ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ
1
ACTORS PRIVATS
LES EMPRESES I GRUPS DE COMUNICACIÓ
CONFIGURACIÓ DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ
→Hallin i Mancini. Actualment la tendència és de la convergència dels tres models cap al liberal.
Els principis dels grups nord-americans:
o Llibertat d’expressió, entesa com llibertat individual. És a dir, quan la gent pot
obtindre coneixement del món i intercanviar idees i informació lliurement i poden
expressar les seues opinions sense por.
o Llibertat d’empresa entesa des del capitalisme. No hi ajudes de l’Estat, la seua funció
es vetllar per la lliure competència mitjançant regulacions antitrust per evitar la
competència deslleial.
En 1946 entra una nova legislació que permet la constitució de càrtels (relació entre empreses
independents que es posen d’acord per enfortir-se en el mercat juntes i evitar la competència)
en les indústries de la comunicació i la cultura. Van crear la Motion Picture Export Association
of America (el nom prové de la Motion Picture Association of America, els primers estudis
cinematogràfics). En els 40 funciona per exportar i potenciar la indústria cinematogràfica nord-
americana i el formaven Warner Bros, Universal Studios, 20th Century Fox, Paramount, Disney i
Sony.
→A Europa hi havia una certa voluntat de fer normatives que facilitin la transparència de la
propietat dels mitjans, fent més difícil que funcionessin com empreses. Després de la IIGM es va
protegir els mitjans per assegurar la seva funció social davant d’ingerències polítiques i pressions
dels poders econòmics. La regulació vetlla per la llibertat de la informació com a garantia del
públic. Hi ha que tenir en compte que les radiotelevisions es trobaven en grans sectors públics i
el pes dels mitjans privats era molt menor que en EUA. L’Estat tenia un important paper com
actor social i comunicatius.
→EUA als anys 60:
o S’afavoreix la creació dels grups multimèdia ja que es permet la propietat creuada: les
empreses poden estar tant en mitjans com en les indústries culturals.
o En els 80 arriba a Europa, el Japó i Amèrica Llatina. És el moment de desregulació de les
radiotelevisions, en un context que tendeix cap al model liberal i rebaixa el paper de l’Estat
(liberalització del mercat interior de la UE).
o Això propicia la creació de grans grups, campions nacionals que competeixen
internacionalment, sobretot en el sector de les telecomunicacions.
o Inicialment són empreses petites, que venen d’empreses periodístiques o editorials.
Posteriorment tendeixen a diversificar les seues línies de negoci entrant en l’audiovisual
convertint-se en grans grups comunicatius multimèdia i finalment acaben treballar per qualsevol
sector, convertint-se en macrogrups conglomerats (sector energètic, nàutic).
