¡Descarga apunts ss y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
Tema 1. La composició del Sistema de la Seguretat Social
- Els règims especials i la seva creació
Una de les característiques del Sistema de Seguretat Social és que es conforma per dos règims:
- Règim General, que inclou els treballadors per compte aliè Règims Especials, sota el qual es troben d'altres treballadors, així com els que queden protegits a través dels sistemes especials.
Aquesta composició comporta diferències bàsicament a nivell:
- d'enquadrament
- d'afiliació i alta
- d'acció protectora (es posseeix el dret a tenir unes determinades prestacions o no)
I igualment, alguns problemes relacionats amb:
- la dispersió normativa (existeixen diverses normes per cada règim)
- la desigualtat en l'acció protectora entre els diferents règims la insolidaritat: cada règim es manté segons els seus propis recursos, de manera que en l'actualitat ens trobem amb diversos règims deficitaris que no reben ajuda d'altres.
- Marc normatiu i condicions per a la seva existència
La normativa general que es conforma com a principis bàsics per a tots els règims del Sistema de Seguretat Social és la Llei General de Seguretat Social, que conté tot allò relatiu en comú a l'enquadrament i l'afiliació. D'altra banda, haurem de tenir en compte tota una sèrie de reglaments de normativa comuna que han derogat el que es contenia en els Decrets que regulen els Règims Especials en referència a aquests aspectes:
- Reglament de Recaptació
- Reglament de Cotització, altes, baixes...
El problema relatiu a aquests reglaments és que no tots els articles dels Decrets han estat expressament derogats. La Disposició Addicional 8ª de la Llei General de Seguretat Social (que regula tot allò relatiu a la carència i la base reguladora de les prestacions d'invalidesa, jubilació i mort i supervivència) ha derogats alguns dels articles dels Decrets expressament − per exemple, actualment en tots els Règims són necessaris els 15 any de període de carència per accedir a la jubilació − aplicant−se en el seu cas la Llei General de Seguretat Social, però n'hi ha d'altres derogats no expressament.
Respecte, l'estructura, ho trobem als articles 9, 10 i 11:
L'article 9 determina l'estructura del Sistema de Seguretat Social, afirmant que queda integrat pel Règim General i Règims Especials.
L'article 10 regula els Règims Especials, establint els seus criteris de creació (en activitats professionals en què per les seves condicions peculiars de temps i lloc, o pels processos productius, necessiten un règim especial per aplicar de forma correcta els beneficis). Afegeix que són Règims Especials del Sistema de Seguretat Social:
REA.
Règim Especial Agrari. Inclou les activitats agràries i forestals amb treballadors que poden desenvolupar la seva activitat bé per compte propi o per compte aliè. Queda regulat principalment a través del Decret 2123/1971. És deficitari.
REM.
Règim Especial de Treballadors del Mar. Decret 2864/1974. Com en el REA, es defineixen dos grups de treballadors (per compte propi o aliè). Les prestacions i els requisits són diferents, i és l'únic règim no gestionat a través de l'INSS. S'encarrega d'aquesta tasca l'Institut Social de la Marina.
RETA.
Règim Especial de Treballadors Autònoms. Decret 2530/1970. Recull les activitats econòmiques que es desenvolupen a títol lucratiu sense estar subjectes a un contracte de treball.
Funcionaris públics, civils i militars.
Existeixen tres subrègims especials diferents dins aquest Règim Especial:
◊funcionaris civils de l'Estat ◊ Forces Armades ◊ Règim Especial de l'Administració de Justícia.
I té una doble vessant:
Mutualisme administratiu. En relació a les prestacions de caràcter temporal, cada règim té la seva pròpia mutualitat: MUFACE − ISFAS − MUGEJU
Classes passives: es reconeix a través de drets passius la jubilació, mort i supervivència i la invalidesa.
Les prestacions familiars són comunes respecte el Règim General.
Empleats de la llar.
L'any 2003 s'aprovaren diverses lleis per tal d'aproximar i orientar els diferents Règims Especials cap al Règim General, però aquest en va ser l'excepció.
És un Règim amb molt poca protecció: no té atur, les prestacions són inferiors en quantia, la base de cotització és única i baixa... Es regula a través del Reial Decret 2346/1969, i s'ha de tractar de treballadors al servei d'una família o de diverses. Si es tracta d'empreses, s'inclou en el Règim General.
Estudiants
No respon a cap sector productiu. Queda regulat a través d'una Llei del 17.07.1953.
