¡Descarga Apunts personalitat y más Ejercicios en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
TEMA 1. HISTORIA I MODELS, TEORIES NO-CIENTÍFIQUES I PRE-
CIENTÍFIQUES
1. Introducció Mitjançant la personalitat de les persones pots fer prediccions sobre la seva conducta. Com es pot veure la personalitat de la persona? Científic Pràctic Econòmi c
Cultural Vàlid Fiable Sistemàti c Interacció X X X X
Dibuixos X X X X Grafia Observació X X X X Tasques X X X X Experiència X X X X S. Zodíac Morfopsico Vestimenta XarxesSocials X X X X Preferènciesmús ica Colors
- La grafia no és vàlida ni és fiable.
- Els dibuixos : esbrinar que és el que els hi passa, però no tant per a la personalitat. No es fiable del tot però si que és vàlid.
- La morfopsicologia no és vàlida, però determinades personalitats com una persona que sempre està feliç presenta unes fraccions determinades de la cara. Però afecten essencialment als músculs i no als ossos.
- Mitjançant les xarxes socials es produeix la gestió de la impressió, que tenen els altres. Això a Facebook es pot far més fàcilment ja que mitjançant aquesta xarxa social la persona pensa i es conscient de les coses que penja i publica.
- Colors : Lüscher. Test de Lüscher. “ El Test de Lüscher o Test de los Colores es un test de tipo proyectivo ideado por Max Lüscher para evaluar el estado psicofisiológico de una persona, su estilo de afrontamiento del estrés y otras características estables de su personalidad.”
- Un exemple de tasques seria un joc d’apostes. Quina és per exemple la teva personalitat en un joc de poker (però és poc sistemàtica). La conducta, la vestimenta, els gustos. Alhora, preguntar com es la persona es molt vàlid a l’hora de l’estudi de la personalitat de les persones, pero no del tot fiable. Per que un instrument sigui científic ha de ser sistemàtic i vàlid, però sobretot vàlid. Per mesurar d’intel·ligència puc mesurar la
circumferència del crani, però això no es vàlid. Mesurar es que es mesuri allò que realment es vol estudiar. Grau en que aquesta mesura es fiable amb la realitat.
2. Historia i models Teories pre-científiques Les teories científiques es diferencien de les no-científiques, sobretot en que el fet de poder donar evidències i proves a favor de les hipòtesis que es plantegen. I les pre-científiques es refereixen a totes aquelles que duien a terme investigadors, tot i que no amb els mètodes adequats per portar-les a terme de forma òptima. Definició de tipus
És la forma característica de constitució o estructura mental d’un individu que ho distingeix particularment d’altres individus. LA TRADICIÓ MÈDICA Galeno (129-199 aC) va formular la teoria dels 4 humors tot i que qui va plantejar els 4 humors va ser hipòcrates. El que Galè va fer es atribuir-li trets de la personalitat.. Aquesta, determinava el temperament segons la predominança dels humors corporals. Defensaven que les malalties sorgien de l’equilibri i de com es portaven els líquids corporals. D’aquests, en distingien 4:
- Bilis groga : coléric ,persona amb tendència a la ira (ardent, pràctic, força de voluntat; ira sociabilitat i hostilitat). Ho va dir perquè si.
- Bilis negra : melancòlics (analític, perfeccionista, introverida, interessos artístic, negatiu, pessimista, depresiu)
- Sang : sanguini (extrovertit, alegre, càlid; ruidós, atropellat)
- Mucositat (flegma): flemàtic (tranquil, serena, no s’altera facilment, lent, ociós, inflexible. Es una teoria d’una época en que no es podia obrir el cos humà i que es pot dir que no es ni practica, ni valida, ni sistmàtica, etc. Teoria de Galé amb la morfopsicologia en relació als quatre humors presentats. (Son teories no científiques) Temperament
El temperament, en relació a la personalitat, es la part biològicament determinada de la personalitat (Millon & Everly, 1994). El temperament és la primera diferencia individual en la infància, ja que es la part biològica que després forma part en la formació de la personalitat. Té una base hereditària i està lligat amb la emociona imitat i la excita limitat. Si tot va bé, de gran serà de gran una persona més flemàtica, tranquil·la; si es més nerviós serà una persona més colèric. Model de temperaments de Tomàs & Chess (Thomas, Chess & Birch, 1970)
- Temperament fàcil : estat d’ànim positiu, regular en les funcions fisiològiques, intensitat moderada en les seves reaccions, bona capacitat d’adaptació i tendència a l’aproximació davant de noves situacions
La realitzen els psicoanalistes i segons el que diu el pacient s’interpreta d’una manera o una altre. S’acostuma a tenir unes categories per tal de poder arribar a realitzar la interpreta. Això no té fiabilitat per a la psicologia, però te una certa validesa.
