ● bàsics que comprenen llocs de treball o dotacions de plantilla vinculats funcionalment per raó de les seves comeses i orgànicament per una direcció comuna. Els caps de les unitats administratives són responsables del correcte funcionament de la unitat i de l'adequada execució de les tasques assignades a
aquesta. Per altra banda, les unitats administratives s'estableixen mitjançant les relacions de llocs de treball, que s'aprovaran d'acord amb la seva regulació específica, i s'integren en un determinat òrgan.
Consisteix doncs, en una forma d’organitzar-se per dividir el treball però aquestes unitats no constitueixen òrgans perquè no decideixen qüestions que afecten a tercers externs ni tampoc decisions que seran assumides com a pròpies per part de l’administració. El que fan és donar suport, ajudar als òrgans... Si les unitats poguessin produir actes que generessin efectes jurídics llavors ja serien òrgans administratius. Una unitat és, per exemple, el Dret Administratiu, però l’òrgan és el Departament de Dret Públic de la Facultat de Dret de la UAB.
- L’òrgan administratiu s’entén com una unitat estructural i abstracta, creada i regulada per normes jurídiques que agrupa un conjunt de mitjans o elements personals i materials i que porta a terme funcions o competències, i on la seva actuació produeix efectes jurídics. Per altra banda, l’article 5.1 de la Llei 40/2015 defineix l’òrgan com una unitat administrativa a la qual se li atribueixen funcions que tenen efectes jurídics davant tercers. Dintre dels òrgans trobem les unitats administratives. La distinció que adopta la llei entre òrgans en sentit estricte i altres unitats administratives és bàsicament la forma de creació, modificació i supressió. Ja que els òrgans es creen, modifiquen i Les unitats administratives són, segons l’article 56 de la llei 40/2015 elements organitzatius
suprimeixen a través de reglaments d’organització, cosa no necessària en les unitats administratives. Sempre hi haurà una norma jurídica que atribuirà a cada òrgan administratiu concretes competències. Un òrgan administratiu podria ser el Ple, l’Alcalde...dins l’Ajuntament Respecte a la titularitat de l’organ, en concret, el nombre de membre que l’integren, es diferencies entre: o Òrgans unipersonals: Són aquells òrgans en que el titular és una sola persona física o varies persones ordenades verticalment. Pel que la voluntat de l’organ s’identifica amb la del titular. Ex: L’alcalde del municipi, la rectora de la UAB o Òrgans col·legiats: Són els que estan formats per una pluralitat de persones físiques entre les que existeix una relació d’igualtat. Per tant, la voluntat de l’organ és la suma de les voluntats de tots els membres. Ex. Consell de Ministres, Consell de Govern de la UAB, el Ple de l’ajuntament, o la Junta electoral central. Les normes previstes en la LRJPAC volen un correcte funcionament de la voluntat de l’organ col·legiat a traves de: Documentacio de les sessions, convocatòria i ordre del dia, constitució de l’organ, regles de votació i acta de la sessió. Els òrgans administratius tenen un: Element objectiu: són les funcions que concretament els han estat assignades Element subjectiu: hi ha una persona física que és la titular de l’òrgan També són òrgans aquelles entitats en les quals resulta que els seu informe, el que cal que facin, és exigible per la llei, és a dir, té caràcter preceptiu. Abans d’aprovar-se un decret de la generalitat s’emetrà un dictamen. Aquests casos en els que son necessaris aquest pas, aquest informe, això també és un òrgan administratiu. Tipologia d'òrgans.
Per les normes que els regulen Per les concretes funcions que els hi són assignades. Pels concrets mitjans personals i materials que tenen assignats per assolir aquelles funcions. Ens importen especialment les normes que els regulen i també la seva creació / modificació / supressió dels òrgans. De les normes que regulen els òrgans ens destaquem: En general, Ley 40/2015, de 2 d’octubre de Régimen Jurídico del Sector Público (en el seu àmbit subjectiu s’aplica a l’administració de l’estat, de les comunitats autònomes, la local i el sector públic institucional). Aspectes més interessants: o És una llei important en matèria d’organització administrativa perquè vol regular ad intra el funcionament intern de cada Administració i de les relacions entre elles. Vol procedir a reformar de forma integral tant l’organització com el funcionament de les Administracions. o És d’aplicació del sector públic, que compren l’article 2: La Administració General de l’Estat. Les administracions de les Comunitats Autònomes. Les entitats que integren l’Administració local. El sector públic internacional. Àmbit de l’Administració General de l’Estat: o Ley del Gobierno.