Qualsevol altre grup reconegut pel Ministeri de Treball i Seguretat Social, com és el cas del Règim Especial dels Treballadors de la Mineria i el Carbó
A més, trobem antics Règims Especials que, amb el pas del temps, s'han anat integrant bé dins el Règim General o bé dins d'altres Règims Especials. Per exemple, s'han integrat en el General els artistes, toreros,
Sindicats, Associacions Empresarials i el Govern pacten modificacions més concretes. Per exemple:
Per als treballadors del REM i del REA per compte propi i el RETA, s'introdueix la possibilitat d'accedir a la Incapacitat Permanent Total Qualificada (fins al moment no tenien reconegut el dret a obtenir un 20% més de la prestació) Aquesta mesura es farà efectiva l'any 2003, i només per a aquells treballadors als qui els sigui reconeguda la invalidesa a partir de l'01 de Gener del mateix any.
Per als treballadors del RETA, es reconeix el dret a obtenir la prestació d'incapacitat permanent per contingències professionals (excepte accident in itinere) en les mateixes quanties i condicions establertes pel Règim General. Es reconeix igualment la possibilitat d'accedir a la incapacitat permanent parcial, però només quan el grau d'invalidesa superi el 50%
Es pacta l'increment de les bases de cotització, així com les quotes del treballador, especialment pels treballadors del REA i el REM per compte propi. Els qui treballen per compte aliè, en canvi, cada cop s'assimilen més al Règim General.
Es tracta, per tant, d'una tendència, que s'introdueix de forma molt gradual i que no convergeix en una equiparació total dels Règims del Sistema, sinó que s'estudia com:
- simplificar el Sistema
- integrar els treballadors per compte propis dels Règims Especials del Mar i Agrari al RETA assimilar les prestacions al Règim General (excepte pel Règim Especial de la Llar, on no s'ha dut a terme cap tipus d'esforç)
Les normes relatives al còmput recíproc són:
- la Llei General de Seguretat Social, a través de la disposició 38ª
- el Decret 2957/1973, de 16 de novembre
- el Reial Decret 691/1991, de 12 d'abril
- la Llei 47/1998, de 23 de desembre
Sovint, les persones duen a terme tasques que s'inclouen en diferents règims al llarg de la seva vida laboral. En el moment de sol·licitar prestacions, poden sorgir alguns problemes perquè les cotitzacions s'han efectuat en més d'un Règim diferent de la Seguretat Social, i les prestacions varien.
L'article 9.2 de la Llei General de la Seguretat Social determina que, en caràcter general, caldrà totalitzar tots els períodes, de manera que es tindran en compte totes les cotitzacions (es sumen):
En principi, cada Decret que regula un determinat Règim preveu les seves pròpies normes de Còmput Recíproc, que a la pràctica són les mateixes. Tanmateix, com alguns no ho regulen, disposem d'una normativa comú: el Decret 2957/1973 , de 27 de novembre (és un article únic)
Quin règim apliquem?
En general, es reconeix la pensió d'acord amb les normes establertes pel Règim en què el treballador es troba donat d'alta en el moment que la sol·licita, sempre que en tingui dret (és a dir, quan compleixi els requisits de carència...) Ens podem trobar davant tres situacions:
Un treballador ha cotitzat 10 anys en el RETA i 15 en el Règim General (en què s'inclou en el moment de sol·licitar la pensió de jubilació) En total, suma 25 anys de cotització, i com que compleix els requisits de període de carència de 15 anys per accedir en el Règim General (que és on es trobava d'alta), la prestació li serà
reconeguda sense cap problema a través del Règim General.
10RETA + 15RG 25 anys
Si el treballador ha cotitzat durant 20 anys en el RETA i només 5 en el Règim General (on es troba en situació d'alta) continua comptant amb 25 anys de cotització, però en aquest cas, no compleix el requisit de període de cotització mínim de 15 anys en el Règim General que s'exigeix per accedir a aquesta prestació a través d'aquest Règim. En aquest cas, doncs, ens mourem cap al Règim on sí compleix la carència, encara que no estigui d'alta en el moment de la sol·licitud. Per tant, li ho reconeixerà el RETA.
20RETA + 5RG 25 anys
Si el treballador no compleix el requisit de període de carència en cap dels Règims en què ha estat inclòs al llarg de la seva vida laboral, si en total sí ho reuneix, la prestació li serà reconeguda a través del Règim en què hagi cotitzat més temps. Per exemple:
10RETA + 5RG 15 anys
En aquest cas el RETA reconeixeria la prestació al treballador.
