Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apunts humanisme en format ppt, Apuntes de Historia y Filosofía

PPT sobre l'humanisme europeu i la seva evolució

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 21/01/2019

elt_73
elt_73 🇪🇸

2.3

(3)

10 documentos

1 / 28

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
08/11/2018
1
La ciutat humanista i
renaixentista
Il·lustració: Còpia del David de Miquel Àngel (1504) a la
piazza della Signoria de Florència
Història de la Cultura i de les Institucions Europees
GRAU D’HISTÒRIA
Curs 2018-2019
Girolamo Savonarola executat a la Piazza della Signoria a Florència l'any 1498.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts humanisme en format ppt y más Apuntes en PDF de Historia y Filosofía solo en Docsity!

La ciutat humanista i

renaixentista

Il·lustració: Còpia del David de Miquel Àngel (1504) a la piazza della Signoria de Florència Història de la Cultura i de les Institucions Europees GRAU D’HISTÒRIA Curs 2018- 2019 Girolamo Savonarola executat a la Piazza della Signoria a Florència l'any 1498.

Urbanització, comerç i

crisi: la ciutat com a

centre econòmic, polític

i cultural

Urbanització, comerç i crisi:

la ciutat com a centre econòmic, polític i cultural.

PUNT DE PARTIDA: 8/10 persones vivien a zones rurals(segles XII-XV)

Societat agrària

Sorgiment de mercats (s.

XI)

Increment de població

  • Caràcter consumista de les ciutats

Estroncament s. XIV: crisi

La ciutat-república: característiques

 Precedents de l’ Humanisme literari en figures com

les de Dante Alighieri ( 1265 - 1321 ), de Florència, i

Francesco Petrarca ( 1304 - 1374 ), d’Arezzo.

 Aquests autors cultivaven una literatura culta en

llengua vulgar, mostrant interès per temes

antropocèntrics com la finitud de la vida.

 Precedents de l’ Humanisme cívic: funcionaris de la

ciutat de Florència com Coluccio Salutati ( 1331 - 1406 )

o Leonardo Bruni ( 1370 - 1444 ) van exposar

públicament les seves idees polítiques, que versaven

sobre els valors cívics intrínsecs a l’home ,

construint un discurs de

 defensa de les llibertats municipals republicanes

que, posant els fonaments d’un humanisme cívic, ells

connectaven amb les velles llibertats republicanes de

l’antiga Roma.

Estudi de

llengües

Troballa de nous

manuscrits

Mètode filològic

Dante: literatura Valla: filologia Ficino: filosofia

Al·legoria del bon i del mal govern , elaborat per l’artista Ambrogio Lorenzetti cap al 1338 al Palazzo Pubblico de Siena FACTORS DE DESENVOLUPAMENT DE L’HUMANISME:L’emergència d’una burgesia mercantil i d’una aristocràcia urbana que constituïren la base social de l’Humanisme, especialment a les ciutats del nord d’Itàlia, com ara Florència, Siena o Venècia.  L’impuls mecenístic dels governants de les ciutats i principats , consolidant un sistema de corts urbanes que esdevenien la llar i aixopluc d’escriptors, filòsofs i artistes. Dinasties urbanes com els Mèdici a Florència van capitanejar un programa públic de mecenatge artístic i literari sense precedents.  La difusió de la cultura grega i el seu pòsit intel·lectual a través de pensadors d’origen grec que emigraven a la península Itàlica , reintroduint obres clàssiques i idees filosòfiques que forjarien la mentalitat humanista. Cas de Manuel Crisoloras ( 1355 - 1415 ). Al·legoria del bon i del mal govern , elaborat per l’artista Ambrogio Lorenzetti cap al 1338 al Palazzo Pubblico de Siena Ευνομια EUNOMIA (“bona llei” / “bon govern”)

Coluccio Salutati, còdex de la Biblioteca Laurentiana de Florència (s. XV)

Fonts i debats de la llibertat civil-cívica a

l’humanisme italià

Humanistes italians: la llibertat

consisteix no només en ser lliure de les

ingerències, sinó especialment en

prendre part activa del govern (la

“veritable llibertat”, per Leonardo Bruni).

En veritat, som davant un enfrontament

ideològic sobre què implica la llibertat i

quin és el model polític més desitjable.

