¡Descarga Estructura de la comunicació social apunts y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
TEMA 1: ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL
1. LA COMUNICACIÓ HUMANA, SOCIAL I PÚBLICA I ELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ DE MASSES
1.1. LA COMUNICACIÓ
1.2. COMUNICACIÓ DE MASSES
1.3. HISTÒRIA
1.4. CARACTERÍSTIQUES
1.5. AUDIÈNCIA COM A MASSA
1.6. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
A. DIMENSIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
B. PRESSIONS QUE AFECTEN A L’ORGANITZACIÓ I EVOLUCIÓ DELS MITJANS
C. NIVELLS D’ANÀLISI
TEMA 2: EL PAPER I IMACTE DELS MITJANS EN LA SOCIETAT
1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ COM A MEDIACIONS
2. EFECTES DELS MITJANS
2.1. EN LA SOCIETAT:
2.2. EFECTES SOBRE ALTRES INSTITUCIONS SOCIALS:
2.3. EFECTES EN DESENVOLUPAMENT D’ESDEVENIMENTS:
3. LES FUNCIONS DELS MITJANS
3.1. FUNCIONS SOCIALS:
3.2. FUNCIONS CULTURALS:
3.3. FUNCIONS POLÍTIQUES:
TEMA 3: POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
1. L’INTERÈS PUÚBLIC
2. VALORS DE L’INTERÈS PÚBLIC
A. LLIBERTAT:
B. DIVERSITAT
C. IGUALTAT
D. QUALITAT INFORMATIVA
E. ORDRE SOCIAL I SOLIDARITAT
F. QUALITAT/ORDRE CULTURAL
G. BENESTAR ECONÒMIC
3. EL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REGULAR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
3.1. DEBAT 1: LLIBERTAT COM A VALOR ABSOLUT- RESPONSABILITAT SOCIAL
DELS MITJANS
3.2. DEBAT 2: BENESTAR ECONÒMIC – BENESTAR POLÍTIC, SOCIAL I CULTIRAL
4. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
4.1. DEFINICIONS
4.2. LES POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ BUSQUEN ACONSEGUIR FINS AMB DOS
ESTADIS:
4.3. HI HA DIVERSES FORMES DE REGULACIÓ:
4.4. LES INSTITUCIONS
4.5. MODELS DE REGULACIÓ
TEMA 4: LES INDÚSTRIES CULTURALS I ELS MITJANS
1. CONCEPTES BÀSICS DE L’ECONOMIA DELS MITJANS
1.1. INTRODUCCIÓ
1.2. LA CADENA VERTICAL DE PRODUCCIÓ
1.3. FORMES DE FINANÇAMENT
1.4. PRODUCTE DUAL
1.5. INCERTESA
1.6. UNIFORMITAT IMITATIVA
1.7. ECONOMIES D’ABAST
1.8. COST ELEVAT DEL PRIMER EXEMPLAR
1.9. INTANGIBILITAT DELS PRODUCTES MEDIÀTICS
1.10. ECONOMIA A ESCALA
1.11. BARRERES D’ENTRADES PER ALS NOUS ACTORS.
1.12. CERCLES VICIOSOS I VIRTUOSOS
1.13. TENDÈNCIA A L’EXPANSIÓ I CONCENTRACIÓ
2. FASES EN LA INTRODUCCIÓ D’UN NOU MITJÀ
3. LA PREMSA
3.1. ORGANITZACIÓ DEL SECTOR
A. LA PREMSA ESTÀ JERARQUITZADA I ESPECIALITZADA.
B. RUTINES PROFESSIONALS
3.2. FINANÇAMENT
1.1. CARACTERÍSTIQUES
A. TIPUS DE PREMSA
B. PARAL·LELISME POLÍTIC
1.2. CONSUM DE PRENSA
1.3. REGULACIÒ
1.4. APUNTS HISTÒRICS.
2. EL CINEMA
2.1. LA FEBLESA DEL CINEMA EUROPEU ENFRONT ELS EUA. CAUSES
A. HISTÒRIQUES
B. MIDA
C. ESTRUCTURA
D. CASOS EXEPCIONALS
2.2. RESPOSTES EUROPEES AL DOMINI DE L’AUDIOVISUAL NORD-AMERICÀ
3. TELEVISIÓ
3.1. EL MODEL FUNDADORD DE LA RTV A EUROPA (1920-1950)
A. CRARACTYERÍSTIQUES DE RT PÚBLICA A EUROPA
B. RAONS PER ESTABLIR UNA RTV PÚBLICA
C. EL CONCEPTE DE SERVEI PÚBLIC
D. LA QÜESTIÒ DE LA (IN)DEPENDÈNCIA POLÍTICA
3.2. CANVIS EN EL PANORAMA TELEVISIU (1960-1980)
A. TELEVISIÓ PÚBLICA (60-70)
B. LA FI DEL MONOPOLI PÚBLIC (80S)
3.3. 1990 A L’ACTUALITAT
A. CREIXEMENT DE LA TV PRIVADA
B. CREACIÓ D’’UN ESPAI TELEVISIU EUROPEU
C. CONSEQÜÈNCIES PER A LA TV PÚBLIOCA DE L’ENTRADA DE LES
TELEVISIONS PRIVADES:
D. TRES POSSIBLES MODELS DE RESPOSTA DE LA TV PÚBLICA A LES 4 CRISIS:
3.4. REPTES ACTUALS DE LA TV PÚBLICA:
3.5. CAS PARTICULAR: EL REGNE UNIT
A. RTV PÚBLICA:
B. TV PRIVADA
C. ACTUALMENT
4. GRUPS DE COMUNICACIÓ , SEMINARI
4.1. DISNEY
4.2. NEWS CORPORATION
4.3. TIME WARNER
4.4. NBC UNIVERSAL
4.5. VIACOM
TEMA 7: ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ALS EUA
1. LA PREMSA
1.1. PRINCIPIS BÀSICS
1.2. CARACTERÍSTIQUES
1.3. HISTÒRIA DE LA PREMSA ALS EUS
A. ORÍGENS DE LA PREMSA (S. XVII-XVIII)
B. DESENVOLUPAMENT DE LA PREMSA (S. XVIII)
C. LA PREMSA COM A MITJÀ DE MASSES
1.4. PROFUNDA CRISI DE LA PREMSA
2. RÀDIO I TELEVISIÓ
2.1. ORGANITZACIÓ DE LA TELEVISIÓ
2.2. ORGANITZACIÓ DE LA RÀADIO
2.3. HISTÒRIA DE LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ
A. NAIXEMENT DE LA RÀDIO(1910-1927)
B. ORGANITZACIÓ DEL SERCTORT RADIOFÒNIC(1927-1940)
C. NAIXEMENT DE LA TV (1940-1955)
D. ÈPOCA DAURADA DE LES NETWORKS (1955-1970)
E. I LA RTV PÚBLICA?
F. LA FI DE L’ERA DAURADA DE LES BIG THREE(1970-1985)
G. DESREGULARITZACIÓ (1985-ACTUALMENT)
3. EL CINEMA
3.1. INICIS DE LA INDÚSTRIA (1905-1920)
3.2. L’ERA DAURADA DE HOLLYWOOD
3.3. FI DE L’ERA CAUSADA DDE HOLLYWEOOD (1950-1980)
3.4. EL RETORN DEL PODER DE LES MAJORS
TEMA 1: ESTRUCTURA DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL
1. LA COMUNICACIÓ HUMANA, SOCIAL I PÚBLICA I ELS MITJANS
DE COMUNICACIÓ DE MASSES
1.1. LA COMUNICACIÓ Comunicació: té una funció dins la societat. Per tant, és el procés històric, simbòlic i interactiu pel qual la realitat social és produïda, compartida, conservada, controlada i transformada. Té tres nivells: Transmissió: és el procés interactiu entre E i R. Significació: és la importància del codi. L’emissor codifica i el receptor descodifica. funcions socials que hi ha en el procés d’aquesta. A través d’aquestes característiques la societat socialitza a nous membres, creant cohesió.
1.2. COMUNICACIÓ DE MASSES
Comunicació de masses: propagació de missatges i discurs a partir d’uns emissors especialitzats en la seva producció i difusió (els mitjans de comunicació) que arriben a tota la societat. És pròpia de les societats industrialitzades. Es pot crear una piràmide que classifica les formes de comunicació en relació a les persones que hi ha implicades, de menys a més casos.
Interpersonal: comunicació entre dos individus, per tots el medis, ja sigui mediats(a la cara) o bé no mediats(mitjançant tecnologies).