Test de percepció temàtica
Et donen una imatge i es suposa que tu interpretes la imatge segons la teva experiència i el que t’està afectant en aquest moment. Si tens un problema sexual, llavors si que veuràs dones despullades. La carta més alta
La carta més alta si que pot ser vàlid i serveixen en un determinat context però potser com a teoria científica no ho és gaire.
Resum: teories de la personalitat amb insuficient valor científic
- Absència de marc teòric: la meva opinió personal
- Absència de contrastació o insuficient contrastació
- Absència de valor incremental (acostumen a tenir cert grau de validesa i fiabilitat, però no aporten res nou
- Efecte barmun : dic coses que son vàlides per mi i per tothom. Ets una persona amiga dels teus amics. Quan jo dic això de la teva personalitat
- Tipologies psicològiques
- Fisiognòmica, frenologia, tarot, horòscop
TEMA 2. Psicologia de la personalitat com a ciència Per que una teoria o model sigui científica, es necessari que hi hagi una teoria en la que es bàsic i un mètode amb el que es pugui discernir si una tècnica es valida o no. Teoria
- Model de la realitat que s’utilitza per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens (conductes)
- En les ciències, s’exigeix a una teoria que es pugui sotmetre a comprovació a través d’una metodologia apropiada (observació i experimentació) Mètode
- En general s’utilitza el mètode científic el qual es empíric
- En psicologia de la personalitat:
- Metodologia clínica (observació, entrevista, estudis de casos, anàlisis de textos, història de la vida...). Observar pacients ver veure que es el que succeeix.
- Mètode correlacional : qüestionaris
- Mètode experimental Elaborar un fonament teòric i un mètode clínic Mètodes clàssics dels autos
- Psicoanàlisis i les seves variants (Freud, Jung, Adler): Freud parla d’aparent psíquic ja que no existia la personalitat. Parlen dels processos inconscients
48
- Models humanistes (Rogers, Maslow, ...: processos significatiu Ha d’explicar com és la persona sana, la seva personalitat i la persona que té un trastorn. Aquestes teories el que fan es explicar això. Això a psicologia s’accepta com a científic, però no es tant científic com una teoria de la física. Aquestes teories, que tenen molts seguidors, també ha psicologia es consideren científics lights, “acceptats”. Però aspectes com la grafologia no estan així d’acceptats ja que no tenen una teoria al darrere, però realment no son plenament científics, però s’accepta. Contrastació empírica (mètode cor racional i/o experimental) Models empiristes Diferencia correlacional/experimental
- Models clàssics conductual : processos d’aprenentatge de la conducta i els hàbits.
