Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ, Apuntes de Periodismo

Apunts complets segona part d'Estructura de la comunicació. Profe: M.D

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 19/06/2019

imartinez58
imartinez58 🇪🇸

4.3

(3)

6 documentos

1 / 18

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ
1
ACTORS PRIVATS
LES EMPRESES I GRUPS DE COMUNICACIÓ
CONFIGURACIÓ DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ
Hallin i Mancini. Actualment la tendència és de la convergència dels tres models cap al liberal.
Els principis dels grups nord-americans:
o Llibertat d’expressió, entesa com llibertat individual. És a dir, quan la gent pot
obtindre coneixement del món i intercanviar idees i informació lliurement i poden
expressar les seues opinions sense por.
o Llibertat d’empresa entesa des del capitalisme. No hi ajudes de l’Estat, la seua funció
es vetllar per la lliure competència mitjançant regulacions antitrust per evitar la
competència deslleial.
En 1946 entra una nova legislació que permet la constitució de càrtels (relació entre empreses
independents que es posen d’acord per enfortir-se en el mercat juntes i evitar la competència)
en les indústries de la comunicació i la cultura. Van crear la Motion Picture Export Association
of America (el nom prové de la Motion Picture Association of America, els primers estudis
cinematogràfics). En els 40 funciona per exportar i potenciar la indústria cinematogràfica nord-
americana i el formaven Warner Bros, Universal Studios, 20th Century Fox, Paramount, Disney i
Sony.
A Europa hi havia una certa voluntat de fer normatives que facilitin la transparència de la
propietat dels mitjans, fent més difícil que funcionessin com empreses. Després de la IIGM es va
protegir els mitjans per assegurar la seva funció social davant d’ingerències polítiques i pressions
dels poders econòmics. La regulació vetlla per la llibertat de la informació com a garantia del
públic. Hi ha que tenir en compte que les radiotelevisions es trobaven en grans sectors públics i
el pes dels mitjans privats era molt menor que en EUA. L’Estat tenia un important paper com
actor social i comunicatius.
EUA als anys 60:
o S’afavoreix la creació dels grups multimèdia ja que es permet la propietat creuada: les
empreses poden estar tant en mitjans com en les indústries culturals.
o En els 80 arriba a Europa, el Japó i Amèrica Llatina. És el moment de desregulació de les
radiotelevisions, en un context que tendeix cap al model liberal i rebaixa el paper de l’Estat
(liberalització del mercat interior de la UE).
o Això propicia la creació de grans grups, campions nacionals que competeixen
internacionalment, sobretot en el sector de les telecomunicacions.
o Inicialment són empreses petites, que venen d’empreses periodístiques o editorials.
Posteriorment tendeixen a diversificar les seues línies de negoci entrant en l’audiovisual
convertint-se en grans grups comunicatius multimèdia i finalment acaben treballar per qualsevol
sector, convertint-se en macrogrups conglomerats (sector energètic, nàutic).
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!

