¡Descarga Apunts Constitucional 1r RRLL y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 1
CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ I REFORMA CONSTITUCIONAL
1. Concepte de constitució
La Constitució es diferencia de les demés normes constitucionals, que contribueixen a fundar i regular l’Estat, per la seva supremàcia, és a dir, per ser la norma que està per sobre de totes les normes.
La Constitució en la concepció liberal implica l’idea d’un acte fundacional, en forma escrita, pel qual es garantitzaran els drets de les persones i la organització del poder polític. Aquesta és l’expressió del poder constitutiu, de la soberanía, i mitjançant la qual es racionalitza l’Estructura de l’Estat.
La Constitució…
- Crea uns òrgans superiors emanats pel poder Constitutiu
- Regula les relacions entre els diferents òrgans
- Té carácter dogmàtic, està formada per uns principis i fonaments que inspirin la finalitat
- Estableix uns drets i deures per als ciutadans
- Regula la relació entre els ciutadans i l’Estat
- (^) Fa una repartició del poder entre els diferens territoris
Si tot Estat té una norma suprema significa que aquesta és una Constitució?
Segons el pensament liberal democràtic, NO.
Per a que una norma jurídica suprema esdevingui una Constitució ha de cumplir aquests 4 requisits:
1. Ha d’estar subjecte al dret
2. La legimitat del poder és popular (del poble)
3. Hi ha una separiació de poders
4. Garantitza uns drets fundamentals a tots els ciutadans
Característiques de la Constitució:
- És la norma fonamental de l’Estat. Dona respostes a 3 preguntes:
- Qui mana i perquè? Titularitat ( i lMonarquia/ República) & Poder (democracia, dictadura…)
Relacions Laborals
- Com mana i perquè? Govern (parlamentàri/ presidencialista) & Estat de Dret o no…
- (^) Què mana i perquè? Contingut de la legalitat & objectius i principis segons la legalitat.
- És la norma suprema de l’Ordenament Jurídic per tant són nules totes les normes que la contradiguin.
- La síntesi de les conviccions socials més essencials, han d’estar dins la Constitució.
- És la norma jurídica que serveix de paràmetre per a la validesa de la resta de normes jurídiques en funció de si están d’acord.
Vinculacións de dos tipus:
- Negativa (Cap norma pot contradir-la sinó s’annul·la)
- Positiva ( Les lleis del país han d’expandir el seu significat ja que és una Constitució molt ambigua)
5. Font i fonament de drets. Estableix els requisits per formar noemes, qui pot creearles I quin
procediment s’ha de dur a terme.
6. Està expressada en un document escrit.
7. S’elabora, s’aprova i es modifica mitjançant un procediment solemne i rígid que s’apllica de
manera expressa. S’exigeix un cuorum deternminat de votació i es trenca el principi d’equivalència d’opcions. Normalment, s’exigeix un referéndum.
2. Origens i elaboració de la Constitució Espanyola
Transició de la dictadura a la democràcia
El triomf del franquisme després de la cruel i llarga guerra civil (1936-1939) va donar lloc l’establiment d’una dictadura administrada per els guanyadors d’aquesta, que van eradicar l’Estat constitucional.
La Constitució española de 1978 és el resultat d’un procès de canvi polític, realitzat per via pacífica que va fer posible el trànstit des de la dictadura franquista cap a la democracia. Aquest procès es va fer d’acord amb les exigències de legalitat del sistema anterior, que s’havia
Relacions Laborals
L’1 de març de 1979 es tornen a convocar eleccions generals. En aquestes és escollit Calvo Sotelo com a President del Govern. El seu Govern va durar només 2 anys.
Finalment podem dir que la història d’Espanya entre els segles XIX i XX ha estat presidida per una succesió constant de Constitucions, per això es diu que la nostre història té un moviment de tipus pendular que oscil·la de dreta a esquerra per tornar novament al punt de partida.
3. La reforma constitucional a la Constitució espanyola
La Constitució espanyola és una Constitució rígida, que dedica exclusivament el Títol X a regular la reforma d’aquesta. En aquest s’estableix el poder de reforma ( es configura el poder constituent constituit), així com els procediments a través dels quals ha d’actuar.
