apunts de classe, Apuntes de Derecho

¡Descarga apunts de classe y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

3-4 anys

III.- Característiques de l’escrit de compareixença i sol·licitud de l’expedient administratiu

Bàsicament, un escrit de compareixença ha de tenir les següents parts (d’acord amb allò establert a l’art. 70 L30/92):

• Encapçalament. Es pot posar l’òrgan a qui va dirigit i el que és imprescindible és que aparegui: - (^) El nom; - El DNI. Aquest no és exigit per l’art. 70 L30/92, però el RD 1553/03 obliga a que consti en qualsevol escrit dirigit a l’AP, tot i que el RD 528/06 eximeix d’aportar fotocòpia del mateix; - I el domicili a efectes de notificació d’aquell qui es dirigeix a l’administració (i del seu representant si fos el cas). Es pot indicar també el tipus d’instància de que es tracti, i si sabem exactament l’expedient en el qual volem “participar” podrem indicar- lo. Posar més coses en l’encapçalament pot ser contraproduent, doncs l’Administració pot quedar-se amb aquests i fer-los servir en la nostra contra més endavant, tret potser del NIF, la inclusió del qual és d’obligat compliment (per aquells que en tinguin) d’acord amb allò establert RD 1065/07 sempre que es tracti d’actes tributaris (tributs, taxes, contribucions especials, preus públics i parafiscalitat).
• Fets. Cal explicar aquí els fets que han motivat la compareixença (si el que es vol es deixar veure que l’AP no ha notificat adientment caldrà parlar amb suposicions, no com a fets certs 1 ).
• Fonaments de Dret. És el moment d’argumentar el que es vol aconseguir, recolzant-se en els arguments jurídics que siguin necessaris.
• El “Sol·licito”. És el moment de sintetitzar TOT el que es demana a l’AP.
• Data, signatura i òrgan a qui va dirigit conjuntament amb la seva direcció. Si la direcció no es troba o no es pot confirmar (telefònicament o personalment) millor posar una que en sapiguem segur (la de l’òrgan superior per exemple).

▪ Incorporació de prova o la seva sol·licitudF 0 E 0 Totes les instàncies que s’han de presentar davant l’AP, tret possiblement de l’escrit de compareixença, han d’adjuntar prova.

La instància de prova s’iniciarà mitjançant un “Altresí/Otrosí dic/digo”, en el que s’exposarà el conjunt de documents que s’aporten com a prova, i les proves que se sol·liciti realitzar al Tribunal/AP, indicant en cada cas la seva finalitat. S’acabarà la instància amb un altre “Sol·licito” l’objectiu del qual és que es tinguin per presentades les proves i que es practiquin i tinguin en consideració.

IV.- El representant i la pluralitat d’interessats

La qüestió del representat la trobem en l’art. 32 L30/92, el qual estableix en primer lloc que els interessats amb capacitat d’obrar podran actuar mitjançant representat, podent ser aquest qualsevol persona amb capacitat

(^1) Veure la correcció de la pràctica 2.

d’obrar. Serà al domicili del representat, tret que s’indiqui altre cosa, on l’AP realitzarà les notificacions adients.

Segons l’art. 32.3 L30/92 serà necessari acreditar-se la representació mitjançant qualsevol mecanisme vàlid en dret en els casos en que el representant formuli sol·licituds, presenti recursos, desisteixi d’accions o renuncií a drets en nom del representat. En la resta d’actes la representació es presumirà.

És l’art. 33 L30/92 el que s’encarrega de parlar de que succeeix quan hi ha pluralitat d’interessats. Quan no s’indiqui expressament que es sol·licita notificació a cadascun dels interessats l’AP ho podrà fer o bé al representant (si és que en tenen) o bé al primer dels interessats que consti en l’escrit.

Quan es presentin escrits amb pluralitat d’interessats caldrà valorar si aquesta és la millor opció o cal que cadascun d’ells en presenti un de propi, supòsit en el qual l’AP haurà de fer, vulgui o no, tantes notificacions com escrits se li presentin.

V.- Còmput dels terminis

Hi ha 10 formes diferents de computar els terminis, una per a cada ordre civil i una altra pels seus corresponents ordres jurisdiccionals (civil, penal, laboral, administratiu i militar).

