¡Descarga Apunts clase+lectures - BLOCII y más Apuntes en PDF de Psicología de la salud solo en Docsity!
PSICOLOGIA CLÍNICA I DE LA SALUT: BLOC II
PSICOLOGIA DE LA
SALUT
DEFINICIÓ DE SALUT SALUT (Definició tradicional) = Absència de malaltia. MALALTIA = Sensacions de malestar, dolor, febre,... Clarament perceptibles amb implicació directa en la capacitat funcional de la persona i de la societat. ESTAT DE SALUT Passa inadvertit!!! Lligat a paràmetres BIOLÒGICS MALALTIA = Alteració anatòmica i fisiològica. Salut = Normal i Malaltia = Anormal.
Diferents persones poden donar un significat diferent a la SALUT. La SALUT està determinada per les percepcions i metes compartides per un grup, tant en el significat que poden tenir els termes SALUT i MALALTIA com en les maneres de comportar-se d’aquests. SALUT i MALALTIA = Construccions socials!!!
OMS SALUT = Estat de complet de benestar físic, mental i social i NO sols l’absència d’afeccions o malalties (es pot caure en una malaltia per a causes FÍSIQUES i SOCIALS!). Abans lo MENTAL i SOCIAL anava separat de lo BIOLÒGIC, però ara es sap que es relacionen entre els ells!!!
Avui en dia SALUT = El nivell més alt possible de BENESTAR físic , psicològic i social, i de capacitat funcional, que permeten els factors socials en els que viu l’individu i la col·lectivitat.
Últims anys Augment de les taxes de morbilitat i mortalitat per malalties cròniques amb una evident implicació de factors comportamentals, ambientals i socials. Exemple: Conducta alimentaria, hàbit de fumar, consum d’alcohol,... Implicació en el camp de la PSICOLOGIA que s’encarrega d’estudiar la conducta humana!!!
SALUT = Procés d’ADAPTACIÓ. Constantment ens adaptem a processos de crisis. Exemple: Un estornuda i el nostra cos es defensa! És un procés DINÀMIC! Capacitat per a adaptar-se als diferents entorns, per créixer i envellir, per a curar-se quan s’està malalt i per a esperar pacíficament a la mort (lo que ja NO té solució) NOVA DEFINCIÓ!
MODEL BIOMÈDIC Factors biològics. Considera la BIO-TÈCNICA APLICADA. El tractament s’estructura en termes de criteris TÈCNICS,a atenent sols els aspectes fisiològics, biològics i físics Descuidant els aspectes psicosocials. INDIVIDU = Unitat d’anàlisi i en el context estrictament INDIVIDUAL. MALALTIA = Alteració anatòmica i fisiològica que es manifesta en disfuncions dels paràmetres normals.
Reflexat en el camp de la POLÍTICA SANITARIA. Els aspectes relacionats amb: educació de la salut, prevenció de malalties, salut mental,... Menys importància!!!
En la PRÀCTICA Acceptació del MODEL BIOMÈDIC Genera un sistema sanitari PASSIU caracteritzat per actituds d’espera, en el que únicament s’intervé a nivell curatiu, un cop la salut ja està més o menys deteriorada, deixant de banda els contexts ambientals i els comportamentals. Fracàs de la sanitat.
Altres aspectes:
• Accés diferenciat als serveis sanitaris segons la posició social.
• Prestació dels serveis de la salut.
• Descens de la qualitat assistencial.
• Increment de costos
Hi ha interessos econòmics relacionats amb les malalties. = GRAN INDÚSTRIA DE LA MALALTIA Empreses farmacèutiques i d’alta tecnologia mèdica.
SISTEMA DE LA ASSISTENCIA SANITARIA S’organitza operativament sobre la base d’un concepte purament biològic de la malaltia. Recolzant-se en l’especialització tècnica i en l’assistència hospitalària.
La SALUT és molt més que això:
• Procés pel qual l’home desenvolupa al màxim les seves capacitats actuals i potencials, tendint a la plenitud de la seva autorealització
com a entitat personal o social.
• SALUT = Concepte DINÀMIC i CANVIANT! El CONTINGUT varia en funció de les condicions històriques, culturals i socials de la
comunitat.
• SALUT = Dret de la persona com a membre de la comunitat i una responsabilitat personal que ha de ser fomentada i promocionada
per la societat i les seves institucions. Conseqüència = Promoure igualment en l’individu l’auto-responsabilitat per a defendre, mantenir i millorar la seva salut, fomentant la major autonomia possible respecte del sistema sanitari.
• Promoció de la salut Tasca INTERDISCIPLINAR, exigeix la coordinació de les aportacions cientifico-tècniques de difentes tipus de
professionals.
• SALUT = Problema SOCIAL i POLÍTIC. La seva SOLUCIÓ passa per la participació activa i solidaria de la comunitat.
OMS Programa de SALUT PER A TOTS (2000) Inclou totes aquestes qüestions.
ESP Llei General de la Salut (LGS) = Intent de reforma sanitària basat en 5 principis (d’acord amb les directrius de la OMS):
• Salut per a tots.
• Salut com a concepte integral.
• Participació comunitària.
• Educació sanitària.
• Drets dels usuaris.
Mansilla (1984) SALUT INTEGRAL = Inclou aspectes curatius, de promoció de la salut, prevenció de la malaltia i rehabilitació social. Els medis i actuacions del sistema sanitari han d’orientar-se primordialment a la promoció de la salut , a l’educació sanitària, a la prevenció de la malaltia, a més de garantitzar l’assistència funcional i reinserció social de la salut.
1977 Conferència de Alma-Ata Necessitat de què TOTS els ciutadans del món tinguessin l’any 2000 un estat del benestar que els permetés viure una vida social i econòmica productiva.
1980 Política sanitària comuna a Europa.
1984 Assemblea Regional = Adopció de països membres dels objectius de la Salut per a Tots.
PSICOLOGIA DE LA SALUT = Branca de la psicologia que estudia la conducta de les persones tant sanes com malaltes. Es preocupa dels aspecte psicològics de la promoció, millora i manteniment de la salut i prevenció de la malaltia, entesa des de la perspectiva BIO-PSICO-SOCIAL. Tmb té prevenció, educació per la salut, promoció de la salut.
