¡Descarga personalitat apunts y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
TEMA 5 _ PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL
TEMA 5 PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL
Els models temperamentals o no cognitius ubiquen les dimensions o tipus en algun dels àmbits neurofisiològic, somàtic, afectiu o connatiu.
Psicològiques Constitucionals Precientífiques · Psicoanalítiques Freudi, Adler, Jung · Fisiològiques Spranger (1)
· Escola francesa Gall (2) Sigaud (3) · Escola italiana Lambroso (4) Viola i Pende (5) Científiques · Escola holandesa Heymans i Wiersma Le Senne
· Escola alemana Kretschmer · Escola americana Sheldon · Escola francesa Conman Tipologies modernes
(1) Tipologia amb 6 tipus: teorètic, estètic, polític, econòmic, social i religiós (2) Gall: Frenologia i fisiologia (3) Sigaud: Precursor de les teories de Kretschmer i Sheldon (4) Lambroso: Concepte del criminal nat (5) Viola i Pende: Teoria basada en dos eixos
Autors Dimensió emocional Dimensió instintiva Dimensió social Freud Super-ego Ego Id Heymans i Wiersma Emotivitat Activitat Resonància o reacció primària vs secundària Kretschmer Leptosomàtic Esquizotímic
Atlètic Epileptoide
Picnic Cicloide Eysenck Neuroticisme Psicoticisme Extraversió Gray BIS Sensib càstig
FFS BAS
Sensib recompensa Cloninger Evitació dolor Cerca novetat Dep recompensa Zuckerman Neuroticisme o emocionalitat
Cerca sensacions o impulsivitat
Extraversió o sociabilitat
1 · TIPOLOGIA LIBIDINAL DE FREUD (1931)
Es fonamenta en el grau de predomini de un dels tres sistemes (Super Ego, Efo, Id). D’aquest predomini sorgeixen 3 tipus psicològics: l’obsessiu, el narcissista i l’eròtic, que poden combinar-se entre sí per formar tipus intermitjos.
2 · MODEL CARACTEROLÒGIC TRIDIMENSIONAL DE HEYMANS I WIERSMA
Van treballar durant la primera i segona dècada del s.XX (1906-1918). Pioners de la psicologia de la personalitat, són els primers en fer-ho de manera científica, treballant amb dades. Molt influents fins als anys 60, quan van aparèixer els models d’Eysenck i Cattell.
TEMA 5 _ PERSPECTIVA BIOLOGICO-FACTORIAL
Heymans i Wiersma no es van fiar gaire dels qüestionaris pq consideraven que l’autoavaluació no era molt fiable. Així, van construir un qüestionari observacional de 90 preguntes que van repartir a 3000 metges de tot el pais. D’aquesta manera van recollir milers de qüestionaris que van analitzar posteriorment amb anàlisi estadístics bastant simples. Van concloure que tots aquells trets es podien classificar en tres dimensions.
Dimensions:
- emotivitat facilitat amb la que es produeix una reacció emocional (variablitat dels estats d’anim) correspón a la dimensió “intensitat” de Wundt
- activitat disposició a actuar, a fer quelcom (no impulsivitat)
- primarietat vs secundarietat manera ràpida o tardana amb la que el subjecte reacciona a les impressions rebudes. correspón a la dimensió “canvi d’emocions” de Wundt
Partint per la mitjana, podem dicotomitzar cadascuna de les tres dimensions (alt/baix), que es podran combinar de 8 maneres diferents. A partir de 3 dimensions dicotomitzades es generen doncs 8 tipologies: E A P colèric E A S passional E nA P nerviós E nA S sentimental nE A Psanguini nE A Sflemàtic nE nA P amorf nE nA S apàtic
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Assigna a cada persona els tres components i els gradua en 7 puntuacions, ie identifica a les persones amb 3 números que van del 1 al 7. Vol fer una precisió més acurada que la simple classificació.
La seva classificació desdel punt de vista de les característiques psicològiques:
- viscerotónic actitud relaxada, amor al confort, interès pels aliments, interès per les persones, afectuós individu sociable Eysenck: extravertit
- somatotònic actitud tensa, tendència a la inhibició, tendència a la soledad, emocions intenses i abundants, rapidesa de reaccions, nerviós, reprimit Eysenck: neuroticisme
- cerebrotònic vigorós, actiu o emprenedor, agressiu, dominant i dur individu amb una gran capacitat d’acció
Va correlacionar el biotipus amb el psicotipus de manera esbiaixada a favor de la seva teoria
L’enfocament constitucional s’ha criticat sobretot a partir del desenvolupament de la neurologia; actualment, pel que fa al biotipus, interessa el sist endocrí, les hormones, els NT, els neuromoduladors...
