¡Descarga Apunts optativa educació y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
ASSESSORAMENT I INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA
A L’EDUCACIÓ FORMAL
- L’educació formal va des de P-3 fins a 4t de la ESO. L’ actuació ha de començar en les edats primerenques per poder actuar ràpidament, quan més tard es detecta més difícil és l’actuació.
- L’obligatorietat comença des dels 6 anys fins a 4t d’ESO.
- Obligatòria autorització dels pares.
COUNSELLING: FEM UNA ANÀLISI?
- Li dona la resposta directa, sense contemplar si es correcta o incorrecta
- El talla per donar-li la seva opinió
- Li explica detalls de la seva vida privada
- Poca formalitat
- IMPORTANT! S’ha de crear un vincle amb la persona que estas assessorant, no jutjar i no valorar
CSMIJ Centre salut mental InfantoJuvenil (Pediatres, psiquiatres, neuròlegs) edats 6-18.
CDIAP Centre Desenvolupament Infatil Atenció Precoç, edats 0-6.
ON TREBALLA?
- Centre privat de consulta, assessorament i tractament
- Equips d’atenció primària: La figura del psicòleg ajuda al pediatra
- Unitats de psicologia als hospitals, hospitals de dia: Treball més intensiu que CSMIJ
- Hospitals psiquiàtrics, infantils, geriàtrics,...
- Centres educatius, universitats
- Companyies privades
- Direcció general de transit
- Presons
- Departaments públics
ROL DE L’ASSESSOR/A
- Es situa en una relació simètrica i col·laborativa amb el professorat, alumnat, pacient,..
- Orienta i guia el procés del treball reflexiu: Definició d’objectius, procés d’anàlisi, contrast a partir de la pròpia pràctica i re definició de les accions educatives.
- Aporta estratègies i eines de treball en grup, promou la reflexió i aportació de tots els participants.
- Ajuda i acompanya part o tot el procés.
FASES GENERALS D’UN ASSESSORAMENT
- La definició i identificació del problema o situació d’interès.
- La busca, selecció i valoració d’estratègies d’actuació.
- La valoració de l’estratègia més adequada al cas i la posada en marxa.
AMB QUINS INSTRUMENTS?
- Test
- Escales, qüestionaris, inventaris
- Estudis de casos
- Enquestes
- Guies i protocols d’entrevista
- Instruments d’autoregistre
- Sistemes de presentació d’estímuls
- Sistemes informàtics per a l’avaluació
- Observació
- Entrevistes
DEFINICIÓ ASSESSORAMENT PSICOLÒGIC
S’ha de poder trobar les potencialitats, no només les limitacions. S’han de conèixer les limitacions per a poder-les controlar. (ESO) Potet de plàstic amb adjectius positius.
Segons R.Strang y L. Hatcher: “... el proceso por el cual son descubiertas y desarrolladas las potencialidades de un individuo, a través de sus propios esfuerzos, por su felicidad y para utilidad social..”
Els alumnes més agressius o que utilitzen més la violència és a causa de falta de llenguatge, per això és tan important comunicar-se amb ells per que puguin tenir una bona base. S’ha d’explicar que els objectius i les aspiracions han de ser realistes per que així es poden assolir i no cauen en la frustració. P.ex: Ser milionari els hi crearà frustració.
- Estirar i reforçar les potencialitats
- Reduïr les limitacions.
- (^) És important entrar a les aules per poder saber com es comporta en el context en si.
ARTICLE 2 (Assessorament psicopedagògic
al docent):
- S’han de respectar els espais entre el docent i el professional, treballem conjuntament amb treball col·laboratiu.
- Els profesors han de ser referents, si no hi ha vincle, no hi ha aprenentatge.
ALGUNS RECURSOS
ELIC Aula d’acollida, equips lingüístics integració cultural CSMIJ Centre de salut mental infantil i juvenil. Des dels 6 anys fins 17/ MEE Mestre d’educació especial (Orientador de centre, psicopedagogs) CREDA Logopedes, Centre de recursos educatius per deficients auditius EAIA Equip d’atenció a l’infància i l’adolescència (Són els que fan retirades d’infants) CDIAP Centre desenvolupament infantil i atenció precoç (Psicolegs, logopedes i fisioterapeutes, de 0 a 5 anys) ICASS Centre d’atenció al disminuït BEQUES EE Beques d’educació especial (Per centres privats amb plans de treball) Comissions socials pediàtriques Casos que preocupen.