La suma (el còmput d'anys cotitzats) només es produeix entre cotitzacions que no coincideixen en el temps, és a dir, que no es superposen. No es tindran en compte a l'hora de calcular el número d'anys cotitzats o els períodes de carència. Tanmateix, no s'ha de confondre amb el dret a generar prestacions: malgrat que es superposin els anys de cotització, si un treballador genera dret a dos pensions en dos règims diferents, cobrarà les dues pensions.
Exemple. Imaginem un treballador que ha cotitzat en el RETA des del 1960 i fins el 1975. D'altra banda, ha cotitzat també en el Règim General des de 1970. L'any 1975, a aquest treballador únicament se li reconeixeran 15 anys de cotització (no 20): si s'hagués de calcular la prestació de jubilació l'any 1975, només tindríem en compte 15 anys de cotització.
Pels funcionaris (les classes passives) que havien estat inclosos en el Règim General o un altre Règim, els anys cotitzats en aquest règim són considerats serveis efectius a l'Estat, i es sumen. Això ho veurem més endavant.
Si trobem cotitzacions superposades en diferents Règims, no es podrà computar la inferior a efectes del període de carència, però sí podrem sumar les Bases de Cotització dels dos règims en què ha estat inclòs el treballador per calcular la Base Reguladora, sempre que aquesta superposició sigui com a mínim de 10 anys. Si no hi arriba, es suma en proporció del temps:
15 anys Règim General
10 anys RETA
Hem de tenir en compte que només es pot fer còmput recíproc quan parlem de prestacions homogènies del Sistema de Seguretat Social (reconegudes pels dos règims); si parlem d'atur, en canvi, no pots sumar les bases de cotització del Règim General i del RETA, per exemple.
Exemple
Sistema de Classes Passives
Drets Passius (que suposen l'expectativa de generar les prestacions)
Mutualisme Administratiu
Haver regulador (equivalent a la Base de Cotització i la Base Reguladora)
Serveis Efectius a l'Estat. Es tracta dels períodes cotitzats en situació de classes passives.
Pensions de jubilació, anomenades de retiro quan es tracta de funcionaris militars
Quota de drets passius (és l'equivalent al tipus de cotització que satisfà el treballador el %)
Servei en actiu
Excedència
El Sistema de Classes Passives es regula a través de la Llei de Classes Passives de l'Estat (LCPE, Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d'Abril) Tanmateix, les bases per reformar el sistema es troben a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 1985. Per tant, per als funcionaris que es van integrar en el sistema abans de 1985, existeix una normativa diferenciada en la mateixa llei.
Àmbit subjectiu o personal
Els funcionaris que queden inclosos en el Sistema de Classes Passives són:
- els funcionaris de carrera funcionaris que no tenen dret a la pensió ordinària perquè no reuneixen el període de carència necessari.
- Persones no considerades funcionaris i incloses en el Sistema de Classes Passives.
Els funcionaris de carrera
S'inclouen sota aquest concepte els funcionaris de carrera:
- civils de l'Administració de l'Estat
- el personal militar
- els funcionaris de l'Administració de Justícia
- els funcionaris de les Corts Generals
- funcionaris d'altres òrgans constitucionals (determinats per llei) personal de l'Estat que ha estat transferit a les Comunitats Autònomes en transferir−se la competència que els ocupava, i que han decidit no entrar en el sistema de les Comunitats Autònomes: voluntàriament, no han volgut accedir als cossos catalans.
Funcionaris que no tenen dret a la pensió ordinària per no reunir la carència
- Funcionaris interins nomenats abans de l'1 de Gener de 1965
- Funcionaris en pràctiques dels diferents cossos i escales de l'Administració de l'Estat
No funcionaris
- Ex alts càrrecs del Govern de l'Estat: President, Vicepresidents, Ministres, Secretaris...
- Personal que complia el servei militar o la prestació social substitutòria
- Registradors de la Propietat
Queden exclosos subjectivament del Sistema de Classes Passives:
Els funcionaris de l'administració local, que a través d'un Reial Decret de 1993 queden inclosos i integrats en el Règim General del Sistema.