La ment i l’organisme humans formen una unitat, la màxima expressió d’aquesta unitat són el treball de Sheldon i Kretschmer.
Crítica: segons S&K diuen que el biotipus determina el psicotipus. Hi ha gent q opina al revès. Potser ambdues són csq d’un tercer factor (filogènia)
Autor Factor I Factor II Factor III Enfocament Sigaud Digestiu Muscular Cerebral Biotipus Kretschmer Pcinic Ciclotímic
Atlètic Epileptoide
Leptosomàtic Esquizotímic
Biotipus Psicotipus Sheldon Endomorf Viscerotònic
Mesomorf Somatotònic
Ectomorf Cerebrotònic
Biotipus Psicotipus Tipologies constitucionals
.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
5 · EL MODEL PEN DE HANS J. EYSENCK
5 · 1 El personatge i la seva obra
Eysenck (1916-1997) És, sense cap mena de dubte, un dels psicòlegs més productius amb 73 llibres i 500 articles científics. El seu amplíssim treball sembla tenir un únic objectiu: la formulació d’un model descriptiu de la personalitat humana, i la fundamentació i explicació del mateix, mitjançant el recurs de la investigació biològica.
Temes tractats per Eysenck:
- investigar l’estructura tridimensional i jeràrquica de la personalitat
- ha fonamentat la seva teoria mitjançant l’estudi dels determinants genètics i les bases biològiques
- metodologia. Va utilitzar sistemàticament totes les metodologies
- el paper de la teoria. Creu que si no hi ha teoria no pot haver investigació empírica
- ha analitzat el problema de la mesura i ha desenvolupat instruments per a l’avaluació de les grans dimensions
- diferències de sexe i gènere en la personalitat
- no només s’ha interessat per la personalitat normal, sino per la psicopatologia (va començar treballant amb malalts)
- delinqûència i criminalitat. Relació entre certes estructures de la perso i delinqûència
- va aportar interessants punts de vista sobre les teràpies
- psicologia de la salud. Va estudiar el tabaquisme, el càncer, els infarts i quin és el grau de relació d’aquestes malalties amb certs trets de la personalitat
- va fer considerables aportacions en l’àrea de la creativitat
- intel·ligència. Desde una via pròpiament biològica (P.evocats)
Influències en el model d’Eysenck:
- tipologia clàssica
- les 2 grans dimensions de Wundt (1)
- tipologia de Jung (2)
- tipologia dimensional de Heymans i Wiersma (3)
- tipologia constitucional de Kretschmer (4)
- teoria neurofisiològica de Pavlov (5)
- teoria de l’aprenentatge de Hull (6)
(1) Wundt havia reinterpretat la tipologia clàssica neuroticisme d’Eysenck = intensitat emocions Wundt (2) introversió/extroversió Eysenck treballa molt la teoria de l’extraversió (3) H & W proposen un model tridimensional correspondència molt important amb 2 dimensions la dimensió “activitat” de H&W té només alguns punts en comú amb el psicoticisme (4) afecta a tot el model d’Eysenck el punt de contacte més important és la dimensió de psicoticisme (5) Pavlov era neurofisiòleg i bàsicament va estudiar mecanismes d’activació i inhibició, concepte que Eysenck aplica a l’extraversió (6) a més de donar-li importància a les influències ambientals ,també considera que l’aprenentatge té un paper molt important.
“Una organización más o menos estable y duradera del carácter, temperamento, intelecto y físico de una persona, que determina su adaptación única al ambiente.” (Eysenck, 1970) En aquesta definició de la personalitat, Eysenck inclou aspectes físics, afectius, conductuals, cognitius i intel·ligència
Eysenck es caracteritza per treballar dinàmicament, ie que a més de fer teoria també es dedica a la investigació empírica. A més, a l’hora d’analitzar les dades obtingudes, Eysenck demostra ser un exponent màxim de les dues metodologies principals, la correlacional i l’experimental.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Dimensió unipolar que s’extèn desde la normalitat representada per l’establitat emocional en la part baixa, fins a l’inestabilitat emocional que s’associa a la part més elevada.
Psicoticisme
Predisposició a trastorns psicòtics o psicopàtics Dimensió unipolar que s’extèn desde la normalitat representada pel control de la conducta i dels impulsos a la part baixa, fins al descontrol de la conducta, l’agressivitat i el descontrol impulsos a la part alta. Excel·lent predictor de les conductes antisocials. Ha sofert innumerables crítiques, a les que Eysenck ha hagut de reaccionar.
