

















































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Comerç Exterior, Profesor: , Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UdL
Tipo: Apuntes
1 / 57
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


















































Bibliografia
Les informacions contingudes en el TARIC comprenen els aspectes següents:
El codi TARIC oficial està format per deu dígits, i es desglossa en els conceptes que s’indiquen en el quadre num.
Quadre 1 – Reconstrucció jeràrquica codi Taric DÍGITS CONCEPTE EXEMPLE 1 i 2 Capítol aranzelari (Sistema Harmonitzat)
20 – Preparaciones de legumbres u hortalizas, de frutos o de otras partes de plantas. 1,2,3 i 4 Partida aranzelària (Sistema Harmonitzat)
2009 – Jugos de frutas u otros frutos, incluido el mosto de uva, ..... 1,2,3,4,5 i 6 Subpartida aranzelària (Sistema Harmonitzat)
2009.11 – Jugo de naranja, congelado.
1,2,3,4,5,6,7 i 8 Nomenclatura Combinada 2009.11.11 – De valor no superior a 30 Euro por 100 kg de peso neto. 1,2,3,4,5,6,7,8,9 i 10 Codi Taric 2009.11.11.10 – En envases de 2 litros o menos. Font: Elaboració pròpia.
El régimen comercial de importación y exportación de aplicación en el territorio español que forma parte del territorio aduanero comunitario (Península, Baleares y Canarias) viene determinado por la política comercial común, estando recogido en numerosos reglamentos comunitarios. Con carácter general puede definirse como un régimen libre, tanto en su vertiente importadora como exportadora.
La aplicación de los diferentes regímenes se hace en función de los productos y/o del país de origen/destino de los mismos. En relación con los productos, las principales limitaciones afectan a los productos agrícolas, textiles y siderúrgicos, así como a las armas y material de defensa. Por razón del país, existen diferencias en función de que el país de origen/destino sea o no miembro de la OMC. (www.comercio.mineco.gob.es)
Règims comercials d’importació
Per a determinar el regim comercial d’importació és precís atendre al tipus de mercaderia i al país d’origen. El comerç exterior es regeix pel principi de llibertat comercial i només algunes mercaderies estan sotmeses a vigilància prèvia. Com a excepció al règim de llibertat comercial existeix el règim d’autorització administrativa per determinades mercaderies que estan expressament sotmeses a algun tipus de restricció. El document específic per aquest règim és la “Autorització Administrativa d’Importació” (a.a) o la “Llicència d’Importació Comunitària” (LI), quan estigui disposat per normativa nacional o comunitària respectivament.
Les importacions de mercaderies subjectes al règim de llibertat comercial poden diferenciar-se segons el grau d’intervenció administrativa:
a) Importacions en règim de llibertat comercial absoluta. No tenen cap trava administrativa i no precisen de cap document específic, tret dels purament duaners (DUA).
b) Importacions sotmeses a vigilància prèvia Són les mercaderies que requereixen l’expedició del document Vigilància Comunitària (document V), quan s’estableixen mesures de vigilància comunitària.
Com a cas específic dels productes agrícoles, el document Certificat d’Importació (CI o AGRIM), establert per la legislació comunitària, afecta en l’actualitat a una part substancial del comerç del
La Unió Europea té acords preferencials amb alguns països o grups de països, que poden ser bilaterals (es poden aplicar tant a la importació de mercaderies a la UE com a la importació al país tercer de mercaderies procedents de la UE) o unilaterals (solament s’apliquen a la importació a la Unió Europea). Aquestos acords preferencials estan encaminats a concedir un tractament aranzelari més avantatjós que el aplicat als països tercers sense cap preferència.
Els països no inclosos en cap dels acords preferencials següents s’aplicarà l’aranzel general (Origen: Països Tercers), com es el cas dels EUA, Japó, Australià, Canada, ....
Els acords preferencials de la UE son el següents.