- Els funcionaris dels Organismes Autònoms Els funcionaris de nou ingrés a les Comunitats Autònomes (que han accedit al sistema quan l'Estat ja havia perdut la competència. S'integren en el Règim General)
- Funcionaris en pràctiques de les Comunitats Autònomes
- Diputats i Senadors de les Corts Generals Règim General
- Diputats i Senadors del Govern i Parlament de les Comunitats Autònomes Règim General
- Funcionaris de l'Administració de la Seguretat Social Règim General
Àmbit temporal
El text refós de la Llei de Classes Passives té les seves bases en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de 1985, de manera que regula drets i situacions sobre els drets passius que es causen abans del dia 31 de Desembre de 1984 i, diferenciat, a partir del dia 1 de Gener de 1985. En aquest sentit:
- per als drets passius causats abans de 1985, aplicarem el Títol II de la LCPE
- per als causats amb posterioritat a l'any 1985, observarem el Títol I de la LCPE
- Característiques de les prestacions del Sistema de Classes Passives
Drets Passius
Els Drets Passius són:
- imprescriptibles: si tens dret a obtenir la pensió, la pots sol·licitar en qualsevol moment.
- Inembargables
- Irrenunciables
- Inalienables: no poden ésser cedits a terceres persones.
Reconeixement
A diferència del Règim General o d'altres règims, pel reconeixement de les prestacions (que és necessari per poder percebre−les) primer s'ha de reconèixer el dret a atorgar−la. Són tres fases:
la fase prèvia consisteix en el reconeixement de Serveis Efectius prestats a l'Estat en els organismes on el funcionari hagi desenvolupat la seva activitat; si no ho sol·licitem, només ens reconeixerien com a cotitzats els anys que han estat realment funcionaris.
El reconeixement del dret passiu: s'encarregarà la Dirección General de Costes de Personal y Pensiones públicas que depèn del Ministeri d'Hisenda en el cas de funcionaris civils de l'Estat, o bé la
Jubilació voluntària
La jubilació anticipada voluntària es pot sol·licitar a partir dels 60 anys d'edat, sempre que s'acrediti un període de cotització mínim de 30 anys en virtut del còmput recíproc. Aquesta norma varia si ens centren en professors universitaris: la jubilació anticipada d'aquest col·lectiu es pot sol·licitar als 60 anys, però únicament hauran de reunir un període de cotització previ o de Serveis Efectius a l'Estat de 15 anys, tal i com ho estableix la LOGSE. A més, el temps que ha de transcórrer des que es sol·licita la jubilació anticipada fins als 65 anys, es considera com a cotitzat en virtut d'aquesta llei.
Jubilació per incapacitat permanent
És la pensió corresponent a la incapacitat. S'exigeix haver cotitzat com a mínim durant 15 anys. Quan es declara la incapacitat permanent, els anys que falten fins els 65 es consideren cotitzats a efectes de calcular la pensió.
En el Sistema de Classes Passives no es preveuen els diferents graus d'incapacitat; només es reconeix un grau d'Incapacitat Permanent genèric, que és equivalent a la Incapacitat Permanent Total (que implica una inutilitat per prestar el servei; no pots fer la teva funció)
En el Sistema de Classes Passives parlem de Serveis Efectius a l'Estat, no de Períodes de Cotització: segons la LCPE, a l'hora de tenir en compte els períodes de carència hem de considerar els Serveis Efectius a l'Estat:
- en actiu
- excedència forçosa
- Serveis Especials o en Comissió de Serveis.
- Serveis prestats en la Mutualitat extingida (Administració Local)
- Períodes cotitzats al Règim General i a d'altres Règims Especials. Períodes cotitzats com a funcionaris als països de la Unió Europea o allà on hi hagi un conveni. Aquests períodes es computen com a Serveis Efectius a l'Estat.
Càlcul de la pensió de jubilació
El càlcul de la pensió ordinària és comú per als tres tipus de jubilació (forçosa, voluntària o per incapacitat permanent) Cada any la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat publica, en funció dels 5 diferents grups de funcionaris, l' haver regulador corresponent a cadascun dels grups, que resulta ésser una quantia totalment independent del sou. Amb l'haver regulador,
- Es determina la quota que ha de pagar el funcionari al Sistema de Seguretat Social.
- Es determina la quantia de la prestació.
En el moment que es causa dret a la prestació, observem l'haver regulador corresponent; mirem posteriorment una escala de percentatges (" tipus de cotització) que es correspon amb la quantitat d'anys cotitzats i, per últim, dividim la quantia obtinguda entre 14.
Cas 1
El funcionari ha estat inclòs en el mateix grup de funcionariat tota la vida laboral. Pensem, per exemple, en un funcionari del grup A que l'any 2002 fa els 65 anys i es jubila, havent estat treballant com a funcionari del grup A (i cotitzant com a tal) 30 anys:
Haver Regulador anual (A) 30704,
Tipus de cotització (30 anys) 81,73%
30704.65 * 0.8173 = 25094.91045 = 1792.49 €/mes
Cas 2
Quan el funcionari ha treballat en diferents grups de funcionariat, el càlcul de la pensió varia:
P = R1C1 + (R2−R1)C2 + (R3−R2)C3 + ...