Visió aristotèlica Visió agustiniana

Ciutat,

espai per la

consecució

de béns

materials

Aquests

permeten

viure bé els

integrants

de la

comunitat

Humanisme

cívic

republicà

La virtut

dels

ciutadans,

baluard

contra

amenaces

= Model

republicà

Ciutat, espai

per a la

salvació

espiritual

Triomf de la llei

i l’autoritat

Per assolir

ordre, unitat

civil i pau

= Model de

principat

Ciutat, espai

per a la

salvació

espiritual

Triomf de la

llei i l’autoritat

Per assolir

ordre, unitat

civil i pau

= Model de

principat

Progressiu allunyament d’un pensament cívic basat en llibertat política a la manera ciceroniana – amb un individu actiu implicat en la vida política–, per passar a un ideal de llibertat a la manera agustiniana : vida solitària, ociosa i apartada de les preocupacions de la vida civil (això és la veritable llibertat pels humanistes dels segles XV i XVI).  El “govern d’un sol home” allibera a tots els altres de les càrregues polítiques que obstaculitzen la realització personal.  La llibertat esdevé la llibertat de poder lliurar-se a l’ otium intel·lectual i l’oració ( model civil ciceronià vs. model contemplatiu platònic )

Vivere libero Neoplatonisme

Vida

contemplativa Vida activa

On és la

llibertat?

“Però el dolor m’impedeix parlar més i m’exaspera i m’obliga a plorar, quan veig des de quin lloc i on ha caigut la llengua. Perquè, quin amant de les lletres i del bé públic podrà abstenir-se de plorar en veure-la en el mateix estat en què es va trobar Roma en ser conquerida pels gals? Tot va ser enderrocat, cremat, destruït, i amb prou feines el Capitoli va aconseguir sobreviure. D’ençà de fa segles no només ja ningú no parla el llatí, sinó que ni tan sols l’entén en llegir-lo. Els estudiosos de la filosofia no comprenen els filòsofs, els advocats no entenen els oradors, els jutges els juristes, i la resta no han entès ni entenen els llibres dels antics, com si un cop perdut l’Imperi romà no ens convingués ni parlar ni entendre el llatí, deixant que el verdet i el rovell esborrin la glòria de la llatinitat. Moltes i molt variades són les opinions d’homes savis que expliquen per què s’ha esdevingut això. No goso a pronunciar-me a favor o en contra de cap d’elles. Tampoc no m’atreveixo a explicar per què aquelles arts que tant s’acosten a les liberals, és a dir, la pintura, l’escultura i l’arquitectura van caure tan avall durant tant de temps, que juntament amb les lletres semblaren mortes. I per què ara s’aixequen i ressusciten, i hi ha una tan gran abundància de bons artistes i d’homes de lletres. Sigui com sigui, de la mateixa manera que el temps passat va ser trist perquè no hi havia cap home savi, ara en aquesta la nostra època hem de felicitar-nos perquè si ens esforcem una mica espero que molt aviat restaurarem, més que la ciutat, la llengua de Roma, i amb ella totes les disciplines.”

Lorenzo VALLA: Elegantiae linguae latinae ( 1444 )

El Renaixement: l’obertura dels horitzons culturals

 Escolàstica vs. nou pensament ( Studia humanitatis )

Els plantejaments humanistes que proposaven trencar amb l’ortodox estudi escolàstic van ser la pedra de canvi que va construir una nova manera de veure i explicar la realitat ABANS | L'escolàstica , que es basava completament en comparar i contrastar les opinions d'autoritats reconegudes. ARA | La discussió de la Creació sense intermediaris doctes: l’experimentació (^) arribar a unes conclusions generals en base a unes observacions específiques prèvies EL RACIONALISME | No creure cap veritat fins haver establert les raons per a creure-la. Objectiu: substituir els difusos conceptes espirituals de la majoria dels autors clàssics per un sistema d'interpretacions basats en la capacitat humana de pensar.

saber natural

saber religiós

L’escolàstica: formació i desenvolupament

harmonia entre raó i revelació

Alcuí de York (s. IX)

Sistema d’ensenyament Arts liberals i teologia Trivium Quadrivium Mètode Lectio Disputatio Summa

El Renaixement: la Studia humanitatis

gramàtica

retòrica

poètica

història

filosofia moral

ARA | La discussió de la Creació sense intermediaris doctes: l’experimentació (^) arribar a unes conclusions generals en base a unes observacions específiques prèvies

Noves escoles de coneixement

Giorgios Gemisthos Plethon (1455-1452)

Plató o Aristòtil?