ACTORS PRIVATS

LES EMPRESES I GRUPS DE COMUNICACIÓ

CONFIGURACIÓ DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ

→Hallin i Mancini. Actualment la tendència és de la convergència dels tres models cap al liberal. Els principis dels grups nord-americans: o Llibertat d’expressió , entesa com llibertat individual. És a dir, quan la gent pot obtindre coneixement del món i intercanviar idees i informació lliurement i poden expressar les seues opinions sense por. o Llibertat d’empresa entesa des del capitalisme. No hi ajudes de l’Estat, la seua funció es vetllar per la lliure competència mitjançant regulacions antitrust per evitar la competència deslleial. En 1946 entra una nova legislació que permet la constitució de càrtels (relació entre empreses independents que es posen d’acord per enfortir-se en el mercat juntes i evitar la competència) en les indústries de la comunicació i la cultura. Van crear la Motion Picture Export Association of America (el nom prové de la Motion Picture Association of America, els primers estudis cinematogràfics). En els 40 funciona per exportar i potenciar la indústria cinematogràfica nord- americana i el formaven Warner Bros, Universal Studios, 20th Century Fox, Paramount, Disney i Sony. →A Europa hi havia una certa voluntat de fer normatives que facilitin la transparència de la propietat dels mitjans, fent més difícil que funcionessin com empreses. Després de la IIGM es va protegir els mitjans per assegurar la seva funció social davant d’ingerències polítiques i pressions dels poders econòmics. La regulació vetlla per la llibertat de la informació com a garantia del públic. Hi ha que tenir en compte que les radiotelevisions es trobaven en grans sectors públics i el pes dels mitjans privats era molt menor que en EUA. L’Estat tenia un important paper com actor social i comunicatius. → EUA als anys 60 : o S’afavoreix la creació dels grups multimèdia ja que es permet la propietat creuada: les empreses poden estar tant en mitjans com en les indústries culturals. o En els 80 arriba a Europa, el Japó i Amèrica Llatina. És el moment de desregulació de les radiotelevisions, en un context que tendeix cap al model liberal i rebaixa el paper de l’Estat (liberalització del mercat interior de la UE). o Això propicia la creació de grans grups, campions nacionals que competeixen internacionalment, sobretot en el sector de les telecomunicacions. o Inicialment són empreses petites, que venen d’empreses periodístiques o editorials. Posteriorment tendeixen a diversificar les seues línies de negoci entrant en l’audiovisual convertint-se en grans grups comunicatius multimèdia i finalment acaben treballar per qualsevol sector, convertint-se en macrogrups conglomerats (sector energètic, nàutic).

o Es passa del negoci periodístic/editorial a altres interessos no vinculats a la comunicació, la cultura o la creació de continguts. Es busquen concessions polítics per motius purament mercantils. Són grups que actuen en infinitat de països, formen part de centres de decisió i creen o comercionalitzen productes internacionalitzats i ja no busca tindre una identitat pròpia. La submissió dels mitjans a criteris de rendibilitat dissol el paper de la premsa com el “quart poder”. COM ES PODEN FORMAR ELS GRUPS? Dos formes principals: o Integració vertical : s’opera en diferents fases del procés productiu, fins d’una mateixa branca o filera (producció, distribució, comercialització). Empreses d’un mateix grup i cadascuna fa una cosa: una genera continguts, un altra imprimeix, un altra distribueix... o Diversificació horitzontal : s’opera en processos diferents i té com a resultat més d’un producte. Dos tipus: → Interbranca/unimèdia : en format multisuport. Diferents béns o serveis d’una mateixa activitat (ex diferents capçaleres de publicacions periòdiques). → Extrabanca/multimèdia : expansió a diversos sectors. CONFIGURACIÓ DELS GRUPS DE COMUNICACIÓ →Inicis anys 2000. →Importància d’Internet com a suport multimèdia nous hàbits de consum de continguts →Economia Long tail: dels mercats de masses al triomf del minoritari (Chris Anderson) ➢ Absorció de Time Warner (major grup mediàtic d’entreniment del món) per part d’America Online (un dels principals portals d’accés a la xarxa)= formen el primer macrogrup digital – gegant d’internet i de l’entreteniment– encara que posteriorment es desfà l’operació. ➢ Constitució del macrogrup francès Vivendi (música, televisió, cinema, telecomunicacions, Internet videojocs). Propietat de Canal +. ➢ El grup alemany Bertelsmann, originari de les arts gràfiques i l’edició, s’introdueix en el negoci televisiu (RTL Group) i del comerç electrònic. Presència a Atresmedia. CRISI DELS MITJANS TRADICIONALS o Globalització / internacionalització o Liberalització dels sistemes públics o Reforçament de la tendència a la concentració o Financiarització o Digitalització (especialment a partir dels 2000)