lOMoARcPSD| o Estatuto básico del Empleado Público. Àmbit català: o Estatut. o Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern. o Llei26/2010,del3d’agost,de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. o Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre. Àmbit local: Ley 7/1985, de 2 de abril, de bases de régimen local. Catalunya article 83 D’altres administracions disposen de normes pròpies. Per exemple pel que fa a les Universitats i als col·legis professionals. Hi ha òrgans administratius que poden ser previstos per la pròpia Constitució o Estatuts; altres, en canvi, poden formar part de la creació d’òrgans concrets. Administració de l’Estat: Article 103.2 CE “los órganos de la Administración del Estado son creados, regidos y coordinados de acuerdo con la Ley”. La creació, modificació, supressió de Departaments Ministerials i de Secretaries d’Estat correspon al President del Govern de l’Estat. Ley 50/1997, del Gobierno. Según el Real Decreto 415/2016, por el que se reestructuran los Departamentos ministeriales. La Administración General del Estado se estructura en varios departamentos ministeriales, como son: Ministerio de Asuntos Exteriores y de cooperación, Ministerio de Justicia o Ministerio del Medio Ambiente. Art 59 Ley 40/2015: o La creació de determinats òrgans, dins dels Ministeris, requereix que la decisió sigui
adoptada per Reial Decret, és a dir, que sigui aprovada per Consell de Ministres (dins dels ministeris, concretament: les Subsecretaries, Secretaries Generals, Secreteries Generals tècniques, les Direccions Generals, les Subdireccons generals i òrgans similars). En aquest sentit, continuant amb la reorganització ministerial abans referida, ara cal estar a Real Decret 424/2016, de 11 de novembre, por lo que se establece la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales. o Els òrgans inferiors a Subdirecció general, es creen, per Ordre del Ministre o Ministra, i per tant, la seva creació, modificació, supressió, no ha de ser decidida per Consell de Ministres. o Totes les unitats (aquelles que no són òrgans), directament es creen o modifiquen per relació de llocs de treball. Administració catalana (Generalitat de Catalunya) Article 71 EAC. Reserva de llei per regular matèria organitzativa. Cal estar a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. És decisió del Govern la creació, modificació dels òrgans actius amb nivell igual o superior al de Secció. El President decideix quines Conselleries hi ha. El Govern també decideix els òrgans dins d’aquesta Conselleria. L’únic que queda fora del Govern són els caps de negociats (creació o supressió dels negociats i del seu cap). Igualment que en l’Estat, s’ha de justificar i analitzar la 32
lOMoARcPSD| creació d’òrgans nous. Cada any, s’ha d’actualitzar quins òrgans té la Generalitat per tal d’estar informats El Conseller o Consellera, dins del seu departament, es qui crea i modifica directament els òrgans actius inferiors al de Secció, com són els negociats. D’altres dades rellevants: si la decisió que està sent adoptada comporta increment de despesa cal preparar prèviament un expedient justificatiu; No es poden crear òrgans que suposin duplicació d’altres existents; els departaments cada any han d’actualitzar la guia d’òrgans i les competències assignades a tots ells. A Catalunya tenim la Llei de Bases de Règim Local i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Municipis de CatalunyaEls municipis també disposen d’autogovernació, que l’han d’exercir en el marc del que estableixin les normes amb rang de llei reguladores d’organització i funcionament local: art 19 de la LBRL i art. 47 de la LMRLC. Organs col·legiats Els òrgans col·legiats són aquells que es creen formalment i estan integrats per 3 o més persones, a les quals se’ls hi atribueixen conjuntament funcions administratives de decisió,
