¡Descarga Apunts Estructura de la Comunicació y más Apuntes en PDF de Estructura y Organización Social solo en Docsity!
ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL
Ex. 1: Desigualtats de gènere en mitjans i indústries culturals
_- Poster d’una infografia (A2 1191 x 1684px, 10 idees)
- Crear cineixement nou
- Incorporar apartat de diagnosi de disponibilitat de dades (CERCAR DADES NOVES)_
TEMA 1:
INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA DE MITJANS
Comunicació social: Procés de producció recepció i intercanvi de significats a través del qual la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada (de forma conjunta, la comunicació té diverses funcions a nivell social col·lectiu) A partir de la comunicació es crea una visió comú i compartida de la realitat. La tecnologia comporta diferents formes de comunicació amb diferents particularitats. De forma conjunta la comunicació té diverses funcions a nivell social i col·lectiu. Per tant, el seu llenguatge condiciona la nostra forma de veure el món, donant en comú un sentit al que ens envolta, compartint un codi de llenguatge ideològic. Així es crea un visió col·lectiva amb bases compartides , aprofitant punts de vista diferents per conservar el coneixement i transformant-lo amb noves idees. El procés comunicatiu fusiona un caràcter col·lectiu de la visió del món, conservador i transformador.
1.1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Característiques: a) Nivell d’organització social en el que es produeix. 4 nivells (esfera pública) 4 nivells d’organització social: Tota la societat Institucional/ organitzacional De grup Interpersonal b) Formes de producció i difusió dels missatges (conseqüència de la industrialització de la comunicació i la cultura.
- Es creen indústries culturals i comunicació de masses (cinema, ràdio, premsa, TV) que neixen d’avenços tecnològics procedents de la revolució industrial (al segle XV, prèviament la impremta) i de l’aplicació de formes industrials aplicades a la comunicació.
- Es crea una estandardització del processos de producció, dels productes i de la divisió del treball que dialoguen amb la creativitat. Una organització per situar a l’audiència i poder identificar els diferents termes, productes...(ex: gèneres cinematogràfics dins el cine). Els mitjans de comunicació segueixen un lògica d’organització que dialoga amb la part creativa. Les indústries culturals neixen per donar respostes a les necessitats comunicatives:
- Estandardització dels formats i la producció, diàleg amb la creativitat per crear contingut nou.
- Mercantilitzada , els mitjans treballen en un mercat on els missatges tenen un valor econòmic com a producte i es venen de forma directe o a través de la publicitat on són anunciats (sistema capitalista). Amb l’arribada d’internet a mitjans dels anys 90 apareixen plataformes, actors digitals, xarxes socials i nous mitjans que operen i tenen característiques diferents dels mitjans tradicionals. Aquest període és el trencament de les formes de comunicació socials. Canvis produïts
- Nous formats: a mesura que es genera un moviment de desplaçament de l’audiència cap a Internet, es produeix una adaptació dels mitjans a nous formats per les noves plataformes.
- Trencament de la unidireccionalitat, incorporant la possibilitat de resposta, creant un entorn de interacció.
- Immediatesa i selecció de continguts , l’audiència pot seleccionar els continguts cosa que en els mitjans tradicionals, com TV, els continguts estan programats i l’observador no té capacitat d’elecció per a la visió d’aquests mateixos.
- Democratització de contingut: Amb l’aparició de les plataformes i les xarxes socials els actors no professionalitzats no cal que sàpiguen sobre l’emissió/publicació de continguts, perdent possiblement al mateix temps la credibilitat de la informació donada.
- Dades dels usuaris (algoritmes) interacció de dades dels usuaris i continguts proposats.
- Transformació dels formats dels continguts i estandardització en la cultura digital (xarxes socials).
- Naixement de noves figures a les plataformes: influencers, streamers…
- L’audiència : pas de la qüestió col·lectiva a la individualització. 1.2.1. LA COMUNICACIÓ DIGITAL Característiques
- Horitzontalitat i descentralització: diferents estructures de les xarxes, internet permet trencar amb les lògiques centralitzades vinculades als mitjans tradicionals.
- Individualització i heterogeneïtat dels consums: elecció individual del moment en que podem veure els continguts.
- Intel·ligència col·lectiva i cultura participativa.