SISTEMES DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

  • Enquestes
  • Audímetres Permet mesurar el share. Kantar Media (més de 4.000 a Espanya, 12.000 persones). Mostra representativa, però ¿suficient? “Espectadors fantasma” (només consum a la primera residència)
  • Eines d’analítica web. Fórmules més personalitzades. Permeten comptabilitzar descàrregues, impactes i usuaris únics. Suports multipantalla: tauletes, mòbils, ordinadors i videoconsoles. Consum de TV a la xarxa. ORGANISMES DE MEDICIÓ D’AUDIÈNCIES →Información y Control de Publicaciones (Introl) Creada el 2004 a partir de l’Oficina de Justificación de la Difusión (fundada el 1964, informació sobre publicacions periòdiques).
  • Oficina de Justificación de la Difusión (OJD)
  • Publicaciones Gratuitas Ejemplares Distribuibles (PGD)
  • OJD interactiva →Asociación para la Investigación de los Medios de Comunicación (AIMC) Estudio General de Medios (EGM), creat el 1968 per un grup d’empreses (principalment agències i anunciants). A partir dels 80 es promou la presència de mitjans. 1988 es crea l’AIMC (S.A.), assumeix l’EGM i el distribueix als associats. Més de 15o empreses, entre mitjans de comunicació (canals de TV, emissores de ràdio, diaris, revistes, llocs d’internet...) i empreses del sector publicitari (anunciants, agències de mitjans, consultors...). Sense ànim de lucre. AUDIÈNCIES DIGITALS Concurs per adjudicar el mesurament de les audiències digitals a Espanya entre 2019- 2021 (prorrogable fins 2023) convocat per:
  • AIMC
  • Asociación Española de Anunciantes (aea), entitat professional sense ànim de lucre. Més de 200 associats, especialment grans empreses.
  • Interactive Advertising Bureau (IAB Spain), associació del sector de la publicitat , el màrqueting i la comunicació digital amb l’objectiu d’impulsar el negoci digital. Prop de 200 empreses associades. Plec a partir de la Mesa de Contractació Digital, òrgan encarregat de buscar un consens en el mesurament de les audiències digitals a Espanya. S’haurà de basar en les referències ja utilitzades a l’EGM. Resolució abril 2018: ComScore (ja era encarregada des de 2012).

AUDIÈNCIES DIGITALS

  • EGM/ComScore: afegeix un panel (enquesta a usuaris, quins digitals s’han visitat en el darrer mes).
  • OJD interactiva: dades sobre els visitants de les webs i el seu comportament a partir de les dades d’analítica web dels mitjans. → Navegadors únics: quantes persones han accedit al web el darrer mes (no sempre un navegador correspon a un lector i a l’inrevés). → Visites: total de vegades que s’ha accedit a un web (es compta com a nova visita cada entrada d’un lector). → Pàgines vistes. Webs secundàries com a estratègia per sumar visites i pàgines vistes (Vertele/Eldiario.es, Adolescents.cat/Nació digital, Verne/El País). PUBLICITAT I FINANÇAMENT DELS MITJANS Aspectes controvertits
  • Influència sobre la línea editorial Independència.
  • Responsabilitat social dels mitjans i activitat publicitada (ex. prostitució).
  • Continguts patrocinats ( branded contents ). → Articles patrocinats que financien les marques. → Format informatiu, confusió. → Permeten evitar els bloquejadors de publicitat. → Comprometen la credibilitat dels mitjans.

VIDEO

NOAM CHOMSKY: LOS 5 FILTROS DE LA MAQUINA DE LOS MEDIOS MASIVOS

  • Propietat: ganancias
  • Publicitat
  • Complicidad
  • Crítica
  • Pluralisme intern de contingut ✓ Dret de representació (fonts informatives) ✓ Dret d’antena (temps de programació)
  • Pluralisme intern de gestió: governança en els mitjans Complexitat en la regulació de l’accés als mitjans. Relació inversa entre el nivell de llibertat d’accés per a la societat i el nivell de control dels professionals dels mitjans. DRET D’ACCÈS- Constitució espanyola: Art. 20.3 : “La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España ”. Dret d’accés RTVE. Estatut de la ràdio i al televisió (1980): Art.24:
  • Accés dels grups socials i polítics més representatius als mitjans públics estatals.
  • Consell d’administració de l’ens RTVE encarregat d’ordenar l’accés.
  • Criteris: representació parlamentària, implantació sindical o àmbit territorial d’actuació. Principalment partits polítics, sindicats i confessions religioses. Dret d’accés CRTVE. Llei de la ràdio i la televisió estatals (2006):
  • Dret d’accés com a part del criteri de servei públic dels mitjans de titularitat pública. Ha de quedar garantit.
  • Consell d’administració determina el procediment. Consell Assessor informa sobre els criteris, en funció de la rellevància social, representativitat i àmbit d’actuació.
  • Modalitats de presència ✓ A la programació general ✓ Directa, a espais específics, amb recursos tècnics i humans
  • Preveu l’elaboració de directrius i reglament