Iniciativa de reforma
(Apartats 1 i 2 de l’Art.87 CE) En aquesta s’exclou de l’iniciativa de reforma la iniciativa popular. Els subjectes que poseeixen la iniciativa per a la reforma de la Constitució són:
a. Govern. Mitjançant un projecte de llei aprovat en el Congrès de Ministres. No
diferència entre la iniciativa de reforma constitucional i la iniciativa legislativa ordinària.
b. Congrès dels Diputats. Mitjançant la proposició de llei presentada pels Diputats. Els
tràmits prèvis a l’admisió d’aquestes exigeix que han d’anar subscrites per dos Grups Parlamentàris o 1/5 part del Congrès dels Diputats.
c. Senat. Mitjançant la proposició de llei presentada per 50 senadors que no pertanyin al
mateix Grup Parlamentàri.
d. Assamblea Legislativa d’una Comunitat Autònoma. Pot reemetre a la Taula del
Congrès una proposició de llei aprovada pes ella. Un cop instada l’iniciativa, les Comunitats Autònomes no tenen una ulterior participació en el procès de reforma, és a dir, aquestes només poden iniciar el procès de discussió sobre la reforma constitucional però qui realment pren les decisions és el Congrès.
Tipus de reforma
Segons la matèria que es proposi reformar...
a. Procediment super rígid (Art. 168 CE)
Relacions Laborals
En cas de que es proposi una revisió total de la Constitució o una reforma parcial del Títol preliminar, el Capítol 2n, la Secció 1ª del Títol I, o el Títol II (matèries equiparades), el procediment que es donarà serà...
1. Aprovació per 2/3 del Congrès i del Senat.
2. Dissolució de les Corts Generals i convocatòria d’Eleccions Generals.
3. Aprovació per part de les noves Cambres de la decisió de procedir a la reforma.
(Majoria simple Congrès / Majoria absoluta Senat).
4. Aprovació per 2/3 del Congrès i del Senat del text de la reforma.
5. Referèndum perceptiu.
b. Procediment normal o rígid (Art. 167 CE)
En cas de que la reforma sigui parcial i el que es vulgui reformar una no recaigui en els apartats esmentats anteriorment i per tant no estigui reservat al procediment de revisió total...
1. Aprovació per 3/5 del Congrès i del Senat.
2. (En cas de desacord) elaboració d’un nou text per una comissió mixta i paritària de
Diputats i Senadors. El nou text serà aprovat per el vot afirmatiu de 3/5 parts de cada cambra.
3. Supremàcia del Congrès. Si la votació no obté el vot afirmatiu de 3/5 de cada
cambra, s’aprovarà si obté majoria absoluta per part del Senat i 2/3 del Congrès.
4. No necessitat de referèndum però si 1/10 part de qualsevol de les dues Cambres,
dins dels 15 dies següents a la seva aprovació, demana que sigui sotmesa a referèndum, el Govern haurà de convocar-lo.
Notacions Constitucionals
Són interpretacions directes de perceptes de la Constitució que canvien el significat d’aquesta però no el text.
Exemples: (Art.32) Matrimoni, (Art. 30.1) Exercici Militar obligatòri...
Relacions Laborals
per iniciar aquest procès. Els judicis que fa el TC són sobre l’adeqüació d’una llei a la Constitució , sense cap relació amb un supòsit de fet.
Quan el TC determina la inconstitucionalitat d’una llei , mitjançant una sentència inapelable i amb efectes erga omnes, declara la nulitat de la norma legal i aquesta deixa de pertànyer a l’Ordenament Jurídic. És doncs un “ legislador negatiu” (annul·la lleis però no pot crear-ne).
2.2 La Justicia Constitucional en la Constitució espanyola: el Tribunal Constitucional
La Constitució espanyola regula el Tribunal Constitucional com el màxim intèrpret de la Constitució però no l’únic.