Plantejament Nou decret atenció educativa a l’alumnat
NESE= Necessitats específiques de suport educatiu
- Cambiem la mirada, com pot el context augmentar per que el nen s’hi pugui adaptar?
Altres: -Trastorns que condicionen l’aprenentatge -Trastorns de l’aprenentatge: DLX TDAH, TEL, Disc -Altes capacitats -Retard greu d’aprenentatge -Alumnes origen estranger d’incorporació tardana -Alumnes amb risc d’abandonament escolar prematur
NEESCD
Necessitats educatives socioculturals desfavorides
NEE associaes a: -Discapacitats intel·lectuals, físiques, sensorials -TEA -TGC -Trastorns mentals -Malalties degeneratives greus
Considerem alumnes amb NESE:
Models per orientar projectes educatius per a tots.
Resposta a la intervenció
És un procés estructurat i sistèmic per donar resposta a les necessitats de tots els alumnes i representa un continu en la planificació de les intervencions, els suports i les mesures d’atenció educativa.
ESPAIS QUE NECESSITEN “SENTIR” ELS ALUMNES
- ESPAI ON M’ACULLEN: “Jo tinc” a l’escola persones en les que confio i que m’estimen i em posen límits si em passo. Estic a la classe perquè tinc amics.
- ESPAI ON M’ESPEREN I M’ESCOLTEN: “Jo soc” apreciat pels altres. Respectuós amb mi i amb els altres disposat a responsabilitzar- me del que faig.
- ESPAI ON TINC ALGUNA COSA A FER: “Jo puc” parlar d’allò que em preocupa o espanta. Buscar maneres de resoldre problemes, controlar controlar-me, trobar ajut quan la necessito. Puc fer les activitats que em proposen.
- Psicopedagògic/logopèdic, mèdic......
EL CAS D’EN DANI
Sempre val més pecar per més que quan ja sigui massa tard. S’ha de derivar però amb permís dels pares, si és un fet que preocupa. Hem de tenir en compta l’edat per si fem tard, el CDIAP només atén a nens gratuïtament fins als 6 anys.
- El tenim a P4 (nascut a principi d’any).
- Fill únic. Sobreprotecció pares que són bastant grans. Força presència avis.
- No havia anat a la llar infants.
- A classe: No parla, no atén, no es relaciona, dispers, a nivell psicomotor molt fluix, se l’escapa sovint el pipí. Quan el crides sense mirar-lo als ulls no es gira..
Blocs 1: Llenguatge, interacció, parla i motricitat. Bloc 2: Aspectes emocionals, comportament i regulació.
- Límits i normes
- Tipus i qualitats de vincle
- Regulació emocional
- Relació amb l’altre Bloc 3 : Funcions vitals bàsiques i salut
- Salut general
- Son
- Alimentació
- Control d’esfínters
ACTUACIÓ
NEN 1 - Observar nen (Descartar dèficits auditius i visuals) Parlar amb ell Observar en els demés contextos
PARES 2 - Entrevista Com es relaciona a casa Anamnesi, coneixement de quan va començar a parlar, caminar,...
MESTRA 3
A infantil un infant és mogut, no es detecta el TDAH.
Un trastorn no és cura mai, però les estratègies compensatòries el camuflen.
Dislèxia
- La dislèxia es pot diagnosticar a partir dels 7 o 8 anys quan les habilitats lectoespriptores han d’estar assolides i automatitzades.
- Giren lletres i números, a l’hora de llegir també tenen efecte mirall.
- Els infants li donen més importància a llegir ràpid i bé que a comprendre el que han llegit.
- Omissió de lletres, substitucions de lletres o números i distorsions.
- (^) Lentitud en el reconeixement immediat de paraules.
- Dificultat per llegir paraules noves o desconegudes.
- No hi ha problema cognitiu, només dificultat de la lectura, en un neuroescanner es diferència perquè en una persona sense dislèxia s’activa un àrea que en el dislexic no s’activa.
- El problema més gran esta en la descodificació. El problema no és voler fixar-se, el problema es voler.
- També tenen dificultat amb el traç, l’alfabet i els punts.
- La dislèxia no s’adquireix, és genètica, quan fas la entrevista devolutiva el pare o la mare es senten identificats amb les dificultats.
Propostes de millora
- SEP de mecànica lectora, el Suport Escolar els hi donen una 6a hora per que puguin treballar el que més els hi costa consolidar. Infants amb problemes de lectura, no cal que tots siguin dislexics.
- Línia metodològica de l’escola, evitar moments en que l’infant es pugui sentir diferent.
