Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
PPT sobre l'humanisme europeu i la seva evolució
Tipo: Apuntes
1 / 28
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Il·lustració: Còpia del David de Miquel Àngel (1504) a la piazza della Signoria de Florència Història de la Cultura i de les Institucions Europees GRAU D’HISTÒRIA Curs 2018- 2019 Girolamo Savonarola executat a la Piazza della Signoria a Florència l'any 1498.
La ciutat-república: característiques
Dante: literatura Valla: filologia Ficino: filosofia
Al·legoria del bon i del mal govern , elaborat per l’artista Ambrogio Lorenzetti cap al 1338 al Palazzo Pubblico de Siena FACTORS DE DESENVOLUPAMENT DE L’HUMANISME: L’emergència d’una burgesia mercantil i d’una aristocràcia urbana que constituïren la base social de l’Humanisme, especialment a les ciutats del nord d’Itàlia, com ara Florència, Siena o Venècia. L’impuls mecenístic dels governants de les ciutats i principats , consolidant un sistema de corts urbanes que esdevenien la llar i aixopluc d’escriptors, filòsofs i artistes. Dinasties urbanes com els Mèdici a Florència van capitanejar un programa públic de mecenatge artístic i literari sense precedents. La difusió de la cultura grega i el seu pòsit intel·lectual a través de pensadors d’origen grec que emigraven a la península Itàlica , reintroduint obres clàssiques i idees filosòfiques que forjarien la mentalitat humanista. Cas de Manuel Crisoloras ( 1355 - 1415 ). Al·legoria del bon i del mal govern , elaborat per l’artista Ambrogio Lorenzetti cap al 1338 al Palazzo Pubblico de Siena Ευνομια EUNOMIA (“bona llei” / “bon govern”)
Coluccio Salutati, còdex de la Biblioteca Laurentiana de Florència (s. XV)
Visió aristotèlica Visió agustiniana
Progressiu allunyament d’un pensament cívic basat en llibertat política a la manera ciceroniana – amb un individu actiu implicat en la vida política–, per passar a un ideal de llibertat a la manera agustiniana : vida solitària, ociosa i apartada de les preocupacions de la vida civil (això és la veritable llibertat pels humanistes dels segles XV i XVI). El “govern d’un sol home” allibera a tots els altres de les càrregues polítiques que obstaculitzen la realització personal. La llibertat esdevé la llibertat de poder lliurar-se a l’ otium intel·lectual i l’oració ( model civil ciceronià vs. model contemplatiu platònic )
“Però el dolor m’impedeix parlar més i m’exaspera i m’obliga a plorar, quan veig des de quin lloc i on ha caigut la llengua. Perquè, quin amant de les lletres i del bé públic podrà abstenir-se de plorar en veure-la en el mateix estat en què es va trobar Roma en ser conquerida pels gals? Tot va ser enderrocat, cremat, destruït, i amb prou feines el Capitoli va aconseguir sobreviure. D’ençà de fa segles no només ja ningú no parla el llatí, sinó que ni tan sols l’entén en llegir-lo. Els estudiosos de la filosofia no comprenen els filòsofs, els advocats no entenen els oradors, els jutges els juristes, i la resta no han entès ni entenen els llibres dels antics, com si un cop perdut l’Imperi romà no ens convingués ni parlar ni entendre el llatí, deixant que el verdet i el rovell esborrin la glòria de la llatinitat. Moltes i molt variades són les opinions d’homes savis que expliquen per què s’ha esdevingut això. No goso a pronunciar-me a favor o en contra de cap d’elles. Tampoc no m’atreveixo a explicar per què aquelles arts que tant s’acosten a les liberals, és a dir, la pintura, l’escultura i l’arquitectura van caure tan avall durant tant de temps, que juntament amb les lletres semblaren mortes. I per què ara s’aixequen i ressusciten, i hi ha una tan gran abundància de bons artistes i d’homes de lletres. Sigui com sigui, de la mateixa manera que el temps passat va ser trist perquè no hi havia cap home savi, ara en aquesta la nostra època hem de felicitar-nos perquè si ens esforcem una mica espero que molt aviat restaurarem, més que la ciutat, la llengua de Roma, i amb ella totes les disciplines.”
El Renaixement: l’obertura dels horitzons culturals
Els plantejaments humanistes que proposaven trencar amb l’ortodox estudi escolàstic van ser la pedra de canvi que va construir una nova manera de veure i explicar la realitat ABANS | L'escolàstica , que es basava completament en comparar i contrastar les opinions d'autoritats reconegudes. ARA | La discussió de la Creació sense intermediaris doctes: l’experimentació (^) arribar a unes conclusions generals en base a unes observacions específiques prèvies EL RACIONALISME | No creure cap veritat fins haver establert les raons per a creure-la. Objectiu: substituir els difusos conceptes espirituals de la majoria dels autors clàssics per un sistema d'interpretacions basats en la capacitat humana de pensar.
Sistema d’ensenyament Arts liberals i teologia Trivium Quadrivium Mètode Lectio Disputatio Summa
ARA | La discussió de la Creació sense intermediaris doctes: l’experimentació (^) arribar a unes conclusions generals en base a unes observacions específiques prèvies
Giorgios Gemisthos Plethon (1455-1452)
Esquerra: retrat de Llorenç el Magnífic per Giorgio Vasari; retrat de Girolamo Savonarola pintat per fra Bartolomeo. «És indubtable (...) que si el poble florentí congeniés amb el govern monàrquic, seria desitjable instituir a Florència no un tirà sinó un príncep prudent, just i bo. No obstant això, si examinem bé els escrits i els raonaments dels savis (...) considerant la naturalesa d’aquest poble, no li convé aquesta classe de govern. (...) Perquè cada vegada que el govern de Florència ha estat ocupat pels potentats sempre hi ha hagut una gran divisió a la ciutat (...). Doncs bé, si la ciutat s’ha dividit i omplert de discòrdia en temps passats (...) i en particular des de 1434 fins ara (...) és degut, sobretot, als danys soferts per diverses famílies i parenteles, per la qual cosa pot concloure’s que si Déu no hagués estès la mà a la ciutat, s’hauria vessat molta sang...» Girolamo SAVONAROLA, Tractat sobre la República de Florència i altres escrits polítics (1498)
El naixement de la raó d’Estat. Podem definir la raó d’Estat com la teoria política, desenvolupada a Itàlia entre els segles XVI i XVII, l'objectiu de la qual és justificar la conservació i ampliació del poder d'un governant sobre l'Estat, independentment de la legitimitat dels seus mètodes. El terme va ser utilitzat per primera vegada per Francesco Guicciardini en el seu Discurs de Logrogno (1512), però la doctrina va rebre la seva plena formulació per part de Nicolau Maquiavel a El príncep (1532). El concepte va ser després adoptat i divulgat per altres autors. Va ser Giovanni Botero , a De la raó d'estat (1589), qui li va conferir gran notorietat.
Els Mèdici: l’art i la cultura com a expansió d’un prestigi
Cosme de Mèdici pintat per Jacopo Pontorno (Uffizi, Florència)
El seu pensament es resumeix en el principi segons el qual no és la raó deductiva sinó la intuïció de l’intel·lecte el que ens permet conèixer Déu , l’univers i l’home (l’home creat i l’Home-Crist). Una nova acadèmia Veneració per l’antiguitat