Acords preferencials bilaterals Código Nombre Acuerdo preferencial bilateral 024 IS Islandia Espacio Económico Europeo 028 NO Noruega Espacio Económico Europeo 037 LI Liechtenstein Espacio Económico Europeo 039 CH Suiza EFTA 041 FO Islas Feroe Acuerdo Preferencial 074 MD Moldavia Acuerdo Preferencial 388 ZA Sudáfrica Acuerdo Preferencial 412 MX Méjico Acuerdo Preferencial 512 CL Chile Acuerdo Preferencial 728 KR Corea del Sur Acuerdo Preferencial
Las Restituciones a la exportación son unas ayudas que concede la Unión Europea dentro del marco de la Política Agraria Común (PAC), financiadas por el Fondo Europeo Agrícola de Garantía (FEAGA) (http://www.fega.es ), a la exportación de determinados productos agrarios y agroalimentarios a terceros paises, con el fin de facilitar su presencia en los mercados mundiales en condiciones competitivas. El importe de la restitución cubre la diferencia entre el precio de un producto en el mercado comunitario y el precio de ese mismo bien en el mercado mundial. El régimen de restituciones a la exportación aplicable a los distintos productos que pueden beneficiarse de las mismas, se recoge en los correspondientes reglamentos comunitarios y cuyas disposiciones específicas se establecen en el Reglamento de la OCM Única 1308/2013.
Països mediterranis Es tracta d’un acord bilateral preferencial amb els països de la conca mediterrània.
Código Nombre 052 TR Turquía 070 AL Albania 092 HR Croacia 093 BA Bosnia-Herzegovina 095 XK Kosovo 096 MK Macedonia (antigua rep. yugoslava de) 097 ME Montenegro 098 XS Serbia 204 MA Marruecos 208 DZ Argelia 212 TN Túnez 220 EG Egipto 604 LB Líbano 608 SY Siria 624 IL Israel 625 PS Territorio Palestino Ocupado 628 JO Jordania
Països ACP: Àfrica, Carib i Pacífic Els acords amb els països ACP donen un tractament especial a la importació a la UE de productes originaris d'aquests països. Les preferències que es concedeixen als països ACP van ser producte de les negociacions que van fructificar en el denominat Conveni de Lomé. També s’inclouen els països PTUM: països i territoris d'ultramar associats a la UE.
Sistemes de preferències generalitzades (SPG). És un mecanisme pel qual els països de l'OCDE concedeixen unilateralment rebaixes aranzelàries als països classificats com a països en vies de desenvolupament (PVD).
Exercici: Calcular l’aranzel i l’IVA d’importació.
Exercici: Calcular l’aranzel i l’IVA d’importació.
Exercici: Calcular l’aranzel i l’IVA d’importació.
D’una banda la UE té subscrits convenis internacionals bilaterals o multilaterals en els que es basen aquestes mesures de la política aranzelària comunitària. Aquestes mesures preferencials estan encaminades a concedir beneficis aranzelaris a la importació de mercaderies originàries dels països que són beneficiaris. Aquestes mesures de política comercial de la UE es detallen a continuación:
Contingents aranzelaris i suspensions aranzelàries.
Els contingents aranzelaris fan referència a un volum d’una determinada mercaderia que s’importa a la UE, procedent d’un país o d’una àrea geogràfica amb acord bilateral o multilateral,
Contingents quantitatius
Els contingents quantitatius o cups venen fixats per unes quantitats màximes permeses a importar de determinades mercaderies, en un període de temps establert. Per tant, són prohibicions o restriccions d’importació.
Drets antidumping
Són mesures adreçades a impedir que les mercaderies de països tercers s’importin a la UE mitjançant pràctiques de competència deslleial.
Un dumping es produeix quan el preu de venda d’exportació del producte es inferior tant als preus normals de la UE com al del país d’origen, degut a subvencions procedents del país d’origen o per altres motius. Les mercaderies han de ser idèntiques, de les mateixes circumstancies i per el mateix temps de venda.
El dumping vulnera les normes de lliure competència aplicable a la UE, havent la possibilitat de sol·licitar l’aplicació d’aquestes mesures antidumping, que consisteixen en establir uns drets aranzelaris addicionals que contrarestin els efectes produïts per vendre a uns preus inferiors als del mercat interior.
L’operador comunitari es qui te que sol·licitar el establiment d’un dret antidumping, quan li produeixi un perjudici i hagi una relació de causa – efecte entre el dumping i el dany produït. Els operadors comunitaris perjudicats tenen que presentar una queixa a la Direcció General competent de la Comissió Europea.
