¡Descarga Apuntes teoria e imatges y más Apuntes en PDF de Diseño solo en Docsity!
MIQUEL MALLOL
Els components formals de la teorització del disseny. Hi ha moltes teories possibles i treballarem allò que tenen en comú, el que forma la seva base. La necessitat de que sempre hi hagi reflexió i el perquè d’aquesta necessitat. Noves formes de mirar. Demostrar que hi ha diferents formes de entendre el disseny. Slavoj Zizek (2008), Design as a Ideology – conferencia ( no hi ha postures neutres, sempre hi ha una estructura interna darrere que et dona la base per entendre el teu mon). Com es construeix una teoria del disseny, quins son els límits i les seves bases. Eben Bayer (2010) Sustainable Design (TED TALKS )/ Don Norman 2003), Emotional Design****. Fem la nostra pròpia! Com ho farem? à desenvolupant temes, textos exercicis... recordar i treballar el que es diu A CADA SESSIÓ. 15/02/ Parlarem de les teories i estructures bàsiques que van darrere de les imatges, i especialment el disseny. L’àmbit de la significació. Fer coses que tenen sentit i a més m’interessen. En les previsions prèvies a l’hora de fer un objecte, els criteris que es prendran es on treure el cap aquests elements culturals i maneres d’enfocar problemes i altres aspectes. Tindrà una línia argumental. Disseny es una activitat col·∙lectiva, sempre à parlar, pensar, discutir, dialogar... Timothy Prestero: disseny però gent necessitada. Estem en la adolescència, queremos entendree como va el mundo. Quiero resultat, fer un mundo millor, no coses bonitas o premis, para ell, ha que dissenyar per a l’ús i distribució. No hi ha persones tontes, nomes productes tontament fets. No nomes ha de ser eficaç, ho ha de semblar. “Difícil de usarlo mal”. Tim Brown: disseny pensant. Design is now a tool for consuminism, is a small part. It has to be onluy easy to use, nice, no impact. Potser pensan t menos en el objtecte en si i més en l’enfoc de “disseny pensant”, tindra més impacte. Solucionar problemes cn soluciones capañes de cambiar el món. DESIRAbILLITY+VIABILITY+EFFECTIBLY. Pero el diseño se esta haciendo grand eotra vez: eduacion, sanidad... Designs are human centered, starts with what humans need, what makes it effectivley and useful, is about understanding context before giving idees. Leraning by making, build in order to think, from consumpation to participation. Disseny de sistemes participatives, no solo para hacer dinero. (Sociedad de benestar: Cada ciudano participa en el ienestar de la socieddad.) Design is too impotant to be left on the hands of designerà everyone’s hands. En temps de CAMBIO, necessitem noves idees, new choices, ask ourselves why and how do what we do. En ligar de de hacer conergentes soluciones, que se amplien i són divergents, donen a unes altres. PROTOTIPOS. Fixant-‐nos en sistemes, podem hacer un gran impacto. Like Branel, a more expansive point of view. Per a ell el disseny es un procediment i manera de pensar que esta fonamentada per la generació de idees, totes les posibes solucions a un problemes, avaluar, decidir una i fer-‐la. Disseny no es una professió o un resultat sinó una manera de produir.
