

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este texto traza la historia de la clasificación de las arts desde la antigüedad hasta la edad media. Se abordan diferentes concepciones y clasificaciones de las arts, desde la diferencia entre el arte clásico y nuestra comprensión actual, hasta la inclusión de la poesía y la música en el concepto de arte. El texto también incluye citas de filósofos clásicos y medievales.
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Al llarg de la història, sempre hi ha hagut intents de classificar les arts: des de l’antiguitat, fins als nostres dies. I és que sempre s’ha sabut que existien diferències entre les arts; però no sempre, com classificar-les. Crear una classificació coherent de les arts és complicat per moltes raons; però sobretot perquè la idea d’art ha canviat al llarg dels temps
Concepte: La idea clàssica d’art diferia de la nostra, almenys en dos aspectes. En primer lloc, concernia no als productes de l’art, sinó a l’acte de produir-los i especialment a l’habilitat o destresa que aquest requeria. En segon, aquest concepte no només comprenia l’habilitat artística; sinó qualsevol activitat humana capaç de produir coses, sempre i quan es tractés de producció regular, basada en regles. Així, l’art consistia en un sistema de mètodes regulars per a fabricar o fer coses i també englobava disciplines com l’aritmètica, l’agricultura, la fusteria... L’art era considerat racional per definició i implicava un coneixement: no depenia de cap tipus d’inspiració, intuïció o fantasia. Aquest concepte no ens resulta estrany ja que actualment també el tenim, encara que no l’entenem per art, sinó per artesania, destresa, o tècnica. I és que, de fet, art, en grec, s’anomenava “ “, “techné”, d’on prové la nostra paraula “tècnica” i no la paraula “art”, que utilitzem com a abreviatura de “belles arts”. Els grecs no tenien cap paraula que fes referència a aquest darrer concepte, perquè no creien que fos una cosa diferent. Les classificaven juntament amb les artesanies perquè estaven convençuts que l’escènica n’era la mateixa: la destresa. Així, un pintor i un escultor tenien en comú el mateix que podien tenir amb un fuster: el fonament de la seva producció era la destresa o habilitat.
Els grecs consideraven que les artesanies i les ciències (geometria, gramàtica, etc.) també eren art. Ciceró va dividir les arts en aquelles que es dedicaven a comprendre les coses (animo cernunt), i les que les fabricaven. Avui considerem ciències, i no arts, les de la primera categoria. Així “art” tenia un significat molt més ampli en època clàssica, però era, al mateix temps, menor: excloïa la poesia i la música (ja que es creia que no estaven regides per cap tipus de reglament, que es tractava d’una qüestió de creativitat individual i que la poesia estava més relacionada amb la profecia). La poesia i la música (maníaques) eren considerades realitats molt properes, doncs les dues eren produccions acústiques, es practicaven juntes i eren elements essencials dels “misteris”. Perquè l’antic concepte d’art evolucionés fins al que tenim nosaltres, havien de passar dues coses: que la poesia i la música s’hi incloguessin i que s’hi excloguessin les ciències i artesanies. El primer a esdevenir-se fou l’inclusió en l’art de la poesia i la música, que ocorregué abans que s’acabés l’Antiguitat, tan aviat com es descobriren les normes que les regien. El primer pas el feren els pitagòrics que descobriren les lleis matemàtiques de l’harmonia acústica. Més endavant, entre Plató i Aristòtil, trobaren les de la poesia. Plató, va admetre que hi havia dos tipus de poesia, la que resultava del frènesi poètic i la que era producte de l’habilitat literària (poesia maníaca o tècnica), tanmteix, considerava que la primera només, era l’autèntica. Aristòtil va trobar-li tantes regles que va fer el pas definitiu perquè aquesta fos considerada una art “imitativa” com, per exemple, la pintura.
L’antiga idea d’art va perdurar durant més de mil anys.
Classificació: 1.Sofistes: Distingiren dues categories d’art: 1. les que es cultivaven per utilitat (necessàries) i les que es cultivaven pel plaer que produïen (d’entreteniment). Aquesta classificació fou àmpliament acceptada. Plutarc, en època Hel·lenística, les completà amb les que es cultivaven per amor a la perfecció, però no considerava que aquestes arts perfectes, fossin les “belles arts”.
2. Plató: es basà en el fet que les arts mantenien diferents relacions amb els objectes amb els quals es relacionaven: algunes produïen coses (productives) i altres les imitaven (imitatives). Aquesta classificació fou també molt popular i perdurà fins temps moderns. Plató va fer una altra classificació, diferenciant les arts que produïen coses reals i les que produïen imatges, tot i que pensava que es dues classificacions eren idèntiques. Aristòtil en va fer una classificació semblant, distingint les arts que contemplaven la natura i les que les imitaven. 3. La de més èxit: va dividir les arts en “liberals” (esforç intel·lectual) i “vulgars” (esforç físic). No se sap qui la va inventar, però l’adoptà i desenvolupà Galè (metge famós del s II dC). Depenia, més que cap altra classificació, de les condicions socials que hi havia a Grècia i reflectia un sistema aristocràtic i l’aversió que els grecs sentien cap el treball físic, preferint les activitats mentals. Així, les “arts liberals” (geometria, astronomia...) eren considerades superiors. Més endavant, els grecs van anomenar “encícliques” a les “arts liberals”, que, etimològicament, significa “formant un cercle”, i volia fer referència a aquell àmbit de les arts que era obligatori per tot home educat. Alguns van incorporar altres grups d’arts a les liberals i a les subordinades: Séneca, per exemple, va incloure les que instruïen (pueriles) i les que divertien (ludicrae) i així fusionà la classificació dels sofistes amb l’adoptada per Galè. 4. Quintilià: El retòric romà (s. I aC) s’inspirà en una idea d’Aristòtil per dividir les arts en tres grups: les “teòriques” (basades en l’estudi), “les pràctiques” (consistien en una activitat que no produïa res) com la dansa, i les “poiètiques” (¿?) (en grec, “productives”) com la pintura. Aquesta classificació oferí algunes variants: Dionís Thrax, escriptor hel·lenístic, i afegí les arts “apotelèstiques” (que havien acabat o conclòs), però aquestes no eren més que les “poiètiques”, dites d’una altra manera. Lucius Tarrhaeus, gramàtic, afegí les “orgàniques” (que utilitzen utensilis o òrgans) a les “pràctiques” i “apotelèstiques”. 5. Ciceró: és l’autor de diverses classificacions que es basen, quasi totes, en l’antiga tradició grega. Una de les més famoses és la basada en la importància que atorgà a cada art. Així les dividí en majors o “artes maximae” (les arts polítiques i militars), mitjanes o “mediocres” (les purament intel·lectuals com les ciències, la poesia i la retòrica) i menors o “minores” (la pintura, l’escultura, la música, la interpretació i l’aletisme). 6. Plotini: va diferenciar cinc tipus d’arts: 1) les que produeixen objectes físics (arquitectura), 2) les que ajuden la naturalesa (medicina, agricultura), 3) les que imiten la naturalesa (pintura), 4) les que milloren l’acció humana (retòrica, política), 5) les intel·lectuals (geometria),. Aquesta classificació es basà en el grau d’”espiritualitat” de les arts, i així constituí una jerarquia que va de la més material a la més espiritual.