- Començar l’entrenament al cicle inicial llegint síl·labes
- Articular propostes de lectura, no lectures obligatòries, el que li produeix curiositat al infant.
- El primer que ha de tenir és més temps perquè pugui organitzar-se i no s’angoixi.
Discalculia
- Una discalculia és difícil de diagnosticar, ho fem més per neuro escàners, probablement també és genètica, en les reunions devolutives ho diran.
- Dificultat específica de l’àmbit matemàtic.
Propostes de millora
- Practicar molt cada nova habilitat o concepte. No donar mai per apresa una habilitat numèrica.
- Utilitzar pissares magnètiques, nombres de plàstic que els pugui tocar i notar.
sense ser-ne del tot conscients. És bo veure-ho i saber discernir entre el que realment compartim i el que ens fa ser qui som nosaltres i no els altres.
TDAH
Pot ser amb H (Hiperactivitat) o sense. Els que més es detecten són els que en tenen, ja que són els que “molesten” més, es fan més visibles. Nosaltres al cervell tenim la capacitat de centralitzar el contingut del que volem comunicar tot i tenir sorolls i distractors al nostre entorn (cotxes, converses de gent propera, teclejat, pluja, etc.). Els que tenen TDAH no saben aïllar-se, no tenen la neurona que desprèn el metilfenidat que ajuda a centralitzar l’atenció. Així, sols els arriba part de la informació que han de rebre, ja que centren l’atenció a tot i llavors es cansen moltíssim i no poden atendre al que realment els interessa. Per aquest motiu, els medicaments com el Concerta, el Rubibifen i altres fan que puguin centralitzar l’atenció, els ajuden a fer-ho. Cas d’exemple d’uns pares amb un nen de 9 anys amb TDA que no volien que prengués medicaments, la primera setmana que va prendre el Concerta, el nen al·lucinava perquè llegia i entenia el que llegia, tenia bona comprensió i lectura, quan abans no. A partir d’aquí, els seus resultats acadèmics van millorar. El Concerta té durada de 8 hores (horari acadèmic), el Rubifen, 4 (s’ha de prendre de nou a la tarda). Els efectes secundaris més bèsties són aprimar-se de manera brutal i d’atontar bruscament als nens si la dosi és massa elevada. Tots els TA es poden compensar, mai fer desaparèixer i/o millorar (per se). Origen neurobiològic, s’inicia en edat infantil (abans dels 12 anys), es caracteritza per nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament. Primer actuen i després pensen, tenen molta impulsivitat, el prefrontal no els tenen del tot activats. Afecta entre el 3 i el 7% dels joves. Subtipus segons el DSM-5:
- Inatent: 6 o més símptomes d’inatenció s’han de presentar durant els darrers 6 mesos. No s’ha de confondre amb qui està saturat i es torna inatent.
- Hiperactiu/Impulsiu: 6 o més símptomes d’inatenció han d’haver estat presents durant els darrers 6 mesos.
- En dos o més entorns.
- Evidència que els símptomes interfereixen el funcionament social i escolar.
- Els símptomes no apareixen en el transcurs d’una esquizofrènia o un altre Trastorn Psicòtic, o per la presència d’un Trastorn Mental (T. de l’estat d’ànim, T. d’ansietat, T. dissociatiu o T. de la personalitat).
Si a la Play o amb la TV es concentren, no tenen TDAH. Causa biològica, principal responsable, principal predisposició. NO és a causa d’al·lèrgies alimentàries, problemes familiars, una pobra educació, professors o tipologia d’escoles. Què cal tenir en compte:
- Tipus Inatent:
- Descuits o oblits persistents.
- Comportaments al marge de la tasca que han de fer.
- Tendència a la distracció.
- Un estil cognitiu lent i dificultats d’aprenentatge.
- S’observa en les dificultats per mantenir l’atenció durant un període de temps, tant en tasques escolars com familiars i socials.
- Aquests alumnes sembla que no escoltin.
- Que no segueixen les instruccions.
- Tendeixen a oblidar i perdre objectes.
- Els costa fer esforços mentals sostinguts i acabar les tasques.
- Solen distreure’s amb facilitat.
- Paren atenció en aspectes irrellevants de la conversa o tasca.
- La inatenció es fa més evident quan el nen va creixent i quan les tasques escolars demanen una activitat cognitiva persistent.
- Tipus Hiperactiu/impulsiu:
- Moviments motors excessius.
- Impulsivitat verbal i/o conductual.
- Comportament problemàtic.
- (Hiperactivitat) Es manifesta per un excés d’activitat motriu i/o cognitiva, en situacions que resulta inadequat fer-ho.