- Models cognitius-socials : processos cognitius i d’interacció social
- Models biològics
- Models dimensionals (psicometria): taxonomia
TEMA 3+4. Diferents perspectives i dominis d’estudi + Fonts d’informació Aspectes acceptats per treure informació sobre la personalitat Dades de vida (Life L)
Relacions, feina que té, parella, si està casat els esdeveniments vitals de la seva vida, la seva vida laboral. Tot el que poden saber de la persona dins del seu context. Una d’aquestes coses per si soles, no ens dona cap informació però tot el conjunt, ens pot donar idea sobre com es la personalitat d’aquesta persona. Inferències sobre la personalitat: Si aquesta informació no es molt exacta o excessivament fiable, però ens ajuda. Son una font vàlida sobre la personalitat Dades d’observador
Podem observar a una persona per treure una informació. És un mètode científic. Hi ha molts contextos en que es poden observar a una persona, tant natural com artificial
- Natural : els diferents contextos de la vida de la persona: a l’escola, a casa, a la feina, etc. Veiem una riquesa de conductes, però necessitem molt de temps per omplir la informació. Si volem avaluar la personalitat de nens, s’acostuma a mirar en el context del pati, per exemple. El Facebook es una observació naturalista, és vàlida tot i que perd una mica respecte a la observació cara a cara
- Artificial : laboratori. Aquí podem trobar per exemple l’experiment d’Stanford de la pressó. Pot estar condicionat. Dades de prova (test T)
Situacions estandarditzades
- Tècnica projectiva o no test projectiu: això no és científic, però és una prova perquè es una situació estandaritzada.
- Registre mecànic de la conducta : els registres fisiològiques. Per exemple ensenyar una pel·lícula estressant i així mesurar com la
l’invers, són els processos psíquics els que generen les formes en que la personalitat és assumida. Conceptes afins Temperament: dimensió biològica, diferencia més temprança entre individus: model temperamental de thomas &Chess Caràcter: A. Sinònim B. Part integrativa de l’estructura psíquica o “ego” en psicoanàlisis C. Aspectes socials i morals de la personalitat Estil de vida: Conjunt de patrons de conducta, especialment en psicologia de la salut (per exemple: estil de vida saludable). Patró de conductes, metes, pensaments Objectius de l’avaluació de la personalitat: fer prediccions
- Establir conducta típica: Cap a on pot arribar una persona amb la seva memòria. S’utilitza un qüestionari i vol saber allò típic de la persona
- Prediccions del comportament com el éxit acadèmic, el treball
- Vulnerabilitat per a certs trastorns
- Objectius clínics (selecció de tractament)
- Investigació
TEMA 5. La teoria dels trets i l’estructura factorial de la personalitat Els trets de personalitat són disposicions. Disposicions
- Atributs o propietats estables dels individus que suposem que són a la base de super conducta habitual (= Hàbits) i que ens permetia predir el seu comportament certa precisió i interactuar amb ells amb unes determinades perspectivas.
- Las disposicions no es puc observar directament, sinó s'infereixen (por Exemple a través de les conductes) i són, per tant, constructes teòrics. No són atributs de les conductes, sinó dels subjectes. 1. El paradigma disposicional
- Estudia els aspectes consistents y estables de la personalitat: las disposicions (trets)
- ha de ser consistent en diferents entorns i en gran part del temps, no puntualment.
- Estudia les diferencies entre persones (les persones es difereixen en el grau d’expressió dels trets)
- Està intrínsecament vinculat amb l’ avaluació (mesura) de la personalitat. No podem dir que rialler és una disposició de la personalitat, si no indiquem la manera en que avaluen i el grau en que una persona és Riallera.
- Utilitza instruments quantitatius de mesura de la personalitat: és dimensional
Utilitza procediments matemàtic-estadístic (principalment correlacions y anàlisis factorial ) para la construcció d’instruments de mesura de la personalitat. D’aquí també: paradigma correlacional
Grau en que una persona te una disposició concreta dos objectius vinculats
PSICOMETRIA(EXAMEN) AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
Definir el constructe/ tret que volem mesurar
Aplicació d'instruments correctament Crear instruments d’avaluació Interpretar els resultats per obtenir informació vàlida sobre la personalitat d’una determinada personal Avaluar la seva qualitat (bondat – validesa i fiabilitat
Psicometria : Com es construeixen els instruments com el EPQ i hem d’entendre com s’han construït i com s’avalua la qualitat per tal de tenir criteri de distingir un instrument (test) de si es bo o dolent. Psicometria = creació d’instruments per avaluar, Avaluació = ús de la psicometria.