En TOTS els òrgans hi ha d’haver un President i un Secretari Les sessions poden ser presencials o a distancia (a través de mitjans electrònics,audioconferència....). La convocatòria de l’òrgan col·legiat ha d’incloure l’ordre del dia i la documentació. S’ha de rebre primer pels membres en un mínim de 48 hores. Per la vàlida constitució de l’òrgan es requereix la assistència, presencial o a distància, del president i el secretari o dels substituts i de la mitat dels membres. En la sessió no pot ser objecte de deliberació ni d’acord cap tema que no figuri en l’odre del dia, excepte si tots els membres de l’òrgan declaren que és d’urgència. Els acords s’adopten per majoria de vots, tot i que en alguns casos es pot requerir majoria qualificada. ACTA DE LA SESSIÓ: el secretari de l’òrgan redacta l’acta incloent necessàriament el dia de la reunió, lloc, membres que han assistit, absents, assumptes decidits... és habitual que l’acta així redactada es presenti per a la seva aprovació en la sessió següent, després que s’ha pogut llegir pels assistents. En l’acta es pot incloure transcripció de vots i parer dels particulars. I la votació en contra. Per la constitució de l’òrgan, és a dir, per tal de que es pugui començar a discutir hi ha decidir els punts que hi consten a l’ordre del dia d’aquella sessió;
- 1a convocatòria: president + secretari + meitat dels membres.
- Possibilitat d’una 2a convocatòria que permeti la reunió d’un nombre menor de membres. La sessions es poden gravar i, com s’ha dit, poden ser presencials o a distància Votació: per regla general, són adoptats acords per majoria simple. La omissió d’aquests aspectes pot comportar la nul·litat de l’acord adoptar per l’òrgan col·legiat: Ley 39/2015: “Los actos de las AAPP son nulos de pleno derecho en los casos siguientes: Los dictados prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido o de las normas que contienen las reglas esenciales para la formación de la voluntad de los órganos colegiados.” 34
lOMoARcPSD|
Es classifiquen en: Òrgans col·legiats interministerials: quan els seus membres procedeixin de diferents ministeris. Òrgans col·legiats ministerials: quan els seus membres procedeixen d’un sol ministeri. Als òrgans col·legiats hi podrà haver representants d’altres administracions públiques quan aquestes ho acceptin voluntàriament o quan un conveni o norma ho determini. En la composició dels d’aquests òrgans podran participar-hi: Organitzacions representatives d’interessos socials Membres designats per especials condicions d’experiència o coneixements La competència dels òrgans.
De la mateixa manera que no totes les AAPP poden exercir totes les funcions, no tots els òrgans administratius poden realitzar qualsevol d’elles. Cada Administració té encomanades unes funcions. A l’interior d’elles, es divideixen les tasques a realitzar, com en qualsevol administració. La regla general és dons (Art. 8 de la llei 40) tothom realitza la competència que li pertoca. o En la nostra matèria s’al·ludeix a la “competència administrativa” d’un òrgan fent referència a les atribucions concretes que li són assignades per l’ordenament jurídic. L’atribució de competències a un òrgan ha de constar en norma jurídica i la regla general és que aquesta competència sigui exercida precisament pels òrgans administratius que tinguin atribuïda aquesta competència com a pròpia. o Per tant, els actes que són dictats per un òrgan no competent no seran vàlids o Es poden suscitar dubtes entre òrgans de la mateixa administració o d’organismes o entitats públiques dependents o vinculats a aquesta per conèixer com cal procedir. o És important diferenciar entre potestat i competència. Potestat és una qualitat, un poder atribuït a una administració del què no disposem els ciutadans. I la competència és la concreció de potestats en un òrgan concret. Criteris de distribució: hi ha diversos criteris de distribució de la competència: material, territorial, jeràrquic o Material: repartiment funcional o per especialització per matèries o sectors. o Divisió departamental de l’Administració o Jeràrquic: repartiment vertical en funció de competències. o Divisió entre òrgans superiors i subordinats o Territorial: repartiment horitzontal mitjançant demacracions territorials. o Divisió entre òrgans centrals i perifèrics Per regla general, els actes dictats per un òrgan incompetent en criteris materials i territorials son nuls de ple dret. Mentre que la invalidesa d’un acte incompetent jeràrquicament, pot ser convalidat per l’òrgan superior jeràrquic competent.
