¡Descarga Apunts complets Demo y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!
TEORIA DE LA POBLACIÓ I DEMOGRAFIA
La demografia és la disciplina que s’ocupa de l’estudi estadístic de les poblacions humanes. L’interès per l’estudi no és nou. Ja abans es feien censos per finalitats militars i/o fiscals. La finalitat estadística apareix a partir del segle XVIII. Del grec, estudi de la població, apareix l’any 1855 per Achille Guillard. Abans se li deia aritmètica política. Al S.XVIII s’estableix un cos metodològic per mesurar els fenòmens demogràfics. S’intenta confrontar les poblacions humanes amb les ciències dels nombres. La demografia és la ciència que té per objecte l’estudi científic de les poblacions humanes i tracta des d’un punt de vista quantitatiu la dimensió, l’estructura, la dinàmica i les seves característiques generals. Població: conjunt d’individus que tenen una dimensió temporal i es troben assentats en un territori concret. La unitat bàsica de l’estudi de la població és l’individu però pot ser-ho el grup. Dinàmica: factors que fan créixer, decréixer o variar l’estructura d’una població. Dimensió: nombre d’individus que integren una població. Estructura: es refereix a les diferències internes i a les característiques derivades de derivar l’efectiu en classes, subpoblacions, categories... La dinàmica incideix sobre l’estructura i la fa variar. L’estructura pot provocar noves dinàmiques. La immigració frena l’envelliment, fa pujar la natalitat (NO FECUNDITAT) Ciència o tècnica? Una ciència ha de tenir un cos metodològic ben traçat capaç d’explicar el passat i preveure el futur. Aquí és necessari recórrer a altres disciplines. Teoria de la població és un nom poc afortunat perquè no existeix una sola teoria que expliqui els canvis demogràfics.
Creixement sostingut i desaccelerat
0 - 1400 Creixement pràcticament nul 1400 - 1750 molt lent, 0’20 anual 1750 - 1920 lent, 0’50 anual 1950 2 ’0 anual Actualitat el creixement es concentrarà i es concentra en països en vies de desenvolupament Transició demogràfica trasllat del règim demogràfic antic al modern. Es passa de molta natalitat i molta mortalitat, primer a baixa mortalitat i després també a baixa natalitat i fecunditat. Taxa anual de creixement indicador que ens mesura el creixement anual de les poblacions en un moment donat. 1965 - 1970: 2’06. 2010-2015: 1’ 18 la velocitat del creixement davalla però no es perd població, es creix lentament. El major creixement es dóna on es produeix petroli, amb nivells d’immigracions brutals i una fecunditat alta. Als països africans també hi ha una elevada fecunditat tot i haver baixat. El
menor creixement o decreixement es dóna en països en conflicte bèl·lic, països emissors d’immigrants amb mortalitat elevada i en països en crisi econòmica on hi ha davallada de la fecunditat. Creixement total = creixement natural + creixement migratori De 7,4 mil milions a 9,7 mil milions el 2050 tot i ser un creixement sostingut. Durant aquest període la meitat del creixement de la població es preveu a Índia, Nigèria, Pakistan, RD Congo, USA entre altres. La desacceleració del creixement demogràfic degut a la reducció de la fecunditat fa que la proporció de persones grans augmenti i envelleixi la població. Es preveu que a l’horitzó 2050 les persones majors de 60 anys es dupliquin.
Davallada fecunditat
En les regions desenvolupades hi ha una generalització de nivells de fecunditat per sota del nivell de reemplaçament això és la fecunditat necessària perquè una dona porti una dona al món fecunditat per sota del llindar dels 2,1 fills per dona que s’estima que garantiria el reemplaçament de les generacions Durant la segona meitat del XX hi ha una davallada de la fecunditat però existeix una gran diversitat mundial pel que fa els nivells. Regions en vies de desenvolupament dividend demogràfic la davallada de la fecunditat deixarà poca població infantil i molta població jove. Això ofereix una finestra en el desenvolupament socio-econòmic. ISF: nombre mitjà de fills per dona A les regions en vies de desenvolupament la davallada de la fecunditat ha implicat una reducció de l’edat mitjana a la maternitat (no s’estan tota l’etapa fèrtil tenint fills). A les regions més desenvolupades, una davallada de la fecunditat ha implicat un ajornament de la maternitat (envelliment, es poden tenir més tard). Determinants de la fecunditat: Factors biològics i/o de comportament a través dels quals les variables socioeconòmiques, culturals i ambientals poden afectar la fecunditat. •1. Nupcialitat i unions •2. Coneixement i ús de contraceptius •3. Altres variables explicatives: •Ingressos-nivell de renda •Instrucció-educació •Activitat femenina •Influència ideològico- religiosa •Valoració dels fills •Polítiques
Globalització del flux migratori
Migració és el desplaçament de la població d’una delimitació geogràfica a una altra per un espai de temps considerable o indefinit. És un desplaçament de la població en el territori que comporta un canvi en la residència habitual. Es pot estudiar des de la una dimensió espacial, temporal o social. Augment de la mobilitat augmenta el flux i l’estoc Un estranger és algú que té una nacionalitat diferent a la del país on està residint. És un terme JURÍDIC. Molta gent pot tenir la nacionalitat del país on ha arribat i deixar de ser estrangers però no deixaran de ser immigrants, que és la població que es desplaça d’una delimitació geogràfica a una altra per un espai de temps considerable o indefinit.