Extraversió
Dimensió bipolar
5 · 3 Teories
Extraversió
La formulació de la teoria de l’extraversió o de l’ arousal cortical (1967) tracta d’explicar les bases biològiques d’aquesta dimensió. Segons aquesta, a major excitació del cortex els subjectes mostren menys necessitat d’estimulació externa i com a csq d’això es comporten com a més introvertits i vice versa.
Així, en termes neurofisiològics, en un EEG els introvertits presentarien una falta de sincronia dels ritmes alfa, mentre que els extrovertits presentarien un ritme alfa de baixa freqüència i una gran amplitud d’ones. Estudis han confirmat aquestes hipòtesis, per tant la teoria d’Eysenck té una base biològica comprovada. S’associa aquest fet amb la formació reticular ascendent, que produeix l’activació del cortex.
Les prediccions psicològiques atribuirien un excès de condicionament als introvertits i, per tant, una conducta hipercontrolada. Pel que fa als extrovertits, es caracteritzarien per una manca de socialització ja que el condicionament seria molt difícil per la baixa activació cortical, aquestes persones actuarien doncs de manera molt més lliure i sense tabús. Aqueste hipòtesis s’han vist confirmades per diferents treballs.
Neuroticisme
Les diferències individuals en el neuroticisme es relacionen amb el SNV i molt especialment amb el simpàtic. A més activación del SNV, més neuroticisme. El SNV s’activa desde la zona límbica, molt especialment desde l’hipotàlem.
Aquesta teoria té molt menys suport que la de l’extraversió.
Psicoticisme
Per Eysenck, el psicoticisme és una dimensió unidimensional. Trastorns psicòtics: esquizofrenia
Per Kretschmer es tracta d’una dimensió bipolar:
Esquizofrènic 0 Maníac-Depressiu
La teoria biològica que dóna suport al psicoticisme és molt més dèbil i menys desenvolupada que les teories de l’arousal o de l’activació. En la seva formulació, Eysenck intenta explicar lal base biològica d’aquesta dimensió referint-se principalment al metabolisme de la serotonina.
5 · 4 Mesura de les dimensions del model PEN
Construeix escales de mesura per (1) nens i adolescents i per (2) adolescents grans i adults. Aquestes escales són:
- EPI: mesura el neuroticisme i l’extraversió (+ escala de sinceritat)
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
- EPQ-J(unior) i EPQ-A(dult): mesura el neuroticisme, l’extraversió i el psicoticisme (+ sinceritat)
- EPQ-A-R: revisió de l’EPQ-A
Els problemes que presenten són els següents:
- medeuxen el psicoticisme de manera molt patològica
- en l’EPQ_R intenta modificar aquesta problema
5 · 5 Correlats
- sexe Les dones són més neuròtiques, puntuen més alt en la dimensió de Neuroticisme; també tenen tots aquells trastorns relacionats (anorexia, depressió, ...). Els homes puntuen més alt en la dimensió de Psicoticisme. La dimensió d’Extraversió no presenta gran diferència entre ambdós sexes
- edat Les tres dimensions disminueixen amb l’edat, sobretot a partir de l’adolescència, encara que l’Extraversió ho fa menys marcadament.
- classe social Les diferències es donen sobretot en les dimensions de Neuroticisme i Psicoticisme A la classe social alta, tenen més problems de Neuroticisme i menys de Psicoticisme que a la classe social baixa.
5 · 6 Crítica del model PEN
- Si el model PEN descriu tres dimensions, pq s’oblida de l’intel·ligència, pq ho separa?
- Hi ha 9 factors d’ordre inferior vs 22 ítems, hi ha un desfassament entre teoria i mesura, una dimensió no es pot mesurar només amb 2 o 3 ítems.
- Com justifica els 9 factors?
6 · ELS 3 SISTEMES NEUROFISIOLÒGICS DE GRAY (1987)
Gray, deixeble d’Eysenck, formula un model bidimensional de la personalitat regit per l’ansietat i la impulsivitat.