Conferència de Yale sobre Medicina Comportamental (1977) i en la reunió del Grup d’Investigació en Medicina Comportamental (abril de 1978) Conceptualització definitiva de MEDICINA COMPORTAMENTAL = Camp interdisciplinar referit al desenvolupament i integració dels coneixement i tècniques de les ciències biomèdiques i de la conducta rellevants per a la salut i la malaltia i a l’aplicació d’aquests coneixements i tècniques a la prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació. Entès com un camp interdisciplinar d’investigació, educació i pràctica, referit a la salut/malaltia FÍSIQUES, amb elements provinents de les ciències del comportament (psicologia, sociologia, antropologia, i educació sanitària), però tmb de l’epidemiologia, fisiologia, farmacologia, nutrició,...
PSICOLOGIA DE LA SALUT = Àrea més específica = Conjunt de contribucions científiques, educatives i professionals que les diferents disciplines psicològiques fan a la promoció i manteniment de la salut, a la prevenció i tractament de la malaltia i les disfuncions dels correlats etiològics i diagnòstics de la salut, la malaltia i les disfuncions relacionades a la millora del sistema sanitari i a la formació d’una política sanitària.
MEDICINA COMPORTAMENTAL i PSICOLOGIA DE LA SALUT Trets comuns. Diferències:
• Medicina comportamental = Camp interdisciplinar.
• Psicologia de la salut = Paper de la PSICOLOGIA en aquest domini.
Stone (1979) PSICOLOGIA DE LA SALUT = Qualsevol aplicació científica o professional de conceptes o mètodes psicològics, a TOTS els problemes propis del camp de la salut: educació de la salut, planificació de la salut, financiació, legislació,... Johnson (1990) PSICOLOGIA DE LA SALUT = Aplicació de la PSICOLOGIA a l’estudi dels processos comportamentals implicats en la salut, malaltia i cuidado de salut. Holtzman (1988) Psychology and Health (OMS, 1986) PSICOLOGIA DE LA SALUT = Es nodreix dels coneixements, mètodes d’investigació i tècniques d’avaluació i intervenció de la psicologia científica i, potenciant i recolzant-se en els recursos comunitaris, els aplica a la prevenció i al tractament de la malaltia, la promoció i el manteniment de la salut.
Psicòlegs de la salut contribueixen a la Medicina Comportamental com en el cas dels metges, infermers,... Tenen objectius diferents als altres psicòlegs pel que fa la salut. Tot i que, la PSICOLOGIA DE LA SALUT ha d’integrar altres coneixements de les psicologies evolutiva, fisiològica, cognitiva,...
PSICOLOGIA DE LA SALUT Sorgeix als anys 70 a USA, i ha crescut molt amb els nous coneixements fisiopsicològics. S’ha establert una base sòlida que permet avaluar o intentar canviar els processos psicosocials i comportamentals centrats en la salut.
1980 Apareix la seva pròpia revista = Healt Psychology.
Newell & Simon (1963) Entorn de treball de la Psicologia de la Salut = Sistema sanitari.
Matarazzo Definició de PSICOLOGIA DE LA SALUT = Branca de la Psicologia, un camp d’aplicació de la Psicologia. TOTES les disciplines psicològiques han de poder ser aplicades en el camp de la salut jOferir coneixements teòrics i metodològics. Estudia la conducta de les persones sanes i malaltes. Base = MODEL BIO-PSICO-SOCIAL. Tmb estudia les conductes de TOES les persones i organitzacions implicades en el cuidado de la salut. Es centra en la SALUT/MALALTIA FÍSICA. Altres aplicacions de la PSICOLOGIA en el camp de la SALUT:
• PSICOLOGIA CLÍNCA = Tracta amb la salut, tot i que dintre d’un marc més restringit! S’orienta cap al treball dels problemes cognitius i
emocionals de les persones físicament ja malaltes contribuint a la Psicologia de la Salut amb aportacions TÈCNIQUES.
• MEDICINA PSICOSOMÀTICA = concepte creat al 1918 per a referir-se al paper dels conflictes interns com a causa de la malaltia.
Alemanya (anys 20) Treballs aplicant les TEORIES PSICOANALÍTIQUES per la comprensió de malalties físiques = MALALTIES PSICOSOMÀTIQUES = Malaltia sense causa orgància resultat dels conflictes interns NO resolts. Actualitat El concepte persisteix, xo ha canviat el seu significat! MEDICINA PSICOSOMÀTICA = Malalties sense causa coneguda, però que assumeix que les causes psicològiques poden exercir conflictes inconscients i factors valorables com: estrès, característiques de la personalitat, falta d’habilitats comportamentals,... Poden influenciar negativament a determinats sistemes orgànics.
Aporta coneixements útils de l’aplicació de la TEORIA DE LA COMUNICACIÓ PERSUASIVA, els principis de l’APRENENTATGE SOCIAL, TEORIES sobre la FORMACIÓ i CANVI d’ACTITUDS i TEORIES de l’ATRIBUCIÓ, en el disseny de campanyes per a la prevenció de la malaltia i per a la promoció d’hàbits i estils de vida saludables.
• PROCÉS DE MALALTIA PSICO DE LA SALUT S’ocupa de determinar els factors psicosocials associats al patiment d’una malaltia
en cada una de les seves fases: ETIOLOGIA, DIAGNÒSTIC, TRACTAMENT i REHABILITACIÓ i aplicar tractaments substitutius i d’ajuda al tractament mèdic millorant en les condicions de curació, rehabilitació i adaptació a la malaltia. Tmb contribueix estudiant la percepció dels símptomes per part dels pacients, la construcció social de la malaltia i de la salut de la nostra cultura, els efectes de les actituds dels professionals sobre el diagnòstic, tractament i procés rehabilitador i de les actituds dels malalts i dels familiars. S’ocupa de determinar els factors psicosocials que promouen, mantenen o agreugen el procés de malaltia, partint de la TEORIA DE ROL , les investigacions sobre COMUNICACIÓ, les TEORIES de la REACTANCIA i INDEFENSIÓ, l’estudi dels processos d’APRENENTATGE SOCIAL, les TEORIES de l’ATRIBUCIÓ i la DISONANCIA COGNITVA i l’investigació sobre ESTRÈS, AFRONTAMENT i RECOLZAMENT SOCIAL.