Composició
El TC es compón de 12 membres que reben el nom de Magistrats, són designats cadascún per a un període de 9 anys. Aquests hauran de ser nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d’Universitat, funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici professional. La designació d’aquests membres correspon a diversos òrgans constitucionals:
♦ 4 pel Congrès dels Diputats (Majoria 3/5 parts)
♦ 4 pel Senat (Majoria 3/5 parts)
♦ 2 pel Govern
♦ 2 pel Consell General del Poder Judicial
Els Magistrats es renovaran paulatinament, 1/3 part cada 3 anys per a no provocar canvis radicals en la seva composició i allunyar el seu nomenament de la renovació d’òrgans que els designen.
Els candidats són proposats pels òrgans corresponents son nomenats pel Rei, en un acte conjunt per tots ells, refrendat pel President del Govern.
Estructura
El TC està format per un President, escollit cada 3 anys per i entre els seus Magistrats per majoria absoluta en una primera votació o per majoria simple en una segona. Un Vicepresident, escollit pel mateix procediment, pot substituïr al President en determinats supòsits, i finalment per els 10 Magistrats restants.
El Tribunal es divideix en dues Sales formades per 6 Magistrats cadascuna i presidides respectivament pel President i Vicepresident. Les Sales resolen els recursos d’eamparament. A més a més, aquest s’organitza en 4 Seccions, integrada cadascuna d’elles per 3 Magistrats que decideixen sobre l’admisibilitat dels seus assumptes.
Funcions
Relacions Laborals
La seva funció principal és garantitzar la supremàcia de la Constitució mitjançant el control concentrat de la constitucionalitat de les lleis. És l’intèrpret suprem de la Constitució, però no és exclusiu ja que tots els poders públics han d’aplicar la Constitució. Realitza altres funcions esmentades a la Constitució i altres que s’introdueixen amb la Llei Ordinària, no és un numeros clausus.
♦ Recurs d’inconstitucionalitat
Realització d’un control d’adequació d’una norma legal a la Constitució, amb la pretensió de que aquest la declari invàlida i per tant nul·la donat a que és inconstitucional. El judici és un judici abstracte entre normes, amb independència de la seva aplicació a un cas concret.
Pot ser objecte d’aquest recurs tota llei o norma amb força o valor de llei de l’Ordenament jurídic ( Estatuts d’Autonomia, lleis orgàniques, la resta de lleis, decrets legislatius, Decrets-Llei, actes de l’Estat amb força de llei, els Tractats Internacionals, Reglaments del Congrès dels Diputats, Senat i Corts Generals, Lleis/Disposicions normatives/ actes amb força de llei de les Comunitats Autònomes, Reglaments de les Asamblees Legislatives de les Comunitats Autònomes) la jurisprudència no pot ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat.
Poden interposar aquest recurs el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats, 50 Senadors, els òrgans col·legiats executius de les Comunitats Autònomes i les Asamblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
♦ Questió d’inconstitucionalitat
És una via incidental promoguda per un òrgan judicial (un jutge o un Tribunal) en el curs d’un procès del que coneix amb la finalitat de promoure una decisió del Tribunal Constitucional sobre la inconstitucionalitat d’una norma de rang legal mitjançant el control abstracte de normes. Casos en que les lleis a aplicar no tenen sentències prèvies similars.
♦ Recursos d’amparament
Protecció dels drets i llibertats fonamentals davant a la violació d’aquests. El reforç sobre la tutela constitucional sobre els drets fonamentals és tal que, quan en aquest tipus de relacions la lesió no és reparada per l’òrgan judicial ordinari, s’inicia la via d’apertura cap al recurs extraodinari d’amparament, on tant com un òrgan, com poder públic, l’autor de la lesió, fan possible a través d’aquesta lesió que les violacions dels drets fonamentals produïdes no directament per poders públics, sinó per particulars, puguin ser jutjades pel Tribunal Constitucional.
Relacions Laborals
TEMA 3
PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT
3.1 L’Estat de Dret, democràtic i social
Forma d’Estat
Segons el text constitucional, els tres elements que han de definir l’Estat espanyol es concreten en el seu caràcter d’Estat de dret, democràtic i social. Correspon a la fase històricament més avançada de les que ha adoptat l’Estat de dret.
Les diferents formes d’Estat depenen del tipus de relacions/ variables que mantenen el conjunt de govern i la comunitat estatal:
• Forma en la que la relació de l’aparell de govern estatal i la societat deriva en
l’existència o no d’una limitació del poder de l’Estat, efectuada per el dret.