Primer Mandat-marc (desembre 2007) Reitera l’obligació de garantir el dret d’accés. Reglament del dret d’accés (2007) Avaluació semestral del seguiment de la presència i la participació dels grups socials i polítics significatius a la programació general i els programes específics. Possibilitat de presentar una sol·licitud de dret d’accés mitjançant la pàgina web. Dues convocatòries anuals. DRET D’ACCÈS- Llei 8/2009 de finançament de la CRTVE Fixa obligacions addicionals de servei públic per a la corporació: 12 hores setmanals en horari no residual entre els diferents canals de ràdio i TV, i presència en els serveis interactius. Control

  • Per part de l’autoritat reguladora de l’audiovisual.
  • Internament mitjançant l’Oficina del defensor del telespectador, l’oient i l’usuari de mitjans interactius. DRET A COMUNICAR: Tercer sector de la comunicació Mitjans comunitaris Referències legislació Privats sense ànim de lucre Lliures, alternatius, ciutadans. Declaracions de Nacions Unides, Consell d’Europa o la Unió Europea favorables al seu suport. Mitjans del tercer sector: Característiques
  • Locals /de proximitat
  • No lucratius Funcions
  • Atendre audiències no cobertes per altres mitjans
  • Facilitar el debat i l’expressió d’opinions
  • Oferir educació i formació a col·lectius
  • Establir vincles amb la comunitat i atendre les seves necessitats
  • Fomentar la inclusió social
  • Diversitat cultural i lingüística
  • Fomentar la participació cívica i el voluntariat

Pendent d’aprovació: A nivell estatal

  • Reglament general de prestació del servei.
  • Reglament tècnic. A nivell autonòmic
  • Condicions de concessió de les llicències i de funcionament. Febrer 2017, consulta pública prèvia a l’elaboració del decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre.

ENTITATS EMPRESARIALS I PROFESSIONALS.

COREGULACIÓ, AUTOREGULACIÓ I RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

Control del funcionament dels mitjans de comunicació (recapitulació)

  • Institucions públiques: regulació  Organismes governamentals  Autoritats reguladores independents  Parlaments
  • Institucions públiques amb altres actors (socials, empresarials i professionals): coregulació
  • Actors empresarials i professionals: autoregulació MECANISMES DE CONTROL
  • Basats en els principis de la teoria de la responsabilitat social (independència dels mitjans + obligacions envers la societat).
  • Mitjans públics i privats.
  • Coregulació i autoregulació, vinculada a alts nivells de professionalització o Institucionalitzada. Acord entre mitjans, amb la participació d’institucions professionals o altres actors. o No institucionalitzada (control editorial intern) EXEMPLES Codi d’autoregulació sobre continguts televisius i infància (2004). Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, Autocontrol, RTVE, diverses TV privades, associacions de consumidors i de protecció de la infància. RTVE Principis bàsics de programació (2007-2008) Estatut d’informació de la CRTVE (2007-2008) Manual d’estil (2010) Codi d’autoregulació de RTVE per a la defensa dels drets del menor (2010).

RESPONSABILITAT SOCIAL

Àmbit professional

  • Col·legis professionals
  • Codis de conducta
  • Organismes professionals de control Àmbit de les empreses: responsabilitat social corporativa (RSC). Accions voluntàries. Vinculat a la imatge de marca.
  • Interna.
  • Externa. o Relació amb les audiències (defensor audiència, ombudsman). o Accions d’implicació social.