Doctrinalment la perspectiva que es dona és la de que les regles per computar els terminis són úniques i que cada ordre ha introduït especificitats, però la cosa no és ben be aixií, doncs per exemple en l’ordre civil tots els dies de l’any són hàbils, en el penal els mesos són tots de 30 dies...

A nosaltres el que ens interessa és el còmput en matèria administrativa, en el que podem distingir:

• En via administrativa les regles de computació les trobarem a la L30/92 i, subsidiàriament al CC.
• En la jurisdicció contenciós-administrativa les regles estan contingudes en la LJCA i, subsidiàriament haurem d’anar a la LEC.

▪ El còmput dels terminis en via administrativaF 0 E 0 Segons l’art. 48 L30/92 els dies inhàbils en via administrativa són els diumenges i tots aquells declarats festius (estatals, autonòmics i municipals), per la qual cosa el mes d’agost és hàbil.

Quan el termini es fixa en dies només es comptaran els hàbils i, d’acord amb allò establert a l’art. 48.4 L30/92, el còmput s’iniciarà el dia després d’haver rebut la notificació o haver-se publicat l’anunci, essent el darrer dia l’últim dia “comptat”, no sent vàlid el dia següent, que estarà fora de termini.

En canvi, quan el termini s’indica en mesos o anys, com l’art. 48 L30/92 no diu res hem d’anar a l’art. 5.1 CC, en el qual es diu: “[…] y si los plazos estuviesen fijados por meses o años, se computarán de fecha a fecha. Cuando en el mes del vencimiento no hubiera día

A més, hi ha quatre regles q tenir en compte:

• Dos d’elles són beneficioses pel particular ->
  • Si el termini finalitza en dia inhàbil (aquell fixat en mesos o anys se suposa), aquest passarà a finalitzar en el següent dia hàbil (art. 48.3 L30/92).
  • Si els tràmits entre una AP i un particular que no resideixen en la mateixa població pot succeir que en un lloc sigui hàbil però en l’altre no. En aquests casos sempre serà favorable per la part, si en una de les localitats el dia és inhàbil, en les dues ho serà a afectes del còmput del termini (art. 48.5 L30/92).
• Les altres dues són en perjudici de l’interessat ->
  • Si el mes corresponent no té equivalent el termini finalitzarà l’últim dia del mes (art. 48.2 L30/92).
  • No es garanteix que el darrer dia del termini la unitat corresponent de l’AP estigui oberta (art. 48.6 L30/92).

▪ El còmput dels terminis en la jurisdicció contenciós-administrativaF 0 E 0 La LOPJ ha previst molts més dies inhàbils, en benefici del particular, i aquests són segons els arts. 182 i 183 LOPJ els següents:

• Els Dissabtes i Diumenges.
• El 24 i 31 de Desembre.
• Els declarats festius a efectes laborals (estatals, autonòmics i locals).
• El mes d’Agost.

L’art. 185 LOPJ ens remet a l’art. 5.1 per a computar els terminis, disposicions a les que haurem d’afegir algunes especialitats. Principalment podem distingir entre: a) Terminis per a la interposició de RCA’s (escrits d’interposició) o per presentar Recursos (Apel·lació o Cassació), supòsits en els quals -> a)..a Si el termini es compta en dies, s’exclouen els dies inhàbils (art. 185 LOPJ). ¿S’inicia el còmput el dia següent? a)..b Si el termini es compta en mesos o anys haurem d’estar a allò establert en l’art. 5.1 CC, segons el qual es comptarà ençà el mateix dia de la notificació/publicació fins el del mes/ any següent que pertoqui. Trobem aquí també certes regles especials:

1. Segons l’art. 185.2 LOPJ, si el darrer dia és inhàbil finalitzarà el dia següent (sempre que si que sigui hàbil).
2. Si no hi ha dia equivalent en el mes que finalitza el termini acabarà l’últim dia d’aquell mes.
3. Segons l’art. 135.1 LEC, els terminis acaben a les 15 hores del dia següent a aquell en que finalitza el termini. b) Terminis per a les altres resolucions -> Hem d’estar a allò establerts als arts. 128.1 LJCA i el 135.1 LEC. Segons el primer: “Los plazos son improrrogables y una vez transcurridos se tendrá por caducado el derecho y por perdido el trámite que hubiere dejado de utilizarse. No obstante, se admitirá el escrito que proceda, y producirá sus efectos legales, si se presentare dentro del día en que se notifique el auto, salvo cuando se trate de plazos para preparar o interponer recursos”. En darrer terme, l’art. 135.1 LEC permet presentar l’escrit el dia següent al de la finalització del termini fins les 15 hores.

