Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apunts critica textual, Apuntes de Literatura

Asignatura: Edició Crítica de Textos Grecs i Llatins, Profesor: Francesc Cuartero, Carrera: Estudis Clàssics, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 27/06/2006

jo_mateixa
jo_mateixa 🇪🇸

4

(49)

10 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Procés d’una edició crítica d’un text:
1. Recensio
2. Examinatio (valoració del material)
3. Emendatio
4. Edició crítica
Una edició crítica només s’ha de fer quan és necessària.
1. Recensio: Estudi dels testimonis de la tradició directa i indirecta. Sempre que
sigui possible s’establiran relacions de dependència entre testimonis.
Però de vegades només hi ha un testimoni. Llavors l’editor ha de mirar amb
atenció, cal publicar-ho tal i com està en el text original però cal mirar de trobar-
hi errors.
De vegades encara és més difícil, ens podem trobar que no tinguem testimoni a
causa d’haver-se cremat o simplement que s’hagi perdut.
El més corrent és que hi hagi més d’un manuscrit. De vegades en un mateix
autor, la tradició és diferent en els seus testimonis. (Pot haver-hi diferents
versions, o que d’una mateixa obra, d’una part n’hi hagin deferents versions i
d’una altra part un únic testimoni)
Quan ens trobem davant un mateix testimoni cal fer-ne una classificació que
comprendrà dues fases:
1..aClassificació cronològica: és molt difícil datar un manuscrit grec perquè
l’escriptura és enormement conservadora. No és fins a partir del s. XIV
que s’adquireix el costum de datar els documents.
1..b Establiment de les relacions de parentiu entre els diferents
testimonis: si tenim A i B tenim tres possibilitats de relació entre ells.
1..b..i A és font de B
1..b..ii B és font de A
1..b..iii A i B no estan relacionades entre si però procedeixen
d’una font comú desconeguda per nosaltres.
Com més testimonis tenim, més es complica l’establiment d’aquestes
relacions.
L’establiment de les relacions s’estableixen mitjançant els errors, ja
siguin del copista com dels errors per manca de font.
S’han de descartar els errors que no siguin significatius, és a dir, que no
signifiquin res, que poden haver estat comesos independentment.
Edició crítica de
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts critica textual y más Apuntes en PDF de Literatura solo en Docsity!

Procés d’una edició crítica d’un text:

  1. Recensio
  2. Examinatio (valoració del material)
  3. Emendatio
  4. Edició crítica Una edició crítica només s’ha de fer quan és necessària.
  5. Recensio : Estudi dels testimonis de la tradició directa i indirecta. Sempre que sigui possible s’establiran relacions de dependència entre testimonis. Però de vegades només hi ha un testimoni. Llavors l’editor ha de mirar amb atenció, cal publicar-ho tal i com està en el text original però cal mirar de trobar- hi errors. De vegades encara és més difícil, ens podem trobar que no tinguem testimoni a causa d’haver-se cremat o simplement que s’hagi perdut. El més corrent és que hi hagi més d’un manuscrit. De vegades en un mateix autor, la tradició és diferent en els seus testimonis. (Pot haver-hi diferents versions, o que d’una mateixa obra, d’una part n’hi hagin deferents versions i d’una altra part un únic testimoni) Quan ens trobem davant un mateix testimoni cal fer-ne una classificació que comprendrà dues fases: 1..aClassificació cronològica: és molt difícil datar un manuscrit grec perquè l’escriptura és enormement conservadora. No és fins a partir del s. XIV que s’adquireix el costum de datar els documents. 1..b Establiment de les relacions de parentiu entre els diferents testimonis: si tenim A i B tenim tres possibilitats de relació entre ells. 1..b..i A és font de B 1..b..ii B és font de A 1..b..iii A i B no estan relacionades entre si però procedeixen d’una font comú desconeguda per nosaltres. Com més testimonis tenim, més es complica l’establiment d’aquestes relacions. L’establiment de les relacions s’estableixen mitjançant els errors, ja siguin del copista com dels errors per manca de font. S’han de descartar els errors que no siguin significatius, és a dir, que no signifiquin res, que poden haver estat comesos independentment.

