





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Estruc soc.i estruc.soc.d'espanya:espanya cataluny, Profesor: Victor M. Climent Sanjuan, Carrera: Sociologia, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






L’ estructura social és un intangible que fa referència a la forma de relacionar-se de les persones dins d’una estructura. Formada per subestructures (estructura política, econòmica, cultural, demogràfica i de classes) dins les quals s’hi troba la societat entesa com un tot en constant evolució degut a factors que poden ser tant interns com externs. L’estructura és generadora de desigualtat en tant que els grups socials s’apropien dels recursos de manera desigual.
Davis i Moore diuen que cada posició a la societat té certs incentius que col·loquen els individus en un indret o altre.
Postguerra: misèria, gana i mercat negre. Part de l’aparell productiu destruït. L’ economia franquista no és una economia de lliure mercat tot i que sí que es respecta la propietat privada i l’acumulació de capital. L’estat intervé en tot. No existeix un Pla Marshall per recuperar l’economia espanyola. Autarquia : autonomia per no dependre de l’exterior i expandir-se. Fronteres tancades per voluntat pròpia i aliena. 1946 - 1950 Acaba la II GM. El paper neutral fa que no hi hagin massa canvis. Pla Marshall per les potències guanyadores i perdedores per reconstruir Europa. Es crea l’ONU i l’OTAN. Fi dels imperis colonials. Espanya és l’última dictadura perquè era un territori que estratègicament no tenia cap importància, amb una estructura militar dèbil i es corria el risc de que governessin forces comunistes. 1951 - 1956 Qui realment vol disputar l’hegemonia als aliats són els comunistes. Guerra Freda disputa hegemonia USA vs URSS; s’enfronten de manera colateral per no autodestruir-se i guanyar zones d’influència. D’antifeixisme a anticomunisme. Corea, Vietnam, Laos, Cambodja. Europa dividida en Est i Oest. A Espanya cau l’ideal autàrquic (entrada al FMI i l’OCDE). Certa liberalització de l’economia. L’any 1950 ONU deroga la resolució de 194 6 que aconsellava retirar ambaixadors de Madrid. Arriben acords internacionals. USA; 1953 ajut defensiu, ajut per la defensa mútua i ajut econòmic. Acord amb el Vaticà i Espanya s’integra a la ONU l’any 1955. Primeres migracions camp-ciutat i importància de la indústria. De totes maneres i tot i els avenços el país no acaba d’estabilitzar la seva economia doncs l’Estat continua intervenint en els preus i els salaris i els elevats aranzels impossibiliten que la indústria espanyola pugui competir. 1957 - 1959 L’economia espanyola no va bé i s’arribarà al Pla d’Estabilització el 1959. A partir de 1957 entren al Govern forces de l’Opus Dei amb una visió més liberal de l’economia. En aquest pla es pretén recaptar més impostos, liberalitzar el comerç exterior, reduir la intervenció del govern en economia, establir un canvi de la pesseta fix (60 per dòlar) i augment de sous en funció de l’increment de la productivitat. Creixement dels anys 60 Dos factors: disponibilitat de mà d’obra i capital èxode rural i dones solteres. L’entrada de capital prové de: inversió estrangera (sous baixos, obrers dòcils, facilitat en el trasllat de mercaderies a la resta d’Europa), remeses (sous) dels emigrants, turisme i fortunes acumulades durant el mercat negre. És una economia molt dependent de les altres.
Crisi econòmica dels 70 Espanya a diferència de la majoria d’Europa no inicia la crisi el 1973 sinó el 1977 i és molt més greu. Causes de la crisi diferencial Polítiques : Franco mor el 75 i mentre el 1973 es fan ajustos en l’economia europea, a Espanya es segueix sense canvis. Quan mor s’opta per la via reformista; abans no es podia començar la transició. Esgotament del creixement econòmic dels 60 i crisi del petroli agreujament
Irrupció de països que produïen més barat Concertació social: 1977- 1986 grans pactes socials El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen a treballadors i empresaris. Els agents polítics, econòmics i socials accepten fer una mena de pacte d’estabilització, que son els Pactes de la Moncloa del 1977 que aproven tots el grups. Intenten contenir la inflació (preus augmentant en un 25%); amb la crisi la demanda baixa però no hi ha deflació pels augments salarials, el preu de la d’energia i dels mitjans de producció. Els pactes també se centren en l’atur produït pel canvi de model productiu i la crisi. Es demana poder contractar de manera diferent. En el franquisme destacaven els sous baixos, treball de per vida, contracte únic indefinit i un alt cost de l’acomiadament. S’aconsegueix: molta més agilitat en l’entrada i sortida del mercat de treball. Acuerdo Nacional de Empleo : primer acord tripartit amb govern, els dos sindicats majoritaris i la patronal. CCOO, UGT, CEOE, govern. 1982. S’obre la porta a la contractació temporal. Segmentació del mercat de treball segons la qualificació. Els temporals tenen data de venciment i no tenen seguretat, no se’ls ascendeix i no s’inverteix en la seva formació així que acaben cobrant menys. Ruptura de la concertació social i precarització del mercat de treball 90 ’s cap endavant El 33% són contractes temporals. Només els llocs que requereixen una alta qualificació seran estructurals. La temporalitat per estalviar-se despeses precarització i alhora afecta a la productivitat, la competitivitat i a la seguretat social. Altres formes de precarització: Subcontractació interna t’ho fan dins l’empresa Subcontractació externa ho fan fora En època de crisi a qui primer es fa fora són els temporals, doncs és més barat, i en època de bonança hi ha molts contractes temporals.