Criteris que dirigeixen quests disseny... què els fa legítims o bons dissenys o no. S’ha d’estar atents a com entén cadascú el disseny, per entendre per on va, i com ho expliciten. Hi ha moltes persones que des de altres activitats ja pensen en el disseny, però no son dissenyadors i no tenen una manera especifica de disseny, sinó que l’estudien des de fora. Ex: disseny i feminisme, casi sempre fet des de un punt de vista sociològic, en comptes de investigar el disseny investiguen el objectes i el s problemes del seu us fina, l’usuari/a; però no parlen del paper en blanc, del nostre problema i com construïm les nostres teories i com hi entra el feminisme. Per això s’han d’estudiar teories del disseny, es fan estudis psico-‐culturals i sociològics però fora del teoria del disseny, com interactuen els productors d’aquests productes en l’àmbit que concerneix al feminisme, s’ha de fer des de un punt de vista dissenyologic, la reflexió del disseny te el seu propi discurs... tics en els objectes per als dos sexes. Com es transmeten idees a traves del objectes. (Llibre: “ Mentre sigui rosa, tot va..”). (Ex: dissenyem per l’usuarià abstracció de la persona que la farà servir, com si fos una peça d’un mecanisme, on tot passa a ser part d’un funcionament mecànica ß expressió masclista). -‐Innovació no es resultat, es un procediment-‐
Teories operatives, altres activitat, projectes, material...+ tècniques i
tecnologies+ Reflexió critica i filosòfica, estudis culturals i periodístics+
ciències humanes i historia= FORMES DE COMPRENSIÓ DE COMPRENSIÓ
INTERIOR, TOERIES OPREATIVES, AUTOCRITIQUES EN LA
PROPIAPRODUCCIO, EN ELS RESULTATS
Saber que fem, on som i quin sentit té. Tenir criteris patentats per nosaltres. Stefan Sagmeister (2008): disseny i felicitat. (Dissenyador gràfic que vol tornar a la materialitat del disseny gràfic, no limitat a la pantalla del ordinador). Ives Behar (2008): disseny d’històries. Gargoles, cuadres tapissos... objectes expliquen histories, escenes de batalla, d’amor... canviar el llegat, dissenyadors per canviar nomes l’emboltori de la capsa? Noves experiències, com crear noves relacions de les persones amb el món, punt de vista “humanista”. Crear un anima con un producte, estimula creativitat... tot passa por la passió de los enginyers, fabricants, dissenyadores... roda que fa avançar estos projectes. I jo qué? Esquema basic que s’anirà repetint, el que volem teni ral final es un objecte fabricat, fet d’una determinada manera, un artefacte (feta amb tècnica/art). Aquest objecte no el tenim, però tenim una idea de on les coses tenen valor o valen la pena, on l’esser humà el situem de sentits. Esser humà interessa en tant que :
d’acceptar que son mutants, tots creiem que serem la ultima, i no es així!, lportem billions d’anys però no acabara aquí perquè estic jo. Si camino mirant als peus, caic, però a mai que això l’angle, veig mes, mes en enlla, mes lluny, soc mes important per la societat, veig mes, i quan mes pujo mes intel·∙ligent soc mes importante sere per la civilització. Angle de noranta graus: genis de la historia (eisnteis, tholomeo...), mas arriba hasta que el Horizonte. IMAGINAR. Nasa existe sin una buena razon, no porque si, i todas eitsent aktre o unes pretendran a difrentes escenaris de la civilització. Genera cultura i possibilitats, que quan les mirin els del futur sàpiguen continuar el flux de la historia. Es perdre el temps el imaginar i crear coses noves quan l’historia est aen els punts baixos? Potser precisament es per això que es necessita innovació i imaginació.
Procés temporal del projecte
Dissenyar es projectar amb aquestes caract esmentades. Moltes persones a molts llocs s’intenta definir como desenvolupar un projecte de disseny. Proces que esdevé Iniciació procés >> temps en que es pensa el projecte >> temps en que este el projecte acabat
es produeix el projecte, fabricació (Martí i font, introducció a la metodologia dle disseny pg 90. Bilbiografia) Però a mes participen altres coses, dintre del mateix propi projecte: IDEA Hipòtesi, experiència pròpia, noves idees, noves propostes Temps del procés en qualsevol mida temporal Evolució lògica, mes enllà del temps sinó sobrepassat de idees, progres, descartacio, incubació de la idea que acabarà en l’artefacte, com actua, quins criteris, el meu flux de idees, o de cada un. LA SEVA PROJETCTACIO, EL PENSAMENT ABANS DE Fer-‐HO. La meva lògica de desenvolupament.
ARTEFACTUS
- Quan s’ens presenta una idea hi ha el que ens ve al cap, el que s’ens ha ocorregut a l’hora d’entendre el que me estan demanant (a que ho he associat per entendre-‐ho, i que serà molt diferent del projecte final), faig associació per lògica. Intentem
projectar, fixar aquesta primera idea perquè no escapi, projectem-‐ho! Que es, com es, perquè?... observar-‐ho, evaluar-‐ho.
- Després de projectar, avaluar si esta be o no. Que esta be i que no, falla algo? Que deixo i què trec? A partir d’això o tornem a fer, torna a sortir de nosaltres, però nomes d’allò que no ens agradava. Després de fer-‐lo sortir i mirar-‐lo, que doni un altra proposta. A partir de la lògica de projecció i de definició. Sembla que no, però en quant pensem que ens em equivocat en alguna cosa, estem reconeixent un procés! Si reconec que m’he equivocat en un pas, reconec que hi ha passos.