Tres etapes de l’Estat de Dret:
• Estat liberal de dret (s.XIX)
L’Estat està sotmès al dret i aquest l’imposa l’obligació de respectar una esfera d’activitats personals i socials en les que no pot intervenir. Aquests són una serie de drets personals que tendeixen a protegir únicament certs aspectes de la vida privada dels ciutadans , rebutjant els drets i llibertats dels grups socials.
• Estat democràtic liberal ( ½ s.XX)
Incorporació de drets que permeten l’actuació col·lectiva dels ciutadans. A més a més, s’aconsegueix que el dret que sotmet a l’Estat sigui un dret d’elaboració ciutadana, és a dir, introducció de drets que permetien la intervenció en la vida política per part dels ciutadans.
• La intervenció o no de l’Estat en la vida socioeconòmica
• Estat social de dret (s.XX)
Agregació d’una sèrie de drets socio-econòmics nous, drets de prestació (per a proporcionar unes mínimes condicions de vida) a més a més d’una matització dels drets personals consagrats pel primer liberalisme.
Tipus d’Estats NO sotmesos al Dret:
• Estat totalitari
Relacions Laborals
Tipus d’Estat que a part de que no acepta limitacions al seu poder, invadeix tots els àmbits de la vida personal i social imposant les seves directrius i excloent mitjançant la violència a que els ciutadans s’oposin a aquestes (Estat Fascista).
En aquesta forma d’Estat l’aparell estatal tampoc està sotmès a uns límits jurídics que impedeixen la seva inerència a la vida privada i social dels ciutadans, no obstant això a diferència de l’Estat totalitari, aquesta intromisió es produeix de forma negativa. L’Estat no imposa les seves directrius però prohibeix aquelles manifestacions privadas i socials que segons el seu parer suposin un perill o una simple crítica a l’organització estatal.
- La lliure participació o no dels ciutadans en l’exercici del poder públic estatal.
- Estat democràtic
Tipus d’Estat en el que els ciutadans participen a través de diferents procediments i instruments, a la gestió i control de l’aparell estatal i aquesta participació es produeix en un context de pluralisme polític. Les decisions estatals han de ser el resultat de la lliure concurrència de les varies alternatives o opcions polítiques que sorgeixen dels diversos sectors d’interessos socials. Tot i això cal saber que els països que estan sota un règim democràtic tenen una democràcia de tipus representativa, i no directa.
- Estat autocràtic o dictatorial
Aquest tipus d’Estat representa aquells que no acepten la participació ni directa ni indirecta dels ciutadans en l’exercici i el control del poder públic estatal.
Forma d’Estat prevista per la nostre Constitució...
Formes de Govern
Depenent de la composició dels principals òrgans de govern pot ser una República, on la direcció de l’Estat correspon al President de la República, una Monarquia, en comptes de President ho fa el Monarca.
El tipus de Parlament normalment acostuma a ser el mateix a cada país i es tracta d’un Parlament de tipus Bicameral tot i que també hi ha països que tenen un Parlament de tipus Monocameral.
Relacions Laborals
Consagra drets econòmics i socials amb prestacions que garanteixin unes mínimes condicions de vida
Drets de participación política i canals en la formació i la voluntat de l’Estat.
Mecanismes que assegurenla sumbissió de l’Estat al dret.
L’Estat no intervé en els drets i llibertats d’autonomia.
- Autonomia organitzativa (capacitat per establir els seus propis òrgans i institucions de govern, redacció d’Estatuts d’Autonomia...)
Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia van poder establir Estatuts d’Autonomia per la via ràpida/ a través del procediment especial ja que prèviament ja n’havien tingut, la resta de CCAA però va haver de seguir el procediment comú ( Han d’esperar 5 anys per a poder arribar al reconeixement màxim d’autonomia de la Constitució espanyola i per a poder assumir altres competències que la Constitució reconeix exclusivament a les CCAA, Art. 148 & Art. 149)
La modificació dels Estatuts d’Autonomia de les regions històriques serà factible amb la convocatòria d’un referèndum dels habitants de dita CCAA. No obstant, els Estatuts de les regions no històriques es podran reformar sense necessitat de referèndum.