El moment en el que es comencen a computar els terminis tal i com estableix la LJCA és per determinar el termini per interposar recurs davant la jurisdicció Contenciós-Administrativa, després de transcorreguts dos mesos des de la resolució per l’AP del recurs d’alçada o 6 mesos sense resposta.

En quant al termini que té la AP per resoldre un Procediment Administratiu quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim el trobem en l’article 43.3 de la L30/92, i aquest és de 3 mesos, que es computen de la següent forma:

• En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació.
• En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en que la sol·licitud hagi entrar en el registre de l’òrgan competent per la seva tramitació.

Si l’escrit s’envia per correu, el termini es computa des de la data de recepció de la sol·licitud per l’AP, i no des de la data d’enviament de la mateixa.

VI.- Mitjans probatoris.

L’article 80 llei 30/92 versa sobre els mitjans i terminis de prova, dient que els fets rellevants per la decisió d’un procediment podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en Dret.

Quins són aquests mitjans? Són els previstos per la LEC ->

• L’interrogatori de les parts:
  • De l’AP, que mai es dona.
  • (^) Particular, si es dona
• Documents Públics.
• Documents Privats.
• Reconeixement judicial. No es pot fer, ja que una AP no pot obligar a un jutge a fer una prova administrativa.
• Interrogatori de testimonis. Es pot sol·licitar a l’AP perquè el faci ella però podrà denegar-la o triar entre els proposats els testimonis que mes li interessin. L’altra opció, més recomanable, es presentar la prova testimonial mitjançant una testificació (document privat) o un acta notarial (document públic) i deixar a disposició de l’AP la possibilitat de ratificar-ho.

El apartat 2 de l’art. 80 L30/92 estableix que:

“Cuando la Administración no tenga por ciertos los hechos alegados por los interesados o la naturaleza del procedimiento lo exija, el instructor del mismo acordará la apertura de un período de prueba por un plazo no superior a treinta días ni inferior a diez, a fin de que puedan practicarse cuantas juzgue pertinentes”

Segueix en el tercer apartat disposant que:

“El instructor del procedimiento sólo podrá rechazar las pruebas propuestas por los interesados cuando sean manifiestamente improcedentes o innecesarias, mediante resolución motivada”

VII.- El procediment administratiu sancionador

Una de les principals notes característiques del procediment administratiu sancionador és que en aquests és l’AP qui té la càrrega de la prova.

En aquests procediments en podem distingir de dos tipus:

• Un en el que es practiquen pocs actes però les sancions dels quals són molt elevades.
• (^) Un altre en el que es practiquen molts actes les sancions dels quals són relativament petites -> les sancions de trànsit. En aquests s’imposen petites quanties per tal que resulti més ràpid i eficient satisfer la sanció que no recórrer, doncs els costos d’advocats, etc., superarien excessivament la sanció que es podria evitar. A més, els actes sancionadors (els formularis) estan molt especialitzats, i són dissuasoris en front la interposició de recursos.

L’esquema d’aquests procediments sancionadors seria el següent:

La principal regla que imposa la L30/92 pel procediment sancionador està continguda en l’art. 134.2, segons el qual l’òrgan instructor ha de ser diferent a l’òrgan sancionador (i diferent si escau de l’òrgan que acorda la incoació i nomena la instrucció), doncs aquest estableix: 2Los procedimientos que regulen el ejercicio de la potestad sancionadora deberán establecer la debida separación entre la fase instructora y la sancionadora, encomendándolas a órganos distintos”.

Així mateix, el primer apartat d’aquest precepte exigeix que el procediment es fixi legal o reglamentàriament, i cal tenir present que serà un òrgan superior a tots els anteriorment citats el que resoldrà el recurs d’alçada que interposi el particular.

En l’esquema hem deixat a l’aire si un cop es comunica al particular la “proposta” de sanció el procediment sancionador ha finalitzat. Doncs bé, segons l’art. 138.3 L30/92 la resolució del procediment sancionador només serà executiva quan finalitzi la via administrativa (a diferència de la resta d’actes, que són executius des del moment en que es dicten) -> això vol dir que només serà efectiva la sanció quan hagi transcorregut el termini per posar recurs i no s’ha usat, o si s’interposa recurs quan aquest sigui resol.