- Continguts i actors globalitzats , tothom pot crear nou contingut
- Mercantilització i economia de l’atenció , continguts transnacionals a través de les plataformes. Els continguts inicialment penjats sense cap objectiu, evolucionen i són penjats en plataformes anunciant nous productes provocant la seva valoració econòmica. Economia de l’atenció: els continguts han d’ atraure a l’audiència en les diferents plataformes. L’arribada d’internet facilita i possibilita la distribució dels mitjans tradicionals i la publicació de nous continguts a les plataformes i les xarxes socials. Oralitat → Escriptura → Industrializació de la comunicació i la cultura (els vells i nous mitjans conviuen)
1.3. ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA DELS MITJANS
- Popietat: - Mitjans públics/ privats - Relació entre propietat i altres sectors - Governança: - Presa de decisions - Marc regulador - Model de negoci: - Fonts de finançament (publicitat, fons públics, donacions) - Cadena de valor - Tecnologia: - Dispositius - Usuaris i usos: - Qui i com és l’audiència - Usos socials i evolucions - Producció/ Apropiació de continguts - Continguts: - Tipus de continguts i gèneres - Mitjans generalistes/ temàtics/ personalitzats - Impacte i funcions: - Impacte social, cultural, econòmic i polític
Activitat 1.
- L’impacte dels fans en els mitjans audiovisuals Exemples de Johnny Depp i la controvèrsia amb la sentència del maltracte, com els fans aconsegueixen destrossar o impulsar la carrera d’un personatge públic. Com l’espectador en conjunt té la vida dels creadors en les seves mans. Quan parlem de mitjans utilitzem metàfores: Estructura/ Sistema/ Ecologia ➔ Mitjans com a “ambients” : “Cap mitjà existeix sol o té un significat sol, sinó en permanent relació amb altres mitjans“ ➔ Ecologia dels mitjans (estàtic) > Evolució dels mitjans
(exemple qualitat i objecte de vídeo/àudio: vinil, cassettes, DVD, CD, MP3, plataformes online, plataformes streaming) Evolució: Paper- Ràdio- Televisió- Cinema ➔ Els mitjans com a ambients que ens donen forma (ciutadania i institucions) Mediatitzacions. Què passa quan apareix un nou mitjà? S’acostuma a imitar, inicialment, les formes, gèneres i continguts dels mitjans anteriors (Inspiracions de pintura en fotografia o cinematografia), fins que creadors i audiències entenen l’extensió de les possibilitats en el nou llenguatge. ex. Frontalitat del cinema primitiu recorda al llenguatge teatral
- Una nova tecnologia millora l’anterior (substitució)
- Els mitjans antics es reinventen (adaptació)
- Quan un mitjà s’estableix com a dominant influencia la resta de mitjans
TEMA 2:
MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ A L’EUROPA OCCIDENTAL
2.1. LA PREMSA
➔ El primer mitjà de comunicació: lligat a l’establiment de les democràcies ➔ Mitjà tradicionalment desenvolupat dins les fronteres estatals i/o lingüístiques ➔ Mitjà tradicionalment poc regulat: autoregulació (codis deontològics, consells de premsa) ➔ La premsa està actualment en un moment de crisi i canvi de model : crisi econòmica del 2008 + arribada de l’expansió d’internet. ➔ Edicions diàries vinculades a la idea de publicació de continguts amb rapidesa
Influència de la religió (protestant vs. catòlica) Al sud d’Europa sempre ha sigut retrasada en les àrees de l’alfabetització, que un cop arriba ja sorgeix la ràdio i la televisió raó per la qual no s’estableix un hàbit de lectura de la premsa tradicional. 2.1.2 CONSOLIDACIÓ DE LA PREMSA (S.XX-2008) ➢ La premsa es consolida com a mitjà informatiu de caràcter comercial Premsa d’opinió o de partits S’estableix en els països europeus una premsa de partits o d’opinió com a mitjà de mobilització i socialització, vinculada amb sindicats, església… ➢ A partir de la II Guerra Mundial: Establiment dels mercats de premsa contemporanis, dominats per dos tipus de diari: Premsa informativo-interpretativa Orígens en el segle XIX i es converteix en prestigi al llarg del XX (diaris) Premsa popular-sensacionalista (tabloides) Mitjans del XIX (revistes) 2.2.2. CRISI DE LA PREMSA (2008-actualment)
- Crisi econòmica → caiguda de la inversió publicitària.