Controls sobre l’activitat i els òrgans de les Comunitats Autònomes
(Art. 153 CE) Estableix tres controls ordinàris: el de les lleis dictades per les Comunitats Autònomes que atribueix al Tribunal Constitucional; el de l’activitat administrativa i de les normes reglamentàries que correspon als Tribunals Contencioso Administrativos i el de l’activitat econòmica pressupostària que atorga al Tribunal de Comptes. Són uns controls ordinàris de tipus judicial ( s’exerceixen per Tribunals de justicia independents) i successius ( actuen un cop s’ha produït la norma o l’acte impugnat, no són controls preventius) això garanteix el principi d’autonomia.
Introducció d’un control especial, no judicial. Es tracta de les facutats atribuïdes al Govern sobre l’exercici que les Comunitats Autònomes facin de les competències reservades a l’Estat però que aquest els hi ha transferit o delegat.
(Art. 155 CE) Execució forçosa per part de l’Estat. Estableix que si una Comunitat Autònoma no complís les obligacions de la Constitució o altres lleis l’imposen, o actués d’una forma que atemptes greument a l’interès general d’Espanya, el Govern podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar aquella al compliment forçòs d’aquestes obligacions o per a la protecció de l’interès general.
Relacions Laborals
TEA 4
ELS PODERS DE L’ESTAT
4.1 Les Corts Generals
Funcions
• Representativa: és la única institució estatal que conté la representació del poble de
forma estable. D’aquesta en deriven totes les altres funcions.
• Legislativa: és l’òrgan que aprova normes amb rang de llei.
• Pressupostària: aprova els pressupostos de l’Estat. Aquesta funció va lligada amb
l’anterior ja que l’aprovació pressupostària es fa mitjançant llei, tindrà un caràcter annual tot i que la seva vigència queda prorrogada fins l’aprovació de nous pressupostos.
• Control del Govern:
a. Atorguen la seva confiança al Govern per a que aquest pugui governar. El
Govern ha de comptar amb la confiança de la representació política del poble a l’Estat.
En cas de que el President dubtés en un moment determinat de la confiança dels membres de les Corts Generals, pot fer una votació al Parlament. Si el resultat és aprovat per majoria simple es queda, sinó ha de dimitir.
b. Controlen l’acció del Govern. D’aquí deriva el dret a la informació i al debat que
correspon als membres de les Cambres sobre l’acció governamental. La possibilitat de poder passar comptes al Govern té dues variants:
1. Sense responsabilitat política Fent preguntes al Govern de forma ora l ( en el
Ple del Congrès amb un temps taxat de 5 min.; no són improvitzades) o escrita (la resposta s’emet mitjançant un text escrit) o a través d’ interpelacions (questions de política general que un fa un diputat; debat de tema d’interés general)
Relacions Laborals
d’illes inferiors. Ceuta i Melilla n’escolliran 2. La forma electoral és la majoria basada en la votació de tres noms en llista oberta i l’elecció dels 4 candidats que obtinguin major votació.
b. Per Comunitat Autònoma
Aquests en són 56 i van ser escollits l’any 2008 per les Asamblees Legislatives de les Comunitats Autònomes. Cada Comunitat Autònoma designa un Senador i un altre més per cada milió d’habitants. La designació la farà l’Assambleea Legislativa o l’òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, segons dicti l’Estatut.
*(Art.155 CE) En aquest article si que es fa esment del Senat com a un òrgan de poder però en la resta de casos el Senat no té gaire importància.
4.2 El Govern. El sistema parlamentàri de Govern
La principal funció del Govern és la funció de direcció política, és a dir, d’orientar la política general de l’Estat. Aquesta és una funció sustantiva ja que a ell van dirigides les principals demandes dels ciutadans i d’ell s’esperen les principals decisions. A més a més, exerceix la funció executiva de complir i fer complir lleis, per a la qual se li atorga l’exercici de la potestat reglamentària i de la direcció de l’Administració civil i militar.