- L’edat fa que variï la manifestació d’hiperactivitat:
- A educació infantil: els nens poden mostrar una hiperactivitat generalitzada que no depèn ni de l’espai ni de l’activitat.
- A educació primària: la conducta hiperactiva pot aparèixer en algunes situacions, especialment si són poc rutinàries i estructurades: sovint fan més
Educació primària/secundària: · Dificultat per adquirir hàbits d’higiene i escolars.
· Pot aixecar-se sovint de la cadira durant les classes, gronxar-se contínuament, fer sorolls amb la boca o cantar.
· Pot contestar de manera precipitada fins i tot abans que s’acabi de formular la pregunta. A més, pot fer comentaris inapropiats que generen conflictes.
· Persisteixen els problemes d'obediència: “es porta malament”. “Cal renyar-lo”.
· A classe es distreu amb qualsevol cosa, fins i tot amb els seus propis pensaments, i així queda interrompuda la feina que està fent.
· També́ pot perdre o oblidar objectes necessaris.
· Pot tenir problemes de relació́ amb els companys, mostrant fàcilment ràbia escassament continguda.
YT: NIÑOS CATALOGADOS TDAH: “QUERIDO PROFESOR” CRETIC (Centre de Recursos Educatius en Trastorns de Desenvolupament i Conducta): unes tres persones especialistes en el Trastorn de Conducta, ja que el TDAH pot acabar desembocant en un. A través de l’EAP, hi ha mediació del CRETIC a la Font de l’Abella (Cristina Lombardía, molt bona professional). Allà al centre es donen indicacions de com tractar als alumnes. Guia de la Generalitat de Catalunya ens permet saber si hi ha possibilitats que s’estigui patint un TDAH. Descriu en l’àmbit escolar els obstacles que suposa el TDAH per al desenvolupament dels infants i dels joves. Normalment contesten pares i mares i els mestres, solen puntuar més els mestres. En passar més hores amb els nens, pot ser que ho vegin més. Mans i peus els van a 100/h als nens amb TDAH. Els pares solen comentar que sembla que els nens tenen un “motor” dins, fins i tot dormint no descansen, deixen els llençols ben desfets.
Propostes de millora El seu tractament seria multidisciplinar amb assessorament als pares, amb medicació metilfenidat, no per controlar la conducta, sinó per incrementar la duració de l’atenció, millorar habilitat d’atenció i reduir la conducta impulsiva. Algunes estratègies que van bé als alumnes amb TDAH és un programa individualitzat. No se’ls pot posar a un lloc assegut al mig
de l’aula, sinó a una de les cantonades properes a la porta amb alguna consigna amb la professora per a poder anar a donar una volta per l’escola i tornar. (Tècniques de control de conducta) · Mantenir una rutina diària i un horari consistent, ajustat a les necessitats...
· Mantenir els objectes que s’utilitzen
· diàriament en el mateix lloc i fàcil de trobar..
· Fer llistes que l’ajudin a organitzar les seves tasques
· Tenir regles clares, directes, curtes i consistents.
Les consignes han de ser curtes i clares. Si el missatge és llarg i amb la importància al final, es perden. Els TANV NO els fem.
ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
Són nens que s’avorreixen a classe. Hi sol haver un mal enteniment envers aquest trastorn, ja que culturalment, tenir un fill amb altes capacitats sembla que et dóna prestigi, mentre que amb baixes, és un gran problema. Pot ser que sigui un alumne brillant, o bé que s’avorreixi tant que no s’adapti per perdre el tren i no voler implicar-se en trobar-ho absurd, repetitiu, etc. Se’ls ha de donar una explicació als nens i nenes, dir-los que el seu cervell va més ràpid. La part cognitiva va més ràpid que l’emocional i la social, pel que quan es passa a un nen de P3 a P5 per tenir altes capacitats, pot ser que tinguin dificultats. És el que s’ha de mirar. Alhora, físicament si són d’infantil potser no es nota tant, però si és del pas de primària a secundària, pot ser més problemàtic, ja que pren més importància. Quan proposes una acceleració, sempre s’ha d’escoltar al nen. Pot ser que estiguin a gust amb els de la seva classe i que no vulguin anar amb els grans. Hi ha un nen que va comentar “per què he de ser jo que vagi cap a les mates d’altres cursos i no siguin elles que vinguin aquí amb mi?”, plantejament interessant. Els mestres el que diuen és que ho qüestionen tot, interrompen i van més enllà de l’aquí i l’ara, aprofundeixen més en el temari. Astrologia, astronomia, societat, solen ser temes obsessius per a ells, de gran interès en comparació amb altres de la mateixa edat. Per a saber si són altes capacitats, es passa el WISC. Abans s’havia d’arribar al 120, però ha canviat perquè ara tots som 120 o més.
saber... se sol dir que el nen és inquiet, hiperactiu, etc., però no. Solen derivar-se dient que el p roblema pot ser aquest i després veure’s que no.