- Suports en això: representació objectiva, ciència, sistemes de representació de la cultura.. eines que ens ajuden. En tot cas, aquesta projecció imaginativa li direm IMATGE, a partir de la lògica del projecte. 01/02/ Canvi del artesà, de memoritzar del mestre i fer-‐ho mecànic al Renaixement, que amb les acadèmies es cultiva una autonomia del ser humà, i un esperit més especial de innovació, deducció... no només instruccions de treball. Ensenyem a la gent per que tingui criteris i es pugui valer per si mateixa. El que diu el professor no va a missa, ens ha de fer reflexionar sobre les nostres necessitats de tenir determinats criteris però avaluar les coses. Objectes que tenen valor cultural = disseny. Els objectes tenen ideologia i criteri= els inodors ß contenen ideologia. Necessitem aquests criteris per fer el que nosaltres volem fer. Es una necessitat que esta al fons, per això viem aquestes conferencies ens expliquem el que hi ha en el fons d’aquests que parlen. William Morrisà primer dissenyador peruq ees preocupa per coses dincs d’aquesta producció que potser per altres no tenen sentit però per a ell sí. L’Art. Defineix l’art, es preocupa pel sentiment ti quina transcendència pot tenir aquets producció del objectes quotidians. “Treballar a favor de l’art es lo mateix que treballar a favor del treballadorsà que stiguin satisfets amb el que fan i tot el que els hi envolti els farà feliç i serà art”. Tota una filosofia/ideologia al voltant d’un objecte, per això ens agrada tot allò “ben dissenyat”, no nomes que sigui maco, que això desapareixem sinó que hi veiem més enlla, ens aporta alguna cosa. Per això d’aqueta manera som intel·∙lectuals. Assignatura= aquests esquemes que hi ha darrere de tot. Disseny que dona possibilitats, amb regles variables, no les treu, no es facil posar-‐ho en caixes. Es un món humà. Procés formal del projecte Projectar es pensar les coses abans de fer-‐la. Per que un té por d’equivocar-‐se? Planificacions d’accions. Apareix en una societat que fara objectes en grans quantitats per repartir-‐ho i neceesita pensar-‐les molt be abans de fer-‐la. Com teoritzar dins del marc. Mirar-‐ho desdepun t de vista llogic: llogicament, no es pot pensar d emillorar una cosa si aquesta cosa ya no esta en
Sensacion malestarà prestarli atenció, no nomes reaccionar, concentrar-‐se per donar-‐li un signe elaborato, no merament biològic -‐à trobar signe que “valgui per” expressar el que em passa. PEro podem passar de termes generals? Pdria expressar algo tan tan particular i singular que no ho puc expressar? Potser dient-‐ho així ja ho definim, ho definim com “algo molt especial i difent”. Todo lo que se puede expressar hablar se puede señalar con el lenguaje, sinó ya se crearia una palabra. Tot es signe, per uns o per altres, però ho son; si no, no podria posar llavors exemple de que no es signe, perquè si ho poguéssim denominar llavors es que ja te signe. Una pedra serà un signe del pas del temps si ho es per algu, si no ja no es signe, no es res = no existeix, encara que sigui en la meva imaginació. Una pedra per algu cansat pot ser signe de descans també. Signes funcionen per estructures, permet vincularlos i donar-‐los per a situacions concretes, afirmacions... etc. Llibre que va de signe, llibre que va sobre tot, sobre la possibilitat de denominar-‐ho tot. Toda teoria se encierra en si misma (però totes les teories tancandes en si mateixes no son possibles). Totes son punts de vist que miran la mateixa canica de vidre.
Chaves
Al leer ver que impresion hace a un mateix el que llegeixo i ser-‐ne conscient. Diseño-‐artesania-‐produccion industrial (enginyeria) à todos porena en la misma produccion objetual. Tractan el mateix però cadascun ho fan de manera diferent. Diseño separa de la artesania por el concepto de “prefiguración”, però en la iproyeccion industrial no se distingue en este proceso. La diefrencia entre pryoeccio industrial i disseny serà en la prefiguració i el seu contingut. Disseny tracta tot, no nomes el procés de producció industrial. El disseny tracta els discursos basics de tot. Ha de controlar els discurso que donaran el seu objecte. Com voldràs que allò intervingui, com serà rebut i si serà considerat cultura. El text en si es un disseny que vol generar uns discursos, i te una teòrica darrere. 15/03/ Coneixement-‐Jo-‐Ment La ment es un constructe abstracta, on tenim recordatori de coses que hem vist o paraules que entenem per la realitat. (Ecco: no aprenem una paraula sola sinó en funció d’un context). Fer abstraccions de una entitat com el terme color... (t’ensenyen algo groc, però entens que la propietat que et defineix es nomes una part d’allò).