Actors Rey Juan Carlos I : Espanya té una llarga tradició borbònica. L’any 1956 s’estableix que el successor de Franco fos un rei, sense estipular sota quines condicions. Franco té capacitat d’influència sobre ell, es forma en els seus principis. Acabarà apostant per polítics emmarcats dins del franquisme però més moderns com Adolfo Suárez. Més que apostar per l’opció clarament continuista (Franco) ho fa per la reformista. Condemna el cop d’Estat. Adolfo Suárez : legalitza el PCE. Plena legitimació internacional de les primeres eleccions però hi ha moviment a les casernes (Carrillo comunista). Derogació de les lleis fonamentals per les Corts franquistes a partir d’una 8a llei que permet abolir les anteriors. La Transició és un revisionisme del franquisme. Sistemes electorals
2010 CiU torna a treure 20 punts al PSC. Governa Artur Mas amb 62 diputats. Pesa molt l’eix sobiranisme-unionisme. 2015 reorganització del mapa polític català. CDC es refugia en JxSí que treu 39,6% dels vots. PSC va a la baixa. C’s líders de l’oposició. CUP 8,2% dels vots. Espanya L’eix que domina és l’esquerra-dreta i governa o bé un gran partit de centre-esquerra o un gran de centre-dreta que abasteixen els seus àmbits. L’eix perifèria-centre serveix per fixar l’espai electoral no per definir la ideologia i pot cobrar importància quan es debilita el missatge de la ideologia. UCD El rei aposta per Suárez l’any 1976. Ell i Fraga no tenien partit. És una suma de famílies polítiques. Es crea per donar cobertura a Adolfo Suárez. En les eleccions del 77 s’elegeixen els ponents de la propera Constitució i guanyen apostes moderades: UDC i el PSOE. La legislatura dura dos anys. Etapes convulses. En aquestes dues primeres legislatures UCD i el PSOE tenen el 80% dels escons. Les eleccions de 82, 86 i 89 confirmen un nou escenari en el sistema de partits. Implosiona l’UCD i el PSOE és la força hegemònica. Suárez és obligat a dimitir abans per tensions internes i després de superar una moció del PSOE (CEOE i exèrcit; impost de societats, divorci, PCE legalitzat) i entra Calvo Sotelo. La dreta no es recupera fins que Aznar és candidat del PP l’any 1989 amb un PSOE desgastat per la corrupció. Les eleccions de 1993, 1996 i 2000 posen en funcionament una dinàmica que culmina amb la majoria absoluta del PP l’any 2000. L’any 1996 hi ha el Pacte del Majestic. Espanya entre a la Guerra d’Irak i molta gent surt al carrer a protestar. Aznar segueix una política atlantista amb bones relacions amb els USA enlloc de Llatinoamèrica. És una època moguda que acaba amb els atemptats de l’ 11 - M. El PP va voler fer veure que va ser cosa d’ETA i els va perjudicar fins el punt de perdre les eleccions del 14 de març de 2004 en les que guanya Zapatero. L’any 2008 s’entra en crisi i es comencen a aplicar retallades des d’Europa. L’any 2011 guanya el PP amb majoria absoluta. El PP fa el que vol; prioritzen el pagament del deute en detriment de partides de caràcter social i aproven la Ley Mordaza. L’any 2015 es trenca el bipartidisme. Entra Podemos i C’s. Els primers bloquegen la investidura de Pedro Sánchez que tenia un pacte amb els últims. L’any 2016 Mariano Rajoy torna a ser investit i queda palès que el PSOE està molt tocat. En aquest dos últims anys també ha quedat marcada una fractura intergeneracional. Estat-nació Es comença a desenvolupar al XVIII i s’instaura a la majoria de països durant el XIX després de les revolucions burgeses. És un territori format per persones més o menys homogènies, i en un moment determinat es crea una superestructura, normalment per elits, que projecten unes estructures d’Estat que construeixen un país. Els més exitosos són els que tenen més homogeneïtat. Les identitats han de ser inclusives i no exclusives. Espanya no és fallit com Iugoslàvia o Iraq però tampoc exitós