Totes dues funcions es realitzen d’acord amb la Constitució i la llei, i per a realitzar-les conta amb la facultat de dirigir l’Administració Pública i d’executar els Pressupostos Generals de l’Estat així com amb l’atribució de l’exercici de la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i la llei, és a dir, amb la capacitat de dictar normes jurídiques de rang reglamentàri, subordinades de manera immediata a la llei. Així doncs, el Govern podrà desarrollar reglamentàriament una llei, en el que sigui de necessitat indispensable per a l’efectiva vigència dels seus preceptes; però el Govern es troba habilitat també per a donar normes reglamentàries que no siguin merament d’execució ja que la seva potestar reglamentària deriva de la Constitució.
En virtut de l’exercici de la potestat reglamentària, el Govern, en Consell de Ministres, pot aprovar Decrets, que seran expedits pel Rei (Real-Decrets) i podrà dictar normes amb rang de llei (Decrets legislatius i Decrets-llei).
En el sistema parlamentàri, el Govern ha d’obtenir la confiança del Parlament ja que sinó ha de dimitir.
Composició del Govern
El Govern es compon pel President, pels Vicepresidents, pels Ministres i altres membres que estableixi la llei.
Relacions Laborals
- President: figura central del Govern, ocupa una posició de preeminencia (disposa del nombrament dls seus Ministres, que depenen únicament de la seva confiança. El Govern que es forma és un Govern del President).
- Vicepresident/Vicepresidents: només si el President ho considera necessàri pot nombrar a aquests per ajudar-lo en la seva tasca de direcció o per realitzar les funcions que el President li encarregui per delegació.
- Ministres: ocupen cadascuna de les branques en que s’organitza l’Administració Pública per el compliment del Ministeri. No obstant això, és possible l’existència de Ministres que no siguin encarregats de cap cartera ministerial.
- Altres membres que estableixi la llei: diversificació dels membres del Govern amb l’incorporació d’altres figures. Existència de membres del Govern que no tinguin el rang ni la denominació de Ministres.
Nomenament del President del Govern
Correspon al Rei el fet de nombrar President del Govern a la persona que hagi obtingut prèviament la confiança del Congrès dels Diputats. Per això no és necessàri que sigui Diputat prèviament però fins el moment, tots ells han sigut membres en el Congrès.
Dues possibles vies:
a. Investidura d’un candidat proposat pel Rei
El Rei consulta als grups polítics amb representació parlamentària per obtenir informació suficient per a poder proposar al Congrès un candidat que aglutini una majoria parlamentària que doni suport als seu programa i al seu govern.
Un cop finalitzades les consultes, el Rei proposa al Congrès dels Diputats, a travès del President de la Cambra, el nom de la persona que estimi adequada per assumir la Presidència del Govern, d’acord amb la composició política del Congrès dels Diputats.
El candidat escollit acudirà al Congrès per exposar el programa polític de Govern que tingui intenció de formar i la intervenció amb tots els grups parlamentàris en un debat general , podent així solicitar la confiança de la Cambra. La sessió finalitzarà amb la votació dels Diputats.
S’enten que el candidat aconsegueix la confiança del Congrès si obté la majoria absoluta dels membres del Congrès. En cas de que no obtingui majoria absoluta, es farà una nova votació 48h després de l’anterior i aquest cop, obtindrà la confiança amb majoria simple. Si tampoc aconseguis la majoria simple, es torna a repetir tot el procès des del principi (consultes, propostes, exposició de programa, debat i votació). Aquest té un termini màxim de 2 mesos.
Relacions Laborals
Principis d’organització i funcions
- La submissió a l'imperi de la llei és el pilar sobre el qual se sustenta la posició del Poder Judicial en els ordenaments legalistes (romanogermànics). S'expressa, així, la preeminència del Parlament i la funció judicial de garantia del principi de legalitat davant l'activitat reglamentària i executiva del Govern i l'Administració.
- Els jutges són independents a l'hora d'exercir la funció jurisdiccional respecte a tots els òrgans judicials i de govern del Poder Judicial, i que no poden, amb aquesta finalitat, corregir l'aplicació o la interpretació de l'ordenament jurídic feta pels òrgans inferiors, si no és en virtut dels recursos establerts, ni tampoc dictar instruccions, de caràcter general o particular, sobre aquesta aplicació o interpretació.