Entendre en abstracció, (probabilitat: hi ha dues persones al mon amb el mateix numero de cabells? Sí, nombre màxim de cabells amb nombre de persones al món... n’hi ha d’haver)à no tot el que sabem ho sabem empíricament. Quan un disenya ha d’estar seguint la seva teoria, la seva lògica perquè es la que li permet pensar, arribar a una coherència i omplir la pagina en blanc, fer allò que no existeix. El pitjor es quan la manca de llogica es per qüestions etiques (ètica= no faré mal a algú altre perquè no vull que m’ho fessin a mi). Qualsevol cosa que justifiqui i que no sigui així es contra-‐ etica (li faig mal però sta be perquè es inferior a mi i tenia l’obligació= feixisme= si puc fer mal a algu altre, es perquè s’ho mereix, legitimant). Som realitats o entitats abstractes, que es com generalment s’enten a l’alumne? Una classe ha de ser per cada un de nosaltres, tenim davant persones reals. Fer coses efectivament existents, àmbits en els que es vol intervenir, ex: les ments del alumnes, que son la realitat. à COMUNICACIÓ = influencia d’un sistema a un altre. Per a que això sigui axi ha d’haver un supòsit: el que passa a la meva ment passarà també a allò que tocare ho veure, això ho farem mitjançant la lògica, qquan d’giual es la realitat al que m’imagino, quant es de coherent la realitat respecte a mi = coneixement, la realitata es comportara tal i como jo prevec. I si jo ho gfaig am b lògica i raó, vol dir que la realitat també es realitat. Si psso al peu a una rejloa sortida que representa que no ho hauria d’estar, cauré, el meu coneixement del medi i el meu espai no estaba veritablement en plena concordança amb la realitat (coneixement operatiu). CONEIXER= LA REALITAT EM CORRESPÓN Esquemes de la realitat. El coneixement el descurbim quan ens falla o tenim por de que ens falli = ciència. Sense coneixement, la realitat es un cúmul de percepcions i sensacions continues. Necessitem teoria que ens diguim com son les coses en general. Pero no es un isomorfisme, la meva estructura no serà paral·∙lelament igual pel sol fet de com ho percebo. Isoformismo serà impedido planeamnte por estado de conocimiento concreto toalmente sujetivo y en un momento concreto. Tengo idea de fúcsia, però la puedo identificar en varios sitios. Isoformismo= son las etquetas que he puesto a todos los cajones, lo que hay dentro es la realidad. Hi ha coses que he cregut que eren intesessant per mi i no ho eren, coses que a l0hora de percebre creuria importnt i potser finalment descarto per a un fet/acció determinat. A lo major coses que havia previsto para ver però no hi ha, respecte a aquella realitat que estava disposant a veure però no veig, l’he de descartar a la meva paleta. Dos conceptos que tenia se pueden juntar en algo que percibo, i a partir de ahi pueso sacar de mi un tercer concepto que s ee ajuste (PROCESO DE APRENDIZAJE; poniendo el traje d baño en el cajón de ropa interior, amplio el concepto de ropa interioràtendra consecuencias en mi teoria); algo que no corresponda y no pueda identificar, lo elimino, lo ignoro (que es lo que suele pasar y trae
Col·∙lectivitat = ment comú, perquè tenen experiència/historia/concepció... comuna. Significant serà aquella aparença, aquella imatge virtual. Te un fons físic amb el que muntem el concepte però la ment es la que fa associació de idees. A la a tota l’operacio de la “Ment”, trec el nom “Ment” i poso “Projecte”. Un projecte es aquell que te una coherència interna, esta cosntruit, es pot presentar, va a algun lloc, te relació amb alguns altres... aquest projecte em permet intervenir en la realitat sempre que jo el descrigui de tal manera que es pugui fer real. INTERVENIR= PASARÉ A INTERVENIR A LA REALITAT. 12/04/ Per intervenir en aquesta realitat es ser actiu, ser serio i compremetre’s a tenir el millor coneixement possible de la realitat per intervenir com jo vull. NO HI HA ESPAIS PER RELATIVISME. Es clar que cada un ho experimenta de maneres i sensacions diferents, però a l’hora de decidir nosaltres diem si es bell o lleig, perquè esta clar quan algo es bell i quan no, sabem quan hi ha justícia i quan no. El coneixement no s directament passable a la teoria, son diferents plantejaments, però nosaltres després hem d’actuar a la realitat, i axo serà els nostres plantejaments i arguments. El que vol el dissenyador es tenir un artefacte, un objecte real. Encarano el te, però sí te concepcions del mon. En quin marc s’adecuara aquest artefacte? Qué serà allò de l’artefacte que he de fer: humà? Etic? Estètic? Cultural?... Es el que tinc, gracies a això podre en un cas concret avaluar o cancel·∙lar les necessitats. Donar acarcter imperatiu a les necessitats bàsiques que son ètiques, estètiques, culturals... Son