



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Edició Crítica de Textos Grecs i Llatins, Profesor: Francesc Cuartero, Carrera: Estudis Clàssics, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Procés d’una edició crítica d’un text:
Errors significatius: (segons demostrin la mútua independència o dependència de diferents testimonis) Conjuntius Disjuntius Dos o més testimonis estan units quan presenten un o més errors conjuntius 1..cEstablir un catàleg de les fonts principals d’errors: 1..c..i Faltes comeses per la confusió entre majúscules. 1..c..ii Faltes comeses per la confusió de minúscules. 1..c..iii Scriptio continua (fins ben avançada l’Edat Mitjana no se separen les paraules) 1..c..iv En més d’una ocasió es confonen abreviatures. Hi ha un ús irregular dels accents i dels esperits. 1..c..v En les obres dramàtiques hi ha discrepàncies pel que fa al repartiment del diàleg entre els personatges. Per indicar quan parla un personatge ho fem posant-hi – (un guió) Per indicar el final d’un episodi o d’una obra ho fem posant-hi X amb un punt a cada un dels buits que queden entre les astes. 1..c..vi La pronunciació bizantina del text: desapareix l’oposició de quantitat vocàlica. ε, αι = ε ι, ει, οι, υ, υι = ι φιλονεικια (aficionat als plets) / φιλονικια (aficionat a la victòria) 1..c..vii Errors de còpia. Quan llegien l’original s’equivocaven i escrivien el que els semblava en comptes d’allò que hi posava realment. És un error molt significatiu. 1..c..viii Faltes gramaticals tan a nivell morfològic com sintàctic. Són difícils de detectar. Poden ser un error del copista, però també del mateix autor. És un error molt significatiu. 1..c..ix Faltes d’atenció produïdes per fatiga. El copista es deixa influir pel context. 1..c..x Lipografia: oblit de lletres. Poden ser poques o pot arribar a ser un paràgraf sencer. Aquest error es comet per similitud en
1..d..ix Lectio non repetita potior. REGLA DE WETTSTEIN (quan llegim una paraula i de seguida en ve una de semblant, es tendeix a repetir l’anterior) 1..d..x La versió que sembla menys ortodoxa és la millor (en textos bíblics) 1..d..xi Cap de les regles anteriorment anunciades té valor absolut.
De vegades ens podem trobar amb variants d’autor. Per exemple, en Plaute podem trobar fins a tres lectures. Aquest fet es deu a que les va representar més d’un cop i en va fer arranjaments. També les cartes de Plini el Jove tenen una doble lectura, les enviava a un amic per a que els les corregís.
A l’hora de fer una edició actual no es pot prescindir de les edicions que ja estan fetes. De vegades, però, hi ha alguna paraula de l’arquètip que és inadmissible, que sigui dubtosa... l’intent de substitució d’algunes paraules dóna lloc a conjectures. Només quan hi ha una probabilitat que haguem encertat en la lectura correcta tindrem una conjectura. Condicions per a que es doni:
Índex de sigles: hem de sistematitzar la representació dels manuscrits. És una mica caòtic i equívoc. (Ex: la Biblioteca d’Apol·lodor està representada per 2 manuscrits, O i R. R està representat per A. A aparentment sembla un sol manuscrit, però no ho és, representa un grup) Hi ha manuscrits sobre els quals hi ha treballat més d’una mà successiva. S’indica amb un número volat (Ex: V 1 , V^2 ). El número volat indica si és la primera lectura( manus prima ) o una altra. De vegades podem trobar que el mateix escriba fa una correcció. V c^ (scriba
correxit) Les variant que s’anoten al marge són molt interessants, cal distingir si són del mateix copista o d’una altra mà. V mg^ ( in margine ) En els manuscrits de poetes, les variants solen estar als escolis. V s
L’arquètip sol presentar-se, per tradició anglesa, amb una ω. Els que deriven de
l’arquètip que no s’han conservat es representen amb les primeres lletres de l’alfabet grec. Quan podem reconstruir una còpia perduda a partir dels seus derivats ho representem amb una lletra minúscula. Els papirs que tinguem com a testimonis es representen en majúscula i un número volat que nosaltres li haguem assignat. (ex: Π 1 , o pap^1 )
coincideixen punt per punt amb un altre autor) les imitationes (imitacions, intertextualitat), la tradició indirecta... L’aparat crític i el dels loci similies han d’estar separats.
Indexs : cal acabar la nostra edició amb els índexs següents: Index nominum (de noms propis) Index verborum (de totes les paraules que apareixen al text)