Dintre de la tradició neurofisiològica Gray, influenciat tant per l’escola de Moscú com pels treballs d’Eysenck, descriu tres sistemes funcionals que regulen la conducta dels individus i que constitueixen el suport neurofisiològic de les dimensions de la personalitat:
- el sist d’inhibició conductual (BIS, Behavioral Inhibition System ) o d’evitació ansietat
- el sist d’activació conductual (BAS, Behavioral Activacion System ) o d’aproximació impulsivitat
- el sist d’atac/fugida (FFS, Fight, Flight System )
Enunciats (cf gràfic):
- al aumentar l’extraversió, aumenta la sensiblitat a la recompensa i disminueix la sensiblitat al càstig
- al aumentar el neuroticisme, aumenta tant la sensiblitat a la recompensa com la sensiblitat al càstig
- al passar d’introvertit a extrovertit, l’aument de la sensiblitat a la recompensa és més gran quan el neuroticisme és alt
- al passar de neuroticisme baix a neuroticisme alt, l’aument de la sensiblitat al càstig és més gran en els introvertits
Eysenck entén les dimensions psicològiques com el resultat de l’activació d’un sistema biològic que pot activar-se tant per raons genètiques com per experiència.
Una crítica atribuible a aquest model es que no ha acabat d’associar una dimensió al FFS, encara que aquesta no seria molt diferent del psicoticisme d’Eysenck.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
7 · 1 Components de la personalitat
Temperament
- cerca de la novetat (1)
- evitació del dolor (2)
- dependència de la recompensa (3)
- (persistència)
Caràcter
- autodeterminació (4)
- cooperativitat (5)
- auto-trascendència (6)
(1) Grau de sensibilitat pel que fa a les conductes exploratòries, la capacitat de respondre a estímuls novedosos. Les persones que puntuen alt presenten conductes d’aproximació i búsqueda. El sistema biològic que li dóna suport és el BAS. Es relaciona tant amb el psicoticisme com amb l’extraversió.
(2) Tendència a reaccionar davant d’estímuls aversius (perills, càstig, ...) El sistema biològic que li dóna suport és el BIS. Es relaciona amb el neuroticisme d’Eysenck
(3) Tendència a respondre a premis o recompenses, així com tendència a mantenir els comportaments. El sistema biològic que li dóna suport és el sistema de manteniment de la conducta.
(4) ser conseqüent amb els propis valors, amb les pròpies decisions, capacitat d’adeqüar la conducta als valors propis.
(5) maduresa en el comportament de les relacions humanes, fa referència a l’altruisme, la generositat, la solidaritat, ...
(6) fa referència a les creences religioses i espirituals de cada persona Les tres dimensions de Cloninger
7 · 2 Investigació neurològica
Està centrada en l’estudi de 3 neurotransmissors:
- dopamina: associada al BAS
- serotonina: associada al BIS
- noradrenalina: associada al sistema de manteniment de la conudcta
La barreja dels neurotransmissors és responsable de:
- la personalitat normal
- la psicopatologia
- el desenvolupament humà
7 · 3 Mesura
Pel que fa a aquest tema, cal destacar que Cloninger desenvolupa tècniques com ara l’Inventari de temperament i caràcter, que mesura les 7 dimensions presentades anteriorment.
Aplica les tècniques d’Eysenck i Gray, entre altres, junta tots els ítems, fa AF per analitzar la relación de les seves dimensions amb les dels altres models.
Amb això pretén coneixer l’organitzación de la personalitat humana. Els resultats perfilen 4 grans dimensions de la personalitat; tres d’elles es corresponen amb les d’Eysenck i la cuarta deriva d’una de les branques del psicoticisme, en realitat format per l’agressió i el control.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
8 · DIMENSIONS DE ZUCKERMAN (1991)
Aquesta presentació tridimensional el·laborada per Zuckerman guarda també un estret paral·lelisme amb el model PEN. A partir de la factorització de gran quantitat d’informació emergeixen tres superfactors:
- l’Extraversió o Sociablitat
- el Neuroticisme o Emocionalitat
- la Impulsivitat, Cerca de sensacions i Psicoticisme
La major part del treball de Zuckerman es centra en la dimensió “Cerca de sensacions”.
Va començar a treballar als anys´60 sobre la deprivació sensorial. Els experiments consistien en aïllar completament (tots els sentits) a individus voluntaris en una habitació. Dels resultats obtinguts va concloure que hi ha dos tipus de persones: unes que no poden soportar aquest aïllament i unes altres capaces de soportar millor aquesta situació; d’aquí va sorgir la dimensió de cerca de sensacions.
8 · 1 Correlats
Va trobar que la cerca de sensacions es relaciona molt amb:
- les drogues (el grau d’aquesta dimensió és doncs un bon predictor del consum de drogues)
- les relacions sexuals ( a més cerca de sensacions, més promiscuitat i infidelitat)
- la necessitat d’assumir riscos (físics, financers, ...)