On:
R1 = haver regulador del grup de funcionariat més baix
C1 = % del quadre corresponent al total d'anys cotitzats
R2 = haver regulador del segon grup de funcionariat més baix en què ha cotitzat
C2 = % corresponent al número d'anys que ha cotitzat en el segon grup més baix
Per exemple, considerem un funcionari que ha estat treballant durant 6 anys en el Grup C i 24 com a funcionari del Grup A. Quina pensió de jubilació li correspon?
6 anys + 24 anys = 30 anys
P = R1C1 + (R2−R1)C
On:
R1 = haver regulador del Grup C 3006840
C1 = % corresponent a 30 anys 81,73%
R2 = haver regulador del Grup A 4974512
C2 = % de 24 anys 59,81%
P = (3006840 * 0,8173) + ( (4974512−3006840) * 0,5981) = 3634354 €/anuals
3634354/ 14 = 259596,
Si parlem de jubilació anticipada, per les Classes Passives no s'apliquen coeficients reductors.
El fet causant que dóna dret a obtenir una prestació per mort i supervivència és la mort del funcionari. En cap cas s'exigirà període de cotització previ (ni en pensions ordinàries ni en extraordinàries)
El càlcul de les pensions de mort i supervivència és diferent segons si el funcionari era pensionista o si es trobava en actiu:
treballador arribi als 65 anys d'edat.
El càlcul de la pensió és diferent a l'ordinària, ja que l'haver regulador es multiplica per 2 (si l'haver regulador és de 3 milions, passa a ser de 6), i al resultat obtingut aplicarem el tipus corresponent als anys de Serveis Efectius (el total).
Quan haguem de calcular la pensió en aquells casos en què el funcionari ha estat inclòs en diferents grups de funcionariat, els anys que falten per tal de complir 65 es consideraran com a cotitzats en el darrer grup en què s'havia inclòs el funcionari.
Si la pensió deriva d'un acte de terrorisme, no s'estableix cap límit màxim.
Les pensions incloses són de viduïtat, orfandat i a favor dels pares, que deriven de la mort del funcionari com a conseqüència directa d'un acte de servei.
El càlcul de les prestacions extraordinàries en favor de familiars és igual al de la jubilació: l'haver regulador es multiplica per dos, i el % aplicable en les pensions ordinàries, es redueix a la meitat. Per tant, en viduïtat s'aplicaria el 25%; en orfandat, el 12,5 (si només hi ha un orfe) i per als pares, 7,5%.
Tema 3. Mutualisme Administratiu
Cadascun dels règims funcionarials compta amb una sèrie de prestacions diferents, tot i que el Règim Especial dels Funcionaris presenta una triple protecció (mort i supervivència, prestacions de drets passius i d'altres) La legislació referent a cadascun dels règims existents en referència al Mutualisme Administratiu són:
- Funcionaris civils de l'Estat. Reial Decret Legislatiu 4/
- Funcionaris de les Forces Armades. Reial Decret Legislatiu 1/
- Funcionaris de Justícia. Reial Decret Legislatiu 3/
El Mutualisme Administratiu ofereix prestacions similars a les que atorga el Règim General del Sistema de Seguretat Social. Trobem prestacions bàsiques (assistència sanitària, prestacional recuperadora, indemnització, serveis socials, assistència social...) i complementàries a la de jubilació o a les de mort i supervivència.
Funcionaris Civils de l'Estat
En referència al camp d'aplicació dels funcionaris civils de l'Estat cal diferenciar entre afiliats i beneficiaris. Inclourem dins el camp d'aplicació:
- funcionaris de carrera
- funcionaris en pràctiques
- funcionaris que, per disposició legislativa, es configuren com a funcionaris civils de l'Estat.
Queden exclosos, per tant els funcionaris locals, autònoms, militars, funcionaris de justícia i els de la Seguretat Social, així com els funcionaris de nou ingrés de les Comunitats Autònomes o aquells que, en aquest darrer cas, optin a formar part del sistema de les Comunitats Autònomes (quedar−ne a càrrec d'aquests ens) en poders i competències transferides.
Els beneficiaris són les persones assimilades de ple dret, per relació o assimilació al funcionari. Es tracta, doncs, del cònjuge o la parella de fet, els descendents, germans i ascendents, sempre que reuneixin les
següents condicions:
- convivència amb el mutualista
- carència d'ingressos, que no poden superar el doble del SMI anual
- no poden estar protegits per un altre Règim de la Seguretat Social.
