TEMA 2: CLASSIFICACIÓ DE LES ARTS:
Al llarg de la història, sempre hi ha hagut intents de classificar les arts: des de
l’antiguitat, fins als nostres dies. I és que sempre s’ha sabut que existien diferències
entre les arts; però no sempre, com classificar-les. Crear una classificació coherent de
les arts és complicat per moltes raons; però sobretot perquè la idea d’art ha canviat al
llarg dels temps
Antiguitat:
Concepte:
La idea clàssica d’art diferia de la nostra, almenys en dos aspectes. En primer lloc,
concernia no als productes de l’art, sinó a l’acte de produir-los i especialment a
l’habilitat o destresa que aquest requeria. En segon, aquest concepte no només
comprenia l’habilitat artística; sinó qualsevol activitat humana capaç de produir coses,
sempre i quan es tractés de producció regular, basada en regles. Així, l’art consistia en
un sistema de mètodes regulars per a fabricar o fer coses i també englobava disciplines
com l’aritmètica, l’agricultura, la fusteria... L’art era considerat racional per definició i
implicava un coneixement: no depenia de cap tipus d’inspiració, intuïció o fantasia.
Aquest concepte no ens resulta estrany ja que actualment també el tenim, encara que no
l’entenem per art, sinó per artesania, destresa, o tècnica. I és que, de fet, art, en grec,
s’anomenava “ “, “techné”, d’on prové la nostra paraula “tècnica” i no la paraula
“art”, que utilitzem com a abreviatura de “belles arts”. Els grecs no tenien cap paraula
que fes referència a aquest darrer concepte, perquè no creien que fos una cosa diferent.
Les classificaven juntament amb les artesanies perquè estaven convençuts que
l’escènica n’era la mateixa: la destresa. Així, un pintor i un escultor tenien en comú el
mateix que podien tenir amb un fuster: el fonament de la seva producció era la destresa
o habilitat.
Els grecs consideraven que les artesanies i les ciències (geometria, gramàtica, etc.)
també eren art. Ciceró va dividir les arts en aquelles que es dedicaven a comprendre les
coses (animo cernunt), i les que les fabricaven. Avui considerem ciències, i no arts, les
de la primera categoria. Així “art” tenia un significat molt més ampli en època clàssica,
però era, al mateix temps, menor: excloïa la poesia i la música (ja que es creia que no
estaven regides per cap tipus de reglament, que es tractava d’una qüestió de creativitat
individual i que la poesia estava més relacionada amb la profecia). La poesia i la música
(maníaques) eren considerades realitats molt properes, doncs les dues eren produccions
acústiques, es practicaven juntes i eren elements essencials dels “misteris”. Perquè
l’antic concepte d’art evolucionés fins al que tenim nosaltres, havien de passar dues
coses: que la poesia i la música s’hi incloguessin i que s’hi excloguessin les ciències i
artesanies. El primer a esdevenir-se fou l’inclusió en l’art de la poesia i la música, que
ocorregué abans que s’acabés l’Antiguitat, tan aviat com es descobriren les normes que
les regien. El primer pas el feren els pitagòrics que descobriren les lleis matemàtiques
de l’harmonia acústica. Més endavant, entre Plató i Aristòtil, trobaren les de la poesia.
Plató, va admetre que hi havia dos tipus de poesia, la que resultava del frènesi poètic i
la que era producte de l’habilitat literària (poesia maníaca o tècnica), tanmteix,
considerava que la primera només, era l’autèntica. Aristòtil va trobar-li tantes regles que
va fer el pas definitiu perquè aquesta fos considerada una art “imitativa” com, per
exemple, la pintura.
1