Els missatges estan estandarditzats, per gèneres. Els mitjans són empreses: els missatges estan fets per fer ingressos, és a dir són productes comercials.
1.5. AUDIÈNCIA COM A MASSA
Mida gegantina: hi intervenen milions de persones. Dispersa: els individus no es coneixen entre si, no està organitzada. Anònima: l’emissor no coneix l’espectador. Heterogènia: el públic té característiques molt diferents, tot i que tenen l’objectiu comú d’aquell mitjà. Desorganitzada perquè és molt diferent. Passiva, s’asseu de manera pacífica davant del televisor. Per tant és un concepte posat en dubte perquè: té connotacions negatives i els mitjans han evolucionat i ja no són ven bé així, ja que l’espectador no sempre és passiu i hi ha una organització, els fans.
1.6. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
A. DIMENSIONS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ Social: es poden entendre com una institució social, permanent i duradora que juga un paper clau en el manteniment de valors i creences de la societat en la que s’inscriu i regula la relació entre èssers Política: els mitjans donen lloc a actors polítics. El mitja té un paper clau com en les institucions : Els polítics han de passar per ells per dirigir-se a la societat, no tenen poder formal però tenen la capacitat d’influir.. Econòmica: són empreses de fer diners. Cultural: Els mitjans vehiculen la llengua les tradicions, les exportacions d’imaginaris...
B. PRESSIONS QUE AFECTEN A L’ORGANITZACIÓ I EVOLUCIÓ DELS MITJANS Economia: són empreses i estan subjectes a l’economia general i al mercat capitalista.
Tecnologia: els canvis tecnològics exteriors fan canviar els mitjans i haver d’adaptar-se. Ex: digital tdt =més canals Política: com es regulen els mitjans amb les lleis, hi tenen gran influència. Societat: usos socials voluntaris que fa que la gent d’aquests mitjans. Això pot configurar com s’organitzen. Ex: la gent té més d’un televisor: consum individual que modifica les audiències.
C. NIVELLS D’ANÀLISI
Sistema mediàtic: institucions de regulació, com es relacionen entre ells els sectors afins com la publicitat. Sectors mediàtics (premsa, cinema, ràdio, tv) com s’organitzen Empreses mediàtiques: de qui és la propietat dels mitjans Unitats mediàtiques (canals de tv, diaris) Productes mediàtics: sèries, pel·lícules
Interdependència entre mitjans i societat : tenen una influència mútua, els professions la reflecteixen coses de la societat perquè en formen part, i la societat és influïda, guiada i modificada per el mitjà. tot i això la societat no es deixa influir totalment, ja que també té capacitat CRÍTICA, que representa el límit d’aquesta influència.
2.1. EN LA SOCIETAT:
Creació de l’agenda temàtica (informatius, ficció): seleccionen els temes, degut a la limitació d’espai que portarà a preocupacions dels individus. Ens diuen QUINS temes hem de pensar, però no QUÈ hem de pensar. La selecció de temes va lligada a una rutina professional periodística: Criteri de Noticialitat. Ex: ara la crisis, abans el canvi climàtic. Les sèries també desenvolupen un paper en aquí. Ex: pederàstia del Mauri de la Riera. Formació de climes d’opinió (espiral del silenci): es basa en que les persones volem ser acceptades socialment i la societat amenaça a excloure la gent que pensa diferent. Per això la gent el que fa és avaluar constantment quina és la opinió majoritària (quan hi coincideix parla, i quan no, no) per tant, es crea un silenci d’idees minoritàries. Això ens diu que les idees dels mitjans són molt importants, ja que poden ampliar l’espiral o convertir les idees minoritàries en majoritàries Ex: la homosexualitat. A més d’ampliar l’espiral, els mitjans també ens donen més arguments o ens diu què pensa la societat.. els mitjans fan acords per no deixar argumentar a idees il·legítimes, ex: maltractadors. Desigualtats cognitives: és l’efecte que tenen els mitjans en relació als coneixements de la població per nivells. Els poden igualar: si tothom té un accés homogeni als continguts els coneixements s’igualen, ja que tenen potencial cognitiu, com la TV i els seus temes de l’agenda. O els poden distanciar: amb diferents mitjans com Internet, mitjans impresos, de pagament... (*gràfics) Definició i construcció de la realitat:els mitjans construeixen la realitat en la que vivim. Els mitjans ens mostren els rols, moral, coneixements: què s’espera de nosltres en la societat en què vivim.(això no només s’obté dels mitjans). els
mitjans també escullen si esteriotipen o no i si invisibilitzen o no. Mitjançant la lectura crítica o d’altres fonts no només veiem la realitat tal i com la mostren els mitjans.