- les creences heterodoxes (relacionat amb les sectes)
- l’esoterisme, allò desconegut
Altres correlats:
- sexe: la dimensió (cerca de sensacions) es dóna més en els homes
- edat: estudis longitudinals mostren que hi ha una disminució a partir de l’adolescència
8 · 2 Subdimensinos
La cerca de sensacions correlaciona altament amb el psicoticisme i l’extraversió, estem doncs parlant d’una dimensió complexa. Zuckerman troba 4 subdimensions:
- cerca d’aventura i risc ( ex. esportistes de risc ) relacionat amb l’extraversió d’Eysenck
- cerca d’experiències ( ex. drogadictes ) relacionat amb el psicoticisme d’Eysenck
- desinhibició ( ex. psicòpates ) relacionat amb el psicoticisme d’Eysenck
- avorriment relacionat amb l’extraversió d’Eysenck
8 · 3 Investigacions
Investigació biològica
Les investigacions biològiques condueixen a la hormona MAO, que influeix en el funcionament dels neurotransmissors.
El nivell de MAO és inversament proporcional al de la cerca de sensacions; ie a menys MAO, més cerca de sensacions.
Investigació psicomètrica
D’una manera molt semblant a la de Kloninger, fa investigacions psicomètriques (ZKPQ, SSS) i, al igual que aquest, perfila 4 dimensions.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
TEMA 6 PERSPECTIVA LEXICO-FACTORIAL
1 · EL MODEL DE GUILFORD
Model destacable, en especial per haver estat el primer el·laborat de forma sistemàtica amb metodologia factorial, així com per les seves elevades coincidències amb els models d’ Eysenck i Cattell. Normalment se li atribueix un important valor històric, però avui no figura entre els de màxima actualitat.
Salud emocional
Activitat social Introv/Extrov Estabilitat emocional Paranoidisme
- ascendència^4
- sociabilitat
- activitat general
- ratimia^5
- reflexivitat^6
- inestabilitat
- depressió
- neurosis
- inferioritat
- objectivitat
- objectivitat
- amigable
- relacions personals
Estructura jeràrquica del temperament de Guilford
2 · EL MODEL DE CATTELL
2 · 1 El personatge i la seva obra
Raymond B. Cattell (1905-1998) va nèixer a Anglaterr i es va licenciar en física i química a la universitat de Londres. Més tard es va interessar per la psicología i pels problemes socials en general. Va treballar com a ajudant de Spearman, el creador de lànàlisi factorial. Al traslladarse als EEUU va conèiser i treballar amb Thormdike, Allport, Murray i Sheldon.
La seva monumental obra inclou unes 500 publicacions científiques: aproximadament 40 llibres i 450 articles. A excepció d’Eysenck, és l’autor més prolífic de tota la història de la psicologia científica.
(^4) Dominància, lideratge (^5) Inhibició, retracció (^6) pensar molt, cabilar (^7) dimensió molt estudiada a finals de segle, es pensava que tenia a veure amb la homosexualiat
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Els interessos de Cattell són increiblement amplis:
- estructura de la personalitat
- dinàmica de la personalitat (interessos, impulsos, sentiments)
- psicopatologia. Construeix un model psicopatològic de la personalitat
- avaluació de la personalitat. Desenvolupa diferents escales, a destacar el 16PF
- intel·ligència. Desenvolupa les teories de la intel·ligència fluida i de la intel·ligència cristal·litzada
- mesura de la intel·ligència. Desenvolupa les escales d’intel·ligència lliure de cultura
- creativitat
- metodologia. Contribueix al desnvolupament de l’AF i desenvolupa l’anomenada metodologia multivariada
- va fundar l’IPAT (Institute for Personalitiy and Ability Testing)
2 · 2 Investigació de la estructuració de la personalitat
El punt de partida dels treballs de Cattell és la hipòtesi lèxica formulada al segle XIX per Galton, segons la qual tots els trets apareixen plasmats en el llenguatge comú.
Allport i Odbert (1936) havien aïllat aproximadament 18000 termes descriptors de la personalitat. Amb posterioritat els van reduïr a 4500. cattell va continuar aquest treball obtenint 171 variables bipolars. Amb elles va construir escales de calificació (de tipus Lickert); va analitzar els resultats obtinguts mitjançant AF i va identificar 36 categories de descriptors.
En multiples investigacions posteriors, Cattell va identificar 16 trets font que, segons ell, constitueixen les unitats bàsiques de la personalitat.
