¡Descarga art de roma y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Art de Roma i l'antiguitat tardana
MÒDUL A: INTRODUCCIÓ
1. La descoberta de Roma i la producció artística dels romans.
La història de Roma escrita en llatí comença amb Cató. Aquesta és una lectura d’estil moralista que comprèn aquesta història mitjançant faules i contes. Sal·lusti és també un personatge interessant, turbi i patriota; Juli Cèsar era defensor de les seves conquestes, per tant els seus escrits no son del tot subjectius, ja que escribia la història de Roma escrivint sobre ell mateix. L’escriptor més important pel que fa a la història de Roma és Tit Livi amb la seva obra “Ab urbe condita”. Encara que era d’ideals bastant republicans, va ser proaugust, fet que es nota en els seus escrits. S’han fet infinitat de reproduccions de la seva obra. La figura de Plutarc és també rellevant. Aquest escriu vides paral·leles i de caràcter moralista. Tàcit és l’autor dels “Annals” i és també molt important. Una característica seva és que era molt crític amb els emperadors. Un altre és Suetoni. Que escriu la vida de 12 emperadors.
A la Itàlia del Quatrocento, els italians prenen consciència de la necessitat de saber sobre Roma i per aquest motiu es torna a escriure sobre la història d’aquesta ciutat. Es redescobreix Vitrubi, autor d’un manual d’arquitectura romana, llibre que va ser llegit pels grans arquitectes italians. Al 1748 comencen les excavacions a Pompeia. Eren unes excavacions pèssimes però van alimentar la fascinació i l’admiració per Roma. Winckelman va escriure el primer manual d’Història de l’Art pròpiament parlant, fent un catàleg sobre art romà i greg. Edward Gibbon també escriu un llibre fonamental per entendre la fi de Roma.
Un altre nom important és Mommsen amb la seva història de Roma. A meitat del segle XIX va iniciar el CIL (Corpus Inscriptiotum Latinarum), que és un inventari que comprèn les inscripcions romanes d’arreu del món. Aquesta és una eina fonamental en la recuperació del patrimoni.
2 La crisi de la República i l’inici de l’Imperi.
Cronologia de la història de Roma. Els tres grans moments de la història de Roma son la monarquia i l’imperi. La monarquia comprèn entre el 753 i el 509 aC. El que passa en aquest període és que el poder es troba en un únic rei. Se succeeixen diverses dinasties de monarques. És una època en que es produeix una revolta popular en contra del rei i aquesta derivarà en la caiguda del rei. Aquesta caiguda ses produeix sobre el 500 aC. Amb la monarquia s’acaba l’etapa etrusca. Així comença la monarquia, que tindrà dos governants anomenats cònsols. Parlem de consulat. Els dos cònsols s’escollien democràticament cada any. No podien repetir però si que podien descansar un any. Es coneix la llista gairebé sencera de quasi tots els cònsols des de l’any 509 aC. Aquest llistat es conserva als museus capitolins de Roma. Aquest llistat és molt important per a un historiador de l’art perquè serveix per datar una obra on apareix el nom d’un cònsol.
El primer cònsol va ser Brutus, l'home que habia encapçalat la revolta que va acabar amb la monarquia de Roma. Es coneix amb el nom de Brutus capitolí. La república de Roma es perllongarà fins als segle I aC. La primera part de la república és un periode on es comença a establir contacte amb els grecs. Aquesta primera etapa és una historia de ramaders i d'un exèrcit militar molt incipient. Els romans comencen a tenir un petit exèrcit. S'inicien les guerres púniques, que enfronten romans contra cartaginesos. La més important és la segona guerra púnica. El resultat serà que Roma sortirà vitoriosa i es convertira en la primera potència naval. Comença a ser la història del mare nostrum. És un periode d'una certa expansió territorial. El poder en realitat estava en mans de quatre families. A mesura que avança el temps en la segona etapa Roma es converteix en la gran potència mundial. Es produeix un canvi de model republicà.
