Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


APUNTS FILOSOFIA - KANT, Apuntes de Historia de la Filosofía

Apunts i explicació del filosof Kant a partir de vídeo de Lluna Pineda i apunts de profesora de filosofia, revisats per profesora de filosofía.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 17/10/2021

salima-filaly
salima-filaly 🇪🇸

4.3

(3)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
KANT 1724-1804
FONAMENTACIÓ DE LA METAFÍSICA DELS COSTUMS:
- Intenta trobar una base per a un ètica (moral) universal
- Entendre com la raó pràctica pot guiar-nos en els nostres actes en tant que ésser
morals.
UN DELS TEMES CENTRALS DE L’OBRA ÉS:
-NOCIÓ VOLUNTAT: «ni en el món ni en general tampoc fora del món és possible
pensar res que es pugui considerar absolutament bo, excepte la bona
voluntat...l'ésser humà pot tenir altres qualitats favorables i desitjables (la gracia, el
valor, la decisió...) però totes aquestes, no tenen un valor intern absolut, no són
bones sense restriccions. La voluntat bona no és -bona– pel que fa o deixa de fer, no
és bona perque ens faciliti res, sinó que és bona en si mateixa,».
Com es manifesta aquesta voluntat bona?
Kant elabora una Ètica deontològica concepte de deure és un dels pilars de la seva teoria
Segons ell, una voluntat que actua per deure és una voluntat bona QUE SIGNIFICA AIXÒ?
Per entendre-ho, hem de distingir entre els diferents tipus d’actes:
fets contra el deure
fets conforme o d’acord el deure
fets per deure
FETS CONTRA EL DEURE:
- Actuar en contra del deure moral es directament immoral.
FETS CONFORME O D’ACORD EL DEURE:
- Els actes fets d’acord amb el deure comporten una inclinació, una intenció
subjectivament egoista la motivació que ens porta a actuar la màxima d’aquests
actes – no és moral no hi ha bona voluntat necessàriament
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTS FILOSOFIA - KANT y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

KANT 1724-

FONAMENTACIÓ DE LA METAFÍSICA DELS COSTUMS:

  • Intenta trobar una base per a un ètica (moral) universal
  • Entendre com la raó pràctica pot guiar-nos en els nostres actes en tant que ésser morals. UN DELS TEMES CENTRALS DE L’OBRA ÉS:
  • NOCIÓ VOLUNTAT : «ni en el món ni en general tampoc fora del món és possible pensar res que es pugui considerar absolutament bo, excepte la bona voluntat ...l'ésser humà pot tenir altres qualitats favorables i desitjables (la gracia, el valor, la decisió...) però totes aquestes, no tenen un valor intern absolut, no són bones sense restriccions. La voluntat bona no és -bona– pel que fa o deixa de fer, no és bona perque ens faciliti res, sinó que és bona en si mateixa,».

Com es manifesta aquesta voluntat bona?

Kant elabora una Ètica deontològicaconcepte de deure és un dels pilars de la seva teoria Segons ell, una voluntat que actua per deure és una voluntat bona → QUE SIGNIFICA AIXÒ? Per entendre-ho, hem de distingir entre els diferents tipus d’actes: ● fets contra el deure ● fets conforme o d’acord el deure ● fets per deure FETS CONTRA EL DEURE:

  • Actuar en contra del deure moral es directament immoral. FETS CONFORME O D’ACORD EL DEURE:
  • Els actes fets d’acord amb el deure comporten una inclinació , una intenció subjectivament egoista → la motivació que ens porta a actuar – la màxima d’aquests actes – no és moral → no hi ha bona voluntat necessàriament

FETS PER DEURE:

  • Els únics actes genuïnament moral són els que es fan per deure.

COM DISTINGIM CADA ACTUACIÓ? COM DISTINGIM ELS UNS DELS ALTRES?