Errors significatius: (segons demostrin la mútua independència o dependència de diferents testimonis) Conjuntius Disjuntius Dos o més testimonis estan units quan presenten un o més errors conjuntius 1..cEstablir un catàleg de les fonts principals d’errors: 1..c..i Faltes comeses per la confusió entre majúscules. 1..c..ii Faltes comeses per la confusió de minúscules. 1..c..iii Scriptio continua (fins ben avançada l’Edat Mitjana no se separen les paraules) 1..c..iv En més d’una ocasió es confonen abreviatures. Hi ha un ús irregular dels accents i dels esperits. 1..c..v En les obres dramàtiques hi ha discrepàncies pel que fa al repartiment del diàleg entre els personatges. Per indicar quan parla un personatge ho fem posant-hi – (un guió) Per indicar el final d’un episodi o d’una obra ho fem posant-hi X amb un punt a cada un dels buits que queden entre les astes. 1..c..vi La pronunciació bizantina del text: desapareix l’oposició de quantitat vocàlica. ε, αι = ε ι, ει, οι, υ, υι = ι φιλονεικια (aficionat als plets) / φιλονικια (aficionat a la victòria) 1..c..vii Errors de còpia. Quan llegien l’original s’equivocaven i escrivien el que els semblava en comptes d’allò que hi posava realment. És un error molt significatiu. 1..c..viii Faltes gramaticals tan a nivell morfològic com sintàctic. Són difícils de detectar. Poden ser un error del copista, però també del mateix autor. És un error molt significatiu. 1..c..ix Faltes d’atenció produïdes per fatiga. El copista es deixa influir pel context. 1..c..x Lipografia: oblit de lletres. Poden ser poques o pot arribar a ser un paràgraf sencer. Aquest error es comet per similitud en

1..d..ix Lectio non repetita potior. REGLA DE WETTSTEIN (quan llegim una paraula i de seguida en ve una de semblant, es tendeix a repetir l’anterior) 1..d..x La versió que sembla menys ortodoxa és la millor (en textos bíblics) 1..d..xi Cap de les regles anteriorment anunciades té valor absolut.

De vegades ens podem trobar amb variants d’autor. Per exemple, en Plaute podem trobar fins a tres lectures. Aquest fet es deu a que les va representar més d’un cop i en va fer arranjaments. També les cartes de Plini el Jove tenen una doble lectura, les enviava a un amic per a que els les corregís.

A l’hora de fer una edició actual no es pot prescindir de les edicions que ja estan fetes. De vegades, però, hi ha alguna paraula de l’arquètip que és inadmissible, que sigui dubtosa... l’intent de substitució d’algunes paraules dóna lloc a conjectures. Només quan hi ha una probabilitat que haguem encertat en la lectura correcta tindrem una conjectura. Condicions per a que es doni:

  • Ha d’estar d’acord amb la matèria, la llengua i l’estil de l’autor. Una conjectura està reservada als especialistes.
  • Ha de ser paleogràficament explicable.
  • S’ha de distingir entre error de la tradició manuscrita i imputable al propi autor.
  1. Examinatio (valoració del text)
  2. Emendatio (identificar els errors i classificar-los)
  3. Edició crítica: solen estar redactades en llatí. Les edicions de la Teubner i de la Oxford són les edicions modèliques que hem de seguir. Una edició crítica ha de constar de 5 parts: 1..c..xvii Pròleg 1..c..xviii Índex de sigles 1..c..xix El text 1..c..xx Aparat crític 1..c..xxi (^) Índexs Pròleg o Praefatio : contindrà les parts següents:
  1. Un catàleg de tots els individus de la tradició. Els manuscrits que testimonien aquell text han de portar una indicació de la procedència i la signatura, així com també la data, el format, l’extensió, el contingut i qui ha estudiat prèviament el manuscrit. (no només manuscrits, sinó també còdexs, papirs i tradició indirecta)
  2. Estudi valoratiu dels testimonis. Establir possibles relacions genealògiques i intentar dibuixar-ne l’stemma codicum.
  3. Estudi valoratiu de l’àrquètip i dels subarquètips, sempre que sigui possible.
  4. Estudi particular de la tradició indirecta i les seves relacions amb la directa.
  5. Principis que l’editor ha seguit per elaborar la seva edició.
  6. (^) És adient posar-hi una llista d’edicions anteriors.

Índex de sigles: hem de sistematitzar la representació dels manuscrits. És una mica caòtic i equívoc. (Ex: la Biblioteca d’Apol·lodor està representada per 2 manuscrits, O i R. R està representat per A. A aparentment sembla un sol manuscrit, però no ho és, representa un grup) Hi ha manuscrits sobre els quals hi ha treballat més d’una mà successiva. S’indica amb un número volat (Ex: V 1 , V^2 ). El número volat indica si és la primera lectura( manus prima ) o una altra. De vegades podem trobar que el mateix escriba fa una correcció. V c^ (scriba

correxit) Les variant que s’anoten al marge són molt interessants, cal distingir si són del mateix copista o d’una altra mà. V mg^ ( in margine ) En els manuscrits de poetes, les variants solen estar als escolis. V s

L’arquètip sol presentar-se, per tradició anglesa, amb una ω. Els que deriven de

l’arquètip que no s’han conservat es representen amb les primeres lletres de l’alfabet grec. Quan podem reconstruir una còpia perduda a partir dels seus derivats ho representem amb una lletra minúscula. Els papirs que tinguem com a testimonis es representen en majúscula i un número volat que nosaltres li haguem assignat. (ex: Π 1 , o pap^1 )

coincideixen punt per punt amb un altre autor) les imitationes (imitacions, intertextualitat), la tradició indirecta... L’aparat crític i el dels loci similies han d’estar separats.

Indexs : cal acabar la nostra edició amb els índexs següents: Index nominum (de noms propis) Index verborum (de totes les paraules que apareixen al text)