veritat, no son capricis. Diu el seu caràcter imperatiu, però a mes dona sentit a com ho puc resoldre el cas concret, però on resoldre-‐ho. En el cas del disseny tenir idees de com es pot resodlre una cosa es tenen gairebé sempre: qualsevol pot fer un dibuix d’una taula, una idea de per on aniria. Esta clar tambien que aquesta realitat esta definida, i d’alla prove el que em diuen, el que em demanen. Per fer aixo necessitem una teroia, un conjunt de criteris i argumentacions que ens permet veure com es el món i com funciona/funcionem en ell. Forma cultural i espiritual d’entendre les representació i quin es el seu sentit (Picasso-‐ Retrat seu). à si no no podríem acceptar la representació com a representació seva. En el seu cas el seu manifest de comprensió seria el cubista. Aquesta forma tambie dona contingut a “si penso d0aquesta manera, els meus materials son aquests i s’ahn de fer servir d’aquesta manera”, ja que es la que correspon a la teoria del meu discurs. El mateix representació es poden der amb una foto (criteria fotografia), escultura de cera, pintures... variant criteris, materials i evolucions diferents... Fins i tot l a imatge iniacl, era ell, una imatge es la representació d’una representació que considerem bàsica, interna, elemental. Acceptairem totes les represetnacion de Picasso, però una foto de Dalí no valdria, no
l’acceptem ... per qué? Representa un altra persona, es un altra teoria però no nomes això, estàvem acceptant mplt fàcilment que eren tots el picasso, i ara apareix un altre i diem que no. Sabem que represetna algo, però no al picasso, si no a un altre representació, una foto d’el dalí. QUE ES EL QUE EM FA DIR QUAN SÍ I QUAN NO? El que si es cert que acceptant una representació del dalí, acceptaré moltes altres d’el dalí, encara que sigui una foto d’ell d’esquenes. Tindrem igual context teòric i igual, la realitat es algo representat, tot, el “ai” del pacient quan va al metge. EL que tenim per nosaltres de la realitats sempre serà imatge, però jo ho considero com real. Tenim codis per a tot el que concedim? Que em fa fer relacions tant complexes? CODIS? Hi recordo una unitat, una coherència... que es això? TOT esta codicat, to son signes i formes de discursos. Entre tots els esquema hi ha aquetsa mediació, i aquí entren els problems entre els elements extrem i els elements centrals: en el paper de la mediació. De quines maneres es pot resoldre aquest problema per part de les persones que fan? Quins son els materiales basics per que pugui crear coses? Quina es la paleta que utilitzaré per fer les meves coses? Quina coherència i fonament hi ha en aquesta paleta? Amb això sabré sempre qué podre represnetare i que estaré fent en ecada moment. Per al primer exercici, la teoria formal, les paletes, per plantejar el problema teòric, plantejar-‐ ho be i que despres mobilitza, cre ai activa les possibilitat i entusiasmes cap al disseny. Arriba a tenir tant prestigi i tots acaben dient que fan disseny// el suq efan no seran tractats de manera seriosa. GRUP: J Material significant “SIGNE”: CONCEPTES Concepte abstracte (format per mes d’una idea, que em permet pensar-‐ significat Caract. Que tinc de la realitat-‐ significant Elements de la realitat isoformisme
SIGNE
dues perspectives i crear noves, llei de síntesi (dues possibles interpretació d’un dibuix), superposició, gradient... Una palabra mas escritaà se puede entender si la ultima y la primera estan bien, o estan todos los sonidos... no leemos las letras una por una sinó que entendemos la palabra como un todo. Posició; Secuencia; Ritme; Continuïtat; tendència a tancar formes; Exemple: quan es fa un cartell o imatge i es vol que coses queden unificades, relacionades o no, s’haurà de jugar amb aquestes coses. Ara, al esquema anterior del isoformismes y les taules que enf feien les constants/ creació de tipus... les constants en fan noves entitats, tipus. Com entra la Gestalt? Tenim diverses experiències i totes elles som capaós de que ens aparegui un tipus, juntem totes les coses i sembli que haya hi hagi una nova entitat que serà un nou tipus, NO un concepte. Dissenys es la projecció projectual amb objectius propis i finalitat especifiques, tot i que la paraula que te per definir l’activitat “disseny”, es un fet històric, però la paraula també te molts altres significats pel seu origen. (anglesosà projectualitat /= disseny) Concepte abstracte (format per mes d’una idea, que em permet pensar-‐ significat Caract. Que tinc de la realitat-‐ Elements de la realitat, variables pero amb constant… isoformisme TIPUS – S IGNIFICAT significat que s’ens apareix com si estigues allà, fa el papel de concepte, la gestalt/entitat que s’ens apareix, d’un element de la realitat.