1. Què són els trets?
- Simple descriptors: resumeixo el que observo
- Conducta observada amb certa freqüència
- Depenen de les situacions
- Característiques internes causals:
- Estan dins de la personalitat
- Son un element causal de la conducta La persona Riallera no es una manera de classificar sinó que la persona que ho és, riurà al carrer, a casa, a la feina... si la persona Riallera no riu a casa, tot i no ser-ho en un context, ho continua sent. ✓ Son elements fonamentals de la personalitat ✓ Disposició personal a comportar-se d’una manera similar en moltes i diverses situacions ✓ Sempre es un constructe teòric que no es poden observar directament ✓ Predisposició de respondre d’una forma determinada ✓ Descriptors i categories bàsiques Utilitat
♦ Predictiva : és rialler, se que si li explico un acudit riurà ♦ Descriptiva: descric a la persona amb un conjunt de trets. ♦ Classificatòria ♦ Explicativa : riu perquè és Riallera. Explica la causalitat PARADIGMA E-R Paradigma E-O-R
Estímul provoca la resposta La conducta no es un resultat directe de l’estimul
48
Especificitat situacional Relacionat amb hàbits Especificitat situacional Consistència trans-situacional Definició empíricament Definició teòrica
TEMA 6. Del tret al factor de personalitat
Personalitat com a conjunt de trets Quan parlem de personalitat parlem d’un conjunt de trets
- Visió actual predominant de la psicologia científica: personalitat com un conjunt de tret que configuren una estructura psicològica
- Aquesta estructura sosté la individualitat de la persona, fa la persona similar i diferent de les altres. Configuració que permet dir en quins aspectes són diferents a unes persones i similars a les mateixes o a altres.
- Exemple: persona X és introvertida, certament amable i relativament flemàtica, molt xxx. Per un altre costat, la persona Y és molt poc introvertida, bastant amable i certament flemàtica, poc xxx. La personalitat només la podem veure en relació a altres persones. Afirmacions generalment acceptades en la teoria dels trets
- Els individus es distribueixen en importants disposicions semipermanents de la personalitat que es coneixem com a tret. (Semipermanent: la personalitat es forma al llarg del desenvolupament i es tremendament estable. Si tu ets alegre, no et convertiràs en una persona mustia, normalment). Poden haver esdeveniments vitals que canvien, com la pèrdua d’un fill o patir un trastorn mental, però en circumstàncies normals la personalitat es estable tot i que amb l’edat es modifiquen una mica. En les dones, com més gran, més estable.
- Bastant determinats per factors hereditaris. Hi ha un alt grau en que és hereditari: si teniu pares extrovertit teniu moltes possibilitats de fer-ho. A ser xenòfob per exemple, no s’hereta sinó s’aprèn de la família. S’ha de tenir en compte que la genètica no ho és tot, però amb l’edat pots descobrir que ets més semblant a la mare/pare del que et pensaves.
- Els trets de personalitat es poden identificar a través d’estudis correlacional (anàlisi factorial)
- Es poden mesurar mitjançant dades de qüestionaris
- Tenen la presentar una distribució normal de la població.
TEMA 7. Els enfocaments lèxic, teòric i empíric. (ALLPORT I CATTEL IMPORTANT) Com podem identificar quins son els trets més importants entre les milers de formes en que es diferencien els individus? Els trets, han de ser una cosa que tinguem tots en més o menys grau.
Quants trets necessito en identificar en un test de personalitat per tal de descriure la seva personalitat i tenir la informació necessària. Necessitem establir un sistema de test (taxonomia) que aplica a tothom. S’ha Creat una forma de treballar
1. ENFOCAMENT LÈXIC Premissa: Totes les diferències individuals importants que es troben en el llenguatge natural (sociable, creatiu, confiable, colèric, egocèntrica, cooperatiu, etc.) no m’he d’inventar res. Agafo un diccionari, un llibre i busco quins descriptors hi ha.