PSICO SOCIAL Participa en el desenvolupament de procediments terapèutics per:
• Intervenir en l’impacte psicosocial de l’hospitalització.
• Millorar l’adaptació psicosocial a la malaltia.
• Les estratègies d’afrontament de la malaltia.
• Millorar l’ajustament i l’adaptació del malalt crònic en el medi socioprofessional.
• Dissenyar intervencions psicosocials en la preparació de malalts quirúrgics.
• Millorar l’entorn social dels malalts en situació terminal.
Aplicació dels tòpics de la PSICO SOCIAL DE LA SALUT Estudi dels efectes negatius de l’hospital com a marc de tractament. Al ser hospitalitzat, el malalt té que sotmetre’s a canvis culturals, ha d’assumir normes, valors, creences i símbols. Cal que aprengui i representi el paper del PACIENT HOSPITALITZAT , interaccions entre el personal sanitari i el malalt. HOSPITALITZACIÓ Factors estressants com: fenòmens de dissonància cognitiva fins a fenòmens de conductes de reactància o de desemparo del pacient. S’ha estudiat la rellevància de diferents factors per a disminuir l’impacte negatiu dels estressos en marcs institucionals.
Acció del PSICÒLEG SOCIAL en el marc hospitalari = Programa d’humanització de l’assistència hospitalària.
PSICO SOCIAL Imp! En el disseny i aplicació de programes dirigits a: augmentar les donacions d’òrgans o estimular la participació en campanyes de detecció precoç del càncer. L’ús de recursos de recolzament social en front a malalties i discapacitats cròniques. Contribueix a la dinamització d’equips d’auto-ajuda i equips de recolzament, es preocupa de l’ús de les xarxes de recolzament social com estratègia de generació de benestar psicològic i social, i es preocupa de l’ús de criteris de qualitat de vida en el tractament de malalts crònics.
PSICO SOCIAL (Sobre al base de la TEORIA DE ROLS, de la TEORIA de l’INFLUÈNCIA SOCIAL + Estudi dels PROCESSOS DE COMUNICACIÓ) Permet l’estudi de la relació entre el professional i el malalt. Pot derivar-se l’establiment d’objectius dirigits a la millora de la qualitat assistencial, el compliment de prescripcions i conductes d’autocuidado adequades.
• CONDUCTA DE MALALTIA Taylor (1990) Distingeix entre CONDUCTA de MALALTIA i MALALTIA.
CONDUCTA DE MALALTIA = Accions que la persona fa quan creu que esta experimentant els símptomes d’una malaltia Anar al metge, agafar la baixa laboral,... TOTES aquelles que afecten al significat social i personal dels símptomes, de la malaltia, de les discapacitats i de les seves conseqüències. Reconeixement dels símptomes, recerca d’ajuda, l’ús de serveis mèdics,... Com s’adapta luna persona a un problema de salut i a assumir i representar el paper de persona malalta. La manera en què una persona respon a l’amenaça pot ser diferent segons l’evolució de la malaltia i les cures del metge que rep.
MALALTIA = Implica una patologia documentada.
Distinció Imp!!! Les conductes de malaltia NO necessàriament impliquen una patologia!!! I les trajectòries psicològica i biològica responsables dels dos, són sovint diferents.
ROL DEL MALALT = CONDUCTA Compliment de les prescripcions terapèutiques i d’afrontament de la malaltia que es relacionen amb els mecanismes i problemes d’adaptació a aquesta.
• RELACIONS ENTRE EL PROFESSIONAL DE LA SALUT I EL MALALT COMUNICACIÓ entre professional i malalt és un tema
rellevant per la PSICO de la SALUT i de la PSICO SOCIAL. TOTA relació implica un procés d’influència interpersonal L’investigació de la PSICOSOCIAL sobre la conformitat i l’obediència a l’autoritat i els models de les bases de poder social Han ajudat a la comprensió de l’incompliment de les prescripcions i règims terapèutics per part dels malalts.
Investigació en el camp de l’incompliment de prescripcions Alta taxa d’incompliment!!! Incompliment = Fallo per part del pacient. PSICO SOCIAL (estudiant la relació pacient professional) El compliment augmenta quan el pacient rep un tracte amigable i càlid amb el seu metge, consultes o sessions, quan rep feedback!
PSICO SOCIAL (Des de la TEORIA DE LA COMUNICACIÓ) Ha elaborat en el disseny i la pràctica de programes per a la millora de la relació entre pacient i professional = Augment de satisfacció i eficàcia. Com més específic és el missatge, quant millor es concretin les instruccions, Major és la probabilitat de què resulti eficaç i de que es mantingui a llarg plaç!!!
Saber com canviar és tant important com saber què canviar!!!
• MILLORA DEL SISTEMA DE CURES DE LA SALUT I POLÍTICA SANITÀRIA PSICO SALUT = Camp d’actuació recent =
Participació en la millora de l’eficàcia i eficiència del sistema sanitari. Objectiu = Obtenir una major qualitat de vida des de la assistència sanitària. Per això, la PSICO SOCIAL:
• Aporta metodologies i conceptes per a l’anàlisi i la modificació de les actituds de la població i dels professionals sanitaris.
• Ofereix l’estudi de com els mecanismes d’influència social i el sistema socio-cultural incideixen en els estils de vida i en l’ús
dels serveis sanitaris. Permeten dissenys de programes encaminats a generar actituds favorables cap a l’ús racional dels serveix sanitaris.
QUALITAT ASSISTENCIAL Tmb fa referència a La millora de les relacions interpersonals dels usuaris amb els professionals, l’augment de competència social entre professionals i la seca satisfacció professional. La PSICO SOCIAL aporta Les tècniques d’entrenament en habilitats socials i programes de manejament de l’estrès per al personal de la salut, tècniques de coordinació i funcionament de l’equip sanitari i tècniques d’organització i aprofitament de recursos.
Facilitar la COMUNICACIÓ dels PROFESSIONALS i els FAMILIARS!!! Aconseguir l’implicació en el seu tractament i cura, ofereix possibilitats de controlar les dificultats que puguin sorgir en l’aplicació del programa terapèutic i millorar la seva avaluació.
