Procés d’una edició crítica d’un text:
1. Recensio
2. Examinatio (valoració del material)
3. Emendatio
4. Edició crítica
Una edició crítica només s’ha de fer quan és necessària.
1. Recensio: Estudi dels testimonis de la tradició directa i indirecta. Sempre que
sigui possible s’establiran relacions de dependència entre testimonis.
Però de vegades només hi ha un testimoni. Llavors l’editor ha de mirar amb
atenció, cal publicar-ho tal i com està en el text original però cal mirar de trobar-
hi errors.
De vegades encara és més difícil, ens podem trobar que no tinguem testimoni a
causa d’haver-se cremat o simplement que s’hagi perdut.
El més corrent és que hi hagi més d’un manuscrit. De vegades en un mateix
autor, la tradició és diferent en els seus testimonis. (Pot haver-hi diferents
versions, o que d’una mateixa obra, d’una part n’hi hagin deferents versions i
d’una altra part un únic testimoni)
Quan ens trobem davant un mateix testimoni cal fer-ne una classificació que
comprendrà dues fases:
1..aClassificació cronològica: és molt difícil datar un manuscrit grec perquè
l’escriptura és enormement conservadora. No és fins a partir del s. XIV
que s’adquireix el costum de datar els documents.
1..b Establiment de les relacions de parentiu entre els diferents
testimonis: si tenim A i B tenim tres possibilitats de relació entre ells.
1..b..i A és font de B
1..b..ii B és font de A
1..b..iii A i B no estan relacionades entre si però procedeixen
d’una font comú desconeguda per nosaltres.
Com més testimonis tenim, més es complica l’establiment d’aquestes
relacions.
L’establiment de les relacions s’estableixen mitjançant els errors, ja
siguin del copista com dels errors per manca de font.
S’han de descartar els errors que no siguin significatius, és a dir, que no
signifiquin res, que poden haver estat comesos independentment.
Edició crítica de