Florència,

epicentre humanístic

i renaixentista

Esquerra: retrat de Llorenç el Magnífic per Giorgio Vasari; retrat de Girolamo Savonarola pintat per fra Bartolomeo. «És indubtable (...) que si el poble florentí congeniés amb el govern monàrquic, seria desitjable instituir a Florència no un tirà sinó un príncep prudent, just i bo. No obstant això, si examinem bé els escrits i els raonaments dels savis (...) considerant la naturalesa d’aquest poble, no li convé aquesta classe de govern. (...) Perquè cada vegada que el govern de Florència ha estat ocupat pels potentats sempre hi ha hagut una gran divisió a la ciutat (...). Doncs bé, si la ciutat s’ha dividit i omplert de discòrdia en temps passats (...) i en particular des de 1434 fins ara (...) és degut, sobretot, als danys soferts per diverses famílies i parenteles, per la qual cosa pot concloure’s que si Déu no hagués estès la mà a la ciutat, s’hauria vessat molta sang...» Girolamo SAVONAROLA, Tractat sobre la República de Florència i altres escrits polítics (1498)

 La «República de la virtut» de Savonarola

 Presa del poder de Girolamo

Savonarola (1494) per imposar

una república teocràtica,

desafiant l’autoritat del mateix

papa de Roma

 Rebel·lió de caire polític i

religiós que albira una nova

època de projectes

essencialistes sense precedents

en l’Europa de l’època.

EVOLUCIÓ IDEOLÒGICA A LA

FLORÈNCIA DEL QUATTROCENTO

Hegemonia Mèdici:

acceptació del règim i

nostàlgia pel ‘viure lliure’

perdut

Les bases ideològiques

dels col·laboradors dels

Mèdici eren republicanes:

pragmatisme

 Política i règims cíclics

 La virtut cívica

individual no serveix de

res si l’estat no ho és

Pensament a la 2a ½ del segle XV: reforçament de la idea dels principats:

l’escriptura política comença a girar entorn del governant, les virtuts del governant

i els consells per conservar i exercir el poder

Principi de realisme polític

Pensament a la 2a ½ del segle XV: reforçament de la idea dels principats:

l’escriptura política comença a girar entorn del governant, les virtuts del governant

i els consells per conservar i exercir el poder

Raó d’Estat

El naixement de la raó d’Estat. Podem definir la raó d’Estat com la teoria política, desenvolupada a Itàlia entre els segles XVI i XVII, l'objectiu de la qual és justificar la conservació i ampliació del poder d'un governant sobre l'Estat, independentment de la legitimitat dels seus mètodes.  El terme va ser utilitzat per primera vegada per Francesco Guicciardini en el seu Discurs de Logrogno (1512), però la doctrina va rebre la seva plena formulació per part de Nicolau Maquiavel a El príncep (1532).  El concepte va ser després adoptat i divulgat per altres autors. Va ser Giovanni Botero , a De la raó d'estat (1589), qui li va conferir gran notorietat.

Els Mèdici: l’art i la cultura com a expansió d’un prestigi

 Cosme de Mèdici , que tenia un gran interès per la cultura i les

arts i, decidit a ser el mecenes més important del seu temps, funda

una acadèmia platònica a Florència. Aquesta serà una de les

grans contribucions culturals dels Mèdici al Renaixement europeu.

L’acadèmia florentina esdevé el focus més important per a la

difusió i recuperació dels clàssics, especialment de Plató,

donant noms de la talla de Marsilio Ficino o Nicolau de Cusa.

Cosme de Mèdici pintat per Jacopo Pontorno (Uffizi, Florència)

 destacat membre d’aquesta acadèmia, encarna els

valors d’un eclesiàstic amarat de cultura clàssica.

El seu pensament es resumeix en el principi segons el qual no és la raó deductiva sinó la intuïció de l’intel·lecte el que ens permet conèixer Déu , l’univers i l’home (l’home creat i l’Home-Crist). Una nova acadèmiaVeneració per l’antiguitat