¡Descarga Teoria de la comunicació y más Exámenes en PDF de Comunicación solo en Docsity!
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019- Prova Avaluable Final Paradigmes i teories sobre Comunicació Aquesta prova fa referència als capítols II, III i als punts 6,7,8 i 9 del capítol IV del llibre de Jordi Busquet i Alfons Medina. Per a la majoria de vosaltres aquests temes i autors són completament (o gairebé) nous. Llegiu els capítols amb temps i calma, sense pretendre memoritzar noms i títols. Es tracta d’entendre què s’estudia i des de quines perspectives s’investiga sobre els fenòmens comunicatius. Us pot ajudar pensar en exemples o casos de l’actualitat que creieu poden estar relacionats amb el que esteu llegint. Objectius:
- (^) Conèixer les principals característiques de la Teoria de la Comunicació com a part de les ciències socials i què estudia.
- (^) Entendre els conceptes bàsics de l'estudi dels fenòmens comunicatius, així com la (es) metodologia (es) que s’utilitzen.
- (^) Aproximar-se als principals paradigmes sociològics, i saber-los identificar a l’hora d'explicar un fenomen en concret Presentació i objectius Enunciat
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019- Per a aquesta prova proposem donar resposta a quatre preguntes bàsiques. Per fer-ho, llegeix els materials i articles recomanats. El que es demana no és una còpia dels continguts, sinó una reflexió en què demostris que has entès els objectius de la sociologia de la comunicació i que utilitzis un vocabulari científic i pertinent. L’espai màxim per a cada resposta és de 400 paraules. Les propostes de reflexió són:
1. Explica les característiques principals dels nous paradigmes sociològics ¿Quina relació o relacions mantenen amb els paradigmes teòrics ‘’clàssics’’ (positiva i comprensiu)? Els nous grans paradigmes que es troben en confrontació és en el món de les ciències socials, ja que s’utilitza una perspectiva positivista en vers una més comprensiva. El paradigma positivista té com a màxim representant a August Comte. Defensa la unitat del mètode davant la diversitat de disciplines científiques i s’ha d’aplicar el cànon de les ciències naturals: física i matemàtiques. Vol explicar amb fidelitat els fets i buscar la relació amb la filosofia positiva. Molts científics socials han estat influenciats pel positivisme clàssic perquè és pretén ser objectiu sense quedar repercutit pels fenòmens socials, encara que no és tan fàcil, ja que cal prendre una certa distància i alhora d’iniciar un procés d’objectivació. La perspectiva positivista està basada a utilitzar estadístiques centrades en el rigor matemàtic i han d’estar ben contextualitzades. El paradigma comprensiu ofereix una concepció renovada del mètode científic per així comprendre els fenòmens socials, per tant les explicacions predictives no tenen cabuda. Tracta d’etendre altres individus i mostrar una certa empatia pels sentiments de l’altre. Hem de tenir en compte que els resultats de l’acció social corresponguin a les intencions dels individus si no que a vegades és diferent del previst per ells mateixos.
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019- 3-Qui és Manuel Castells i quina visió té sobre la relació entre les tecnologies de la informació i el capitalisme financer?. Comenta alguna de les seves aportacions. Manuel Castells és catedràtic de sociologia i és considerat un dels referents en l’estudi de la societat de la informació. En els anys setanta van superposar-se tres processos i van formar un paradigma tecnològic conegut com ‘’informacionalisme’’ juntament amb una nova estructura social en xarxa. És la forma dominant social dels nostres temps. En les societats les tecnologies s’organitzen un seguit d’eines al voltant d’un nucli que incrementa el rendiment substituïn l’industrialisme. La innovació, tant cultural com tecnològica dóna possibilitats a la integració dels mercats financers des dels anys vuitanta. 4- ¿Quines serien les principals característiques de la teoria crítica? Idees/conceptes principals dels estudis culturals. El focus central de la teoria crítica el trobem en l’Escola de Frankfurt que tingué entre els seus membres alguns dels intel·lectuals alemanys més importants del segle XX com per exemple: Adorno, Marcuse i Benjamin. Hi havia una preferència per tractar qüestions referides a la supercultura i no tant pels temes econòmics o més materials. L’Escola va adoptar el terme ‘‘Indústria de la cultura’’ per manifestar-se en contra de la cultura de masses i així excloure que la cultura sorgeix de manera espontània i també per no carregar-li les culpes a la cultura de masses per la decadència d’aquesta.