Millora de la coordinació entre els membres de l’equip de salut Optimitza el seu funcionament!!! PSICOSOCIAL = Ciència rellevant per a aconseguir l’augment de la qualitat del sistema de salut!!!
POLÍTICA SANITÀRIA Pretén la gestió i aprofitament de recursos humans i institucions en el sistema de prestació de serveis de cures de la salut. La millora del sistema de cures de salut és un dels elements a considerar dintre de la formulació de polítiques en matèria de la salut. Camp d’actuació Més ampli i inclou objectius de marketing i organització sanitària, formulació de directrius generals per a casa àmbit d’intervenció en salut.
PSICO SOCIAL Participa en l’estudi de necessitats de la població Fi = Establir prioritats en l’estudi de necessitats de la població per establir prioritats i d’integrar-les amb les polítiques de salut. Col·labora en la implantació dels programes proposats i en la seva difusió a través dels mitjans de comunicació social. Interès tmb el l’estudi del impacte de les noves tecnologies en el nivell de salut amb les seves cures.
PROCÉS D’ADAPTACIÓ A UNA MALALTIA:
FACTORS QUE INFLUÈIXEN EN L’ADAPTACIÓ:
MODEL BIO-PSICO-SOCIAL On es mou la PSICOLOGIA de la SALUT! PSICOLOGIA DE LA SALUT = Branca de la Psicologia que estudia la conducta de les persones sanes com malaltes. Es preocupa dels aspectes psicològics de la promoció, millora i manteniment de la salut i prevenció de la malaltia, entesa des de la perspectiva BIOPSICOSOCIAL. Tmb té PREVENCIÓ i EDUCACIÓ per a la SALUT.
Aplicació de la teoria, principis, mètodes i investigació psicològics a la salut, malaltia física i cura de la salut. Estudia la conducta de TOTES aquelles persones i organitzacions implicades en la cura de la salut o que poden influir en aquesta (Metges, malalts, polítics, etc.). És molt nova.
DIFERÈNCIES ENTRE LA PSICOLOGIA DE LA SALUT I LA PSICOLOGIA CLÍNICA PSICOLOGIA DE LA SALUT PSICOLOGIA CLÍNICA
S’ocupa de = Aspectes COGNITIUS, EMOCIONALS i COMPORTAMNTALS associats a la malaltia o salut física.
Interès en:
• Conflictes i fenòmens psicològics relacionats amb els
problemes de la salut.
• Aspectes psicològics que poden tenir conseqüències
fisiològiques.
S’ocupa de = Avaluar, predir i alleujar els trastorns de la salut mental (cognitius, emocionals i comportamentals) i dels problemes psicològics per sí mateixos, trastorns clínics o mentals.
• Necessitats d’ajustar-se a una nova realitat física i social.
• Problemes de comprensió de la terminologia i àmbits professionals.
• Necessitats de prendre decisions en situacions estressants.
• Adaptar-se a possibles canvis de residència.
EL DOL I LA
SEVA PREVENCIÓ
El dol, l’apego i la pèrdua DOL = Pèrdua (per mort o no) = Separació. L’evolució del procés està en funció de:
• Relacions d’independència o autonomia.
• Relacions de dependència o immaduresa = Xungu!
El DOL cal ser elaborat i patiment de pèrdua, realitzant les següents tasques:
• Acceptar la tasca.
• Elaborar les emocions i el dolor de la pèrdua.
• Adaptar-se a la realitat sense l’objecte o persona que hem perdut.
• Recol·locar emocionalment l’altre i continuar vivint.
TIPUS DE PÈRDUES = Classificació en funció del calor de les pèrdues (Harpes):
• Dols visibles per pèrdues de persones.
• Dols menys visibles deguts a les pèrdues de situacions o coses (cases).
• Dols vinculats a l’edat = Menopàusica, 65 anys - Jubilació,... = Cicle vital.
• Dols per la pèrdua d’alguna part del cos.
• Pèrdues vinculades al desenvolupament personal Aspirar a un lloc de treball i no aconseguir-lo.
• Pèrdues dels objectius.
• SEMI-PÈRDUES = Pèrdua d’una cartera. Té a veure amb dols anteriors NO elaborats = DOLS DIFERITS.
Dols = PSICOANÀLISI els treballa molt bé!
DURADA DEL DOL El temps adaptatiu (normal) per a aconseguir l’acceptació GLOBAL (elaboració) de la pèrdua està entre 2 o 3 anys. 3 anys Quan és algú o alguna cosa molt significativa per a una persona.
S’inicia a partir del moment en què la persona comença a evidenciar la possibilitat d’una separació i acaba per acceptar globalment aquest fet. Encara que el dol sigui anticipat NO evitem que la persona pateixi!!! Exemple: Una noia que l’avia en un mes es mort La mort sempre sorprèn tot i que ja sàpigues que la persona morirà.
VARIABLES QUE INTERVEN EN L’ELABORACIÓ DEL DOL:
• Edat de la persona.
• Maduresa i grau d’autonomia (apego des de l’independència o dependència emocional). Es treballa amb la família i els amics,
personal de la salut i persona d’ajuda, amb la persona que es prepara per a morir.
• Temps que ha transcorregut des de què es produeix la pèrdua.
La família tmb ha d’elaborar el dol, acceptar que morirà i deixar-lo despedir-se.
ETAPES DEL PROCÉS DEL DOL : El DOL té que tenir una HOMEOSTASIS. Cal ajudar a seguir TOTES les fases!
• Negació emocional = Diferents en la cultura (gitanos i introvertits = Dif). NO s’accepta la pèrdua, es nega.
• Protesta – Rebeldia = Per què passa això? = Dif graus, hi ha gent que té tristesa i gent que es fica fatal.
• Tristesa – Disgust – Llàstima = Cal xequejar en quin moment està la persona. si en l’etapa de tristesa s’estanca i plora i plora, cal
que posi paraules a la tristesa perquè aquesta surti. Si algú es queda amb Ho podria haver evitat Rebeldia Manifestació de què necessita ajuda per a elaborar el dol. La gent religiosa ho viu diferent!
• Acceptació intel·lectual i global = Acceptar que l’altre ha mort
• Recerca del significat global = Què significa per a tu el que ha passat.
• Elaboració i nous apegos.