Així doncs, només correspon pagar quan el procediment finalitza, però es fa creure als particulars que han de pagar en el moment de la denúncia i encara ni s’ha iniciat el procediment.

Perquè no es recorren les multes de trànsit? En primer lloc perquè si es paga en els primers quinze dies es concedeix una rebaixa del 50%, que és al·legal i que si es recorre no es bonifica, dissuadint-se així als particulars. A més, d’arribar a la via jurisdiccional, en aquesta seu no s’aplicarien les rebaixes. En la pràctica, doncs, es paga anticipadament un acte administratiu inexistent, doncs el pagament comporta la finalització del procediment, no resolent-se la adequació de la sanció. Això, però, és un pagament indegut, sense causa ni títol, però com és voluntari no correspon la seva devolució.

En definitiva, en aquests actes no es respecta el procediment, vulnerant-se la piràmide jeràrquica, ja que el guàrdia de trànsit no és competent per a imposar ni proposar cap sanció.

Els únics que recorren aquestes sancions són els lletrats i els particulars amb cobertura legal de les seves assegurances.

A més, la cobertura legal de les rebaixes només està prevista pels 30 dies següents a la notificació de la denuncia, mentre que els òrgans administratius l’ofereixen també més tard, tot i que a mesura que avança el procediment aquesta es va reduint.

En el supòsit que no es resolgui el procediment, quin recurs es pot interposar? Davant de qui? En quin termini? Són dades que no es faciliten al particular.

▪ Especialitats del procediment sancionadorF 0 E 0 En els procediments sancionadors hem de tenir en compte la normativa sectorial aplicable a cada supòsit, doncs normalment estableix canvis respecte allò establert a la L30/92.

En concert, les particularitats poden ser (les especificarem en matèria de trànsit):

• Persones responsables, doncs acostuma a regir la responsabilitat solidària. En matèria de trànsit, l’art. 72 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial estableix la responsabilitat dels pares per les accions dels fills menors (art. 72.1) o la del titular del vehicle (arts. 72.2 i 72.3).
• (^) Notificacions. Segons l’art. 77 de la Llei sobre trànsit es notificarà sempre al domicili que consti en el registre de vehicles, essent independent si aquest ha estat modificat amb posterioritat i no s’ha comunicat, doncs es canvia a instància del particular.
• Prova. Sempre que es negui o es vulguin modificar els fets, d’acord amb l’art. 79 de la Llei sobre trànsit es donarà trasllat a qui va redactar la denúncia per tal que la completi.
• Prescripció i caducitat. La prescripció afecta al fons de l’assumpte, mentre que la caducitat implica la fallida del procediment, no afectant al seu fons, i podent-se tornar a iniciar el procediment sobre el mateix fet.
• Normalment en dret administratiu sancionador els terminis de prescripció i caducitat són més llargs que els previstos per la L30/92, tot i que en cas de l’art. 81 de la Llei sobre trànsit, aquests són més curts, però això és així perquè amb aquests l’AP ja té temps suficient per a realitzar la tramitació.

VIII.- Accés electrònic a l’Administració pública

Principalment hem de fer referència a la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic ciutadà als serveis públics, i la resolució de 26 d’agost de 2007 de la DGT del registre electrònic de la “Jefatura central de tráfico”.

No hi ha encara una acceptació general del procediment administratiu electrònic, tot i que la Llei fixa un termini per la seva implantació. És l’AP la que fixa en les normes els supòsits concrets en que es puguin comunicar

Mitjançant la Llei 14/2000 el Govern va privatitzar Correus, deixant aquesta empresa l’estructura administrativa i, d’acord amb allò establert per l’art. 58 d’aquesta llei, convertint-se aquest en una Societat Anònima amb capital 100% estatal, a la qual s’aplicarà el dret privat tret quan actuï de forma pública, supòsits en els quals serà d’aplicació:

• La Llei 24/1998 del Servei Postal i de la Liberalització dels Serveis Postals.
• El Reial Decret 1829/1999 mitjançant el qual es regula la prestació dels serveis postals.

En la mesura del possible l’òptim es que els particulars duguin a terme les notificacions en persona, reservant la utilització del Servei de Correus en aquells casos més excepcionals. En aquest supòsits es recomana que en el contracte entre el client i l’advocat es faci expressa menció de que s’autoritza l’ús d’aquest servei, i de que l’advocat no es fa responsable dels efectes que pugui tenir pel client la prestació defectuosa dels serveis per part de Correus (retards...).