lOMoARcPSD| Classes de competència: Competències pròpies i delegades o Pròpiesatribuïdes per els normes jurídiques a una administració o orgna de la seva titularitat o Delegadesexercides per un altre ens públic o òrgan diferent del seu titular. L’administració o òrgan no ostenta la titularitat sinó el poder d’exercicis de la competència. Competències estatals i autonòmiques (competències exclusives, concurrents i compartides) o Competència exclusiva: quan se li atribueix la competència completa de manera que ningú mes la pot exercitar. o Competència concurrent o Competència compartida: una competència es troba repartida entre dos administracions
Administració o òrgan perquè aquest realitzi activitats materials, tècniques, per raons d’eficàcia o per no disposar dels mitjans adients... però mantenint-se la responsabilitat sobre la competència en el seu titular. c. Cal instrument concret que formalitzi aquest encàrrec...i posteriorment escau publicació a BOE, DOGC, BOP.
- AUTORITZACIÓ DE SIGNATURA a. Els titulars d’òrgans poden autoritzar la signatura d’actes administratius de la seva competència, delegar la signatura de documents a titulars d’òrgans o unitats que en depenguin. Pot ser una autorització general o per un concret procediment. Sempre ha de constar, que se signa per autorització. b. Els actes es consideren dictats per l’òrgan que ha delegat la signatura. L’autorització és vàlida i eficaç, sense que necessiti publicació a BOE, DOGC, BOP.
- SUBSTITUCIÓ O SUPLÈNCIA a. Per tal de garantir la continuïtat en l’exercici de funcions públiques es possibilita que el titular de l’òrgan sigui objecte de suplència de caràcter temporal per part d’un altre. b. No implica alteració de competència; no és necessària la publicació abans de substituir o realitzar suplència. c. Suplència s’entén com exercici transitori de les competències d’un òrgan pel titular d’una altre persona, afecta al titular. La substitució en canvi, s’entén la subrogació temporal d’un òrgan en les funcions de l’altre, afecta a l’òrgan. Els conflictes de competència. Varies administracions creuen que tenen competència sobre una matèria. Hi ha dos tipus de conflictes: o Positius: dos administracions creuen que tenen competència sobre una matèria o Negatiu: cap administració considera que és competent sobre una matèria. Depèn dels òrgans administratius hi haurà diferents maneres de resolució: o Entre estat i CCAA: el TC decideix qui és el competent a traves d’un recurs de conflicte de competències. I si hi ha conflicte entre CCAA entre sí.
lOMoARcPSD| o Entre l’administració de l’estat o de la CCAA i les administracions locals: l’ha de resoldre la jurisprudència contenciosa-administrativa. Es va posar la possibilitat que les administracions locals poguessin plantejar un recurs al TC en defensa de l’autonomia local. o Entre entitats locals d’una mateixa CCAA: serà l’administració de l’estat, prèvia audiència a la administració de la CCAA, la que resoldrà el conflicte a través de la direcció general de l’administració local. Podrà ser recorreguda davant de la jurisdicció contenciosa-administrativa. o Organismes públics que tenen autonomia per la gestió seus interessos: la llei de la LJCA els permet interposar un recurs contenciós administratius d’aquells actes del organisme que afectin a les seves competències. Si aquestes entitats o organismes depenguessin de la mateixa administració serà l’administració de la qual dependent la que haurà de resoldre aquest conflicte. En el tema de les universitats que tenen autonomia instrumental però que va més enllà d’aquesta autonomia i tenen un estatut especial en una llei, per defensar la seva autonomia podran presentar un recurs contenciós administratiu inclús contra l’administració de la que depèn. (per exemple, la UAB contra la generalitat)
o Entre òrgans administratius: si son de la mateixa administració normalment si tenen un òrgan superior jeràrquic, serà aquest qui decidirà qui és el competent. Si no son de la mateixa administració el que es planteja es un conflicte entre administracions i haurem de veure en quin dels supòsits anteriors ens trobem. TEMA L'Administració General de l'Estat. La gestió de l’activitat pública la realitza una pluralitat d’administracions públiques, que poden ser classificades en base a diferents criteris (el més important és el territorial). D’acord amb aquest criteri territorial distingim entre: o Administració General de l’Estat (AGE), que exerceix la seves competències en tot el territori de l’Estat. o Administracions Autonòmiques, que el seu àmbit d’actuació és a cada comunitat autònoma o Administracions Locals, que el seu àmbit d’actuació queda més reduït a províncies, municipis, comarques... L’Administració General de l’Estat estén el seu àmbit d’actuació a tot el territori de l’Estat. Per tant, es distingeix entre: o L’Administració Central: que pot actuar en tot el territori. Conformada pel Govern o Consell de Ministres, les comissions delegades del govern, els ministeris, la Comissió Central de Secretaris d’Estat i Subsecretaris i les Comissions Internacional. o L’Administració Perifèrica: els òrgans de la qual tenen un àmbit d’actuació limitat al territori autonòmic (delegacions de govern) o provincial (subdelegacions de govern). o També hi ha l’Administració de l’Estat en l’exterior, que engloba les ambaixades i consultats de l’Estat espanyol en l’estranger. 38