- Idioma espanyol : aproximadament 2800 adjectius de trets Criteris : ✓ Freqüència de sinònims: com més important és un test, més sinònims existeixen i més del llenguatge comú, es per exemple “alegre” VS “astut”. Si alegre te molts sinònims i astut no, deixem corre astut i ens quedem amb alegre. Com més sinònims, més important és aquest tret ✓ Universitat transcultural: com més important és una diferència individual, més idiomes tindrà un terme per ell: comparar per exemple alegre i trist contra pijo, trempat. Aquestes dues ultimes no s’acostumarien a incorporar-les ja que ✓ Distribució normal d’aquests trets en la població (emoció VS pijo) Campana de gauss Procediments ✓ Creació de ítems per avaluar cadascun d’aquests trets ( ✓ Anàlisi dels i temps per fer una primera reducció amb criteris lingüístics i lògics ✓ Anàlisi factoria l per fer una segona reducció amb criteris estadístics per reduir els i temps amb uns criteris estadístics. Punt de partida: Taxonomia de termes de trets d’Allport
✓ Característiques estables i perdurables (sociable): tu no ets sociable avui i demà no, si no que acostuma a mantenir-se. Aquesta seria considerada dins la personalitat ✓ Estats d’ànim i activitats temporals com deprimit o content: aquests poden ser transitòries ✓ Avaluacions socials com “hostil” o “trempat” ✓ Categoria mixta de característiques físiques, talents o aptituds (àgil o intel·ligent). Tot això també te una distribució normal però no es una característica estable i perdurable i per tant no entra com a personalitat. ✓ 18.000 en total Enfocament Lèxic 16 PF de Cattel
Es basa el seu estudi en els estudis d’Allport i Odbert (1938) sobre els termes (en angles) rellevants en personalitat (4500 nombres) ✓ Reducció a 171. El problema es que no puc avaluar un tret de personalitat amb un únic item (què és un ítem? important) ja que no seria fiable estadísticament parlant. El test de personalitat més curt de personalitat que es coneix mesura 5 trets i te 10 ítems (2 ítems per tret).
RELACIÓN CON EL TEMPERAMENTO
- Melancólico: introvertido inestable (I + N alta)
- Colérico: extravertido inestable (E + N alta)
- Sanguíneo: extravertido estable (E + N baja)
- Flemático : introvertido estable (I + N baja)
Cuestionarios elaborados por Eysenck
- MMQ: Maudsley Medical Questionnaire
- MPI: Maudsley Personality Inventory
- EPI: Eysenck Personality Inventory (sólo E i N)
- EPQ: Eysenck Personality Questionnaire
Continuación enfoque teórico (de constructo) ▲ Mientras el enfoque léxico es a-teórico y se basa en el lenguaje natural, el enfoque téorico hace referencia a un modelo teórico de la personalidad (p.ej.: el Big Five; el PEN; “tipos de estilos de vida”) o a una dimensión concreta (p.ej. “narcisimo”; “inteligencia emocional”; “fear of missing out”) ▲ Creación de items según un criterio teórico-lógico ▲ Confirmación de la validez estructural: la estructura interna del repertorio inicial de items es el único determinante de la pertenencia de aquéllos a la escala ▲ Comprobación empírica con criterio externo
3. EL ENFOQUE EMPÍRICO
▲ Punto de partida : Experiencia clínica (observación en pacientes) ▲ “item pool” amplio : palabras de rasgos (del enfoque léxico) o preguntas acerca del comportamiento o la experiencia emocional a sujetos o expertos (p.ej. “depresión” à “Me siento triste casi todos los días”) ▲ No necesariamente relacionados con teoría
Estratégia empírica
- Criterio externo (p.ej. Psiquiátrico) y grupos extremos
- Selección de items en base a p.ej. un cuadro clínico, aunque sea anti- intuitivo y anti-teórico (no validez de apariencia)
- Procedimiento: grupos dicotomizados y contrastados (H/M, pacientes psiquiátricos vs. normales), grupos extremos (agresividad alta vs. baja)
- Análisis estadístico de las respuestas a cada item à conservar sólo los items que mejor discriminan entre los grupos
- F al uso
- Ejemplo: MMPI
Excurs matemàtic: la correlació
Que és una correlació?
- = indicador de com varia una variable conforme que varia una altre
calcula la mínima distancia entre aquests punts. Si fos perfecte els punts estarien els punts verds
Una escala es un instrumento que consiste en una sèrie de items o unidades que contribuyen al valor de la medición.