▪ Les comunicacions del particular amb l’AdministracióF 0 E 0 El primer que ha de tenir en compte el particular quan es vol enviar una tramesa a l’AP mitjançant el Servei de Correus és els horaris en els quals pot fer-ho, doncs corre el risc de no poder fer l’enviament dins de termini 2. A mode d’exemple, a Barcelona hi ha tres oficines que tanquen a les 22 hores de dilluns a divendres^3 , que són:

• La del Corte Inglés de Can Dragó.
• La situada en el centre comercial Glòries.
• La del Corte Inglés de l’Avinguda Diagonal (Maria Cristina).

El particular ha de poder provar el contingut de la tramesa enviada a l’AP, per tal que aquesta no pugui oposar que anava buida. D’acord amb l’art. 3 de la Llei Postal els funcionaris/treballadors de Correus, si es porta el sobre obert i dues còpies d’allò que es vol enviar segellaran el primer foli de la còpia que es queda el particular certificant que el contingut és el mateix que el del sobre.

Ara bé, aquest segell només certifica o acredita que s’ha enviat un foli, per la qual cosa es recomana o mirar d’emprar un sol full (i només per l’anvers), i indicar en la capçalera de la instància que aquesta consta d’un foli per l’anvers i el revés, que consta d’X folis per l’anvers i el revers (i aquest és el primer), que consta d’X folis per l’anvers i el revés i X caixes amb X documents...

Cal tenir present també que si la direcció indicada pel particular és incorrecta la tramesa no entrarà en el Registre de l’AP, per la qual cosa es tindrà per no enviada. Que succeeix si enviem la tramesa a l’adreça d’un altre departament de la mateixa AP? En principi l’art. 38 L30/92 disposa que si la tramesa s’envia al Registre General/Central de l’AP estarà ben enviada, però l’art. 42.3.b) L30/92 estableix que els terminis dels procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat es comptaran a partir de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan competent per la seva tramitació -> Així

(^2) Cada oficina de correus ha de tenir un butlletí segellat en el que s’indiqui l’horari de la mateixa. (^3) A més, la Seu Central de Correus a Madrid tanca a les 23 hores.

doncs, els escrits per tal que la seva entrega produeixi efectes han de lliurar-se al registre de l’òrgan encarregat.

Ara bé, la jurisprudència ha establert que no procedeix l’aplicació literal d’aquest precepte per part de l’AP, doncs de ser així es produiria una desigualtat manifesta entre l’AP i els particulars -> així doncs, es pot presentar en els registres de la mateixa AP que ha de tramitar el procediment, encara que sigui el general i no el concret. I que succeeix si la tramesa s’envia a un destinatari diferent? La tramesa no haurà entrat en cap Registre de l’AP, per la qual cosa no tindrà efectes pels particulars.

Si l’AP rebutja la tramesa enviada pel particular, els efectes pel particular no estan regulats en lloc, i per això la jurisprudència ha dit s’aplica de forma analògica l’art. 59.4 L30/92, per la qual cosa es tindrà a l’AP per notificada.

En darrer terme, els particulars poden exigir responsabilitats al Servei de Correus degut a deficiències en el servei contractat. És l’art. 21 de la Llei 24/1998 del Servei Postal el que disposa que el Servei de Correus, tret de supòsits de força major, respondrà econòmicament per l’adient prestació dels seus serveis, disposant que serà el Govern qui fixarà els màxims indemnitzatoris.

Tot i això, cal destacar que dels arts. 21 i 22 del RD 1829/1999 s’extreu que la indemnització serà com a mínim l’import satisfet en concepte del servei postal contractat, disposant el Servei de Correus que en el cas de les Notificacions aquesta indemnització ascendirà als 30€ per tramesa (si es vol reclamar més s’haurà d’anar a la via civil). A més, el particular pot assegurar/declarar el valor d’allò enviat, supòsit en el qual el Servei de Correus haurà de fer-se càrrec del valor d’aquest (podríem dir que és una assegurança de transport).

▪ Les comunicacions de l’Administració amb el particularF 0 E 0 Els horaris en els que l’AP pot notificar als particulars no estan regulats, però es considera que aquest horari és el laboral o funcionarial, doncs és una garantia pel personal de l’AP, que no pot ser obligat a notificar fora del seu horari.