Quan NO saps que dir al pacient CALLA!!! Després , a posteriori, ja analitzaràs que hauries pogut fer i aprendre per la pròxima vegada.
DIFICULTATS PER A ELABORAR EL DOL :
• Segons el tipus de vinculació (simbòlica = nens – pares, possessiva, abusos sexuals,...).
• Idealització de la persona morta.
• Si hi ha ressentiment (sobretot en SUÏCIDIS).
• En les pèrdues infantils Molt difícil. Algunes parelles poden trencar-se (Tot i que depèn de com estaven abans).
• En altres situacions (trastorns psiquiàtrics, toxicomanies, falta de recolzament social.
= Casos en els que és més difícil superar el dol.
DOL ANTICIPAT = Principals fases: En els 2 casos: el familiar i el que morirà:
• Shock i tristesa.
• Augment d’interès per a la persona que es perdrà.
• Adaptació a la mort de la persona estimada.
COM SUPERAR EL DOL?
• Reconèixer la mort o pèrdua.
• És normal...
• Donar-se permís.
• Parlar de la pèrdua.
• Donar-se temps.
• Acceptar i assumir el dolor que comporta.
• Assumir l’esforç necessari.
• Conèixer els recursos i limitacions.
• NO estar sol.
• Descansar i cuidar-se (NO accessos).
• Deixar decisions importants per més endavant.
• Acceptar el recolzament i atencions.
• Estructurar el temps (gestió del temps).
Cal donar SALUT al DOL NO fer-lo patològic, és algo normal aquest procés! A vegades NO es pot superar el dol (ALCOHOLISME) per evitar el patiment!
DOL PATOLÒGIC = Característiques:
• Absència de reacció davant la pèrdua.
• Identificació amb els símptomes de la persona morta.
• Pèrdua de l’autoestima.
• Canvis d’estrucutra i funcionament del grup familiar.
• Anticipar el dolor Pitjor dels casos = Possible pèrdua del familiar-malalt.
Cal considerar els següents factors:
• Característiques individuals i personals.
• Relacions familiars.
• Identitat i rol que juga el malalt en la família.
• Tipus de malaltia.
• Recursos socio-econòmics.
MANIFESTACIONS EN LA FAMÍLIA = Shock, atordiment, incredulitat,...
• FASE DE NEGACIÓ = Els permet mantenir el CONTROL i la INTEGRITAT EMOCIONAL.
• Els membres més realistes es tornen intolerants amb els més negadors.
• Sentiments d’ANSIETAT, POR i INUTILITAT.
• FASE DE NEGACIÓ = Sovint apareix la conspiració del silenci (Acord de NO parlar de la veritat) per a ajudar al familiar, xo NO els
ajuda xk li creen dubtes, es troba aïllat emocionalment (NO pot expressar els seus sentiments i les seves emocions, ja que ningú vol parlar del que realment passa).
Impacte de la malaltia en la família = Serà diferents segons:
• Forma d’inici de la malaltia.
• Evolució de la malaltia.
• Resultat i pronòstic.
• Grau d’incapacitat.
Adaptació de la família a la malaltia (PÈRDUA):
• Alteracions estructurals i de caràcter funcional.
• Coalicions i excolsions emocionals.
• Creació de patrons rígids En el temps = CRISPACIÓ en la família!
• Aïllament social.
• Canvi de rols i funcions.
• Necessitats de la família i malalt.
• Cuidado principal i necessitat de respiro.
• Alteracions del cicle evolutiu:
• Compatibilitzar la tasca amb els cuidadors del malalt.
• Relacions d’enveja.
• Alteracions emocionals:
• Sentiments de culpa o impotència.
• Conspiració de silenci.
• Canvis en els objectius vitals.
• Sobreprotecció Al malalt li molesta perquè sempre li estan a sobre.
• Atenció a la família:
• Informació CLARA.
• Saber què s’està fent, el que necessita el malalt.
• Contar amb el recolzament de l’equip.
• Deixar temps per a estar amb el malalt.
• Permetre intimitat.
• Participar amb el cuidador.
• Comunicar els sentiments.
• Recolzament emocional a la família.
CLAUDICACIÓ FAMILIAR = Incapacitat dels membres de la família per a oferir una resposta adequada a les múltiples demandes i necessitats del malalt. Es reflexa en la dificultat de mantenir una comunicació positiva amb el malalt, entre els membres de la família i l’equip de cuidadors. Tot allò que NO puc fer perquè em supera NO poder veure a l’àvia a l’hospital, ergo NO la vaig a visitar massa. Lo important = MALALT! NO tu!
Factors que intervenen en la CLAUDICACIÓ FAMILIAR :
• Tipus de família.
• Lloc de residència del malalt.
• Evolució de la malaltia.
• Experiències anteriors.
• Vigència de problemes NO resolts.
• Incomunicació entre els membres de la família.
Tipus de CLAUDICACIÓ FAMILIAR :
• Segons el moment d’aparició.
• Segons la durada.
• Segons l’àrea afectada.
• Segons la causa principal.
• Segons el nombre de persones afectades.
LA FAMÍLIA COM A RECURS FAMÍLIA = Font principal de creences i pautes de comportament relacionades amb la salut. En la malaltia es manifesten símptomes familiars en la conducta.
Pacient-família-professional = Interacció triàdica afavoreix, potencia o NO el compliment terapèutic, millorar o agreujar el procés de la malaltia.
PREVENCIÓ DE LA CRISI DE CLAUDICACIÓ FAMILIAR En relació al MALALT En relació a la FAMÍLIA
• Comunicació en EQUIP.
• Escolta atenta de necessitats.
• Relació d’ajuda.
• Adaptació a les disminucions i limitacions.
• Mantenir el rol familiar.
• Seguretat en els cuidadors.
• Recolzament psicoemocional.
• Participació en les cures.
• Inclusió en les cures de la família en el tractament.
• Escolta de necessitats.
• Donar temps per a elaborar.
• Informació PUNTUAL, ADEQUADA i COMPRENSIBLE.
• Facilitar el descans del principal cuidador.
• Que participi el major nombre de membres de la família.
• Ajudar a la família a usar els seus propis recursos en la solució
de problemes.