- En l'Estat democràtic, el poble és l'origen i el referent de tots els poders. Aquesta concepció es concreta en la Constitució amb les paraules següents: La justícia emana del poble i és administrada en nom del Rei. (Article 117.1 CE).
- (^) Els principis d'exclusivitat i unitat de la jurisdicció impliquen conferir, amb caràcter exclusiu i excloent, la potestat jurisdiccional als que integren el Poder Judicial.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
És un òrgan constitucional suprem que pel que fa a les seves atribucions i determinant de la forma de govern constitucionalment establera, com a protector de la idependència del Poder Judicial.
És un òrgan independent dels òrgans legislatius, executius i judicials. Òrgan autònom en quant a la seva organització i el seu funcionament intern. Està format per jutges i juristes.
És un òrgan superior de govern en les funcions que la Constitució i la Llei orgànica del Poder judicial li atribueixen. Garanteix la independència externa del Poder Judicial.
Composició
El Consell General del Poder Judicial serà integrat pel President del Tribunal Suprem , que el presidirà, i per vint membres nomenats pel Rei per un període de cinc anys. D'aquests, dotze entre els Jutges i els Magistrats de totes les categories judicials en els termes que estableixi la Llei orgànica; quatre, a proposició del Congrés dels Diputats , i quatre a proposició del Senat , elegits en tots dos casos per majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, entre advocats i altres juristes, tots de competència reconeguda i amb més de quinze anys d'exercici professional.
Funcions
Relacions Laborals
La Constitució li atribueix d’una manera expressa algunes funcions relacionades amb l’aplicació de l’Estatut legal dels jutges i el funcionament dels jutjats i els tribunals; finalment, remet a la Llei orgànica per a concretar l’àmbit de les seves funcions.
Com a òrgan constitucional autònom:
- Potestat reglamentària interna per a regular la seva organització i el seu funcionament.
- Facultat d’elaborar, dirigir l’execució i controlar el compliment del seu pressupòsit.
- Intervenció en nomenaments d’altres òrgans.
Com a òrgan de govern del Poder Judicial:
- Competència d’aplicació de l’Estatut legal de jutges i magistrats amb caràcer exclusiu.
- Potestat reglamentària de desenvolupament de la Llei orgànica del Poder Judicial en les materies que taxativament concreta l’Art. 110 de la LO.
Com a òrgan consultiu i d’ajuda en la determinació de la política judicial:
- Inspecció de jutjats i tribunals, cosa que li permet monopolitzar la informació sobre el funcionament i traslladar les valoracions al Legislatiu i a l’Executiu.
- (^) Informat i dictaminar àmpliament sobre projectes i proposicions de llei que afectin substantivament o processalment l’Administració de justícia.
- Comunicar-se amb el Parlamen i el Govern a través de la seva memòria anual i la relació circumstanciada de necessitats de l’Administració de justicia.
4.4 Les Institucions Polítiques de les Comunitats Autònomes
Els Estatuts han de determinar la denominació, organització i seu de les institucions autonòmiques propies. Les Comunitats que accedeixen a l’autonomia mitjançant la via especial funcionen diferent que les altres ja que la Constitució els exigeix la configuració d’uns òrgans centrals. Aquestes institucions són...
a. Una Assamblea Legislativa. Escollida per sufragi universal, amb un sistema de
representació proporcional que asseguri doncs, la representació de les diverses zones del territori.
b. Un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives on els seus membres
no cal que siguin Diputats.
c. Un President, escollit per l’Assamblea, d’entre els seus membres i nomenat pel Rei, al
que li correspon la direcció del Consell de Govern, la suprema representació de la respectiva Comuntitat i l’ordinària de l’Estat a aquella.
d. Els Tribunals Superiors de Justicia, culminen l’organització judicial en l’àmbit territorial
de la Comunitat Autònoma (aquests no formen part dels òrgans de la Comunitat Autònoma, el Poder Judicial és un poder unitari). La relació d’aquests òrgans amb la Comunitat Autònoma és una relació territorial que deriva del lloc de la seva seu. Les competències dels òrgans del Poder Judicial mai deriven de l’Estatut d’Autonomia, sinó de l’exercici de la potestat jurisdiccional.
Relacions Laborals
