¡Descarga Apunts de Kant 2n de bat y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
“Si una conducta no pot ser Universal, aleshores no és moral .”
- CONTEXTUALITZACIÓ-Kant creu en un home lliure per tant seria com una mena de requisit per poder aplicar aquesta ètica si un home no es lliure, no se li pot aplicar aquesta ètica perquè no actua de voluntat a l’hora de prendre una dedició. Per tant és una ètica Autònoma. KANT distingeix dos tipus d’accions o conductes:
- ACCIÓ A POSTERIORI La conducta està en funció de les conseqüències o efectes a posteriori en vistes a un determinat objectiu. Ex: estudio perquè, si aprovo, mon pare em regalarà un ipad.
2. ACCIÓ A PRIORI
La conducta no està en funció de les conseqüències o efectes. Ex: estudio perquè és el meu deure moral, per si mateix. I prou. Kant hi està en contra Kant hi està a favour Fins al s. XVIII totes les ètiques havien estat fonamentades per l’acció “a posteriori”: ell vol una ètica que es pugui justificar amb la raó “a priori”. Comparació ètica de Kant i les ètiques anteriors a Kant Ètica Kantiana Ètiques anteriors Formal Material No determina cap bé. Només la forma d’actuar moralment. Determina el bé que s’ha d’assolir amb l’acció moral (premi o càstig).
Kant
Autònoma (auto nomos ) Heterònima (hetero nomos ) La llei moral té al seu origen en la pròpia consciència(raó). L’origen de la norma moral és exterior a la consciència.(interessos personals i no relacionats amb la raó) A priori A posteriori La moral NO deriva de l’experiència, es descobreix en la raó. Les virtuts morals s’adquireixen per mitjà de l’experiència i l’hàbit. Deontològica (deon, deure) Teleològica (telos, finalitat) L’acció moral no busca cap fi: el que hauria de ser, cal que sigui L’acció moral persegueix un fi últim (la felicitat, la salvació, el plaer, etc.). Universal Particular L’acció moral ha de tenir caràcter necessari: no contingent. L’acció moral és contingent (depèn de…) Kant vol una ètica que es fonamenti només a priori (NO en la recompensa de l’acció). En això consisteix el caràcter UNIVERSAL que Kant exigeix a tota mena de judicis morals. Vol dir: si una conducta pot ser universal, aleshores és moral. MAJORIA D’EDAT: Kant correspon al període de la il·lustració que es caracteritza per reivindicar la emancipació i la llibertat respecte qualsevol subjecció o dependència. ÉS per això que rebutja les ètiques materials (tot l’anterior a kant del quadre) ÈTICA DE DEURES (Es diu de deures perquè hi ha una mena de deure associat a la voluntat, el que hauria de ser, cal que sigui.)
- Explicació del deure Per a Kant l’únic absolutament bo és la bona voluntat i dir que una persona actua per bona voluntat significa que actua per respecte al deure i no tan
*Màxima: És el principi subjectiu de la conducta. Per exemple: un diabètic no pren sucre perquè és perjudicial per a la seva salut. El sucre no és objectivament perjudicial però sí que ho és per a la seva salut en concret. *Llei: És el principi objectiu de la conducta: prescriu com ha d' actuar l’individu que actuï guiat només per la seva raó. Per exemple: "no robaràs": és conducta universal (ningú li agrada que el robin). Altres maneres de expressar-los
- Si un precepte no val com a Llei (universal), no pot ser moral.
- Les persones són finalitats en elles mateixes: tenen valor i no preu. Aquesta doble tesi avui dia es considera el nucli dels Drets humans a tot el món. LLEI MORAL: o La llei moral expressada en l’imperatiu categòric és concreta en normes morals que constitueixen les nostres obligacions. o La correcció moral d’una acció o l’obligació moral de dur-la a terme es justifiquen només per l’existència de principis i normes morals que s’han de respectar. El fonament de les normes morals està en l’exigència de fer universal la raó. CRITERIS PER COMPROVAR L’UNIVERSALITZABILITAT D’UNA NORMA:
- CRITERI D’AUTO CONTRADICCIÓ:^ hi ha normes que és impossible pensar que siguin lleis universals, ja que si tothom les complís, no es podrien dur a terme (si tothom que tingués un problema prometés alguna cosa amb la intenció de no complir-ho, les promeses es faríem impossibles)
- CRITERI DE LA INACCEPTABILITAT: hi ha normes que és impossible voler que siguin lleis universals, si tothom les complís, serien inacceptables per als éssers racionals. (No s’ha d’ajudar ningú si no s’obté cap benefici)
- Les normes morals, al ser universalitzatbles, no admeten excepcions: obliguen tots els éssers racionals, s’han de complir en qualsevol circumstància, independentment de les conseqüències.
- El valor moral d’una acció no és solament la conformitat amb les normes morals que constitueixen el deure. Una acció d’acord amb el deure és una acció correcta.
- L’únic motiu que atorga valor moral a una acció és dur-la a terme per respecte al deure. POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA: Son idees de les quals no tenim cap certesa de la seva existència però que son necessàries per parlar de moral. Es pressuposa que existeixen: Þ LLIBERTAT HUMANA: Fenòmens naturals = Determinats per lleis Humans = tot i ser naturals no determinats per lleis físiques per decidir una acció i per tant lliures. Indispensable per parlar de comportament moral Þ IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA Per a despreocupar, quin sentit tindria si no la mort física si no hi ha pervivència de les animes. Þ DÉU Garantia del sentit de l’existència humana CRÍTIQUES ÈTICA KANTIANA:
- IMPERATIU BUIT DE CONTINGUT Només proposa limitacions a la manera d'obrar (“no facis a ningú el que no vols que et facin a tu”), però no ens diu quines decisions cal prendre.
3. ÈTICA SENSE EMOCIONS
¿Què passa si, a més de fer el bé, disfruto? El "respecte a la llei" sembla que hagi de ser incompatible amb el fet de gaudir (el ‘plaer', la inclinació, per Kant, era una cosa dolenta, perversa)
