Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Humanisme època moderna, Apuntes de Historia Moderna

Apunts del seminari d'història moderna

Tipo: Apuntes

2022/2023

Subido el 20/09/2024

marta220
marta220 🇪🇸

13 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HUMANISME
Fenomen cultural relacionat amb l’època del renaixament de major interes, finals de segle
XIV i finals del XVI. S’exten per tota Europa entre els diferents intel·lectuals del moment.
Te una extraordinaria passio pels textos clàssics, perquè en la mentalitat de l’època els
textos de referencia son els textos de deu i els clàssics son fets per homes. La cultura es
basa sobre un estudi meticulos de la producció de la classicista, anteriors al naixement de
crist. Els textos son llegits com a textos que pretenen apreciar una profunda humanitat,
tenen passió per la cultura literària i l'expressió és entesa com una producció elegant.
També interessen els monuments, allò que queda dels antics temples, muralles, medalles,
etc. Permeten apreciar una època entesa com la millor de la seva vida, son exemples de
l’esplendor. També ens trobem amb el naixement de l’arqueologia que busca els elements
que documenten aquesta classicitat.
Ciriaco viatja per tot el Mediterrani, va per ports a documentar i conèixer el que quedava de
la Roma imperial i les polis gregues. Fa una serie de llibrets amb dibuixos i inscripcions que
es recullen en els manuscrits dels comentaris de les forces antigues en que reprodueix,
copia i escriu tots els vestigis de l’antiguitat present en aquests segles.
Es important pels historiadors de l’art per què proporciona dades útils pel coneixement de
les antiguitats gregues, mentre que Constantinoble estava caient en mans de l’Imperi Otomà
i els seus Manuscrits seran consultats i copiats.
Regia en un dels molts estats italians de la península marcada per la conflictivitat i és en
aquesta geografia central d’Italia on hi ha un marcat humanisme a les ciutats. Hi hauran
persones governants que també es consideraran humanistes.
-Leonardo Bruni, 1370 - 1444: era humanista i va se3r un canceller de la república
florentina, de manera que quan l’enterren ho fan seguint un etsil clàssic sense deixar
de banda la religiositat.
Podem apreciar com hi ha figures intel·lectuals actives en la política que llegeixena. Ciceró i
intenten aplicar les seves tècniques. L’antiguitat els ajuda a millorar el present, aquests
homes son molt conscients.
FLORÈNCIA
La ciutat de Florencia er aun simbol de la figura de David, el trien perque a la Biblia, David,
es el petit i intel·ligent, aconseguin vençer al Goliat. Aixií havia de ser Florencia per defensar
la seva autonomia davant de les ciutats missatge d’orgull a la ciutat.
Al segle XI, al centre-nord d?itàlia durant el sacre imperi Romà, es generen unes ciutats
autònomes que reclamen que l’emperador reconegui com a ciutat - estat (Florencia,
Bolonya, Milà, …) Realment son més grans que les ciutats ja que quan se les reconeix
conquesten territori, fins xocar amb una altra ciutat.
- Segle X-XII: Ciutats-estat = comunes
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Humanisme època moderna y más Apuntes en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!

HUMANISME

Fenomen cultural relacionat amb l’època del renaixament de major interes, finals de segle XIV i finals del XVI. S’exten per tota Europa entre els diferents intel·lectuals del moment. Te una extraordinaria passio pels textos clàssics, perquè en la mentalitat de l’època els textos de referencia son els textos de deu i els clàssics son fets per homes. La cultura es basa sobre un estudi meticulos de la producció de la classicista, anteriors al naixement de crist. Els textos son llegits com a textos que pretenen apreciar una profunda humanitat, tenen passió per la cultura literària i l'expressió és entesa com una producció elegant. També interessen els monuments, allò que queda dels antics temples, muralles, medalles, etc. Permeten apreciar una època entesa com la millor de la seva vida, son exemples de l’esplendor. També ens trobem amb el naixement de l’arqueologia que busca els elements que documenten aquesta classicitat. Ciriaco viatja per tot el Mediterrani, va per ports a documentar i conèixer el que quedava de la Roma imperial i les polis gregues. Fa una serie de llibrets amb dibuixos i inscripcions que es recullen en els manuscrits dels comentaris de les forces antigues en que reprodueix, copia i escriu tots els vestigis de l’antiguitat present en aquests segles. Es important pels historiadors de l’art per què proporciona dades útils pel coneixement de les antiguitats gregues, mentre que Constantinoble estava caient en mans de l’Imperi Otomà i els seus Manuscrits seran consultats i copiats. Regia en un dels molts estats italians de la península marcada per la conflictivitat i és en aquesta geografia central d’Italia on hi ha un marcat humanisme a les ciutats. Hi hauran persones governants que també es consideraran humanistes.