MITJANS I INDÚSTRIES DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA

LA PREMSA

TIPOLOGIES

  • Periodicitat (dominicals...)
  • Contingut
  • Abast territorial
  • Suport
  • Modalitat d’adquisició SITUACIÓ GENERAL: CRISI Crisi del mitjà pràcticament arreu, independentment de la crisi econòmica produïda a partir de
  1. La premsa esta experimentant una crisi pròpia. Difusió i audiència dels diaris i revistes en paper. Ingressos per venda de publicitat i exemplars. Catalunya:
  • Augment del nombre de visites a la premsa digital, però les seves magnituds (facturació, treballadors) no cobreixen les d’anys anteriors. No es cobreixen les baixes que va produir la crisi. No s’assoleixen les magnituds.
  • Reducció dels punts de venda. Reducció dels quioscos. prop del 20% entre 2009 i 2015 (dades d’AEDE a Corbella, 2017: 89). 14% entre 2010 i 2016 (APM, 2018: 80)

REPTES: MODEL D’EXPLOTACIÓ

Assaig i error.

  • Murs de pagament
  • Publicitat digital Bloquejadors de publicitat Interès pels continguts patrocinats ( branded content ) COMPETÈNCIA AMB GRANS CORPORACIONS DIGITALS Xarxes socials (Facebook, Twitter...) i serveis d’accés a la informació de gegants tecnològics (Google, Apple) com intermediaris entre els ciutadans i la informació a través dels seus canals. Els editors poden quedar relegats a la funció de proveïdors d’informació. A partir de 2015 propostes de monetització intermediada. 2018 Discussió entre els ministres europeus d’Economia: impost del 3% de la facturació (superior a 750 milions al món o 50 a Europa) a grans empreses digitals. Ja en marxa a Regne Unit o Alemanya. Bloquejat per Irlanda i països nòrdics. Espanya no hi renuncia.

LA RADIO

TIPOLOGIES

  • Titularitat: públiques, privades, tercer sector.
  • Situació legal: amb llicència, sense, pendent de regulació.
  • Abast territorial (locals, nacionals-autonòmiques, estatatals)
  • Canal (analògic – FM/AM-, internet, TDT, ràdio digital per ones)
  • Contingut (generalista, temática) TITULARITAT Distribució de freqüències d’FM a Catalunya (desembre 2016) Font: CAC, 2017, citat a Llorens (2017: 118) 116 emissores sense llicència, de les quals una seixantena del tercer sector

CANALS D’ESCOLTA

Consum de ràdio per canal a Espanya (penetració en percentatge sobre el total de la població, audiència acumulada diària) Font: AIMC, 2017 citat a Llorens (2017: 127) Dificultat per analitzar el consum per internet:

  • Manca d’acord sobre la definició d’ usuari únic
  • Agrupació de marques en els webs per augmentar les xifres d’audiència (portals de notícies multimèdia). DIGITALITZACIÓ Ràdio digital terrestre Situació excepcional a Espanya: avenços en la digitalització en les àrees de producció, administració i documentació, però la principal via de difusió continua sent l’analògica hertziana (FM/AM). Aturada la ràdio digital per ones, únicament emissions a Barcelona i Madrid. No hi ha calendari per una apagada analògica de l’FM o per obligar els fabricants de cotxes a introduir un estàndard com el DAB+, com a altres països. Foro de la Radio Digital (1998) / Fòrum de la Ràdio Digital a Catalunya (2003). Radiodifusors públics i privats, operadors de xarxes i fabricants emissors i receptors. A Catalunya Secretaria de Comunicació, CAC. DAB ( Digital Audio Broadcasting) Estàndard de ràdio digital desenvolupat a la UE, dins el programa de recerca EUREKA (1987- 2000). 2007 DAB+ (receptors anteriors incompatibles) Difusió terrestre i mitjançant satèl·lits. Regne Unit pioner (2001 a Londres i més endavant a nivell general). Noruega primer país del món en fer l’apagada de l’FM (2017, convivència dels dos sistemes des de 1995). Major qualitat, serveis addicionals (transmissió de dades), major cost dels receptors.