Definir OBJECTIUS en termes TEMPORALS, relacionats amb els objectius d’atencó al malalt i fer saber a la família que existeixen tmb ajuda a la seva consecució.
• MONITORITZACIÓ DEL SÍMPTOMES SÍMPTOMES dels FAMILIARS Són canviants!!! I sovint en breus lapsos de temps
Imprescindible establir mètodes estandaritzats per a l’avaluació periòdica! ( Monotoritzar l’ansietat del cuidador amb el TEST DE GOLDBERG ) Permet relacionar els SÍMPTOMES dels FAMILIARS amb el control dels símptomes del pacient = Millor alteració en la família!!!
• ATENCIÓ ALS DETALLS Importància de cuidar aspectes com: Respecte a la INTIMITAT i PRIVACITAT, Bona COMUNICACIÓ verbal
i NO verbal, Ambient agradable, contacte físic, etc.
• REVISAR, REVISAR i REVISAR Principi fonamental del CONTROL de SÍMPTOMES aplicable a les alteracions familiars Degut als
CANVIS produïts a mida que evoluciona la malaltia i les necessitats d’atenció del pacient augmenten! Proximitat a la MORT Factors més relacionats amb l’aparició dels símptomes en la família xk tmb poden presentar-se FACTORS IMPREVISTOS (Irrupció de familiars llunyans = SÍNDROME DEL HIJO DE BILBAO), aparició de malalties menors en altres membres, desaparició dels bons samaritans,...
Principals DIFERÈNCIES en el CONTROL de SÍMPTOMES del MALALT:
• SÍMPTOMES FAMILIARS i del MALALT Diferents!!! Molts són ADAPTATIUS i formen part del procés normal de convivència amb la
malaltia terminal SOLS quan per la seva INTENSITAT o PERSISTÈNCIA es converteixen en DESADAPTATIUS Serà necessària la INTERVENCIÓ PROFESSIONAL!!!
• SÍMPTOMES DEL MALALT Visibles i preocupen a aquest i als familiars, més fàcils d’explicar i comprendre, inclús acceptar!
Evolucionen a l’empitjorament.
• SÍMPTOMES DE LA FAMÍLIA Ocults, es prolonguen després de la mort i requereixen atenció. Flutuen i poden evolucionar cap a
l’ADAPTACIÓ i la FUNCIONALITAT.
Principals SEMBLANCES en els SÍMPTOMES DEL MALALT:
• SÍMPTOMES DE LA FAMÍLIA = Canviants, afecten a la globalitat de les persones, evolucionen amb la malaltia. Són
CONTROLABLES.
• SÍMPTOMES DEL MALALT = Poden tenir una funció ESTABILITZADORA en la família Cal avaluar seguint models de CAUSALITAT
CIRCULAR.
Hi ha una relació entre els SÍMPTOMES DEL MALALT i els de la FAMÍLIA Es descomposen i es controlen coordinadament Podem intervenir POSTIVAMENT sobre tot el CONTEXT PACIENT-FAMÍLIA Provocant reaccions en cadena!!!
Podem dividir els SÍMPTOMES segons:
• SÍMPTOMES PER ALTERACIÓ DEL FUNCIONAMENT FAMILIAR:
• Patrons rígids de funcionament.
• Alteracions del cicle vital familiar.
• Sobreprotecció del malalt.
• Síndrome del cuidador.
• SÍMPTOMES DEPENENTS DE LA COMUNICACIÓ:
• Conspiració de silenci.
• SÍMPTOMES EMOCIONALS EN LA FAMÍLIA:
• Negació.
• Colera.
• Por.
• Ambivalència afectiva.
• SÍMPTOMES FAMILIARS DE L’ESFERA SOCIAL:
• Aïllament social.
• CLAUDICACIÓ FAMILIAR.
• SÍMPTOMES FAMILIARS EN EL DOL:
• Dol patològic.
Explicació
• SÍMPTOMES PER ALTERACIÓ DEL FUNCIONAMENT FAMILIAR
• PATRONS RÍGIDS DE COMPORTAMENT:
DESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA MALALTIA TERMINAL = Suposa CRISIS en el funcionament de la família! Noves distribucions de ROLS que pot costar!
FAMÍLIA negocia ROLS i funcions que fins ara desenvolupava el membre malalt Exigència de RESPONSABILITATS de manera BRUSCA afavorida per la SOBREPROTECCIÓ al malalt.
CUIDADOR PRIMARI = S’assigna per patrons culturals i acostuma a ser filla, dona, nuera,... del malalt. Desenvolupa una relació molt estreta amb el malalt Motiva l’aparició de culpabilització, problemes de parella i disfunció familiar.
MALALT = Canvia d’actitud respecte a la família i depenent del grau de comunicació la relació serà més o menys disfuncional: Dissimulació, aïllament, exigència, còlera, abatiment,.. DETECCIÓ DEL SÍMPTOMA Necessari Explorar des dels primers contactes COM és el funcionament previ de la família!!!
Instruments de VALORACIÓ FAMILIAR:
• ESTRUCTURA:
• Genograma.
• Tamany familiar.
• Elements de recolzament.
• FUNCIONAMENT:
• Comunicació: Patró de comportament familiar.
• Afectivitat.
• Recolzament.
• Regles i normes.
• Funció familiar: Apgar familiar.
• CICLE VITAL FAMILIAR: Etapa i tasques.
• REACCIONS EMOCIONALS:
• Malalties prèvies.
• Morts prèvies.
• Dols previs.
• RECURSOS FAMILIARS:
• Econòmics.
• Vivenda.
mantenir sempre que sigui possible les rutines gratificants ( Jugar amb els nens, rebre visites,... )
• SOBREPROTECCIÓ DEL MALALT:
DESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA Freqüent SOBREPROTECCIÓ del malalt Tractant-lo com a minusvàlid físic o mental, infantilitzant-lo.
ACTITUDS = Acompanyen al símptoma Falta de comunicació, sobrecàrrega del cuidador, aïllament del pacient. DETECCIÓ DEL SÍMPTOMA Avaluar a l’INICI i PERIÒDICAMENT Com és l’ACTITUD de la família cap al pacient? Realitzant una ENTREVISTA DIRIGIDA que esclareixi el paper assignat al malalt. INTERVENCIÓ EN EL SÍMPTOMA Info REALal pacient sobre la malaltia!!! (Característiques i pronòstic Fonamental per evitar la SOBREPROTECCIÓ!!!