Una població cada cop més urbana
L’any 1950 hi havia al món 86 ciutats amb més d’un milió d’habitants. Es preveia que a l’any 2015 n’hi hagués 550. Hi ha 28 ciutats de 10 o més milions d’habitants. Un 54% de la població mundial viu a àrees urbanes. Creixement de megaciutats en països en vies de desenvolupament èxode rural Urbanització sense industrialització creixen sense motor econòmic. Fomenten la reproducció de la pobresa i creixement de les àrees hiperdegradades
RESUMINT, TENIM UNA POBLACIÓ MENYS FECUNDA, MÉS LONGEVA, MÉS
MÒBIL I MÉS URBANA
Les perspectives d’anàlisi i la naturalesa de les dades
Stock : recomptes d’efectius de població en un moment determinat. Ofereixen una imatge estàtica de la població. La referència temporal és un instant. El millor exemple de stock és el cens de la població. Idea d’inventari. O el padró municipal. Fluxos : fenòmens o esdeveniments que intervenen modificant la talla i l’estructura de la població, tenen dimensió temporal i que afecten un interval de temps. Els fluxos reflecteixen la dinàmica de la població i fan variar l’stock. Els fluxos són: naixements, defuncions, migracions. Les fonts bàsiques per a l’estudi de dels fluxos són els registres continus. Ex: les estadístiques vitals: Registre Civil, Moviment Natural de la Població. Els fenòmens demogràfics s’analitzen a partir de l’observació d’algun succés característic. La mortalitat : s’estudia a partir de l’observació de les defuncions. La natalitat : s’estudia a partir de l’observació dels naixements. La mobilitat : se estudia a partir de l’observació de les migracions. Els successos poden ser renovables o no renovables.
Fonts primàries : vinculació directa entre la recerca i la recollida de dades. Fonts secundàries : no existeix vincle entre la recerca i la recol·lecció de dades (estadístiques de població). Tres maneres de recollir dades de població: Recompte exhaustiu Cens: recompte complet de la població en un moment determinat Registre continu Padró: registre administratiu on consten els habitants d’un municipi. Altes i baixes. Estadístiques vitals: registre de fets vitals. Recopila informació referent a: Naixements, defuncions, matrimonis. Estadística de Variacions Residencials/ Estadística migracions: altes i baixes per canvi de residència. Enquestes demogràfiques no són exhaustives; a partir d’una mostra. STOCK Cens: tipus de font construïda a partir d’un registre exhaustiu, publicada en períodes de 1 0 anys , amb informació procedent del cens. Padró: tipus de font construïda a partir d’un registre continu anual amb informació extreta del padró. Es va conformant amb altes i baixes. FLUX Moviment natural de la població ( naixement, defuncions, matrimonis): tipus de font construïda a partir d’un registre continu anual amb informació extreta del Registre Civil. Estadística de variacions residencials/Estadística de migracions: tipus de font construïda a partir d’un registre continu anual amb informació extreta del Padró. Cens caràcter estadístic conèixer la dimensió i característiques de la població recompte exhaustiu Padró caràcter administratiu acreditar la residència registre continu
CENS: És un conjunt d'operacions que consisteixen a recollir, recopilar, avaluar, analitzar,
publicar i divulgar les dades demogràfiques, econòmiques i socials relatives a tots els individus
d'un país i de les seves divisions administratives en un moment donat. Dues parts:
individus/habitatges i edificis. Informació sociodemogràfica àmplia de la població.
- Ha de tenir caràcter d’Estat , portat a terme pel Govern nacional. - Universal - Comptabilització per individus - Territori definit - Simultaneïtat - Ha de tenir una periodicitat El primer cens modern a Europa va ser el Cens del Compte d’Aranda l’any 1768. Cens 1857 en aquest moment s’estan creant institucions com l’embrió de l’INE per conèixer i recomptar la població. S’utilitza la divisió provincial que encara fem servir avui en dia. Cens 2011 diferent
PADRÓ: és el registre administratiu on consten els veïns del municipi. Les seves dades
constitueixen una prova de residència al municipi i del domicili habitual en el mateix. És un registre continu i permanent on els residents d’un municipi tenen l’obligació de comunicar altes i baixes. Es recull informació concisa.