ANYS 90: PLATAFORMES PER SATÈL·LIT

1989 Hispasat (Retevisión, Telefónica, Caja Postal) 1992 Primera regulació. Concessions l’any següent. 1994 Comencen les primeres plataformes analògiques

  • Canal Satélite (Astra). Sogecable (empresa de Prisa), quatre canals. Cotelsat (Hispasat). Competidor d’Astra. Projecte impulsat per empreses privades. Dues llicències per RTVE i una per cadascuna de les cadenes que emetien a la TV terrestre (Antena 3, Telecinco, Canal+). Aquestes plataformes no troben una massa d’audiencia cosa que suposa el tancament juny 1995. Finals 1995 nova regulació, canvi el règim de concessió pel d’autorització administrativa (no es considera servei públic). Només afecta els operadors establers a Espanya. Implica que la prestació del servei no es considera un servei públic, això suposa que només es donen autoritzacions. Es rebaixa ell pes de l’administració publica sobre les concessions de prestació de serveis. 1997 Vía Digital, plataforma de TV digital per cable i satèl·lit, impulsada per Telefónica (es privatitza). Primera legislatura Aznar. Privatitzant les empreses es vol aconseguir més força internacional per intentar competir especialment amb Americà Llatina. Competència en la TV digital per satèl·lit amb la plataforma Canal Satélite Digital (Sogecable i Canal+ França, posteriorment Vivendi Universal). Guerres del futbol. 2003 Vía Digital es fusiona amb Canal Satélite Digital: Digital+ ( Canal+ Movistar+, després de la fusió amb Movistar de Telefónica el 2015). ANYS 90: TV PER CABLE A Espanya el pes de la TV per cable era molt dèbil. La regulació es dona a Mitjans dels anys 90. Des de començament dels 80 petits operadors de cable (vídeos comunitaris). Desembre 1995 llei de telecomunicacions per cable. Demarcacions. Dos operadors (un Telefónica) que prestaran serveis de telefonia, accés a Internet i TV. Segon operador majoritàriament Retevisión i Cableuropa (marca ONO). ANYS 90: TRANSICIÓ A LA TDT Canal de TV analògic: un canal radioelèctric complet. Digitalització emissions TV terrestre: en un canal radioelèctric presència de diversos canals de TV (multiplexació: Permet que puguin entrar més canals i altres serveis (canal de transmissió de dades...)). Pas al digital, evita interferències entre canals radioelèctrics.

Major aprofitament de l’espectre: dividend digital (espectre disponible més enllà del necessari per emetre amb tecnologia digital els serveis que abans s’oferien en analògic, la compressió del senyal allibera espai). Aquest dividend, en comptes de destinar a més canals, es destina a altres serveis com telefonia mòbil. 1995 Consorci Digital Video Broadcasting: Norma Europea DVB-T. Posteriorment noves normes més eficients.

→ TDT ESPANYA

1998 Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrenal

  • Cada múltiplex (canal radioelèctric) tindria un mínim de quatre programes (o canals) de TV.
  • Quatre múltiplex estatals
  • Un múltiplex de cobertura estatal amb capacitat per fer desconnexions territorials.
  • Reserva de tres programes per als operadors de TV privada analògica (Antena 3, Telecinco i Canal+) i dos per a TVE. Emissió en simulcast. Es podia emetre en digital i analògic al mateix temps. 1999 concurs per l’adjudicació de tres múltiplex i mig. Forma d’accés condicional (TV de pagament). Només una candidata: Onda Digital (amb Retevisión com accionista majoritària). Marca Quiero TV, a través de la qual comença a transmetre llicencies. 2000 Dues llicències per programes en obert. Grups Vocento (Net TV) i Unedisa-Recoletos (Veo TV). Voluntat de ser un dels països pioners, però manca de descodificadors i receptors, va portar al fracàs comercial de les plataformes. Els canals dels operadors existents tenien una capacitat un 20% inferior als dels nous operadors (Net TV i Veo TV) 2002
  • Liquidació de la plataforma Quiero TV. 95.000 abonats i 400 milions d’euros de pèrdues.
  • Inici emissions digitals dels operadors que ja ho feien en analògic i de Veo TV i Net TV. Manca de set-top-box. Es permet que els nous operadors limitin les emissions a Madrid, Barcelona i València (25% població). 2004 TV local. Un múltiplex per demarcacions supramunicipals (excepte grans ciutats). Normalment un operador públic i privats. Rellançament de la TDT Juny 2005 , Llei de mesures urgents per al impuls de la TDT, de liberalització de la TV per cable i de foment del pluralisme.