lOMoARcPSD| Aquesta administració, per tant, és de caràcter territorial, voluminosa, descentralitzada, diversificada i contínuament immersa en processos de reforma. El seu règim jurídic esta integrat fonamentalment per la llei 40/2015. Dins de l’AGE hi trobem: o Òrgans actius: que adopten decisions que afecten a tercers o Òrgans consultius: que únicament informen o dictaminen, és a dir, que no prenen decisions. Principis i estructura. Dins d’una administració: Principi de jerarquia: serveix per cohesionar cada administració publica d’una manera centralitzada. La jerarquia és el principi que més expressa els subordinament entre òrgans que es consideren superiors i inferiors. Només es dóna quan parlem d’una administració (intro orgànica). Es dóna pocs cops entre administracions. Aquesta posició jeràrquica li dona la possibilitat que els òrgans superiors tinguin unes facultats sobre els inferiors. Algunes son:
de seguretat per la coordinació de les forces i cossos de seguretat de l’estat i les CCAA. En aquest òrgan hi participen diferents administracions i podríem dir que es una forma orgànica de coordinació perquè creen un òrgan específic per a que coordini. D’això se’n diu tècnica orgànica. Hi ha altres com les tècniques de caràcter funcional com l’aprovació de plans i programes en el qual participen administracions diferents o òrgans de diferents administracions. També es pot fer per tècniques procedimentals en la que s’estableixen procediments conjunts amb dos fases en els que s’aporten les diferents decisions de varies administracions publiques. La coordinació pot arribar a intervenir en les competències que podria afectar-les, així com suprimir-les. Principi de cooperació: És un principi entre òrgans administratius com ens públics diferents, i aquells que estan en quadre d’igualtat. Tenen caràcter voluntari i s’ha de basar en preceptes legals concrets que demanin la cooperació. Aquesta cooperació no es dóna entre les diferents administratius. El principi de lleialtat institucional no és la cooperació però hi té a veure. Aquest principi que aquella administració o òrgan respecte les competències dels altres, pondera els interessos públics de totes les administracions, facilita informació i presta assistència a les administracions que ho poguessin necessitar. La diferencia és que s’actua pensant amb els interessos de totes les administracions que hi estan afectades. Un aspecte de la cooperació, és la tècnica procedimental que consisteix amb la intervenció de òrgans diferents en els procediments que en l’altre li correspon instruir. La tècnica assistencial que és quan un òrgan assisteix a un altre. (ex: les diputacions que tenen com a funció assessorar als municipis). La tècnica orgànica que suposa la creació de ens en els que hi participen diferents administracions publiques. La tècnica de convenis de cooperació utilitzant el pacte a través d’un conveni interadministratiu. (regulats a la llei 40/2015) ESTRUCTURA
- Governés un òrgan de competència dual ja que, per un costat, és l’òrgan constitucional en el que radica el poder executiu, i per altre costat, se situa en el vèrtex de l’organització de l’Administració General de l’Estat. Correspon al govern dirigir la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat, per això porta a terme “actes polítics” que es regeixen pel dret constitucional i que estan sotmesos al control polític de les Corts Generals. a. Per altra banda, el govern es configura com l’òrgan administratiu suprem davant de l’AGE desenvolupant funcions administratives que es tradueixen en reglaments i actes administratius regits pel dret administratiu i sotmesos al control de tribunals. 40
i. ii. iii. Principi de direcció presidencial: atorga al president del Govern la competència per determinar les directrius polítiques que haurà de seguir el Govern i cada un dels deus departaments. Principi de Col·legialitat y responsabilitat solidaria dels seus membres. Principi departamental: atorga al òrgan titular de cada departament una àmplia autonomia i responsabilitat en l’àmbit de la seva respectiva gestió.