La incorporació a MUFACE (la Mutualitat dels Funcionaris Civils) és obligatòria des del moment en què es produeix el nomenament del càrrec. La situació d'alta en la Mutualitat es manté sempre que el treballador continuï en situació d'alta en el Règim Especial dels Funcionaris. Tanmateix, si es perd la condició de funcionari, és possible adoptar un acord a través d'un conveni amb MUFACE per continuar sota la protecció de la mutualitat.
La base de cotització correspon a l'Haver Regulador establert per llei, al qual s'aplica un determinat % de cotització. La quota d'aportació del funcionari és de 1,69% ; l'Estat, per la seva banda, ingressa a la Mutualitat un 6,45% de l'haver regulador. I s'apliquen les normes generals de cotització.
Prestacions
- Assistència Sanitària
- Prestacions per Incapacitat Temporal
- Prestacions en cas de risc per embaràs
- Prestacions per Incapacitat Permanent (només en determinats supòsits)
- Prestacions de protecció a la família.
- Serveis Socials
- Assistència Social
Contingències
- Accident en acte de servei
- Malaltia professional (conseqüència de la prestació d'un servei)
- Accident no Laboral i malaltia comuna
- Maternitat (només s'atorga la prestació d'Assistència Sanitària)
- Assistència Sanitària
Assistència Sanitària per contingències comuns, contingències professionals, supòsits d'embaràs, past i post−part. Entendrem aquest concepte com l'assistència mèdica urgent o hospitalària, d'ambulatori, transport sanitari, atenció especialitzada o farmacèutica. En el cas d'assistència farmacèutica l'aportació del funcionari, en comptes del 40% és només del 30%, però quan esdevens pensionista, a diferència del Règim General, els medicaments no són gratuïts.
L'assistència sanitària es pot oferir a través del sistema públic o privat, en aquelles entitats que han acordat un concert amb MUFACE. El funcionari, anualment, haurà d'escollir una de les dues opcions.
Es protegeixen a través d'aquesta prestació les contingències que deriven de malalties comunes, professionals, els accidents laborals o no, així com la prestació de risc durant l'embaràs. Per tal d'accedir a aquest tipus de prestació, cal acreditar un període mínim de cotització de 6 mesos, excepte quan la incapacitat temporal deriva de contingències professionals.
La durada màxima de la prestació és de 18 mesos, prorrogables fins els 30 mesos excepcionalment.
En el cas d'incapacitat permanent total i absoluta, malgrat que es mostra la mateixa definició, no s'estableix cap tipus de prestació pròpia, de manera que ens hauríem de referir, en tot cas, al Sistema de Classes Passives en què es defineix la Jubilació per Incapacitat Permanent.
S'entén que un funcionari accedeix a la situació d'Incapacitat Permanent Parcial quan presta serveis en el seu lloc de treball però ha vist disminuït el seu rendiment en, com a mínim, més d'un 33%.
S'atorga en aquest cas una indemnització corresponent a la suma de 24 mensualitats d'Haver Regulador del funcionari si la incapacitat deriva de contingències professionals. Si deriva de contingències comuns, en canvi, no es planteja cap tipus d'indemnització, sinó que s'atorgaran únicament prestacions recuperadores d'assistència sanitària.
◊Gran Invalidesa.
La llei estableix les situacions en què s'entendrà que el treballador pot accedir a la prestació d'Incapacitat Permanent en grau de Gran Invalidesa:
- pèrdua de visió total dels dos ulls
- pèrdua anatòmica o funcional de les dues extremitats superiors o inferior
- el qui necessita un tercer per dur a terme els actes més elementals de la vida.
La declaració de Gran Invalidesa la fa MUFACE, en el moment en què reconeix al funcionari la Jubilació per Incapacitat Permanent de Classes Passives o bé quan ho demana amb posterioritat al reconeixement de la jubilació. Tanmateix, existeix un límit: el funcionari no pot igualar o superar els 65 anys d'edat, ja que en aquest cas accediria a Jubilació Forçosa (i són pensions incompatibles)
La prestació econòmica consisteix en una pensió mensual de MUFACE equivalent al 50% de l'import de la pensió de Jubilació per Incapacitat Permanent de Classes Passives que el funcionari està cobrant.
◊Lesions permanents no invalidants.