Seguint amb l’exemple del quadre 1 (veure introducció d’aquest apartat), es fa una descripció dels conceptes de l’Aranzel Duaner Comunitari Integrat, concretament per al codi Taric 2009.11.11.
En la Secretaria de Estado de Comercio encontramos información sobre las medidas de politica comercial de la UE procedimientos, normativas, caracteristicas,... (http://www.comercio.gob.es / Comercio-exterior / Politica comercial).
(obtingut en www.taric.es / Aplicaciones online / Demo Arancel NetTaric), els quals detallem en el quadre 2A (l’explicació és la mateixa per qualsevol codi de mercaderia). També es pot fer la consulta del Taric a la web de la UE (link: http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds2/taric/taric_consultation.jsp?Lang=es ).
Quadre 2 - TARIC 2009.11.11. ( Font: www.taric.es)
Código
Descripción En envases de 2 litros o menos. SANIM - Sujeto a inspección sanitaria siempre que el producto esté totalmente terminado y dispuesto para uso o consumo humano. Por tanto, no tendrá la consideración de producto totalmente terminado y dispuesto para su uso o consumo, el producto importado con fines exclusivamente industriales, farmacéuticos o técnicos. SANIM - No están sujetos a inspección sanitaria a la importación los productos originarios de Andorra, Islas Feroe, Liechtenstein, Noruega, San Marino y Suiza. Observaciones/ Inspecciones SANIM Inspección sanitaria (importación) Régimen de Comercio Exportación L Libre Importación L Libre IVA (^) 10% Derechos (^) Orígenes Derechos Notas Dump Orden Acuerdo Preferencial CH LI NO 33,6 % + 20,6Eur.QN IS 0 % FO 33,6 % + 20,6Eur.QN ZA 0 % MX 33,6 % + 20,6Eur.QN CL 30,1 % + 20,6Eur.QN MD 0 % KR 0 % K : MX 15 % + 10,3 Eur.QN 09. K : FO 20 % 09. K : MX 20 % 09. K : CL 20 % 09. K : 20 % 09. Mediterráneos 33,6 % + 20,
Indica les inspeccions duaneres obligatòries de les mercaderies tant pel que fa a l’exportació com a la importació. Es tracta de inspeccions sanitàries, fitosanitàries, Soivre^1 ,.... En l’exemple és necessari una inspecció Sanitària a la importació (SANIM): “Esta sujeto a inspección sanitaria siempre que el producto esté totalmente terminado y dispuesto para uso o consumo humano”.
Règim de Comerç (Importació i Exportació). (es pot veure el significat de les sigles clicant sobre el text en la web assenyalada al quadre 2A). Tant pel que fa a la importació com a l’exportació, existeixen tres tipus de règims comercials: llibertat comercial absoluta , mercaderies sotmeses a vigilància prèvia , i autorització administrativa per determinades mercaderies que estan expressament sotmeses a algun tipus de restricció (per més informació veure apartat 1.1 d’aquesta unitat). En l’exemple, tant el règim comercial d’importació com el d’exportació del codi Taric 2009.11.11.10 és “L” que és el de llibertat comercial absoluta.
Primera columna: Orígens (es pot veure el significat de les sigles clicant sobre el text en la web assenyalada al quadre 2A). Clicant en “Orígens” del Taric es troba una relació de tots el països del món amb els respectius codis internacionals i la zona o àrea a la qual pertanyen (veure apartat 1.2). La Unió Europea té acords preferencials amb alguns països o àrees, que poden ser bilaterals o unilaterals (solament s’apliquen a la importació a la Unió Europea). Aquestos acords preferencials es tradueixen en rebaixes aranzelàries.
Segona columna: Drets aranzelaris. Els drets aranzelaris poden ser ad valorem , específics, mixtos o compostos (veure apartat 1.3). En l’exemple, per a la majoria d’orígens l’aranzel a aplicar és mixt (encara que per altres és especific i per d’altres ad valorem ). En el cas d’origen “tercers” l’aranzel és: 33,6% + 20, Eur.QN (Euros / 100 kg. pes net). Pero si importem dins dels limits del contingent aranzelari, el dret aplicable es el reduït, 20% ( ad valorem ).