lOMoARcPSD| b. al Govern li correspon dirigir la política interior i exterior, l’Administració civil i miliar i la defensa de l’Estat, i exercir la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les llei. c. Els actes dictats en exercici d’aquestes funcions es presentaran en forma de Real Decret (quan dictin normes reglamentaria o altres resolucions) o en forma d’Acord de Consell de Ministres (quan els actes dictats per aquest òrgan col·legiat no es tinguin que adoptar en forma de real decret). i. La diferència essencial entre els dos és que els Reals Decrets resulten d’aplicació general (s’han de publicar en el BOE), en canvi, els acords de Consell de Ministres són actes de caràcter intern que es dirigeixen als òrgans inferiors de la pròpia Administració. d. A més, hi ha òrgans que donen SUPORT al Govern (art. 7 i següents 50/1997). i. Secretaris de l’Estat: son òrgans superiores de la Administració General del Estado, directament responsables de l’execució de l’acció del Govern en un sector d’activitat específica d’un Departament o de la Presidència del Govern. ii. Comissió General de Secretaris d’Estado y Subsecretaris: integrada pels titulars de les Secretaries d’Estat i pels Subsecretaris dels diferents Departament Ministerials. Funcions:
- El examen de todos los asuntos que vayan a someterse a aprobación del Consejo de Ministros, excepto los nombramientos, ceses, ascensos a cualquiera de los empleos de categoría de oficiales generales y aquellos que excepcionalmente y por razones de urgencia, deban ser sometidos directamente al Consejo de Ministros o sus Comisiones.
- El análisis o discusión de aquellos asuntos que, sin ser competencia del Consejo de Ministros o sus Comisiones delegadas, agentes a varios Ministerios y sean sometidos a la Comisión por su presidente. iii. Secretari del Govern: és un òrgan de recolzament del Consell de Ministres, de les Comissions Delegades i de la Comissió Central de Secretaris d’Estat i subsecretaris. iv. Gabinet: són òrgans de recolzament polític i tècnic del President del Govern, dels vicepresidents, dels Ministres i dels Secretaris d’Estat. Els membres dels Gabinets realitzaran tasques de confiança i assessorament especial. e. El Govern està configurat com un òrgan col·legiat del que formen part: i. El president ii. El vicepresident/s iii. Els ministres iv. Altres membres establerts per la llei (98 CE) f. El Govern no es regeix per les regles generals dels òrgans col·legiats sinó que en la configuració del seu funcionament regeixen 3 principis:
lOMoARcPSD| 1.1 President del governocupa un paper determinant en el Govern. És qui dirigeix l’acció i coordina les funcions de tots els seus membres. Funcions: Representar el Govern Establir el programa polític Proposar al rei
➢ Els membres del Govern no podran exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentaria, ni qualsevol altra funció pública que no derivi del seu càrrec, ni activitat professional o mercantil alguna. Són regulades per Real Decret 1886/2011, de 30 de diciembre, por el que se establecen las Comisiones Delegadas del Gobierno.