16. F de R.B. Cattell, versió original del 1949 A Sizothymia vs. Affectomia(reservado- apertura) B low vs high intelligence(Razonamiento concreto –abstracto) C lower vs. Higher ego strength(Estabilidad) E submissiveness vs. dominance F desurgency vs. surgency(tímido vs. despreocupado) G weaker vs strongersuper-ego (atención a las normas) H Threctia vs. Parmia(esquivo –emprendedor) I Harria vs. Premsia(grosero –delicado) L Alaxia vs. Protensión(confiado –desconfiado) M Praxernia vs. Autia(práctico –ingenioso) N Artlessness vs shredness(franco, desenvuelto –astuto, sagaz) O untroubledadequacy vs guiltproneness Q1 conservativism vs radicalism Q2 groupadherence vs self-sufficiency Q3 lowself-sentimentintegration vs highstrengh of self-sentiment Q4 low ergic tensión vs high ergic tensión El 16 PF-5 adaptació de seisdedos (TEA Ediciones) SABER COMO SE CONSTUYÓ Y QUE TIENE Que és y para que sirve?
- (^) Cuestionaris enfocats a la normalitat dels trets de personalitat
- (^) 185 ítems de tipus bipolar(dicotomico) que s’interpreten segons les puntuacions extremes dels pols
- (^) Avalua els trets:
- (^) 16 factors de la personalitat/ escala 1aria
- (^) 5 dimensions globals o secundaries
3 estils de resposta
Cuando queremos medir un rasgo lo convertimos en una variable , y la medimos mediante una escala que es un cojunto de items. El factor no se mide, el anàlisis factorial son muchas correlaciones juntes. EXAMEN Diferència 16 PF-5 respecte a anteriors versions (algo anticuado)
- és una revisió i actualització de les antigues formes A,B, C i D
- Diferències respecte a l’anterior
- Millora la fiabilitat i validesa
- “Dimensions globals”: són 5 constructes d’ampli aspectre amb força similitud amb els “big-five”. Escales primàries
Són les directes i més descriptives de la personalitat de l’individu. Estàn ordenats jeràrquicament per influència de major a menor.
- A Afabilitat
- B Raonament
- C Estabilitat
- E Dominància
- F Animació
48
- G Atenció a les normes
- H Atreviment
- I Sensibilitat
- L Vigilància
- M Abstracció
- N Privacitat
- O Aprensió
- Q1 Apertura al canvi
- Q2 Autosuficiència
- Q3 Perfeccionisme
- Q4 Tensió Són neologismes: es donen una nova paraula Actualment anem per la 5a edició en castellà
A. escales primàries
Són les directes i més descriptives de la personalitat de l’individu, ordenats jeràrquicament per influència (major a menor) ✓ A. Afabilitat : caràcter gregari
- A+ disposició a l’afecte, cooperació, actius
- A- reservats,formals, individualistes, crítics ✓ B. Raonament: inteligència en base a predominació pensament abstracte (B+) o concret (B-) ✓ C. Estabilitat: tant emocional com en adaptació al medi. Fortalesa de l’ego
- C+ persones realistes i estables emocionalment
- C- es frustren ràpidament sota condicions no satisfactòries ✓ E. Dominància : grau de control en les relacions dominants (E+) o sumís (E-) ✓ F. Animació: entusiasme en contextos socials:
- F+ altruistes
- F- sobries, reprimides, series ✓ G. Atenció a les normes : internalització de valors morals, explora el súper ego:
- G+ conformistes, responsables, actúa d’acord a les normes
- G- no es comporten segons les normes ✓ H atreviment : reactivitat del SN (sistema nerviós) amb tendència a un domini parasimpàtic o simpàtic
- H + domini sistema parasimpatic:atrevit, segur en ho social, capaç de funcionar sota nivells alts d’estres
- H- domini sistema simpàtic, reacció exagerada a qualsevol percepció de posible amenaça, tímid, temorós, cohibit. ✓ I. Sensibilitat:
- I+ predomini de sentiments
- I- Pensament racional ✓ L. Vigilància: identitat social en que el grau es sent identificat o unit a la raça humana en general
- L+ suspicàcia, precavut
- L – confia en els altres, s’adapta fàcilment
- Inestabilitat (I-; pol negatiu de sensibilitat)
- Practicitat (M-; pol baix d’abstracció)
- Frialtat (A-; pol baix d’afabilitat)
- Conservadurisme (Q1-; pol baix d’apertura de canvi) ✓ Independència: està explicat per:
- Dominància (E+)
- Atreviment (H+)
- Vigilància (L+)
- Estabilitat (C+)
- Insensibilitat (I-)
- Tensió (Q4+) ✓ Autocontrol: es refereix a la socialització, dominada per l’autocontrol i està formada per:
- Atenció a les normes (G+)
- Perfeccionisme (Q3+)
- Practicitat (M-)
- Aprensió (o+)
- Falta d0animació (F-) Índex d’estils de resposta Finalitat: intenten apreciar algunes de les actituds amplades ocasionalment per els subjectes. Hi ha 3 estils de resposta.