Creixement de la població
Creixement natural = naixements – defuncions Creixement o saldo migratori = immigrants – emigrants Creixement total = CN + CM Equació compensadora Pob t+n = Pob t + CT t, t+n Creixement absolut t, t+n = Pob t+n – Pob t Creixement relatiu t, t+n = ((Pob t+n – Pob t) / Pob t) * 100 Taxa de creixement relatiu anual acumulatiu (r%) = (((Pob t+n/Pob t)^( 1 /n))-1)100 on n = amplitud interval*
Teoria de la Transició Demogràfica
La Teoria de la Transició Demogràfica és una teoria interpretativa de l’evolució de la població humana en el seu pas d'un règim demogràfic antic a un règim demogràfic modern .. La Teoria de la Transició Demogràfica s’ha convertit en el corpus teòric més important en demografia. Regionalitat fins i tot dins d’Espanya el ritme i la intensitat és diferent tot i que el fenomen és comú. Les etapes de la transició demogràfica:
- Fase pre-transicional: natalitat molt alta, mortalitat molt elevada, pestes, fam, crisis de subsistències, creixement baix, proper a zero.
- Fase transicional 1: descens de la mortalitat, manteniment d’elevats nivells de natalitat, elevat creixement de la població.
- Fase transicional 2: la mortalitat continua baixant, la natalitat es va frenant, el creixement tendeix a disminuir progressivament.
- Fase postransicional: natalitat i mortalitat baixes i controlades, creixement estacionari. Característiques de l’Europa pre-transicional Durant el Règim demogràfic antic la població és pràcticament estacionària. Un elevat nivell de mortalitat que resta compensat per un elevat nivell de fecunditat condueix un creixement dèbil. Tres elements claus en la mortalitat : Les crisis de subsistències (fams), la pesta (mortalitat catastròfica per epidèmies) i la guerra. Economia basada en l’agricultura , dependència de la terra per obtenir aliments i matèries primeres mala collita de cereals pujada preu baixa poder adquisitiu escassetat debilitament orgànic mortalitat. Pesta entre 1347 i 1534 es comptabilitzen 17 onades desapareix amb la millora de condicions de vida i higiene. Nupcialitat com a reguladora de la fecunditat. Lligada als sistemes de transmissió de propietat.
Fecunditat per assegurar la supervivència, perquè tenia un baix cost i per garantir atenció als pares. La fecunditat es troba afectada per la nupcialitat i l’estacionalitat. Els casaments es produïen a l’hivern després de la collita i en un període de no treball. No es produïen matrimonis ni durant l’advent ni la quaresma. Família individus subjectes al destí i no a la voluntat. L’objecte de la institució és el de garantir la supervivència. Organitzada entorn el patriarcat. Unitat de producció i reproducció. Característiques de l’Europa transicional Des de finals del s. XVIII fins a la segona guerra mundial Europa abandona l’Antic Règim Demogràfic. La supervivència natural fins a la vellesa ja no és patrimoni d’una minoria. L’embaràs, part i puerperi ja no abarquen tot el període de vida fèrtil de la dona. L’emigració ja no és un fenomen selectiu. Fases:
- Baixada de la mortalitat: aquesta baixa considerablement mentre continuen alts nivells de natalitat i creix la població. - Davallada de la natalitat: continua baixant la mortalitat i es frena la natalitat, per tant es creix però lentament. Reducció mortalitat catastròfica (XVIII), reducció mortalitat ordinària (XIX), reducció fecunditat (segona part XIX). Factors pel descens de la mortalitat Hipòtesi alimentària: la revolució agrícola va permetre un millor nivell de vida que porta associat una millor alimentació, pel que mor menys gent i augmenten les defenses i la resistència a malalties. Hipòtesi epidemiològica (canvis en els patrons de salut i malaltia) alta mortalitat, sobretot infantil, morts per malalties infeccioses i parasitàries i crisis de subsistència mortalitat en descens, sobretot infantil. Disminució del percentatge de defuncions infantils. Canvi en els patrons de mortalitat: menys morts causades per malalties infeccioses i parasitàries. Desaparició de les epidèmies i crisis de subsistències Revolució mèdica que va seguir els descobriments de la infecció microbiana. mortalitat baixa on els qui moren més són gent gran. Malalties degeneratives i socials. Hipòtesi sanitària mortalitat substituïda per la morbiditat. Es viu més però s’emmalalteix més. Família Industrialització que fomenta l’èxode rural. Es restringeix la convivència al nucli familiar més estricte. Separació de la producció de la unitat domèstica, que ara recau sobre l'empresa. Funció educativa compartida amb l’escola entre d’altres. Complementarietat entre bread-winner i el rol expressiu que assegura la cohesió afectiva al grup. OBJECCIONS amb la demografia històrica es desenvolupa una tècnica quantitativa i es veu la teoria amb llacunes i insuficiències teòriques i empíriques.