La llei
Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos económicos Consejo deSeguridad Nacional (es Comisión Delegada del Gobierno para la Seguridad Nacional) Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos de Inteligencia Comisión Delegada del Gobierno para Política Científica y Tecnología Comisión Delegada del Gobierno par Política de Igualdad Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Culturales regularà l’Estatut de incompatibilitats dels membres del govern. El president realitza tasques de coordinació i direcció. Escull els seus ministres Cadascú té una tasca i les funciones en les quals s’ha de centrar. El president s’ha de dedicar en exclusiva al seu càrrec i té una incompatibilitats. Organització. Administracio Central de L’estatengloba el conjunt d’òrgans de l’AGE, tant unipersonals com col·legiats que estenen la seva competència a tot l’àmbit territorial de l’Estat. En relació als òrgans de l’Administració de l’Estat, s’estableix la següent classificació: o Òrgans superiors: tenen aquesta condició els Ministres i els Secretaris d’Estat. o Òrgans directius: depenen del ministre o del secretari d’Estat i s’ordenen jeràrquicament entre sí de la següent forma: 43
lOMoARcPSD| Subsecretaris i secretaris generals. També Directors Generals, Subdirectors Generals Directors generals i secretaris generals tècnics. Subdirectors generals. Ambaixadors i representants permanents en els organismes internacionals. o Altres òrgans: aquells que estan subordinats a un òrgan superior o a un òrgan directiu (agències, instituts, comissions interministerials...). Els òrgans superiors i els directius tenen condició d’alt rang. A més, tots ells són càrrecs de confiança política ja que el ministre és nombrat pel President del Govern, i els Secretaris d’Estat, així com tots els òrgans directius, són nombrats pel ministre corresponent. La diferència essencial entre els òrgans superiors i els directius és que les persones nombrades per ostentar la titularitat dels directius han de ser funcionaris de carrera. Organs:
- Secretaris d’Estat: són una figura potestativa i flexible. Pot ser que en un ministeri no hi hagi secretari d’Estat o que n’hi hagi més d’un. A aquests secretaris se’ls fa responsables
de l’execució del Govern d’activitat específica del ministeri actuant com a càrrec intermedi entre el ministre i el subsecretari. Depenen jeràrquicament del ministre del departament al que corresponen i les seves competències van referides al sector d’activitat que tenen assignat. Els hi correspon la gestió i coordinació de les direccions generals. Funcions: Supervisar l’activitat dels òrgans directius adscrits en la seva secretaria Impartir instruccions als seus titulars Nombrar i separar als subdirectors generals de la seva secretaria Celebrar contractes
- Subsecretaris: es troben al càrrec de les subsecretàries que ostenten la categoria d`òrgans directius. Cada ministeri ha de comptar amb un subsecretari, de la qual, dependrà una secretaria general tècnica. És un càrrec de confiança. Els subsecretaris tenen un rang inferior als secretaris d’Estat però no depenen jeràrquicament d’ells sinó que depenen directament del ministre. Els subsecretaris ostentant la representació ordinària del ministeri, dirigeixen els serveis comuns i exerceixen les competències corresponents a tals serveis entre els quals trobem: Proposar mesures d’organització del ministerio Dirigir el funcionament dels serveis comuns Responsabilitzar-se de l’assessorament jurídic al ministre desenvolupament de les seves funcions Exercir facultats de direcció 44
lOMoARcPSD|
Assistència ordinària a Ministre
- Secretaris Generals: es troben al front de les secretaries generals. Són els més excepcionals en l’estructura ministerial. La seva existència és voluntària i se’ls hi atribueixen les mateixes funcions que a les secretaries d’Estat. L’única diferència és el rang (les secretaries d’Estat són òrgans superiors i els secretaris generals són òrgans directius). 4. Secretaris General Tècnics: depenen immediatament del subsecretari. Tenen competències sobre els serveis que determina el real decret d’estructura del ministeri (en tot cas, les relatives a la producció normativa, assistència jurídica i publicacions). 5. Directors Generals: són els titulars de les direccions generals, és a dir, de cada una de les àrees del ministeri. Són els encarregats d’una o més àrees homogènies del ministeri. Funcions: Proposar projectes per complir objectius Realitzar la proposta de resolució d’aquells assumptes que correspongui resoldre al ministre o secretari d’Estat Impulsar i supervisar activitats que formen part de la gestió ordinària de l’òrgan directiu i vetllar pel bon funcionament dels òrgans i unitats que els integren.