MENT
REALITA
T
Gracies a la creacio d’aquestes idees i de socialitzacio de tipus creem els conceptes, i a paritr d’axio de de donarli sons, som capaços de crear els concepte (el concepote ser ala idea amb el signe verbal/sonor) El que va i fa el dibuix del arbre, la rperesetna com a entitat d’un element i la porta a una representacio que els altres poden veure i entendre, hi poden capatar la idea, es l’ARTISTA
Ultima manera d’entendre el material significant: No nomes volem entendre el queveiem sinó que també volem intervenir a la realitat 26/04/ [Presentacions] Funcionalitat no existeix, per entendre una funció hem de entendre una necessita, per resoldre, y no podem concevir una funció sense una forma. No ens podem imaginar una funció sense una forma. El funcionalisme (voler fer les coses be, cosa bastant obvia i bàsica) no funciona como ideologia, un punt de vista no et limita aquesta funcionalitat. L’elaboracio del mitjans per arribar a la funcionalitat de diferents maneres es el significant dels dissenyadors dels que hem de parlar. La ideologia ha d’explicar elsmetodes. 02/05/ Metrial Significant (paleta)à com trobar el propi Per moltes paraulesi termes que tingui un diccionari o explicuara el perquè del llenguatge. Aquelles lleis que ho relacionen tot. Com els tipus es una entitat baga, no plenament determinada i com es relaciona amb la gestalt i el mon de la percepció. En determinen laes lleis de com unifiquem les coses. Perqué es repeteixen? Per que hi ha una semblança? Aquestes lleis de gestalt però,son estudis experimentals, que els essers human tendeixen a fer relacions de moltes experiències que percebeixen, però això no fa sistema/llei general. Kurt Lewi (mes jove de la gestalt) se li va acudir que mai trobarem per experimentació les lleis generals que generen la diferencia de tipus, i per tant del conceptes. Allo que caracteritza la unió de totes les lleis possibles de percepció es que totes elles to moment de comportament humà respon a una voluntat de fer alguna cosa, de pasar d’una situació a una altre, de no tenir a tenir, de aconseguir la comunicació d’una persona a un altra... TOT RESPON A LA VOLUNTAT DE MOVIMENT, D’ACCIO, D’INTERACCIO A LA REALITAT à llavors totes les lleis de la acció humana esta regida per la voluntat de fer coses del ser human. Son lleis de topologia algebraica. Concepte abstracte (format per mes d’una idea, que em permet pensar-‐ significat Caract. Que tinc de la realitat-‐ Objecte real
“Our behavior is purposeful; we live in a psychological reality or life space that includes not only those parts of our physical and social environment to us but also imagined states that do not currently exist.” “Intentional action is not the prototype of will-‐action. It occurs in all forms of transition, from controlled action to uncontrolled, drive-‐like, field-‐action. ... Accordingly, the majority of controlled (will) actions are not preceded by an act of intending. Intentional actions are relatively rare. They are prepared actions, where the act of intending, which is as a rule controlled, prepares an uncontrolled field-‐action.” "It has been frequently misunderstood and interpreted to mean that field theorists are not interested in historical problems or in the effect of previous experience. Nothing can be more mistaken. In fact, field theorists are most interested in development and historical problems and have certainly done their share to enlarge the temporal scope of the psychological experiment from that of the classic reaction time experiment, which last only a few seconds, to experimental situations, which contain a systematically created history throughout hours or weeks." Topoliga, intencionalitat de intervenir a la realitat per cambiar de posicio, entendre la meva capacitat de canvi alla. Barrocà punt algid de la produccio occidental? Treball y analisi de arquitectua, cuadres… GRANS