- Migració de l’audiència i la publicitat a internet. Internet al 2009 va ser el mitjà que menys va perdre les seves inversions , en canvi la premsa va tenir una caiguda important de la qual mai es tornarà recuperar, ja que l’audiència consulta el contingut a través d’internet de forma gratuïta i totes les inversions que es feien gràcies al paper i la tinta de les impremtes es perd. Una forma d’evitar això va ser reduir la quantitat de pàgines, tots els diaris europeus fins a mitjans del 2015 es tornen més prims. A partir de 2015 fins 2019 internet guanya pes de forma important especialment en els països nòrdics i Regne Unit i la TV es manté, qui perd més és la ràdio.
Per tant des del 2009 es crea contenció de despeses (reducció de plantilla, de pàgines), les empreses editores de diaris acumulen pèrdues des de 2010 i els canvis en la propietat i augment de la concentració. Actualment, tot i la diferència d’internet, el paper continua generant més ingressos que el digital. A partir de 2008 es formen estratègies digitals com a resposta a la crisi. Es produeix un canvi en la lògica del treball (redaccions integrades i l’imperatiu de rapidesa) i canvis en el disseny i el llenguatge i es creen models de negoci a internet:
- Mantenir l’edició del paper ja que la majoria d’ingressos prové d’aquest sector.
- Dificultats de la publicitat online. Ingressos lector paper > lector digital
- Model majoritàriament de pagament. Resistències a pagar pels continguts dels diaris.
- Models en obert vs models de pagament. Actualment veiem que el sector a passat de dependre del paper al pagament dels usuaris de forma digital , els quals pagaran en funció del contingut que els hi hagin agradat, convertint-se en una font d’ingressos. 2.2. LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ Anys 20, ràdio, anys 50, televisió. Característiques bàsiques de la RTV: ★ Fonts de finançament ○ Finançament públic ○ Publicitat : pressiona els continguts i els comercialitza ○ Audiència o donacions : fa possible i permet la presència de contingut més específic. ★ Tipus de canals ○ Segons la propietat Canals públics/ privats
El model fundador de la RTV a Europa (1920-70) ➔ RTV gestionada per públics independents del govern ➔ Pocs canals d’àmbit nacional ➔ Finançada a través d’un cànon (impost especial). A partir dels anys 70 es comença a introduir la publicitat ➔ Estructura autosuficient ➔ Servei públic Concepte de servei públic Qüestió de la (in)dependència política: ➔ Models d’organització: paper dels governs i parlaments en l’elecció dels membres dels òrgans directius/ Perfil de les persones que formen part d’aquests òrgans directius ➔ Control: qui controla l’acció de TV pública? Parlament vs. Autoritats Independents Vigilància + Representació dels treballadors + Finançament (cànon que separa el finançament d’allò polític, és una forma de finançament estable i previsible. Els mitjans saben amb quants diners poden comptar. Millor forma de preservar la independència política). Són els treballadors dels mitjans qui decideixen qui mana als òrgans del govern. Humphreys planteja 3 tipus de models governamentals per garantir la independència política.
- Model parlamentari: No té neutralitat però busca la diversitat, diverses visions polítics perquè estiguin representades al parlament a l’hora de triar els òrgans de govern.
- Model cívic: Basat en incorporar gent als òrgans de govern que provinguin d’àrees més socials (ràdio...)
- Model professional: Tria als òrgans de govern són els treballadors.
2.2.2 FI DEL MONOPOLI PÚBLIC EN LA TV (1980- PRESENT)
Monopoli públic = Canals de l’estat
- Limitació: Entrada limitada de canals privats amb obligacions de servei públic (70s-80s). Cada cop és més difícil de mantenir el monopoli públic , arriba un moment que es trenca i els canals privats s’emeten en obert a nivell estatal. Aquesta entrada dels canals privats, l’estat assigna llicències , qui pot tenir en propietat aquestes emissores. Se’ls assigna algunes funcions de servei públic, han de fer un tipus de contingut relacionat amb l’aspecte públic, el qual comporta algunes obligacions com: servei públic indirecta (Regne Unit i Països Nòrdics) a nivell de quotes (complir un mínim d’hores d’emissió). Amb el temps aquestes obligacions aniran desapareixent. - A França es va privatitzar el primer canal públic. - A Alemanya i Itàlia als 80 comencen a emetre canals locals, que s’ajunten amb altres canals locals formant canals nacionals com Tele o Itàlia 1.