Es tracta de lesions no invalidants que necessàriament deriven de contingències professionals i que tenen caràcter de permanents. La prestació es correspon amb una indemnització fixada per llei (a través de la mateixa taula redactada pel Règim General)
Trobem 4 prestacions diferents en referència a la protecció a la família:
◊Prestacions per fill a càrrec
Si el fill no és disminuït, s'estableix un límit màxim d'ingressos que, en general, els funcionaris acostumen a sobrepassar.
◊Prestacions per fill a càrrec minusvàlid.
En aquest cas, no s'exigeix cap límit d'ingressos. Si el fill és menor d'edat, la disminució haurà de ser superior al 33%; si és major de 18 anys, en canvi, superior o igual al 65%. Les quanties i el grau de disminució queden fixats a través de la Llei General de Seguretat Social.
◊Subsidi especial per maternitat en cas de part múltiple.
S'accedeix a aquesta prestació quan en un mateix part, la funcionària dóna a llum a dos o més criatures. Per tal de poder cobrar−la, és necessari reunir un període de cotització mínim de 6 mesos, i la quantia corresponent és la que obtenim en sumar 6 setmanes de l'Haver Regulador íntegre.
◊Prestacions econòmiques de pagament únic en cas de part múltiple.
La prestació, amb una quantia lligada al Salari Mínim Interprofessional, varia en funció del número de fills de la funcionària:
2 fills 4 x SMI
3 fills 8 x SMI
4 fills 12 x SMI
En les dues primeres prestacions trobem una remissió genèrica a la Llei General de Seguretat Social: pensem que la protecció a la família queda equiparada amb el Règim General. El subsidi especial en cas de part múltiple i les prestacions econòmiques de pagament únic són compatibles.
Es tracta d'un conjunt de mesures protectores que atenen situacions de necessitat no cobertes per altres prestacions. Trobem:
Acció Formativa. Beques per fills de funcionaris, subvencions per a estades en residències d'estudiants...
Assistència al pensionista. En el moment de jubilació s'atorga el funcionari una quantia corresponent al doble d'una mensualitat de les retribucions bàsiques (sou base + triennis) que li corresponien en el moment immediatament anterior a la jubilació.
Defunció. S'estableixen unes determinades taules en funció de l'edat del mutualista. La prestació s'abona als familiars i a la parella de fet.
- Ajuda de sepeli
- Assistència Social
L'atorgament de prestacions d'assistència social depèn del pressupost de MUFACE disponible. S'inclouen tractaments mèdics, intervencions excepcionals, pèrdua de rentes (necessitat econòmica), despeses urgents i extraordinàries de manera justificada, així com ajudes per adquisició de vivenda habitual.
Règim Especial de les Forces Armades
L'entitat que gestiona el Règim Especial de les Forces Armades és l'ISFAS. En el camp d'aplicació del règim queden inclosos els següents col·lectius:
- militars de carrera.
- Militars de complement i soldats professionals de caràcter temporal.
- Alumnes dels centres militars i de Guàrdia Civil.
- Militars de carrera de la Guàrdia Civil. Funcionaris civils inscrits al Ministeri de Defensa (és a dir, que no opten pel règim del mutualisme funcionarial)
- Personal regit per l'Estatut de personal del centre superior de defensa.
- Jubilats (a través de la pensió de retiro)
Prestacions per fill a càrrec disminuït o no. S'estableixen els mateixos requisits i imports que es concedeixen a les persones protegides pel Règim General.
Subsidi especial de maternitat per part múltiple o de pagament únic per part múltiple. Es determinen les mateixes condicions que les establertes pels funcionaris civils.
Les ajudes que trobem són subvencions o tractaments de caràcter urgent que es concedeixen quan es produeix una inexistència de recursos econòmics i quan els ajuts són urgents i justificats.
- Assistència Social
- Ajuda o assistència a la tercera edat.
- Ajuda sòcio−sanitària
- Ajuda per sepeli
- Ajuda per adquisició de la vivenda habitual.
Els beneficiaris dels dos últims tipus de prestació seran els mutualistes, cònjuges, fills menors de 21 anys o majors de 21 però incapacitats, germans menors de 28 anys o amb edat superior però incapacitats i els pares o sogres dels mutualistes.