Polo bajo Polo elevado
A – B – C – E – F – G – H – I – L – M – N – O – Q 1 – Q 2 – Q 3 – Q 4 –
Reservado y distante Menos inteligente Inestable emocional Sumiso y humilde Sobrio y taciturno Poca fuerza del superego Inhibido y tímido Duro e inconmovible Confiado y adaptable Práctico y realista Franco y llano Seguro y plácido Conservador y tolerante Dependiente del grupo Indisciplinado y laxo Relajado y tranquilo
vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs vs
Sociable y afectuoso Más inteligente Estable emocional Dominante y agresivo Entusiasta, surgente Consciente y moralista Desinhibido y atrevido Tierno y sensible Desconfiado y suspicaz Imaginativo y bohemio Astuto y cortés Aprensivo y culpabilizado Liberal y radical Autosuficiente Controlado y escrupuloso Tenso y frustrado
A +
B +
C +
E +
F +
G +
H +
I +
L +
M +
N +
O +
Q 1 +
Q 2 +
Q 3 +
Q 4 +
Trets fonamentals de personalitat del model de Cattell
En el llarg procès d’investigació de la personalitat Cattell va utilitzar 3 tècniques o tipus de dades:
- dades L (life), que són registres de la vida quotidiana
- dades Q (questionnaires), que procedeixen de qüestionaris autoevaluatius
- dades T (objective test), que deriven de tests objectius
Cattell sempre va defensar la hipòtesis de que els trets fonamentals de la personalitat haurien d’aparèixer tant si s’aplica l’AF a les dades L com a les dades Q o les dades T. De fet els dotze primers trets de la llista van ser identificats amb les dades L en un primer moment, i també amb les dades Q més endavant. Cattell va considerar que les dades L podíen servir, a més, per validar les dades Q, que són les més fàcils d’utilitzar, però també les que possibiliten una major distorsió i falsificació. Els 4 útlims trets de la llista només van poder ser identificats mitjançant les dades Q. D’altra banda, la investigació de les dades T va conduir a la identificació de 21 trets que no corresponien amb els 16 trets font temperamentals. La
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Molts autors han identificat 5 factors, que s’han interpretat de forma similar, malgrat que no sempre coincideix la nomenclatura per etiquetar-los. Els 5 factors que emergeixen d’aquests treballs solen identificar-se amb els següents noms:
- extraversió, surgència
- agradabilitat, afabilitat, cordialitat ( agreeableness )
- consciència, autocontrol, responsabilitat ( conscientiousness )
- neuroticisme, estabilitat emocional
- intel·lecte, cultura, intel·ligència, obertura
Procès metodològic seguit per a establir les cinc grans dimensions de la personalitat: 1- àmplia selección de termes descriptors de la personalitat del llenguatge natural 2- reducció dels descriptors fins a arribar a un nombre que resulti manipulable, però conservant la representativitat del conjunt inicial 3- el·laboració d’escales de calificació amb els termes seleccionats. Aquestes escales poden utilitzar-se de dues maneres: fent autoavaluació o avaluació externa 4- anàlisi factorial
3 · 2 L’anàlisi de qüestionaris
Alguns autors, influenciats principalment per la consistència dels resultats de la investigació lèxica, es van centrar en la cerca de la estructura de la personalitat mitjançant la factorització d’amplis grups d’ítems procedents dels diversos qüestionaris existents. Amb aquest procediment s’esperava trobar també les cinc dimensions postulades pels analistes del llenguatge.
Els màxims representants d’aquesta corrent d’investigació són Costa i Mc Grae. Els seus primers treballs els van conduir a un model tridimensional. A partir de l’anàlisi del 16PF van identificar tres clusters d’escales que representaven una primera aproximació a les dimensions NEO.
N: Neuroticisme correspón a l’homònim d’Eysenck. Un neuroticisme alt correspón a emocions negatives, molt intenses i amb molta inestabilitat emocional; mentres que una puntuació baixa indica normalitat. Aquesta dimensió es conceptualitza com a emocional però aquesta denominació suposa un problema ja que totes les dimensions impliquen emocions.
E: Extraversió correspón a l’homònim d’Eysenck. Una puntuació alta correspón a una persona comunicativa, activa, sociable, etc.
O: Obertura obertura a l’experiència en àrees com la fantasia, l’estètica, els sentiments, les accions, les idees i els valors. Aquest factor, d’àmbit cognitiu, suposa una obertura externa però també interna.
Una sèrie d’investigacions posteriors van conduir a Costa i Mc Grae a introduir dues noves dimensions al model NEO:
A: Afabilitat (agreeableness) amabilitat, cordialitat o afabilitat. És el contrari de psicoticisme: bon caràcter, bondadós, no agressiu, altruista,, etc. Podem doncs arribar a dir que es tracta del mateix factor.