- Desregulació: A partir dels 90 hi ha multiplicació de canals privats : aparició de canals de pagament, la TDT (apagada analògica el 2012) i serveis de VoD + menys obligacions per als canals privats. Ens trobem amb un entorn més fragmentat amb més canals amb una combinació de TV en directe i formes de recuperar els programes gràcies a VoD (TV a la carta, Netflix...). Es crea un entorn TV molt més competitiu i molt més concentrat (apareixen al voltant del sector televisiu grans empreses que compren i es fusionen entre elles) i és en aquests moment en que en Europa es creen els gran grups o canals de comunicació privats al voltant de la TV i la telecomunicació. - Les companyies audiovisuals més potents són BBC, ITV (al Regne Unit i Països Nòrdics), ARD i RTL Group (a Alemanya), Vivendi (a França), RAI i Mediaset (a Itàlia). Els dos grups audiovisual més importants són Bertelsmann i Vivendi (EEUU).
menys internament i coprodueix més amb empreses productores i se li dona un paper important a l’hora de fomentar el cinema europeu. 2.2.3. EL SECTOR TELEVISIU A EUROPA (2010- ACTUALMENT)
- El consum de TV lineal es manté fort però decreixent
- Forma de fragmentació de les audiències
- Evolució de les fonts de finançament: Els sector publicitari televisiu resisteix millor la migració cap a internet que altres sectors (premsa). Els serveis de pagament (TV de pagament i serveis de VoD/Streaming) són el segment amb un nivell de creixement major. El finançament públic es manté estancat.
TEMA 3:
MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ALS EUA
Demanar apunts 3.1. RÀDIO I TELEVISIÓ 1.1, 1.2, 1.3, 1.4. Desregulació i concentració (1985- present) Nous actors digitals (streaming i SVoD)
- Inici d’un canvi de model
- 2006: Youtube és comprat per Google
- 2007: Inici dels serveis de streaming com a finestra d’explotació dels continguts televisius. Serveis dels propis canals de TV + Hulu i Netfliex
- Els canals de cable (pagament) són els més perjudicats pel nou model “cord-cutting”)
TEMA 4:
MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ A ESPANYA
4.1. TELEVISIÓ
Conceptes bàsics de l’estructura de la televisió.
- Propietat: TV pública/ privada
- Accés: Canals en obert/ accés condicional (tv de pagament) - Fonts d’ingressos 4.1.1. LA PUBLICITAT
Canals de la RTVE CANAL ANY DE NAIXEMENT TIPOLOGIA La 1 1956 Pública La 2 1965 Pública TV3 1995 Pública Cuatro 2005 Privada Telecinco 1989 Privada La Sexta 2005 Privada Antena 3 1989 Privada 4.1.2. LA TELEVISIÓ PÚBLICA (TVE) A. Naixement de la TVE (1956-1980)
- La TV neix com a monopoli públic , 1956
- Cap concepció de servei públic: model autoritari
- Característiques Publicitat com a font exclusiva de finançament 1 canal (+ un segon canal al 1966) d’àmbit estatal Orientada a l’entreteniment B. La democratització de RTVE: “Estatuto de RTVE” (1980) Dèficits importants:
- Manca d’autonomia política real ( model governamental )
- Dependència de la publicitat com a font de finançament
- Descentralització territorial limitada
- No s’especifiquen les missions de Servei Públic
- Control parlamentari (sense autoritat independent)
C. La fi del monopoli públic (1990-2004)
- 1988: Llei de la televisió privada. El 1990 comencen a emetre Telecinco i Antena 3
- Conseqüències negatives per a TVE: Pèrdua d’audiència Pèrdua d’ingressos publicitaris Estratègies d’identificació Crisi d’identitat i legitimitat D. La reforma de RTVE (2004- Present)
- 2004: nou govern del PSOE (Zapatero). Procés de reforma de RTVE per intentar solucionar dèficits històrics
- Canvis legislatius al 2006 ( Ley de Radio y TV de titularidad estatal ) i al 2009 ( Reforma del Finançament ).
- 2012: nou canvi de govern (PP, Rajoy), s’introdueixen algunes modificacions al model que reverteixen alguns dels canvis fets en el període 2006-2010.
- Carcaterístiques
- Més autonomia política: model parlamentari Modificacions importants al 2012 (Govern PP), contrarreforma que torna a limitar l’autonomia política de la RTVE. L’any 2017 es torna al model anterior Especificació de les missions SP: Mandat Marc Reducció del nombre de treballadors (2006: pla de sanejament.
- Reforma finançament RTVE
- Eliminació de la publicitat (més gastos pels canals ja que han d’omplir les hores de publicitat amb programació). E. Cap al concurs públic (2018- 2020)
- Acord per a celebrar un concurs públic que proposi els membres del consell d’administració i presidència de l’ens al Congrés i el Senat, perquè siguin votats.
