Tema 1
L’àmbit de la comunicació. Comunicació humana
Comunicar no és una acció que fem només els humans, per tant també
podríem estudiar comunicació no humana. Tot i això, tendim a associar-ho
als humans, perquè és una activitat bàsicament humana: els humans
comuniquem de moltes formes, de moltes maneres possibles, més que els
animals, doncs la nostra comunicació es basa en el llenguatge (comunicació
verbal) i d’altres maneres que no es basen en el llenguatge (comunicació no
verbal). A més, per als humans, comunicar és una activitat essencial, és una
qüestió de vida o mort, és tan necessari comunicar com alimentar-se. És
imprescindible perquè vivim en societat, per viure en el nostre medi social.
La comunicació verbal no és la que fem més, però és l’específica dels
humans.
•Comunicar és una acció dual; comunicar implica algú que envia i algú
que rep. Si algú envia i no rep ningú, no hi ha comunicació.
•Comunicar vol dir que hi ha una posada en comú o un intercanvi de
significats, és a dir, hi ha un codi compartit: enviar i rebre algun
significat que puguem compartir, al menys en un grau suficient per
poder comunicar-se.
•La comunicació no és un acte ‘gratuït’, és un acte ‘intencional’. Ens
comuniquem sempre amb alguna finalitat: pretenem alguna cosa dels
altres, influir en els altres. Aconseguir-ho no és un requisit per què hi
hagi comunicació.
La comunicació humana
Activitat vital que consisteix a posar en comú o a intercanviar significats
mitjançant un codi compartit, amb unes finalitats primordials: influir, arribar
a l’entesa o controlar.