C: Responsabilitat (conscientiousness) és la novetat introduïda per aquest model. Altres autors l’anomenen consciència, autocontrol o rectitud. Les seves facetes són la competència, l’ordre, el sentiment de deure, la necessitat de logro, l’autodisciplina i la deliberació.
El nou model va conduir al desenvolupament d’una tècnica d’avaluació, coneguda com a NEO-PI. Uns anys més tard va ser revisada, donant lloc al NEO-PI-R.
En el procès d’el·laboració d’aquest model es poden distingir dues etapes principals. En la primera els seus autors van identificar les cinc grans dimensions, emntres que a la segona les van desglossar en factors d’ordre inferior que van anomenar facetes. Aquest procès d’el·laboració és invers al seguit per Cattell.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
Al constatar la consistència transcultural a països com Alemania, Portugal, Xina, Corea i Japó, Costa i Mc Grae van concloure a favor de l’estructura comú de la personalitat humana, reconeguent així la possibilitat d’existència d’uns components genètics explicatius d’aquesta estructura universal.
El FFM en diferents àmbits
En l’àmbit educatiu s’ha estudiat la relació entre els perfils de personalitat i el rendiment acadèmic, i s’ha constatat que la Obertura i la Responsabilitat presenten una associació important amb els nivells d’èxit en diverse matèries. L’Extraversió també correlaciona, més o menys finsa als 14-15 anys, positivament amb el rendiment escolar, mentre que a partir d’aquesta edat ho fa negativament. Una de les raons és que els introvertits processen millor la informació.
En l’àmbit de la salut s’ha investigat la relació entre els diversos trastorns de personalitat i els diferents perfils obtinguts en el NEO-PI-R. S’ha vist que el factor Responsablitiat correlaciona positivament amb la salut pq es tenen uns hàbits més sans relacionats amb l’alimentació, el dormir. Tenen també hàbits més seguts i per tant menys accidents. Tenen millors hàbits higièncis, menys hàbits adictius i millor estatus social. Les malalties cardiovasculars es relacionen amb hostilitat, agressivitat (perfil tipus A). El càncer està relacionat amb el Neuroticisme. Hi ha una relació important entre el model dels 5 factors i psicopatologies (ex. Una anorèxica puntua molt alt en Neuroticisme així com en Responsabilitat).
4 · VALORACIÓ CRÍTICA DELS MODELS PENTAFACTORIALS
4 · 1 El nombre de dimensions
El model de personalitat de les Cinc Grans dimensions, en el seu estat actual de desenvolupament, no pot ser considerat una teoría de la personalitat. Els cinc factors s’han formulat des de un empirisme cec, utilitzant l’AF. No existeix cap teoria prèvia, que hagi servit de guia per planificar les investigacions empíriques. Si realment el FFM cumplís amb les exigències pròpies d’una teoria completa hauria de justificar, entre altres coses, per què furmula cinc dimensions. A més, també hauria d’explicar per què són específicament aquestes i no unes altres.
4 · 2 L’ordre de les dimensions
L’ordre en què es presenten les Big Five no és una qüestió sense importància. Al contrari, té una importància perque es tracta d’un fet que s’hauria de relacionar amb la naturalesa de les dimensions i amb la hipot`tica dinàmica del seu funcionament.
FACTORS I II III IV V Norman (1963)
E
Surgència
A
Afabilitat
C
Escrupolositat
N
Estabilitat em.
I
Intelecte Costa i Mc Grae (1992)
N
Neuroticisme
E
Extraversió
O (I)
Obertura
A
Amabilitat
C
Responsabilitat John (1990)
O (I)
Obertura
C
Conciència
E
Extraversió
A
Afabilitat
N
Neuroticisme Russell i Karol (1994)
E
Extraversió
An (N) Ansietat
A
Duresa
I
Independència
C
Autocontrol Lluís – Font (2002)
An (N) Ansietat
H (A)
Hostilitat
E
Extraversió
C
Autocontrol
I
Intelecte Ordre de presentació dels factors en el model de les Big Five, segons diferents autors
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
1 · 3 Intel·ligència emocional
Antecedents
Guilford:
- informació simbolica: intel·ligència general fluida
- informació figurativa: intel·ligència general espacial
- informació semàntica: intel·ligència G cristal·litzada
- informació comportamental (social): intel·ligència de la quotidiana
Sternberg: teoria de la intel·ligència triàrquica
- intel·ligència contextual: sabrem adaptar-nos a l’ambient, també podem “transformar-lo” per a sentir-nos més còmodes i si no podem fer ni una cosa ni l’altra, “cambiarem l’ambient” (substituir-lo, canviar de professor).