COM AVALUAR LA INTENCIÓ? ⬇⬇⬇

Imaginem aquesta situació:

  • Una persona empàtica, filantròpica que, preocupada pels demés i commoguda per la misèria aliena, es dedica a ajudar a la gent que ho necessita.
  1. Objectivament el resultat dels actes d’aquesta persona beneficien a altres i comporten conseqüències bones per a aquests.
  2. Podem pensar que els actes d’una persona empàtica i preocupada per la resta són bons, morals. TOT I AIXÍ, SEGONS KANT: 1. Allò que determina si les accions són morals o no mai són les conseqüències o els resultats dels actes.
  3. Tampoc influeix el caràcte r o la qualitat de les persones ( empatia, simpatia,... ). Tot i que poden ser qualitats desitjables però no defineixen la conducta moral d’un individu. Per exemple: ● Lladre simpàtic ● Assassí divertit ● Corrupte tenaç ➔ Es igual si aquests son simpàtics o divertits, si l’acció que estan realitzant no es moral
  • Les qualitats no determinen el valor moral de l’acció → no defineixen la conducta moral d’un individu.
  • Els actes d’una persona caritativa, per molt empàtica que sigui, no tenen valor moral si el que amaguen són inclinacions personals (egoistes). Per exemple, buscar la satisfacció pròpia o l’autorealització.

1. Imperatiu d’habilitat o tècnic: quines són les regles a seguir per adquirir una habilitat - Si vols aprendre a tocar el piano has de rebre classes ● Si vols x has de fer y 2. Imperatiu pragmàtic : dona consells, quines pautes hem de seguir per arribar a: ser feliços, autorealitzar- nos, estimar-nos, tenir diners, ... ● Si vols ser racional no t’has de deixar endur cegament pels impulsos. ● Si vols tenir-ho tot al dia no has de deixar per demà el que puguis fer avui. 3. Imperatiu categòric: és l’imperatiu moral - Ordena accions en tant que són bones per elles mateixes, necessàriament bones. L'imperatiu d’habilitat o tècnic i l’imperatiu pragmàtic son condicionats/hipotetics perque la formula que segueixen es “si vols X has de fer Y”. Les accions que representen nomès son bones com a mitjans per aconseguir un altra finalitat. - RECOLLIR → GUANY ECONÒMIC - AJUDAR → TINDRÀS RECONEIXEMENT - Si vols cuidar-te has de menjar sa. L’imperatiu categòric en canvi , és l’imperatiu moral. Ordena accions en tant que són bones per elles mateixes, necessàriament bones. ● No obeeix a: si vols «x» has de fer «y». ● Representa una acció per si mateixa, sense referència a cap altra fi, una acció objectivament bona. ● L’ACCIÓ PER ELLA MATEIXA ÉS BONA, NO OBEEIX A CAP FINALITAT ● Té el valor d’un principi apodíctic: que és demostrable i necessàriament vàlid. Quina és la formula de l’imperatiu categòric? 1. Primera formula: «obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es converteixi en llei universal». Exemple: Algú necessitat vol demanar diners a un amic i promet tornar-los (sap que si no ho promet no els obtindrà) però sap, perfectament, que no els podrà tornar. - Falsa promesa perquè sap que no els podrà tornar però que el seu amic té molts diners. És lícit prometre que els tornarà quan sap que no ho podrà fer? Pot valdre com a LLEI UNIVERSAL una norma que digui que: en determinades circumstàncies tothom pot prometre coses que es proposa no complir?

  • NO!!! Això faria impossible la promesa mateixa. Quina llei universal pot defensar que les promeses poden no complir-se? Les promeses serien quelcom buit i ningú hi creuria. La UNIVERSALITAT DE LA LLEI reivindica que la humanitat no pot ser tractada mai com a mitjà, com a objecte. L’humà existeix com a finalitat en si mateixa i els seus actes han d’expressar aquesta naturalesa. → Per això, l’imperatiu categòric també es pot formular com:
  1. Segona formula: «obra de tal manera que tractis a la humanitat, a tu mateix i als altres sempre com un fi i mai com un mitjà.» Així, en el cas dels diners, l’amic es plantejava tracta a l’altra persona com un mitjà per aconseguir diners i no com una finalitat.

UNIVERSALITAT i HUMANITAT són els principis fonaments de l’imperatiu

categòric

Aquests dos però, són impensables sense l’autonomia de la voluntat: L’autonomia de la voluntat per Kant es basa en que:

  • La llei moral, l’imperatiu, sorgeix del mateix subjecte i no de cap condicionant extern → la voluntat només té sentit si és autònoma, lliure. La llibertat és la condició de possibilitat de l’imperatiu categòric. La llibertat és la clau per explicar l’autonomia de la voluntat → la voluntat és autònoma perquè ella mateixa es dona la llei que ha d'obeir i la llibertat se sotmet a la llei moral perquè és autònoma, és lliure. «Voluntat lliure i voluntat sotmesa a la llei moral són el mateix» La llibertat és la condició de possibilitat de l’imperatiu categòric. La llibertat és la clau per explicar l’autonomia de la voluntat