ESTRUCTURES INTERNES. (plans, geométrica, 3D; una agulla petita crida l’atencio, fa que s’apropi per veure el treball, i al veure’l desde un nou punt de vista, ens donem complte que la nena que cus mira al cel, pero sobre del seus plant qe semblaven estructurals, i veiem que els punt rellevants son a les mans que miran tambe cap a d’alt, et fa mirar mes encara cap al celà expresa que es una oració)à JUGA AMB TU. Pot ser extraordinariament sofisticat el joc de la imatge). Estalactites al revés, estrucutra per un edifici que dona la sensacio d’exclatar cap a daltà sagrada familia. La tipografía es en si mateixa tambe una estructura. Qué es fer una fotografía? Primer busco un marc, fins que ho trobo i faig la fotografía, faig moure l’opturador fins que la capturo. El gir de dues T, lement significatiu que será un logo, aprofitant la seva estrucutra de l’opurador (Ts creuades) per posar la lletra… tralgle progressiu-‐ enfocar. ULL. FIns a quin punt es pot carregar de significat algo merament formal (de dos mes dos son cuatre), com un gol. -‐ Les coses son com son, i jo les percebo a la meva manera epro com me les presenta la realitat, estic sotmes a ella. – Segment de corda, es pot partir per una relació aurea/de creixement: A+B/A= A/B a (^) b a+b
Com eixos, punt de importància, relacionsà ordena imatge i done sifnificacio. Relacio aurea entre totes les parts. La realitat ens dona material significant per que hi ha. EL conté. Sembla que la realitat mani, si ho fem nosaltres també i intervenim, formara part d’aquesta realitat. Joc d’absoluta realitat es la que dona a l’escena un significat. -‐-‐> MATERIAL SIGNIFICANT. MATERIAL SIGNIFICANT à NO ES NOMES UNA ILLUSIO, ES UNA INTERVENCIO ESTRUCUTURADA EN UNA REALITAT TAMBÉ ESTRUCTURADA. 10/05/ 4 maneres de trobar material significant: -‐ m.s. en concepte, materials conceptuals -‐ m.s. percebut (gestalt) à conformació amb procés, es va fent, es el tipus imprecís. -‐ m.s. organitza tots els altres i es fonamenta en les lleis algebraiques de l’antropologia, que tenen un límit (que tenim i que no tenim de base). -‐ m.s. fenomenologia, va més enllà i arriba als modelatges, proporció aurea... (considera que les entitats plàstiques son allò que es real de veritat, el teu signifcant es la autentica realitat).-‐-‐> perillós. Tot som mediacions, podem fer assajos però no anar més enllà.
ASSIGNATURA: APOSTAR PER ALGUNA COSA PERO ESTAR
DISPOSAT A REFORMULAR-‐HO CONSTANTMENT.
Hortaà no vende nada? Esta abierto a la realidad i no siempre ES eso que se dice y se ve? Símbol= te material significant i un significat. 16/05/
LA UNITAT DEL SIGNE
Signes a partir de unes tendencias,elaborar el estímuls psicològicament per anar trobant unitat, que semblinvertiablement caractersitques. El que diferenciara un autor o altres era comentenen aquestes lleis algebraiques que van sntint en unes situacions o altres, com l’entene à com fan entendre le realitat però poder intervenir-‐hi, el que fara el seu material significant. Entenc les lleis del que jo entenc i percebo, però mes ennla quines son les lleis que ho regiran TOT? Aixo combina amb allò? Per qué combina? Per qué es porta? Hi ha correspondència a totes les coses, UNA NORMA GENERAL queregeix tot allò que entenem la unitat (A es a B, com B a A+Bà proporció aurea...) FRANKENSTEIN= AGAFO ECES REALS, LES AJUNTO I FAIG UNA ENTITAT HUMANA. LA UNITAT MOSNTRUOSA (aquells que pensen que les lleis de la política regeixen els assumptes de la economia, aquells que l’auntentic art es aquell entregat a la realitat i respon a unes
Semiologia: Se puede pues concevir una ciència que estudie la vida de lossignos en el
suelo de la vida social. Tal ciència seria aprte de la psicologia genetal y por lo
conseguiente de la psicologia general. Nosotros lo llamamos semiologia. Ella nos
enseñara en que consite los signos y cuales son las leyes que al gobiernan.”