D’acord amb l’art. 39 i següents del RD 1829/1999, quan el treballador de correus hagi de fer una notificació, farà signar i indicar el DNI a aquell qui rebi la tramesa, conjuntament amb la data, avís que va a l’AP perquè aquesta pugui provar que s’ha rebut la tramesa.

En quant a la prova del contingut de la tramesa, l’art. 40 del RD 1829/ només parla de que l’AP omplirà un imprès indicant les dades d’allò aportat (concretament, la paraula Notificació, l’expedient i l’acte a que es refereixi aquesta). Tot i això, aquest imprès no prova el seu contingut, però per això a l’anvers del sobre s’indicarà que el sobre conté document oficial i anirà signat per un funcionari -> així, el que demostra el que hi ha dins és la fe pública del funcionari.

Que succeeix si l’AP s’equivoca d’adreça? D’acord amb allò disposat en l’art. 43.II.b) del RD 1829/1999 no procedirà un segon intent d’entrega de la tramesa quan la direcció sigui incorrecta, supòsit en el qual serà retornada

Si el recurs s’interposa contra un acte de les Administracions autonòmiques: 1..d..i En front dels actes que posin fi a la via administrativa es podrà interposar recurs potestatiu de reposició (regulat en l’art. 116 L30/92) o anar a la via jurisdiccional. 1..d..ii En front dels actes que no posin fi a la via administrativa s’haurà d’interposar recurs d’alçada (regulat en l’art. 114 L30/92) per poder accedir després a la jurisdicció contenciós-administrativa. 1..e Si es vol interposar recurs contra un acte d’un ens local, caldrà distingir: 1..e..i Com tots els actes dels ens locals posen fi a la via administrativa (doncs segons l’art. 52 del TRLBRL posen fi a aquesta via els actes de l’Alcalde, la Comissió de Govern i el Ple), es podrà interposar recurs potestatiu de reposició. 1..e..ii En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, contra els actes de l’Alcalde, el Ple i el Consell de Govern es podrà interposar recurs potestatiu de reposició, i d’acord amb Disposició Addicional cinquena de la Llei 1/2006, de 13 de març, per la que es regula el règim especial de la ciutat de Barcelona, contra els actes i resolucions de tràmit emeses pels òrgans dels districtes s’haurà d’interposar recurs d’alçada obligatori.

2. Actes dictats en la via de constrenyiment (art. 97 L30/92) -> 1..d..iii Si el que es recorre son actes de l’Administració General de l’Estat, el particular podrà: 1..d..iii..iInterposar recurs potestatiu de reposició (regulat en els arts. 222 a 225 LGT) i posteriorment reclamació econòmico-administrativa obligatòria (regulada en els arts. 226 i següents LGT). 1..d..iii..ii O interposar directament la reclamació econòmico-administrativa. Les reclamacions econòmico-administratives les resoldrien els Tribunals econòmico-administratius regionals [a Catalunya estan al Banc d’Espanya de Plaça Catalunya (Barcelona)] 1..d..iv Si es vol interposar recurs contra un acte d’una Administració autonòmica: 1..d..iv..iEs podrà interposar recurs potestatiu de reposició (arts. 222 a 225 LGT) i reclamació econòmico- administrativa obligatòria (arts. 226 i següents LGT). 1..d..iv..ii O interposar directament reclamació econòmico-administrativa. Les reclamacions econòmico-administratives les resoldran les Juntes de Finances de les CA’s (la de Catalunya es troba en la Gran Via amb Bruc). 1..d..v Si es recorren actes dels ens locals:

1..d..v..iSi són municipis de gran població 4 es podrà: 1..d..v..i..1 Interposar recurs potestatiu de reposició (regulat en l’art. 14 de la LHL) i reclamació econòmico-administrativa obligatòria (LGT). 1..d..v..i..2 O interposar reclamació econòmico- administrativa directament. 1..d..v..ii Si no són municipis de gran població s’haurà d’interposar recurs de reposició obligatori (art. 14 LHL). 1..d..v..iii Si es tracta del Municipi de Barcelona, s’haurà d’interposar recurs d’alçada obligatori, regulat en l’art. 14 LHL, doncs així ho estableix l’art. 46 de la Llei 1/2006.