TEA
- Un trastorn del neurodesenvolupament, tot el desenvolupament va frenat, llenguatge, psicomotricitat.
VARIABLES
- Qüocient intel·lectual
- Interacció social
- Comunicació
- Habilitats mentals
- Sensorial És un trastorn espectre perquè totes les variables poden ser baixes o altes, té un ampli ventall. Els ASPERGER es troben dins del TEA però tenen altes capacitats, tenen obsessions amb certs temes, fet que els hi dificulta la comunicació.
- Les conductes tenen una funció, comuniquen alguna cosa.
- Ens hem de preguntar:
- Volen cridar l’atenció?
- Volen evitar una situació de treball?
- Té algun dolor o malestar?
- Forma d’autoestimulació
INTERVENCIÓ A L’ESCOLA Estratègies per facilitar la comunicació
- Codis variats
- Sistemes augmetatius i alternatius
- Suport visual
- Demandes clares, curtes, to de veu alt i clar i promoure que et miri
- Donar sentit a les ecolàlies
- Reforçar la verbalització dels sentiments
- Limitar el temps per parlar dels seus interessos
- Esperar un temps prudencial per a la resposta
- Mostrar-se proper
- (^) Mantenir una actitud oberta
Estratègies per facilitar la socialització
- Propiciar l’atenció conjunta
- Fomentar el contacte i la mirada
- Establir vincle afectiu
- Pactar, negociar
- (^) Promoure la identificació de les emocions
- Participació en jocs regulars
- Participació en jocs reglats
- Utilitzar esquemes en els que es puguin guiar en una conversa, elaborar guions socials,…
- Aquestes habilitats socials poden ser apreses (saludar, demanar favors, fer amics, expressar sentiments, opinions, defensar els seus drets, mantenir converses,…
NEE TRASTORN DE LA CONDUCTA
Alteració del comportament no imputable a trastorn mental, que limita substancialment les habilitats d’aprenentatge, les habilitats per estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries i que comporta alguna forma de malestar subjectiu.
ÉS: Una dificultat de maduració emocional, de créixer com a persona. És la manifestació objectiva d'un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.
- La conducta antisocial o desajustada l’entenem com una demanda d’atenció, una esperança, un intent de solució.
- L’alumnat amb dificultats per regular conducta expressa la seva problemàtica en el vincle social.
- Les conductes reiterades, disruptives, desafiants,... són l’expressió d’un malestar que l’alumne no pot resoldre per la via del pensament (inflexibilitat)
- Senten que no tenen un espai propi i estan malament en el món. És un sentiment dolorós i trist.
- L’experiència vital dels alumnes inclou no només els fets objectius (el que passa) sinó també les subjectives (el que sent i com l’afecta) i això influeix més que la realitat objectiva. (sentiment de despossessió, dificultats en els vincles afectius,...)
- La flexibilitat i l’adaptabilitat
- El tipus de pensament
- El tipus de resposta i els estats d’ànim
- La relació amb la satisfacció de les necessitats bàsiques
Necessitats de l’alumne amb TC
- Establir vincles afectius i de confiança.
- Autoconeixement.
- Habilitats de comunicació.
- Empatia.
- Autoconfiança.
- Pensament causal, alternatiu i conseqüencial.
- Autocontrol emocional, físic i ver bal.
- Responsabilització i iniciativa pròpia.
- Tenir èxits personals (escolars i socials)
- Inclusió dins el grup.
- Potenciar totes les seves habilitats.
Necessitats, dificultats educatives i plantejament de l’assessor psicopedagògic dins l’escola per a intervenir (entrevistes amb nens, mestres, pares, observació d’entorn, etc.) Llavors orientacions i indicacions per al cas (derivacions, etc.)
INTERVENCIÓ Accions mestra -> A nivell d’informació ->Pautes per “estirar” l’Adrià ->Pautes per dinàmiques i condicions de l’aula
Accions Família ->Entrevista Anamnesi ->Rol del nen El desenvolupament va lligat a l’aprenentatge, si no el desenvolupament no esta estimulat no es dona aprenentatge.