- Tecnologia : avenços tecnològics que constitueixen la base històrica i material per a dur
a terme les transformacions familiars contracepció, mitjans de comunicació, augment nivell de confort Relacions entre dinàmica demogràfica i formes familiars Família es defineix com el grup de persones que estan vinculades per lligams de parentiu, ja siguin de sang o polítics independentment del seu grau. Llar es defineix com el conjunt de persones – una o més- que resideixen habitualment en el mateix habitatge. Tipus de llars: unipersonals, sense nucli (cuidadora) , nuclears simples (parelles amb o sense fills , pares/mares amb fills) extenses (el mateix que al simple amb altres persones) , múltiples. Nucli familiar correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets (la filiació i/o l’aliança). A Espanya i Catalunya coincideix la transició demogràfica amb la democràtica. Fins el 1981 no hi ha una reforma del codi civil divorci, fills il·legítims, penalització anticoncepció i adulteri, obstrucció del treball de la dona, foment de les famílies nombroses, matrimoni per l’església.
La fecunditat
Natalitat: Mesura la freqüència dels naixements esdevinguts en el si d’una població. Fecunditat: Mesura la freqüència dels naixements esdevinguts en el subconjunt de la població en edat de procrear (les dones en edat fèrtil). (Els fills tinguts per les dones) Fertilitat: Capacitat biològica per a procrear, aptitud per a reproduir-se. Període de vida fèrtil: Els límits inferiors i superiors del període de vida fèrtil són la pubertat i la menopausa. L’interval estadístic és el de 15 a 49 anys. Infecunditat: És la proporció de dones sense fills al final de la seva vida fèrtil, a partir dels 45. Font on es registren els naixements : Estadística de Naixements. Moviment Natural de la Població. Les dades provenen del Registre Civil. TBN = (naixements/pob. Mitjana)1 000 TeF = (naixement grup edat/pob. Mitjana femenina grup edat) ISF = (Σ TeF / 1000)n (amplitud interval) EMM = Σ(1/2 n * TeF)/ ΣTeF* Taxa bruta reproducció (Σ TeF però mirant noies / 1000)*n (amplitud interval) Què passa a Espanya per a que en menys de 20 anys passi d’encapçalar les taxes de fecunditat més elevades d’Europa a la més baixa? Dictadura, control església sobre polítiques familiars, famílies complementàries Retard progressiu de la maternitat (doncs - fills), retard en la transició dels joves a adults, retard en la formació de les famílies, allargament formació, incorporació tardana al mercat, emparellament tardà, emancipació residencial tardana.
Les migracions
La migració és el tercer component de canvi demogràfic (després de la natalitat i la mortalitat) té un important efecte sobre l’estructura de la població. La migració afecta a més d’una població. (Pob. Emissora i Pob. Receptora) Segons la perspectiva d’estudi la migració si s’observa des del lloc d’origen, es tractaria d’EMIGRACIÓ, si s’observa des de la destinació es tractaria d’IMMIGRACIÓ. Les migracions són renovables repetibles i reversibles. Pot ser interna o externa. Fluxos Estadística de variacions residencials, estadística de migracions Stock Padró. Nacionalitat i lloc de naixement
- Proporció nacionalitat estrangera = (pob. Estrangera/pob. Total) * 100
- Proporció per nacionalitat = (pob. Nacionalitat dta/total estrangers) * 100
En els dos casos es podria substituir la nacionalitat pel lloc d’origen (si és de fora o no) Taxa bruta de migració : Posa en relació les migracions (emigracions o immigracions) que s’han donat en un moment en una àrea concreta sobre la població mitjana de l’àrea en aquell moment. (Immigrants o emigrants/total població MITJANA) * 100 0 La taxa neta de migració és la diferència entre la taxa d’immigració i la taxa d’emigració. Restar o (imm-emi/pobl MITJANA) * 1000 Taxes específiques TEIM/TEEM (Immigrants o emigrants del grup d’edat que sigui/total població MITJANA d’aquell grup d’edat) * 100 0 Immigració: “desplaçament de la població d’una delimitació geogràfica a una altra per un espai de temps considerable o indefinit” Estranger: persona que té una nacionalitat diferent a la del país on resideix. És un terme jurídic. Migracions:
1. Espacial: el moviment ha de ser entre dues delimitacions geogràfiques significatives 2. Temporal: durader i no esporàdic 3. Social: ha de suposar un canvi significatiu d’entorn físic i social