Imaginem que volem interposar un recurs en matèria de trànsit Imposada per

Recurs contra la multa Recurs contra la via de constrenyiment

Guàrdia Civil (N-II)

Recurs d’alçada obligatori Recurs de reposició i/o Reclamació econòmico-administrativa Mossos d’Esquadra (C-32)

Recurs d’Alçada obligatori

Recurs de reposició i/o Recurs econòmico- administrativa

Policia Local

Recurs d’Alçada si és a Barcelona, o potestatiu de reposició en la resta de municipis

Si és a Barcelona Recurs d’Alçada (art. 14 LHL), si és a Hospitalet recurs de reposició i/o RE-A, i si és a Berga recurs de reposició obligatori.

▪ Les reclamacions econòmico-administrativesF 0 E 0 Aquestes reclamacions tenen una durada d’un any per llei, i en la pràctica duren encara més, doncs s’ha d’interposar recurs d’alçada obligatori per poder accedir a la via contenciosa. Tot i així, en funció de la matèria hi ha la possibilitat d’interposar directament el recurs d’alçada, per la qual cosa s’escurcen els terminis fins a un 1 any.

▪ Concepcions dels recursos administratius i aspectes pràctics a tenir en compteF 0 E 0 Des d’un punt de vista teòric es pot arribar a argumentar que haurien de desaparèixer els recursos administratius i accedir directament a la via contenciosa, però, en canvi, des d’un punt de vista pràctic:

• Els recursos administratius sempre han d’existir, doncs la seva supressió no és gens útil, eficaç, i el darrer intent en el que es van suprimir fou amb la L30/92, la qual va obviar el recurs potestatiu de reposició en vers els actes dels ens locals, havent d’anar directament a la via contenciosa. Aquesta situació no fou sostenible i en la reforma de 1999 s’inclogueren de nou. (^4) D’acord amb allò establert per l’art. 121 de la Llei de Bases del Règim Local, segons el qual es consideren municipis de gran població aquells que superin els 250.000 habitants, els que siguin capital de província i tinguin una població superior als 175.000 habitants, als municipis capitals de província, d’una comunitat autònoma o seu de les institucions autonòmiques i aquells que superin els 75.000 habitants i reuneixin circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials (en els dos darrers supòsits caldrà que així ho decideixi la CA a iniciativa dels ajuntaments).

Tot i això, no sempre l’AP serà tant eficient. Llavors, com podem saber quan ha entrat en el registre? L’art. 111.3 L30/92 no permet al particular sol·licitar que se l’informi de quan arriba el recurs al seu registre, doncs aquest exclou l’aplicació de l’art. 42.4 II L30/92, que és el que obliga a l’AP a informar al particular.

En canvi, en el cas del recurs potestatiu de reposició, aquests problemes no es produeixen, doncs aquest s’ha de presentar directament davant l’òrgan que ha de resoldre del recurs i de la suspensió, per la qual cosa un cop presentat el recurs, si en el termini d’un mes aquest no s’ha resolt s’entendrà desestimada la pretensió del particular, poden aquest accedir a la via jurisdiccional. I que succeeix amb la suspensió? Com sabem, el termini per resoldre sobre la suspensió és de 30 dies, termini que és més llarg que el d’un mes. L’administració havia sostingut la tesis de que un cop desestimat el recurs es desestimava la suspensió, però aquesta posició no ha estat acceptada per la jurisprudència, la qual ha establert que si un cop transcorregut el termini per resoldre sobre la suspensió la AP no resol, aquesta s’entendrà concedida mentre es pugui anar a la jurisdicció contenciós-administrativa.

XII.- El recurs extraordinari de revisió

El recurs extraordinari de revisió està previst i regulat en els arts. 108, 118 i 119 L30/92, però em de tenir en compte que només serà aplicable quan resulti aplicable la L30/92, doncs si ens trobem en via de constrenyiment el recurs extraordinari de revisió es basarà en allò disposat en la LBRL o en la LGT depenen de a quina AP ens dirigim.