Gardner:
- intel·ligència interpersonal i intrapersonal
Autors de la intel·ligència emocional
Salovey i Mayer
Intel·ligència emocional: és la forma intel·ligent de gestionar les emocions pròpies i de comprendre als altres, i tot aixó fer-ho per a desenvolupar conductes adaptades. La intel·ligència emocional inclou diverses competències:
- coneixement de les emocions pròpies (metahumos o metacognició)
- control de les emocions, sense conciència no hi ha control Cualquier persona se sabe enfadar, pero hacerlo con la persona pertinente, en el grado adecuado, en el momento oportuno, con un propósito justo y de forma apropiada es muy difícil. (Aristoteles)
- coneixement dels impulsos: els psicòpates presenten una manca de coneixement dels impulsos
- coneixement dels impulsos: Mischael “aplaçament de la recompensa”, control d’impulsos
- reconeixement de les emocions dels altres, posar-se a la pell de l’altre. Implica la sensibilitat de la lectura no verbal. Empatía, sintonia emocional.
Sternbergi Goleman
La intel·ligència emocional a la vida social és més important que la intel·ligència acadèmica. Les emocions ennuvolen la intel·ligència i ens fa pendre decisions errònies, una intel·ligència sense emocions està fora de context, desgraduada. [cinergia: una ajuda a l’altra, s’ajuden mútuament amb una finalitat] (San ignaci: en tiempos de tribulación no hacer mudanzas)
La intel·ligència sense emocions és inadaptada, les emocions sense intel·ligència són cegues.
El sistema límbic és irracional encara que les seves decisions solen estar adequades a les situacions ,però gracies al seu bon funcionament, ja que no ets consicent d’elles. Les conesions entre el cortex i el sistema límbic són la clau del bon funcionament entre emocions i intel·ligència.
Le Doux: la informació segueix dos camins, un directe al sistema límbic i un altre que passa pel cortes, el del sistema límbic és molt més ràpid.
TEMA 7 _ PERSONALITAT, EMOCIÓ I MOTIVACIÓ: ESTATS D’ÀNIM I CONDUCTA NECESSITATS, MOTIUS I EXPECTATIVES
2 · ESTATS D’ÀNIM
Estat d’ànim: percepció del potencial energètic en un moment determinat, com a resultat d’n cert pensament o optimisme, ens informa de la nostra salut, tant física com fisiològica o psicològica. Els estats d’ànim són de major durada i de menor intensitat que les emocions. Les emocions tenen unes cuases que les desencadenen, a diferència dels estats d’ànim. L’estat d’ànim té uns indicadors posturals.
Watson i Tellegen han treballat en la classificació dels estats d’ànim positius i negatius, afecte positiu i afecte negatiu. El màxim descriptor de l’afecte positiu é l’energia i el de l’afecte negatiu és la tensió.
2 · 1 De què depenen els nostres estats d’ànim?
Moltes vegades ens equivoquem al interpretar l’orígen dels nostres estats d’ànim. Contrariament al que es tendeix a creure, té molt poc a veure amb l’èxit, les relacions personals i els diners.
Sobre aquest tema encara no hi ha gaire investigació feta, i la existent està poc organitzada. Tanmateix, s’ha trobat que els estats d’ànim depenen de:
- salut (1)
- hàbits de dormir (2)
- alimentació (3)
- exercici físic (4)
- cicle circadià (5)
(1) Normalment, darrera dels estats depressius trobem una malaltia; aquesta pot ser lleu (grip), però també greu. Moltes malalties comencen amb un estat depressiu. (2) Importància de la quantitat d’hores i de si encaixen amb el ritme circadià, ie si aquelles hores són ordenades. (3) Una alimentació inadequada té repercussions negatives en els estats d’ànim. (4) Repercussió favorable sobre els estats d’ànim (5) Cicle endògen. L’energia física de les persones fa unes pujades i baixades al llarg del dia
Aquest cicle té tendència a avançar-se o enrederir-se en certes persones:
- quan s’avança persones matutines: s’aixequen aviat i es troben en plena forma molt d’hora. Tot el cicle s’adelanta i per tant es cansen molt aviat a la tarda i a les 21h ja s’adormen. Si es desperten durant la nit, ja no es poden tornar a adormir. Relacionat amb les persones extravertides.
- quan es retarda persones vespertines: els costa molt despertar-se. Tot el cicle s’enredereix i a la nit estan molt actius. Relacionat amb les persones introvertides.
La percepció de l’energia té molt a veure amb els estats d’ánim (correlació positiva).