El periode imperial també es pot dividir en dos grans moments, l'alt imperi (27 aC- 193 dC) i el baix imperi (193- 476 dC), fins la caiguda de l'imperi romà. (buscar info)
La república romana té molts moments de crisi, el més important coincideix amb la pujada al poder de Juli Cèsar. Era un personatge de gran popularitat, sobretot entre els plebeus, la classe mitjana. Era gobernador de la Gàl·lia, una zona conflictiva d'Itàlia. Constantment hi havien revoltes. El senat era una institució integrada per la gent més savia de la població. Era un òrgan consultiu. Quan els dos cònsols no s'entenien el senat actuava i prenia una decisió. El senat es crea a la monarquia i continua vigent en la república i l'imperi.
El senat va discernir amb Juli Cèsar, ja que ell volia perpetuar-se com a gobernador, cosa que només era posible si es convertia en dictador en un moment de crisi. Una vegada superada s'acabava la dictadura. Finalment va haver una disputa entre Jeli Cèsar i el Senat en una guerra civil. El major enfrontament de Juli Cèsar va ser amb Pompeu, amic de Cèsar que va ser manat pel senat a enfrontar-se amb ell. Finalment es van enfrontar i va sortir victoriós Cèsar.
Existeix un retrat bastant realista de Juli Cèsar que es va fer postmortem i que es troba al musei vaticani. També tenim un retrat de Pompeu on ens crida l'atenció el pentinat, ja que està tractar d'una forma cuidadosa. No és un detall menor perquè intre del realisme Pompeu es feia dir Pompeu Magne, com Alexandre Magne, en el qual es feia representar amb els cabells voluminosos. Sembla casual però té una rellevança importantísima ja que ell mateix es diu així inspirant-se en Alexandre per tant és possible que demanés als seus escultors que cuidessin el seus cabells per tal de crear-se una imatge concreta. Per tant, té una finalitat política.
Juli Cèsar es queda sol quan guanya al Senat. Però el Senat maquinarà contra ell perquè suposa una amenaça de que s'instaurés una altra monarquia com a dictator, ja que cada cop era més poderós. Així, van matar a Juli Cèsar els idus de març de l'any 44 aC (15-març). A Juli Cèsar el van matar després d'una reunió a la sortida. L'edifici del senat estava en
Octavi queda sol el 31 aC. Lèpid queda en un segon terme i deixa de ser un problema. S'inicia el Saeculum Augustum (el principat d'August o la època d'August). August (Octavi) el títol que tindrà serà el de Prínceps (el primer). Per tant quan parlem del principat d'August es refereix al princeps. La victòria d'Accium permetrà que Egipte passi a ser provincia de Roma, que fins a aquell moment era un protectorat, es a dir, un territori autònom. Aportava coses a Roma a canvi de la protecció d'aquesta. Es una provincia privada de Roma, ja que el propietari de Roma serà Octavi. El principal productor de gra de Roma era Egipte i Sicília. El nou context geopolític que quedarà sota el domini d'August té l'adquisició d'Egipte.
A August se'l sol representar amb la corona cívica. A núbia trobem una representació d'August de manera egipcia.
Un altre aspecte important és que durant tot aquest període en el que Octavi escala per arribar a tenir el poder el mateix Octavi impulsa una campanya per a convertir en déu a Cèsar. Després de la mort de Juli Cèsar va passar un cometa i es va iniciar una campanya per divinitzar a Juli Cèsar i es convertirà en un fet sobretot després de la mort dels conjurats. A partir d'aquest moment hi hauran més mortals que acabaran divinitzant-se, el primer dels quals va ser Juli Cèsar.
Existeix una moneda on apareix representat el temple de Juli Cèsar on apareix el cometa que és la prova de la seva divinitat i a l'arquitrau possa Divo Iuliu. Quan es va fer aquesta moneda encara no existia aquest temple, per tant es volia explicar que Cèsar era un déu. Octavi tenia l'interés de demostrar això per tal de ser el fill del déu (Caesar Divi Filius).
Els moviments de la batalla d'Accium arriben al seu moment culminant l'any 27 aC quan Octavi fa una representació teatral i renuncia a tots els seus poders. El senat no vol que se'n vagi i per això el van confirmar tots els poders i així aconsegueix que li donin el títol d'August que no havia existit anteriorment, a més de tots els poders. August podria significar el gran. A partir d'aquest moment es converteix en el princeps, es a dir, el més important. No està clar qui va ser el primer emperador de Roma, però el concepte d'imperator tal com nosaltres el considerem serà el fill d'August. A partir d'aquest moment es continuaran escollint cònsols. August anirà col·leccionant més títols, com el de Pontifex Maximus, que era un càrrec que era el responsable dels ponts de Roma i es va acabar convertint en el cap religiós de Roma.