  • Leonardo Bruni , 1370 - 1444 : era humanista i va se 3 r un canceller de la república florentina, de manera que quan l’enterren ho fan seguint un etsil clàssic sense deixar de banda la religiositat. Podem apreciar com hi ha figures intel·lectuals actives en la política que llegeixena. Ciceró i intenten aplicar les seves tècniques. L’antiguitat els ajuda a millorar el present, aquests homes son molt conscients. FLORÈNCIA La ciutat de Florencia er aun simbol de la figura de David, el trien perque a la Biblia, David, es el petit i intel·ligent, aconseguin vençer al Goliat. Aixií havia de ser Florencia per defensar la seva autonomia davant de les ciutats → missatge d’orgull a la ciutat. Al segle XI, al centre-nord d?itàlia durant el sacre imperi Romà, es generen unes ciutats autònomes que reclamen que l’emperador reconegui com a ciutat - estat (Florencia, Bolonya, Milà, …) Realment son més grans que les ciutats ja que quan se les reconeix conquesten territori, fins xocar amb una altra ciutat.
  • Segle X-XII: Ciutats-estat = comunes
  • Segle XII-XIII-XIV: expansio i transformació en senyories del moment en que despres de les lluites internes le pode d’una persona s’imposa i cada ciutat segueix un cami per la imposició d el’autoritat - demana a una persona externa que intervingui - Una familia es mes important i s’imposa - Senyors de la guerra, mercenaris, pagats per les ciutats que ja no els poden pagar i prenen el control. Aquests estats no e spoden pagar un exèrcit, llavors en lloguen d’externs amb figures de mercenaris que tenen un important poder perque controlen la ciutat.
  • Algunes de les senyories s’esdevenen ducats o marquesats com el Ducat de Milà, te el següent procés: - S’expandeix molt ràpid - Governada per la familia Visconti , senyors que transformen la ciutat-estat a senyoria. De senyoria a ducats, ja que l’emperador els reconeix un poder legítim que es configura en el títol de duc. - Provoquen molts confilctes en el moment en que Florencia, a principis del segle XV trien la imatge de David Fkirencia també va tenir la seva expansió al llarg del segle XIV, aquesta arriba fins al mar pero tenim una republica governada oer autoritats amb caracter senyorial, es mantenen com a república. Manté l’estructura republicana pero te una figura que s’imposa, des de l’any 1430 la figura es de la família Medici, amb Cosimo de Medici. Tot i que al sgele XV encara no son ducs pero ho acabarant essent al segle XVI. Aquest reconeixement es segut al poder econòmic, aj que son banquers que presenten diners a tota Florencia, al papa, als grans senyors europeus. Teixeran una xarxa de contactes molt important Al cas florentí, podem afegir altres ciutats que es configuren de forma semblant a Florencia com a Mantova. Es governada per una familia, aquestes podien tenir titols nobiliaris o no nobiliaris. Un dels casos mes peculairs i importants de la gent italiana es ek cas de ka República de Venècia, ja que es basa en un domini en tota serie de terres i interessos comercials. En el moment de la invasió dels otomans perden molts diners de manera que comencen a conquistar terres de la península italiana. En aquesta transformació territorial, els venecians passen de mercades a empresaris, en aquest moment sorgeix la publicitat per competir pel domini de la ciutat. Busquen ser gestors de les rendes agrícoles, les viles queden en el seu servei. MILÀ El territori de Mila acaba essent conquistat per Carles V. El poder dels Visconti passa als Sforza amb el matrimoni de Bianca Maria Visconti, l’última de la nissaga Visconti, amb Francesco Visconti, un mercenari. D’aquesta manera es trasllada el poder. Francesco va ser molt reconegut com a titular de l’estat i transforma Milà, mitjans del segle XV. Transforma el palau en un castell-vila renaixentista; es creen nous espais dedicats a la

mantenen el seu poder amb armes pero milloren la seva reputació mitjançant la cultura i dinamitzant el seu privilegi. No es poden permetre els exèrcits dels estats petits.