2.2. EFECTES SOBRE ALTRES INSTITUCIONS SOCIALS: són les vies que utilitzen partits polítics per adreçar-se als ciutadans. Les intitucions, però, s’han d’adaptar a la lògica mediàtica. Els mitjans no els deixen un temps per a que diguin el que vulguin. Per això el poder el té el mitjà. Per això es dabat com es tracta la política en els mitjans, ja que els temes del debat polític els acaben proposant els mitjans. Quan una ideologia apareix en un mitjà ho fa mitjançant un líder que representa un partit.
2.3. EFECTES EN DESENVOLUPAMENT D’ESDEVENIMENTS: Hi ha actes que no són mediàtics com bodes reials, gales, desfilades militars que es volen emetre, per auqest motiu s’han d’adaptar a la lógica mediàtica: es pensa més en l’espectador que en la cosa.
3. LES FUNCIONS DELS MITJANS
Informar: donar informació del que passa al món a la vegada d’alertar d’amenaces com el temps o l’economia d’oportunitats per poder avisar a tothom. Educar: elevar el nivell cultural de la població i educar també els valors. Entretenir: d’aquesta manera es relaxa i es distreu la població.
3.1. FUNCIONS SOCIALS:
Cohesió: fomentar-la entre els individus de la societat. S’aconsegueix amb rituals mediàtics (la societat s’uneix per fer alguna cosa). Mirem aquests rituals perquè: Ex: les olimpíades que es retransmeten a tot el món. Transmeten idees que tots tenim: socialització (integradora, per nens o inmigrants). També serveix per cooperar amb objectius comuns com per exemple l’estalvi d’energia.
TEMA 3: POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
1. L’INTERÈS PUÚBLIC
Darrere de les formes de regulació hi ha unes idees sobre com haurien d’operar els mitjans, quins beneficis haurien d’aportar i quins perills es volen limitar. Ex: no emetre continguts +18 a la tarda limitar perills d’emissió a aquelles hores, perquè es podria educar malament. Les diferents formes de regulació dels mitjans responen a determinades idees de com haurien d’operar aquests per tal de servir a l’interès públic. Tot i això és complicat de definir tot i que hi ha un cert consens sobre els valors de l’interès públic.
2. VALORS DE L’INTERÈS PÚBLIC
Tot el que s’aprova en quant a lleis es fa amb l’objectiu de delimitar els perills potencials dels mitjans. Afavorir l’interès públic, a ningú en concret sinó a tot en general. Per aquest motiu l’interès públic és difícil de definir i és dinàmic, canvia. Tot i que hi ha valors que hi responen. estan relacionats amb tres tipus de benestar: benestar polític: per tal d’enfortir la democràcia llibertat: Principi bàsic dels mitjans de comunicació i la democràcia. Valor sobre el que no hi ha discussió. benestar social i cultural benestar econòmic: avantatges que extreu un país quan els seus mitjans funcionen bé com a empresa
A. LLIBERTAT: la llibertat és un valor bàsic i sobre el qual no hi ha discussió (declaració drets humans) d’emetre i rebre informacions i opinions, alhora que tenir llibertat creativa. Això és la base de qualssevol democràcia. És important per: o la vigilància del poder. No hi ha d’haver censura. o Per crear una esfera pública de debat, i poder crear un bona opinió pública.
o Innovar socialment. Perquè hi hagi llibertat: o No censura o No persecució o Transparència de les institucions o Els mitjans de comunicació no han de tenir dependència, no pressions econòmiques(de jefes o publicistes) ni psicològiques. Ha de ser un valor absolut? Hi ha fricció entre el valor de la llibertat i la resta de valors, perquè la llibertat aporta valors positius i també aporta irresponsabilitat (mentir, incitar al odi...) per això no és un valor absolut, és complicat saber on hi ha la frontera.