METGE L’afavoreix al privar al malalt de saber lo que està passant i lo que passarà Delegant aquestes responsabilitats als seus familiars Escullen si el malalt ha de saber o NO!
Cal negociar-se un PLA DE DUIDADOS que NO anuli les capacitats del malalt Que s’ocupi del control de la medicació, coneixi les dosis, horaris i efectes dels medicaments, que segueixi amb les tasques de la seva vida, que es segueixi contant amb ell per a prendre decisions (Encara més les relacionades amb la malaltia!!!)
• SINDROME DEL CUIDADOR:
CUIDADOR = Figura clau en el procés d’atenció del que s’ocupa la medicina paliativa. PERFIL = Dona d’uns 50 anys, amb nivell d’estudis primaris o mitjans, esposa o filla del malalt. Se li assigna el ROL de CUIDADORA per qüestions CULTURALS. Dona = Principal proveïdora de les cures informals.
CURES FAMILIARS = Fan possible que els malalts terminals permaneixin a casa i morin a casa Conseqüència = SÍNDROME DEL CUIDADOR = Costos derivats a la família, especialment al CUIDADOR, a nivell de repercussions FÍSIQUES, PSÍQUIQUES i SOCIALS.
DESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA Destaquen PROBLEMES DE SALUT FÍSICA = Osteoarticulars i dolor macànic crònic, alteració del ritme del son i astenia.(
Alteracions psíquiques = ANSIETAT i DEPRESSIÓ. Produint-se TRANSFERÈNCIA DEPRESSIVA! (Entre el MALALT i el CUIDADOR).
AÏLLAMENT SOCIAL Derivat de la dedicació al malalt.
PROBLEMES ECONÒMICS = Costos indirectes derivats de la pèrdua d’activitat laboral del pacient, en es sent culpable si pensa en sí mateix.
Es produeix una INVASIÓ de la MALALTIA TERMINAL en la vida familiar i s’estableix Incompatibilitat entre els CUIDADOR i el MALALT i el projecte de vida del cuidador.
Aquesta problemàtica Es manifesta com TENSIÓ EMOCIONAL i QUEIXES FÍSIQUES (atrtralgies, cefaleas, insomni, astenia, símptomes vagos i mal definits que el CUIDADOR anirà patint pe un DESPLAÇAMENT de les seves cures cap a un futur!!!
Curs progressiu i pronòstic fatal de la malaltia terminal Influència NEGATIVA sobre el cuidador!!! = Cansanci psicofísic més acusat, DOL ANTICIPAT, incomunicació amb el malalt.
ACTITUDS PSICOLÒGIQUES que sol adoptar el CUIDADOR Identificació, distanciament (rebuig a l’escoltar peticions específiques del malalt), negació (falsa seguretat), atenció selectiva (focalització
sobre un sol símptoma) i empatia.
Freqüència de l’ACTITUD DE NEGACIÓ del cuidador Es pot prolongar durant TOTA la malaltia!!! Conseqüències = Devastadores! Recerca de DIAGNÒSTIC ACCEPTABLE ( Calvari de proves complementàries, viatges, consultes ), INCOMUNICACIÓ, desgast emocional, desconfiança dels serveis sanitaris, dificultats per a reconèixer el moment de la mort, dificultat d’acceptació de la mort un cop es produeix.
HIPERADAPTACIÓ del cuidador al seu ROL! Professionalització del CUIDADOR Conseqüències NEGATIVES (Sobretot pel MALALT = SOBREPROTECCIÓ i el CUIDADOR = Anul·lació, DOL PATOLÒGIC,...
Lo que + marca la diferència entre els CUIDADORS del MALALT TERMINAL i els CUIDADORS de MALALTS en GENERAL = Presència de la MORT!!!
Entre els ROLS del CUIDADOR CONSELLER = Pren les ddcisions respecte a les cures del malalt i la seva opinió pesa més que la de la resta de familiars. Casos en que NO coincideix el CONSELLER i el CUIDADOR = CUIDADOR pateix una MAJOR càrrega emocional!!!
DETECCIÓ DEL SÍMPTOMA Quan es fa una valoració INICIAL sobre el MALALT Tmb fer-la sobre el CUIDADOR!!!
Identificar el CUIDADOR i fer-lo interlocutor de l’equip sanitari reconeixent expressament la seva utilitat i importància. Recomanable recollir: problemes de salut (Sovint tenen una edat avançada i necessiten tmb cuidar les seves malalties!), explorar el seu grau d’info, pors, creences i expectatives respecte a la MALALTIA TERMINAL, símptomes que presenta, malestar psicològic i recolzament social amb el qual compte.
Poden usar-se Tècniques d’avaluació:
• QUALITATIVES = Entrevistes, grups focals,...
• QUANTITATIVES = Cuestionario GHQ de Goldberg, Duke-UNC, MOS, Test de Sobrecarga del
cuidador o Apgar familiar.
INTERVENCIÓ EN EL SÍMPTOMA • Establir bona relació entre l’EQUIP de SANITARIS i la CUIDADORA, PACIENT i FAMÍLIA.
• Adiestrament en les cures del malalt de manera: dinàmica, flexible, sistemàtica i progressiva.
• Proporcionar INTIMITAT i PRIVACITAT.
• Ajudar a expressar els seus SENTIMENTS i EMOCIONS.
• Preparar a la CUIDADORA en els aspectes futurs: Com serà la mort, decidir on,... CUIDADOR
ha de compartir amb l’EQUIP l’objectiu d’una MORT DIGNE!
• Evitar la prescripció de psicofàrmacs: NO nublar els processos naturals d’aflicció.
• Afavorir el acercamiento : Resoldre assumptes pendents, efectuar les despedides i reforçar els
lligams. Necessitats del malalt i del cuidador!
• Manifestar la disponibilitat de l’EQUIP SANITARI Més enllà de la mort!
• Permetre que compleixi algun projecte futur que tenia Ajuda a recuperar forces psicofísiques pe
a seguir endavant.
• Respiro del CUIDADOR Han de PLANIFICAR-SE des de l’inici! Orientar sobre el repartiment de
malalt i la família.