Funcionaris de Justícia
La mutualitat que gestiona el Règim Especial de Funcionaris en el cas de Justícia és MUGEJU. El camp d'aplicació inclou el personal de l'Administració de Justícia: magistrats, jutges, fiscals, secretaris judicials, metges forenses, auxiliars, gerents de l'Administració de Justícia i funcionaris en pràctiques. No s'inclou en el camp d'aplicació el personal interí (inclòs en el Règim General)
El simple nomenament suposa la inclusió en aquest règim. La cotització es duu a terme del descompte en la nòmina de l' 1,69% de l'Haver Regulador més una aportació de l'Estat del 7,20%
Les contingències protegides són l'alteració de la salut, la incapacitat laboral (permanent o temporal) i càrregues familiars, a través de les següents prestacions:
Assistència sanitària. Mantindrem el mateix concepte que hem definit per la resta de funcionaris. Les prestacions que s'ofereixen són les mateixes i, igualment, existeix la possibilitat d'optar entre la medicina privada o concertada.
Subsidi d'Incapacitat Temporal. S'abona el subsidi (que es calcula tal i com calculàvem el de MUFACE) a partir del setè mes de baixa. La resta de condicions són iguals.
- Incapacitat Permanent. Si un funcionari passa a la situació de jubilació per incapacitat permanent, té dret a cobrar, fins el moment de complir l'edat ordinària de jubilació, el 20% de les retribucions bàsiques que havia cobrat en la darrera mensualitat de salari. Es tracta de 12 mensualitats actualitzades anualment.
Si es tracta de Gran Invalidesa, en canvi, a banda del 20% el funcionari rebrà una prestació del 40% de les retribucions bàsiques de l'últim mes de sou. En aquest cas, es tracta d'una pensió vitalícia, de 14 pagues que s'actualitzen anualment.
Si es produeixen mutilacions o aspectes similars, la Llei que regula les condicions dels funcionaris de justícia es remet a l'àmbit general, però les prestacions o indemnitzacions que es concedeixen corren a càrrec de MUGEJU.
- Prestacions familiars ◊ per fill a càrrec disminuït o no, ◊ subsidi per part múltiple, ◊ prestació per naixement múltiple a partir del tercer fill.
- Assistència social. Prestacions i ajudes: ◊ Sepeli ◊ Habitatge ◊ Necessitat ◊ Tercera edat
Existeix un fons especial que ofereix ajudes extres a la jubilació, orfandat, viduïtat i beques que té com a destí la seva extinció, ja que queda previst únicament per a funcionaris que ho són des d'abans de l'01.01.
Tema 4. Règim Especial dels Estudiants
SEGURO ESCOLAR
L'article 10.2.f) de la Llei General de Seguretat Social defineix com a Règim Especial el dels estudiants. La regulació corresponent a aquest règim és anterior a la proclamació de la LGSS: es concentra en la Llei de 17.07.1953, desenvolupada per l'Ordre de 11.08.1953. Posteriorment, però, han sorgit normes de diferent rang que han incorporat diferents col·lectius en el camp d'aplicació del Règim Especial dels Estudiants.
Es tracta d'un règim caracteritzat per no protegir a treballadors: els col·lectius inclosos no es basen en un procés productiu específic, i en aquest sentit es centra la principal diferència respecte de la resta de Règims Especials del Sistema de Seguretat Social.
Les prestacions són mínimes (pràcticament no s'han actualitzat en cap moment), molt concretes. No és possible assimilar−les als altres règims, i per això la tendència del Sistema a unificar els diferents règims resulta impossible (per les característiques especials)
De fet, alguns autors consideren que aquest és l'únic règim que hauria de ser considerat especial, perquè no existeix cap procés productiu associat al col·lectiu que forma part del camp d'aplicació.
El Règim Especial serà aplicat als estudiants que reuneixin els següents requisits:
Nacionalitat. La llei, de 1953, inclou únicament als estudiants espanyols. Tanmateix, al llarg del temps aquest aspecte s'ha modificat (per aplicació de normativa de rang igual o superior) i ampliat, de manera que actualment podríem incloure tant els estudiants d'Espanya, els d'origen en països comunitaris, de països als que fa referència la Llei General de Seguretat Social o d'aquells on s'ha signat un Conveni bilateral.
Edat: els estudiants han de ser menors de 28 anys en l'inici del curs escolar. Tanmateix, l'ordre determina com a límit màxim els 25 anys d'edat, però pel principi de jerarquia de les normes, entendrem que el correcte és l'establert a la Llei (28 anys)
Estudis reglamentats, en centres públics, privats o concertats. En un principi, es limitava als estudis de caire universitari, però aquest concepte s'ha ampliat, estenent−lo a tot tipus d'estudis reglamentats excepte els obligatoris. Els estudiants de 3r i 4t d'ESO, tot i que són estudis obligatoris, també queden inclosos en el Règim Especial dels Estudiants.