B. DIVERSITAT
És la representació de diferents punts de vista i opinions i de diferents cultures i llengües, i s’adreça a diversos gustos i grups socials amb atenció especial a les minories. Hi ha dos tipus per aconseguir diversitat: o Interna: dins d’un mateix mitjà hi ha coses per a tothom(ex: tv amb diverses franges horàries o en un diari diverses opinions) o Externa: dins de tot el sistema mediàtic hi ha informació per a tothom. Amb aquest sistema no hi ha tant debat. Ex: diversificació de canals temàtics. La diversitat té el mateix valor de legitimitat que la llibertat, van molt lligades. Però la diversitat és un límit de la llibertat, perquè no es poden deixar de banda la minoria. Avantatges de la diversitat: o Identitats culturals o Innovació, introduint-hi nous valors. o Cohesió, amb l’entendiment de l’altre o Educació de la població Debats:
o hi ha informació de l’estat protegida(coses de defensa o de judicis)ex: wikileaks. o No incitar a l’odi, no atemptar contra la dignitat de les persones. Ex. Intereconomia al gays. o No atemptar contre les institucions democràtiques: ex: portada jueves. Moral i decència: en determinats mitjans no es pot ferir la sensibilitat de la majoria d’espectadors.ex: teta de la jannet jackson al final de la superbowl.
F. QUALITAT/ORDRE CULTURAL Transmetre i mantenir la llengua i cultura d’una societat i la de les seves minories: preservar el llegat cultural. Donar a conèixer obres de cultura, imaginari... Els mitjans donat que són d’aprenetarge han de tenir: Qualitat, innovació i originalitat.
G. BENESTAR ECONÒMIC Els mitjans han de ser capaços de generar, pel país i per el propi mitjà: o Riquesa: contribuir a la millora econòmica del país o Ocupació
3. EL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REGULAR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Confrontació entre la llibertat i els altres valors, entre el punt lliberal i la responsabilitat hi ha d’haver una regulació, que també actua entre el benestar econòmic i el benestar polític, social i cultural. De vegades es dóna llibertat econòmica a les empreses, sense regulació, i no es té en compte el benestar polític, social i cultural. Però si es deixa lliures a les empreses, ja sigui per l’economia com per a tenir total llibertat d’expressió, aquestes empreses es tornen vulnerables a pressions econòmiques. Ex: si es dona lliure mercat, les empreses per maximitzar beneficis inverteixen menys(en investigació, per exemple) i no asseguren qualitat. A més la vulnerabilitat pot fer que empreses grans se’n mengi de petites i hi hagi menys diversitat, molts canals però pocs directors que ho controlen
tot. D’aquesta manera els continguts adreçats a minories s’esgoten perquè les empreses que fa aquests missatges no sobreviuen per culpa de l’economia del mercat
3.1. DEBAT 1: LLIBERTAT COM A VALOR ABSOLUT- RESPONSABILITAT SOCIAL DELS MITJANS Que significaria una eliminació dels altres valors. La premsa sense cap regulació esta desprotegida davant l’aparició de la ràdio i la televisió. A partir de llavors hi comencen a haver regulacions i responsabilitat social de la premsa. El debat es crea entorn de no regular i deixar llibertat d’empresa per fer diners o regular-ho per transmetre valors socials.
3.2. DEBAT 2: BENESTAR ECONÒMIC – BENESTAR POLÍTIC, SOCIAL I CULTIRAL Cal fer que les empreses del mitjans siguin més importants econòmicament perquè aconsegueixi més diners o bé intentar un benestar polític, social i cultural. Ex: deixar que un mitjà faci el que vulgui per aconseguir més diners, per exemple mols programes d’entreteniment o bé obligar-los a fer cultura i que guanyin tants diners.
4. POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ
4.1. DEFINICIONS Conjunt d’actuacions dutes a terme per les autoritats públiques en l’àmbit de la informació i la comunicació per tal d’organitzar i guiar l’actuació dels mitjans d’acord amb l’interès públic. Projectes públics que volen aconseguir algun objectiu concret, juntament amb el mitjans proposats(com arribar a l’objectiu) i l’organització temporal per aconseguir- lo(com s’implementen les mesures).
4.2. LES POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ BUSQUEN ACONSEGUIR FINS AMB DOS ESTADIS: Amb l’ordenació: establir les regles del joc, les normes de com hauran de funcionar els mitjans.