FAMILIAR HEROIC = Cas particular de la CONSPIRACIÓ DE SILENCI Voler ser l’únic informat negant la informació al pacient i als altres familiars! Provoca un grau d’incomunicació difícil de mantenir i genera un elevat grau d’ANGOIXA! DETECCIÓ DEL SÍMPTOMA COMUNICACIÓ amb la família del pacient Precedida de l’establerta durant el període prediagnòstic = Es produeix fora de l’àmbit de l’atenció primària, en consultes o altres ingressos en la institució sanitària. Depenent de com hagin sigut aquestes Actuarà de FACILITADOR o DIFICULTARÀ.
Cal explorar separadament: Lo que sap el pacient i lo que sap la família, lo que creu la família que sap el pacient, lo que creu el pacient que sap la família, la info prèvia que ha rebut, els dubtes principals que tenen TOTS, les creences i expectatives de la família respecte a la malaltia terminal.
CREENCES NEGATIVES DE LA FAMÍLIA RESPECTE A LA MALALTIA TERMINAL: Que la malaltia:
• Sigui contagiosa.
• Sigui hereditària.
• És un càstig.
• És reversible i curable.
• Que el malalt ha de patir necessàriament.
• Que la mort serà millor a l’hospital.
• Que l’equip sanitari ja NO pot fer res pel malalt.
• Que la morfina és molt forta i perillosa.
• Que és millor que el malalt NO sàpiga lo que té i es morirà.
Pot ser útil Explorar de lo que el pacient i la família estan disposats a escoltar Fent-los preguntes: Vostè què creu que té?
INTERVENCIÓ EN EL SÍMPTOMA Necessari oferir SEMPRE una INFO CLARA i VERITABLE sobre la malaltia, els seus símptomes i el seu pronòstic Al PACIENT i als FAMILIARS. Per fer-ho cal usar TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES D’ENTREVISTA CLÍNICA!
• Estar completament segur del diagnòstic.
• Buscar un lloc tranquil, evitar informar de peu, de pressa i en llocs públics.
• Considerar la info un acte humà, ètic, mèdic i legal En aquest ordre!!!
• Adaptar-se a cada situació. NO existeix una formula única!
• Donar possibilitat de preguntar.
• Oferir alguna cosa a canvi: Control de símptomes, mort digne, atencií sanitària fins al final,
l’atenció a la família, el respecte a les seves decisions,...
• NO establir LÍMITS ni plaços, ni temps aproximats ni percentatges de supervivència!!!
• Gradualment. NO de cop!!! Diferentes malas notícias para un solo proceso Separar la info per
ETAPES ( diagnòstic, evolució, pronòstic, tractaments,... ) Ajuda a l’acceptació!!!
• NO treure l’esperança.
• NO discutir amb la negació.
• Ser extremadament DELICAT, ser clar i simple en les explicacions, evitar tecnicismes i termes
d’alt contingut emocional: Algunes famílies preferiran tumor incurable abans que càncer.
• Donar la VERITAT SOPORTABLE.
• Que el pacient i la família tinguin el mateix grau d’info.
Dr. Gómez Sancho Quan la família ens demani que ocultem la veritat al pacient, intentarem convencer- los de què el millor es que el pacient sàpiga tot el que li passa. Si NO ho accepten Ens inclinarem per al pacient xk és ell el nostre client i ens importa el seu benestar (excepte en casos de problemes emocionals) i és ell el nostra pacient i NO la seva família!
• SÍMPTOMES EMOCIONALS EN LA FAMÍLIA Presència d’un MALALT TERMINAL en la família = Gran impacte emocional! La
FAMÍLIA respondrà (al igual que el pacient) amb respostes com: IRA, NEGACIÓ, DEPRESSIÓ, DESESPERACIÓ, AMBIVALÈNCIA AFECTIVA, PÈRDUA,... Aquestes respostes NO constitueixen per sí soles un SÍMPTOMA FAMILIAR Poden ser necessàries per a l’acceptació de la malaltia i la mort. SOLS serà DISFUNCIONAL si els familiars es queden enganxats en aquestes respostes i NO accepten i evolucionen.
PRESÈNCIA DE LA MORT en la família Pot ser CONSTRUCTIVA i ajudar al creixement de la família Pèrdua d’un familiar és un recordatori de la naturalesa fràgil de la vida i pot ocasionar l’aparició de VALORS com a conseqüència positiva de la presència de la malaltia terminal en la família.
• NEGACIÓ
DESCRIPCIÓ DEL SÍMPTOMA NEGACIÓ = Evitar l’amenaça de la realitat dolorosa aferrant-se a la imatge de la realitat prèvia. En el pacient i en la família xo NO de manera SINCRONITZADA i és DISFUNCIONAL Si es prolonga i NO s’accepta la mort, pot ser que NO s’estigui preparat encara per a escoltar la realitat!
TIPUS DE NEGACIÓ:
• NEGACIÓ DE PRIMER ODRE o del DIAGNÒSTIC = Buscar segones opinions, repetir proves i
desgast moral del malalt i econòmic de la família.
• NEGACIÓ DE SEGON ORDRE o DISSOCIACIÓ del DIAGNÒSTIC = Negació de les
implicacions i manifestacions de la malaltia. Interpretació d’aquestes en clau d’altres causes més exceptables. Exemple: Està dèbil xk li afecta molt el calor o xk treballa massa.
• NEGACIÓ DE TERCER ODRE o REBUIG DEL DETERIORAMENT = Negació del declivi físic.
Pròpia de les CUIDADORES PRINCIPALS! Negació del moment de la mort Conseqüències NEGATIVES per a elaborar el DOL Impedeix la despedida i marca el record posterior.
NEGACIÓ = Sentiment impulsat pels VALORS CULTURAS actuals en la nostra societat: Apartar de la realitat allò lleig, trist o desagradable!
NEGACIÓ Pot expressar-se de diferents maneres:
• RACIONALITZACIÓ = Ús d’arguments per a justificar que NO passa res greu.
• DESPLAÇAMENT = Explicacions alternatives a la realitat ( el tractament és per a PREVENIR el
càncer ).
• EUFERISME = Ús d’expressions verbals considerades menys amenaçan ( Bulto en el pit Càncer de
mama ).