(^1) Al apartat 4.4 d’aquesta unitat s’expliquen les diferents inspeccions duaneres.
Tercera i quarta columna: Notes i dumping. En aquesta columna s’indicarà si existeixen contingents aranzelaris, suspensions aranzelàries, drets antidumping,.... (Veure apartat 1.4). En la taula 2A, a la tercera columna (Nota), per exemple quan l’origen de la mercaderia és Mèxic (clicant damunt “ ” ) es pot observar que existeix: “Derecho reducido aplicable, dentro de los límites de un contingente arancelario comunitario, según R/CE 1362/00 L-157 (30-6- 00)”, tal com es reflexa en la taula 2B següent.
Quadre 2B – Contingent aranzelari comunitari.
Descripción En envases de 2 litros o menos.
Derecho reducido aplicable, dentro de los límites de un contingente arancelario comunitario, según R/CE 1362/00 L-157 (30-6-00). Méjico (MX) - Contingente Orden Referencia D.O.C.E. Desde Hasta 09.1863 R/CE 1362/00 L-157 30- 06 - 00 01 - 07 - 13 30 - 06 - 14 Restablecimiento Fecha Referencia
Derechos Derecho Preferencial: 15 % + 10,3 Eur.QN Derecho Normal: 33,6 % + 20,6 Eur.QN Font: www.taric.es
IVA: Impost del Valor Afegit. S’indica el tipus impositiu que s’aplicarà a la importació de mercaderies, i si existeix alguna excepció. El IVA corresponen es liquidarà a la duana d’importació, juntament amb el pagament dels drets aranzelaris. En l’exemple, per al codi Taric 2009.11.11.10, el IVA d’importació és del 10%.
En la misma se indican los obligados a presentar la declaración censal, que de un modo resumido son^2 :
Impuesto sobre el Valor Añadido: IVA^3
Tributo de naturaleza indirecta que recae sobre el consumo y que grava las entregas de bienes y las prestaciones de servicios efectuadas por empresas o profesionales.
Los regímenes más habituales enfocados a la materia de esta asignatura son:
Las exportaciones, tomando de referencia la UE, son operaciones comerciales de venta de un país comunitario a países terceros, es decir, aquellos que no son integrantes de la UE.
La exportación a terceros países está exenta de IVA y da el derecho a la devolución de IVA soportado por el exportador, independientemente de si se materializa o no el cobro.
(^2) Se reseñan aquellos que conciernen a nuestra temática de estudio. (^3) En la web de la Agencia Tributaria www.aeat.es ( Modelos y Formularios / Declaraciones ) encontraremos la reglamentación e impresos.
En España, la devolución del IVA tanto por operaciones de exportación como por entregas intracomunitarias, las empresas se pueden acoger a dos regímenes.
Devolución anual
Los sujetos pasivos compensarán el IVA soportado procedente de sus compras interiores o de sus importaciones, con el IVA repercutido de ventas interiores, al final del ejercicio. Será al final del año cuando se solicite la devolución del saldo del IVA resultante a su favor o en su caso la compensación para ejercicios posteriores. La empresa tendrá que presentar la declaración trimestral del IVA, Modelo 303.
Devolución mensual
Con este sistema se pretende evitar el coste financiero que representaba el diferimiento en la percepción de las devoluciones.
El importe mensual que puede solicitar la empresa es el saldo resultante de la diferencia entre IVA soportado procedente de sus compras interiores o de sus importaciones y el IVA repercutido de sus ventas interiores, siempre que éste resulte a su favor.
El procedimiento general de devolución que ha estado vigente hasta el 1 de enero de 2009, permitía la solicitud de devoluciones al final de cada período de liquidación a un grupo reducido de sujetos pasivos (grandes empresas, exportadores a partir de un límite de ventas exteriores, exportadores grandes empresas). En el resto de los casos, las solicitudes de devolución quedaban diferidas a la declaración que debía presentarse en el último período de liquidación, es decir, a final de año.
El nuevo régimen de devolución mensual se abre a la gran mayoría de los sujetos pasivos que deban tributar por el IVA, con independencia de la naturaleza de sus operaciones y del volumen de éstas. En concreto, para las empresas exportadoras desaparece el límite de ventas exteriores que les permitía acogerse o no a este sistema de devolución.