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019- El nazisme els va fer arribar a la conclusió que el potencial revolucionari del proletariat s’havia acabat a conseqüència dels efectes negatius que tant l’alta cultura com la popular havien exercit en la consciència dels obrers. La indústria de la cultura juntament amb la burocràcia dominant havien servit per manipular la societat moderna i controlar la consciència oposada evitant amenaces a la dominació de la classe capitalista i fomentant l’aparició d’una ‘’falsa consciència’’. En conclusió, la societat de Consum ofereix una millor qualitat de vida estàndard i determinats fets que són acceptats pels treballadors. A més, a més fomenta una apatia social i política aprofitada pels grups que controlen el capitalisme. 5- Comentari de text. Respon a la pregunta corresponent al text que heu escollit. a) Realismo capitalista. Mark Fisher: ¿Què és el “realisme capitalista”? ¿Podries posar altres exemples o casos similars extrets de la teva experiència? Argumenta la teva resposta. Destaca algun element o part del text. Argumenta la teva resposta. b) Ruptura. Manuel Castells: ¿Què pensa l’autor sobre la crisi de legitimitat de la política i de les institucions? ¿De quina (es) manera (es) es manifesta aquesta crisi en les institucions – Mitjans de comunicació - comunicatives? La Xarxa i les identitats contemporànies.
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019- ¿De quina (es) manera (es) es manifesta aquesta crisi en les institucions – Mitjans de comunicació - comunicatives? La Xarxa i les identitats contemporànies. En les últimes dues dècades s’ha produït una transformació revolucionària de la tecnologia, morfologia i organització de la comunicació socialitzada, aquella que té el potencial d’incloure en el seu procès al conjunt de la societat. Aquesta transformació pot definir- se com el pas de la comunicació de masses, examplificada per la televesió, es defineix per un sistema en què un missatge unidireccional, amb escassa interactivitat, s’emet d’un per a molts, usualment en temps programats i sense context reflexiu. En l’acte- comunicació de masses, exemplificada per internet i les xarxes mòbils, el sistema de missatges és múltipe, de molts a molts, multimodal, amb la possibilitat de contínua referència a una repositori hipertextual de continguts, en temps lliurement triat i amb interactivitat com a norma: els subjectes poden contruir les seves pròpies xarxes de comunicació, és a dir: acte-comunicar. La difusió de l’acte-comunicació de masses en el conjunt de tota la societat ha creat la plataforma per a la construcció de l’autonomia comunicativa de les persones. I l’autonomia comunicativa és la base de l’autonomia organitzativa, cultural i política respecte a les institucions dominants de la societat. La transformació de la comunicació ha ampliat les possibilitats d’acció autònoma dels moviments socials, els subjectes de la transformació social. Des de 2010 han sorgit en múltiples països moviments socials, que nascuts de la indignació ciutadana, han convertit la protesta en projecte i resignació en esperança d’un món millor. Nota 2: valor de cada pregunta 2 punts. Pautes per a l'elaboració i presentació de la Prova
Teories de la comunicació 2n semestre del curs 2019-
- (^) La redacció i argumentació ha de ser clara, correcta (ortografia i sintaxi) i concisa. Raoneu i fonamenteu els vostres arguments.
- (^) El text de cada resposta no pot superar les 400 paraules d'extensió, escrites amb mida 12 i interlineat senzill.
- (^) La prova es lliurarà per correu electrònic el dia indicat o com a fitxer de W o r d ( n o s ’ a c c e p t e n c ò p i e s e n p a p e r ) a n o m e n a t Cognom1Cognom2_Provafinal.doc. Al final de la Prova ha de constar el nom de l’estudiant que l’ha realitzada i la data de finalització La prova s’ha d’entregar a través del fòrum de l’assignatura. No s’ha d’enviar a la meva adreça de correu. Sociologia de la Comunicació (materials del curs) Altres Lectures/materials: Realismo capitalista. Mark Fisher Ruptura. Manuel Castells La cultura del nuevo capitalismo. Richard Sennett
- (^) Inici de la Prova: 10/02/
- (^) Data límit d’entrega: 29/05/ Recursos d’aprenentatge Dates clau
