ESTRUCTURA SOCIAL
L’estructura social és un intangible que fa referència a la forma de relacionar-se de les
persones dins d’una estructura. Formada per subestructures (estructura política, econòmica,
cultural, demogràfica i de classes) dins les quals s’hi troba la societat entesa com un tot en
constant evolució degut a factors que poden ser tant interns com externs. L’estructura és
generadora de desigualtat en tant que els grups socials s’apropien dels recursos de manera
desigual.
- Societats preindustrials: la desigualtat té un caràcter natural, molt arrelat en la
divinitat.
- Societats industrials: tots els éssers humans neixen iguals. Racionalitat que substitueix
el pensament màgic. Es genera un nou model de societat d’estatus adquirit així que
tot i néixer en condicions d’igualtat el sistema és desigual.
1. MARX
Per Marx la història de la societat humana és una història de lluita de classes. Hi diferencia els
propietaris dels mitjans de producció i els no propietaris dels mitjans de producció. La base per
sobreviure és l’accés a aquests. En la història es troben diferents modes de producció però la
desigualtat sempre ve donada per l’accés diferenciat a aquests. Només en el comunisme es
pot superar aquesta desigualtat, segons l’autor.
El concepte de classes és diferent del d’estrat doncs la diferència entre classes no ve donada
per diferència de renta o estatus sinó per diferències en característiques ideològiques,
econòmiques o polítiques. Opressors i oprimits.
2. FUNCIONALISME I ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
El funcionalisme representa la societat com un organisme integrat per diferents parts
interrelacionades que permeten el seu correcte funcionament. Són persones, rols,
institucions... Les societats modernes són molt complexes i per això les funcions més
importants han de ser les més capacitades, que han de ser incentivades amb millor
recompensa econòmica, capacitat d’influència i reconeixement social (estratificació).
En totes les societats observen estratificació social és a dir uns individus es troben per damunt
d’uns altres. Això és perquè serveix perquè els individus ocupin la posició social que el sistema
requereix. Cada posició requereix unes aptituds i condicions concretes. No totes tenen la
mateix importància, unes són funcionalment més rellevants. La desigualtat no és negativa.
Per sobreviure, diu Parsons, les societats han de complir amb:
1. Adaptació: s’han d’adaptar al medi ambient en el que viu i proveir-se de béns de
consum. Ho realitza el sistema econòmic.
2. Consecució de fins col·lectius: ho porta a terme el sistema polític.
3. Integració: normes que regulin les relacions entre els individus. Se’n encarreguen els
mecanismes socialitzadors.
4. Manteniment de les pautes culturals: evitar desviacions. És feina de la religió i les
ideologies.