Aquest recurs només pot ser interposat pels motius taxats en la llei, i la seva utilitat prové dels seus terminis, que no són tant curts com els dels recursos extraordinaris. Trobem també limitacions en quan al seu objecte, del que depenen els terminis, el qual pot ser, d’acord amb l’art. 118. L30/92: “1. Contra los actos firmes en vía administrativa podrá interponerse el recurso extraordinario de revisión ante el órgano administrativo que los dictó, que también será el competente para su resolución, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

1. Que al dictarlos se hubiera incurrido en error de hecho, que resulte de los propios documentos incorporados al expediente.
2. Que aparezcan documentos de valor esencial para la resolución del asunto que, aunque sean posteriores, evidencien el error de la resolución recurrida.
3. Que en la resolución hayan influido esencialmente documentos o testimonios declarados falsos por sentencia judicial firme, anterior o posterior a aquella resolución.
4. Que la resolución se hubiese dictado como consecuencia de prevaricación, cohecho, violencia, maquinación fraudulenta u otra conducta punible y se haya declarado así en virtud de sentencia judicial firme […]”.

En el primer dels supòsits, “l’error de fet” previst cal distingir-lo de l’error al que fa referència l’art. 105 L30/92, doncs aquests errors es poden rectificar en qualsevol moment. La doctrina sobre l’error és contradictòria, tot i que jurisprudencialment ambdós estan clarament diferenciats. Així, l’error que

permet modificar/rectificar en qualsevol moment el contingut d’un acte administratiu és un error clar, manifest, que no resulta de cap interpretació de dret i que un cop rectificat no altera el contingut de l’acte, ni objectivament ni subjectivament (aquest és el del art. 105 L30/92). En canvi, si la rectificació afecta al subjecte, a l’objecte o a les circumstàncies, aquest és el previst per l’art. 118.1.1 L30/92, pel qual tenim un termini de 4 anys per modificar-lo mitjançant el recurs extraordinari de revisió^5.

Després del recurs de revisió cap algun altre recurs? D’acord amb allò establert a l’art. 117.3 L30/92 no es pot interposar cap altre recurs, però si el extraordinari de revisió, sempre que sigui pels motius taxats legalment. I després del d’alçada? Segons l’art. 115.3 L30/92 després d’aquest no es podria interposar cap altre recurs. Ara bé, si la resolució del recurs d’alçada posa fi a la via administrativa, i aquests actes són susceptibles del recurs de reposició, perquè diu això l’art. 115 L30/92? La tesis del TS és que després del recurs d’alçada es pot interposar recurs de reposició, i contra aquest es podrà interposar també recurs extraordinari de revisió.

Arribats a aquest punt, contra el recurs extraordinari de revisió es pot interposar algun recurs més? Després del recurs extraordinari no hi cap ni el recurs d’alçada, ni el potestatiu de reposició ni l’extraordinari tret que sigui per les altres causes no invocades, però si que hi cap la revisió d’ofici.

La revisió d’ofici té el seu origen en que, des del punt de vista pràctic,, les lleis administratives mai han deixat el principi de legalitat en mans dels particulars, doncs aquesta és tant seriosa que si només es pot arreglar per la via dels particulars no és satisfactori, motiu pel qual s’ha creat la figura de la revisió d’ofici, arts. 102 i 103 L30/92, mitjançant la qual l’AP pot deixar sense efectes aquells actes ferms i consentits contraris a l’OJ (aquells contra els que s’han interposat tots els recursos administratius possibles, o no, i que no han estat impugnats judicialment).

En primer lloc, l’art. 102 L30/92 regula la revisió d’ofici dels actes nuls, per a la qual no hi ha termini ni motius taxats, hi ha plena llibertat. El seu procediment seria el següent:

En l’art. 103 L30/92, en canvi, es regula la revisió d’ofici d’actes anul·lables. Aquesta té un termini de 4 anys des de que es dictà l’acte, i només es pot sol·licitar a instància de l’AP (tot i que els particulars indirectament podrien arribar a instar-la). Mitjançant aquest procediment l’AP no pot eliminar l’acte, només pot declarar la seva lesivitat, que és la condició processal perquè l’AP pugui impugnar el seu propi acte davant la Jurisdicció contenciós-administrativa i que aquesta el declari nul. El seu procediment seria el següent:

S’ha de tenir en compte que les Lleis especials normalment augmenten els terminis, i un clar exemple és que en matèria d’urbanisme la revisió d’ofici per anul·labilitat és de 6 anys.

(^5) Si la multa és de 1.000 € però en realitat és de 10.000 s’ha d’anar per la via de la revisió extraordinària. Si es diu que el pagament és en el termini d’un mes però resulta que és immediat també...