La llengua es comparable a una hoja de papel, el pensamiento es el universo y el sonido
el reverso: no se puede cortar uno sin cortar el otro, asi tampoco en la lengia se podri a
asilar el sonifo del pensamiento, ni el pensamiento del sonido a tal separacion solo se
llegaria por una abstraccion y el resultado serica hacer psicologia pura o fonologia
pura.
La lingüística trabaha, pues, en el terreno linitrofe donde los elementos se combinan,
creando una forma, no una substancia. Su union llega necesariamente a deslizamientos
reciprocos de unidades (pensamiento en nube, todo relacionado).
Imaginemos el aire en un contacot de agua: si cambia la presion atmosfesira, la
superfície del agua se descompne en una sèrie de divisiones, esto es de ondasm esas
ondulaciones daran una idea de la union y por asi decirlo de asemblacion.
SIGNE serà llavos SIGNIFICAT i SIGNIFICANT.
Principi de l’arbitrarieta del signe à no hi ha motiu, causa natural, dela unió entre
significant i significat (arbitrari=immotivat). Caracter immotivat del signe, no puc
donarlo una rao millorable o decidible, assumeixo que hi es. Pel mateix ferlo de volero
utilitzar, però, l’estic cambiant. A cada situació dono un cambi de signifact però mi de
apraule,s d’enfasi, de mentalitat (ex: si parlo amb algú d’aulguna cosa que no coneix).
ELS SIGNES NOMES SON SIGNES EN EL MOMENT DEL SEU US, EN AQUEST MOMENT.
Per això les llengües cambien.
LLENGUATGE: LLENGUA (marc) I PARLA (us).
“La llengua es un sitema de signos”. Una estrcutura de convenciones en el que cada un
dels sues elements es determina per la situació que es voldrà defnnir. Contra la
reducció als atoms materiales, l’estructura de relacion i difrerenciacio com a criteri de
determinació. (Estrcuturas definides de cada cosa =destruir la unitat, carn picada).
Influencia de la semiologia de Saussure:
-‐ llengua – NORMA-‐Parla
-‐ Mukarovsky (funcionalisme).
Referent-‐Missatge à una cosa es la funció referencial, el llenguatge es refereix a
alguna cosa, i l’altre es la funci oestetica, es l’aspecte que es refereix a el mateix a la
seva pròpia forma. Es igual com es el cuadro, mel miro com esta fetà la ufncio
estètica. “Verde que te quiero verde”à el que vol dir + el so, la repreticio, la
entoncacio, la imatge que dona ... LA ESTETICA.
La teoria de conjunts-‐ matemàtica moderna/deconjunts. // Helene Cixous. Conclusió: signe es una unitat, però no sabem per qué s’uneix com s’uneix, s’ahrura d’arribar al punt en que l’esser humà va començar a parlar. Treballarem tal i com es, no val la pena, la unitat es com es i treballarem les estructures que podrem fer. No per qué es com és.
PIERCE:
Filsosof, especialitzat en lògica. Però també cientifici experimental. Fundador del pragmatisme. Però, despres de veure que feien els pragmatismes, va cambiar el nom però Pragmaticisiem (era mes llegi i ningú s’el faria seu). Va treballar molt però no va poder publicar massa. L’actual treball de recopilacion des del 1982 ( Collected papers of Charles Sanders Pierce ) va pel vuitè voul, i en queden encara 22. Pragmatisme: ús del terme. -‐ Us comú: pragmàtic vol dir amb estratègia per fer efectiva una cosa. -‐ Ús dels pragmàtics científic-‐filsosfics: el significat, el valor d’una cosa depèn d’un pensament REAL de les persones que usen aquesta cosa. -‐ Pragmatisme (pragmaticisme de Pierce): el valor o significat d’una cosa depen duna part de la mateixa ccosa que es si mateixa. L’objecte de la seva r ecerca es la representació. VIdeo: Sir Arthur Conan Doyle y nueva percepcion de los detectivesà Sherlock Holmes. Ve una realitat i a partir de la realitat troba un proable motiu de perquè ha succeït allò, això es EMISSOR: funcio expresiva o emotiva. CODI: propia gramatica, metalingüsitica. REFERENT: funcio referencial o representativa MISSATGE: funcio poética o estética. RECEPTOR: funcio apel·∙lativa o conativo. De comprensio. CANAL: funcio fática o de contacte. “Me oyes?”.