- MI minip imatge deseabilitat social
- IN infreqüència falta d’atenció a les instruccions o respostes donades per l’atzar
- AQ aquiescència aquiescència indiscriminada al contingut de les qüestions ▲ MI: (12 elementos) Alude a significado de manipulación consciente o inconsciente de la imagen que se quiere dar ante el evaluador en situación de examen. ▲ IN: (38 elementos) mide el grado en que el evaluado ha contestado un numero de elementos de manera muy distinta al resto de las personas. Posibles explicaciones:
- Haber respondido muchas al azar
- Dudas ante lo que se pregunta
- Evitar dar una mala impresión
▲ AQ: (95 elementos) mide la tendencia a dar la respuesta verdadera a muchos elementos independientemente del contenido verbal de los mismos. Conclusions
▲ Aplicació:
- Orientació
- Selecció
- Problemes de conducta
- Consell matrimonial
- Avaluació de la psicoteràpia
- Disseny experimental sb conducta humana ▲ Es complementa amb (en avaluació clínica)
- Qüestionaris de l’anàlisi clínic (CAQ) Enfoc lèxic: el model dels “big five” (FFM): el test NEI-PI de Costa i McCrae Van trobar que hi havia 5 trets de personalitat i no 16 com havíem vist anteriorment (SABER EXAMEN): ✓ Neuroticisme (N) ✓ Extraversió (E) ✓ Apertura (openness, O) ✓ Afabilitat (agreeableness, A) ✓ Consciència (responsabilidad, C) Te una estructura jeràrquica amb 240 ítems amb afirmacions amb escala de likert amb criteris d’adhesió 3 escales de validesa: aquiescència (número excessiu de resposta totalment d’acord), disconformitat (negació s: escassa resposta (totalment) d’acord), preguntes en blanc o a l’atzar. Factors i facetes del NEO-PI-R (facetes de 1º i de 2n ordre)
Factors que més enllà es nomenen facetes Neuroticismo (N), Extraversion (E), Apertura (O), Afabilidad (A), Responsabilidad (C) N E O A C Ansiedad Cordialidad Fantasía Confianza Competencia Hostilidad Gregarism o
Estética Franqueza Orden
Depresión Asertividad Sentimiento s
Altruismo Sentido del deber Ansiedad social
Actividad Acciones Actitud conciliador a
Necesidad de logro
Impulsividad Búsqueda emociones
Ideas Modestia Autodisciplina
Vulnerabilida d
Emociones positivas
valores Sensibilida d a los demás
Deliberación
- NEO –personality inventory – revised version
- “Five factor model of personality” FFM (“Big Five”, “cinco grandes” Què i com avalua? ▲ Avaluació global de la personalitat de l’adult ▲ 5 dimensions i 30 escales parcials (cada factor està representat per 6 escales específiques) ▲ 240 ítems (versió curta NEO-FFI de 60 ítems ▲ Escala Likert de 5 punts
- A) en total desacord
- B) en desacord
- C) neutral
- D) D’acord
- E) Totalment d’acord ▲ Auto aplicable en els dos sexes i totes les edats ▲ Utilitza el context clínic i d’investigació ▲ Basat en l’anàlisi factorial Materials 48
