¡Descarga El lenguaje y el arte: una comparación de los codigos de comunicación - Prof. Fontcuberta y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Llenguates artísitcs
TEMA 1: ART I LLENGUATGE
Llenguatge
Llenguatge és la facultat de les persones de transmetre emocions i sentiments a terceres persones. Una herència genètica humana que permet la comunicació i una facultat que desenvolupem socialment. Es tracta d’un instrument simbòlic mitjançant el qual ens estructurem la realitat, que no podem modificar ni ignorar. Els diferents llenguatges (o llengües) esdevenen el centre de la vida humana ja que ens permeten parlar tan del nostre món extern com l’intern, tot i que això, a vegades, no sigui tan senzill degut a les diferències que existeixen entre nosaltres. Els humans tenim un cervell lingüístic i la nostra llengua és simbòlica i un objecte d’estudi en si mateixa.
Tot i això, la definició de llenguatge que ens interessa no és aquesta, sinó la següent: El llenguatge és un vocabulari o fraseologia pròpia d’un art o de la branca d’una ciència.
Esquema de la comunicació
(o procés que permet el processament de missatges)
CODIFICAIÓ DESCODIFICACIÓ
L’art és un llenguatge?
Cap als anys ’60 hi va haver un canvi molt significatiu en la història lingüística. Aquest canvi consistí en què passà a considerar-se que el més important de la llengua és l’ús
que se’n fa. A partir d’aquí, a més de l’estudi de la llengua escrita com una estructura tancada (sintaxi, gramàtica...), pren protagonisme l’estudi de la llengua parlada.
També és en aquesta dècada quan alguns erudits, com Sausurre i Chomsky, elaboren una visió de la llengua com a quelcom que permet la comunicació i a partir d’aquí es plantegen si existeixen altres manifestacions de comunicació humana (com, per exemple, l’art). És en aquest moment que sorgeixen un seguit d’arguments a favor i en contra per considerar coniderar l’art com a mitjà de comunicació i, per tant, llenguatge.
ARGUMENTS A FAVOR ARGUMENTS EN CONTRA
És quelcom prou estructurat com per arribar a entendre el seu mecanisme (hi ha, per exemple, certes imatges i signes que es van repetint).
No és llenguatge perquè és únic i irrepetible i no té un sistema de normes o una estructura que es pugui arribar a entendre racionalment.
Esquema de comunicació aplicat a l’art
Elements que intervenen en l’obra d’art
- Artificialitat: una obra d’art està concebuda artificialment, és a dir, està feta per l’ésser humà i aquest i hi intervé molt directament.
- Artisticitat i esteticitat: cal tenir en compte que està feta per una finalitat estètica i amb una voluntat artística.
- Historicisme: és molt important conèixer el moment en què va ser creada per tal d’entendre el seu codi.
Diferències entre el llenguatge verbal i l’artístic i entre els mateixos llenguatges artístics (escultura, arquitectura, pintura, etc.)
a les formes mitjançant aquests tocs de brillantor.
- en la posició de les potes hi ha una mala perspectiva.
p.ex: Gravat d’Erhard Schön (s. XVI).
Un gall, clar símbol del diable, toca la gaita, símbol de la luxuria, que és un clap de capellà. L’aire que bufa el gall li entra per l’orella i li surt pel nas, on es troba el tub que permet tocar les diferents notes. Mitjançant tants símbols, Schön feia una clara crítica a l’església catòlica en plena Reforma Luterana.
- El grau d’activació que aconsegueix aquesta imatge és tan gran (tots els contemporanis a Schön l’entenien amb gran rapidesa) que es pot dir que en aquest cas sí que una imatge val més 1000 paraules.
Tomba dels Medicci de Miquel Àngel (Sagristia nova de San Lorenzo)
Obra altament simbòlica. La nit -> dona
Les funcions de la comunicació
Ernst Hans Josef Gombrich (1909-2001) va assenyalar tres funcions bàsiques de la comunicació humana : l’expressió, l’activació i la descripció. Les dues primeres les compartim amb la comunicació dels animals, mentre que la descripció és pròpia de la nostra.
L’expressió la desenvolupem mitjançant símptomes (amb els quals podem reflectir el nostre estat d’ànim); l’activació, mitjançant senyals (amb els que despertem l’estat d’ànim (o sentits) del destinatari) i la descripció, mitjançant símbols (que són convencionals i ens permeten descriure coses).
La descripció només la podem dur a terme gràcies a la possibilitat de precisió que ens diferencia dels animals.
- Símbol: el símbol és una condensació de significat. Aquest, que és únicament humà i del qual l’art n’és ple, és capaç de transmetre relacions amb més rapidesa i més eficaçment que una cadena de paraules. El símbol és un recurs molt usat en les caricatures.
Quan interpretem, d’una obra d’art, una cosa diferent de la que volia transmetre l’artista, no significa que la comunicació hagi fallat.
p.ex: L’habitació a Arles de Van Gogh (s.XIX)
“ Benvolgut Theo, Al final puc enviar-te un petit esbós per a que tinguis com a mínim una idea de com s'està conformant el treball. Avui m'hi torno a posar. Els meus ulls encara estan cansats però em va passar una idea pel cap i ací en tens un apunt. Una altra tela de 30. Aquesta vegada es tracta simplement de la meva habitació; ací només el color és qui ho farà tot, i amb la seva simplitud
2- Les obres d’art s’han d’explicar segons un codi, un context, un text (tema de l’obra) i una estructura. 3- La forma i el contingut d’una obra són dues realitats indisociables. 4- Después d’una lectura formal d’una obra d’art, cadascú pot escollir des de quina metedologia vol interpretar-la (teoria de l’art). 5- Cal tenir en compte l’estructura del sistema receptor d’aquestes influències, ja que les diferents arts, per les seves característiques intrínseques, no poden interpretar d’igual manera la realitat ni actuar de la mateixa forma sobre ella (un cop de puny no actua igual sobre tots els teixits). 6- Existeix una necessitat de parlar de “llenguatges artístics” en plural, degut a la diversitat d’arts. I és que les diferències entre alguns llenguatges són obvis:
Arquitectura: art de l’espai
- Format: gran
- Temps d’execució: llarg
- Canals de distribució: ineludible.
- Espai: tridimensional i habitable
- (^) Característiques: funcionalitat (és útil) i expressivitat (estètic).
Escultura: art del volum
- Format: acostuma a ser més reduït
- Temps d’execució: més curt
- Canals de distribució: la seva materialitat i la seva presència (més torbadora que la de la pintura) en dificulten els canals de distribució.
- Espai: tridimensional no habitable (importància del sentit del tacte).
Macanuscrit:
- Format: acostuma a ser més reduït
- Temps d’execució: més curt
- Canals de distribució: Audiència reduïda, elitista.
- Espai: bidimesional Gravat:
- Format: més reduït
- Temps d’execució: més curt
- Canals de distribució: molt amplis; còpies en tiratge.
- Espai: bidimensional (però...?)
Pintura: Art del color i la superfície
- Format: més reduït
- Temps d’execució: més curt
- Canals de distribució: reduïts, ja que la peça és única. Tot i això, la literatura de l’art i les còpies que se’n fan, la fan molt més accessible.
- Espai: bidimensional, però busca la tridimensionalitat
