¡Descarga Apunts Educació física y más Apuntes en PDF de Educación física solo en Docsity!
DEFINICIONS
ACTIVITAT FÍSICA : Qualsevol moviment corporal, produït pels músculs esquelètics, que causa una despesa energètica per sobre del metabolisme basal. EXERCICI FÍSIC : Activitat física planificada, estructurada, repetitiva, i que es fa amb la intenció de millorar o mantenir la forma física. ESPORT : Exercici físic dut a terme en un marc reglamentari i competitiu. FORMA FÍSICA (condició física): La capacitat de dur a terme les tasques diàries habituals i afrontar les emergències sense manifestar una fatiga excessiva. PERÍODES SEDENTARIS : Períodes de temps que passem asseguts o estirats (excepte quan s’està dormint). Té efectes nocius per la salut restar assegut més d’una hora seguida. El sedentarisme és un estil de vida. INACTIVITAT FÍSICA : Nivell d’activitat física que no arriba al recomanat per una bona salut. Per contra, si arriben al nivell d’AF recomanat es diu que son SUFICIENTMENT ACTIUS SALUT : Estat de complet benestar físic, mental i social i no només l'absència de malaltia (OMS, 1948)
BENEFICIS DE L’ACTIVITAT FÍSICA
A nivell ossi-articular. Millores a la composició òssia i la retenció de minerals en aquests. Prevenció de malalties. Enfortiment d’altres estructures com lligaments o cartílags. A nivell cardiovascular. Més glòbuls vermells. Increment de quantitat de sang per cada batec La freqüència cardíaca disminueix en estat de repòs. Disminució de la despesa cardíaca. Hipertrofia (augment) de la mida del cor, sense arribar a convertir-se en patologia. Augment del retorn venós: les substancies de rebuig viatgen més ràpid a través de la sang per a ser eliminades. A nivell muscular. Augment de la massa, la força i el to muscular. Prevenció de l’atròfia. Augment de la resistència a la fatiga. Augment de la quantitat de teixit (lligaments i tendons). Millora de l’elasticitat.
A nivell respiratori. Augment de la força i resistència dels músculs que intervenen a la respiració. Disminució de la freqüència respiratòria. Augment de la capacitat d’aire que poden albergar els pulmons. Augment de la variació del volum toràcic a d’inspiració i expiració. Augment del intercanvi gasós a l’activitat física, amb més facilitat es realitza l’intercanvi d’oxigen amb el diòxid de carboni. A nivell metabòlic. Augment de las reserves d’energia en fetge i múscul. Millora de l’assimilació de nutrients (carbohidrats, grasses i proteïnes). Control de la glucosa a la sang. Millora l’activitat desintoxicadora. A nivell psicosocial. Millora de l’autoestima. Millora de la percepció personal. Millora de l’autoimatge. Menor ansietat i depressió.
ATP
És produeix a les mitocòndries de les cèl·lules, i s’obté a partir dels sucres, de la glucosa emmagatzemada i dels greixos. És una molècula que està formada per 3 tipus d’estructures moleculars: l’Adenina (base nitrogenada), la Ribosa (sucre de 5 carbonis) i un grup de Trifosfats (3 fosfats). Quan el nostre cos necessita energia, l’aigua ajuda a trencar un grup fosfat, mitjançant un procés que s’anomena hidròlisi, el qual allibera una gran quantitat d’energia que aprofita el nostre organisme.
ÀCID LÀCTIC
És una substància resultant de la metabolització de la glucosa , és a dir, quan utilitzem la glucosa com a font d’energia. Es produeix en gran mesura a les cèl·lules musculars. És un producte resultant de l’exercici. A més intensitat, més lactat a la sang. A nivells normals ajuden a tenir una millor contracció muscular. A nivells elevats provoquen una acidificació de les fibres musculars provocant: · Tall en l’obtenció d’energia. · Impedeix la contracció muscular.
Anaeròbica làctica: Es caracteritza per: · Durada: a partir de 30 segons i fins a 3 minuts. · Intensitat: submàxima. · Freqüència cardíaca entre 140 i 200 ppm (orientatiu) · La fatiga apareix perquè acumulem àcid làctic. Exemples: 400 i 800m
INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME (RESIS)
· Augment dels glòbuls vermells (encarregats de transportar oxigen). · Augment del tamany del cor i la força del múscul cardíac (més capacitat pel bombeig de sang). · Augment de la capacitat respiratòria (volum d’aire que capten els pulmons). · Disminució de la freqüència cardíaca de repòs. · + control del greix corporal. · Increment de la massa muscular.
MÈTODES D’ENTRENAMENT (RESIS)
· B. Sistema fraccionat
- B1: Intervàlic
- B2: De repeticions
- B3: Circuit training · A. Sistema continu
- A1: Continu harmònic
- A2: Continu variable · Fartlek · Entrenament total/circuit continu · Esports o jocs
FIBRES MUSCULARS (VELO)
Són les cèl·lules característiques dels músculs. Són generalment grans i allargades, des d’alguns mil·límetres fins als 20cm de longitud. Al seu citoplasma contenen una organització concreta de proteïnes contràctils anomenades miofibril·les, que són les responsables del canvi de longitud de les fibres musculars quan es contrauen o es relaxen.
FIBRES TIPUS 1 (FIBRES VERMELLES)
· Aspecte vermellós · Riques en mioglobina. · De contracció lenta. · Desenvolupen poca força. · Molt resistents a la fatiga.
FIBRES TIPUS 2b (FIBRES BLANQUES)
· Aspecte blanquinós per tenir poca quantitat de mioglobina. · De diàmetre gran. · De contracció ràpida. · Generen molta força. · Poca resistència a la fatiga.
FIBRES TIPUS 2a (FIBRES MIXTES)
· Aspecte i propietats intermèdies entre les dues anteriors. · De contracció ràpida. · Amb certa resistència a la fatiga.
FACTORS CONDICIONANTS DE LA VELOCITAT (VELO)
Factors musculars: velocitat de contracció del múscul. Factors nerviosos: qualitat de l’enervació del múscul.
CLASSIFICACIÓ DE LA VELOCITAT (VELO)
A) Velocitat de reacció: és la capacitat de respondre ràpidament a un estímul visual, auditiu o tàctil (porter de handbol, sortida d’una carrera de 100 m.). B) Velocitat gestual: és la capacitat de realitzar un gest a la màxima velocitat (esgrima, jugadors de tennis taula).