MÒDUL B: L’URBANISME DE ROMA: Dels origens fins a Trajà
1. La Fundació de Roma: els inicis d’una nova capital
Els origens de la paraula que nomena a la ciutat de Roma, Roma, han estat estudiats pels hisroriadors durant tota la historia, es varen veure tres posibles origens de la paraula:
-Rhóme (grec)
-Valentia (llatí)
-Romulus
La fundació mitica de Roma:
La historia de la fundació mes utilitzada és la d’ Aeneas, escrita per primer cop per Hellanicus de Mytilene (s.VaC). La historia ens diu que Eneas Fuig de la ciutat de Troia, mentre aquesta ciutat cau. Eneas porta al seu pare ancià, Anquises, en braços i amb el seu fill fuigen. Enees era fill d’Anquises i de la deessa Venus, el que donava al llinatge un caràcter diví.
En l’obra de Titus Livi, Ab Urbe Condita, veiem que s’imposa el nom de Romul com el fundador de la ciutat de Roma. També en aquesta època, August va encarregar la escriptura de la Eneida a Virgili. El resultat de l’Eneida fou la institucionalització de la historia romana. La versió més antiga que conservem de l’Eneida és del segle V, i es conserva al Vaticà.
Per fixar la dada historica de la fundació de Roma, també va ser discutida, però finalment es dona institucionalitzada la data de Terentiua Varro, que serà el 21 d’abril del 753 aC, data que anomenarem Ab Urbe Condita [a.u.c].
La fundació de Roma, ens relaciona amb dos nois, Romul i Rem, que creen l’icona de la Lloba Capitolina alletant als dos nadons. En l’escultura de la lloba capitolina, es va afegir en el segle XV els dos nadons realitzats per Antonio Pollaiolo i que la lloba és una copia d’una escultura etrusca (animal diví en la cultura etrusc), d’època medieval.
Cronologia del mite fundacional:
En primer lloc Enees fuig de Troia amb el seu fill i el seu pare, el seu viatge el narra l’eneida, en arribar a la costa oriental italiana, arriba al Laci, on els habitants eren els Llatins i eren governats per Llatí, que tenia una filla, Lavinia, amb qui es casa Enees i engendren a Iulius Ascanius , que deixà al seu pare i la seva mare i va fundar la ciutat d’Alba Longa, situada molt prop de la capital dels llatins. Considerarem a Alba Longa serà la ciutat mare de Roma. Iulius Ascanius instaura la monarquia, on es succeixen 12 dinastien (descendents directes), fins a arribar Amuli, que va ser destronat per la força per Numitor i deixa al seu germà a la presó. Quan Numitor sap que Amuli tenia una filla, fa que la matin els seus seguidors pero no van poder i la va covertir en una vestal (Rea Silvia), on tindria prohibit mantindre relacions sexuals, però fou Mart qui es va enamorar d’ella i un dia estava dormida i la va deixar embarassada de bessons. En parir Rea Silvia, neixen dos barons, Romul i Rem, i Amuli els fa sacrificar però no ho fan i els deixen en una cistella al riu, fins que els recull la lloba que els amamantarà i quan es facin grans tornaran a Alba Longa i destronaran a Amuli, posant al seu avi Numitor com rei. En canvi de quedar-se, marxen per fundar una ciutat, que serà Roma.
Recapitulem, Romul i Rem son descendents de Aenees i per tant de Venus i alhora son fills directes de Mart, per tant August utilitzarà aquest fet per col·locar-se com fill de Juli Cesar que era descendent de Romul i Rem. Per tant, utilitzarà el matis de la descendencia divina, que el convertirà en un personatge diví.
Aquí podem veure el Sarcofag de Mar i Rea Silvia (ss. II-III dC: palazzo Mattei)
muralla (valles), aquest primer perímetre va ser anomenat Pomeaerium. Per tal de remarcar el perímetre, s’utilitza el Sulqus Primienium. De la Roma Quadrata, ja no ens queden fets arqueològiques remarcables. La primera ciutat és una ciutat de cabanes sense planificació urbanística, per tant no s’ha conservat res. El que s’ha mantingut sense pedres on hi veiem forats artificials que s’utilitzaven per col·locar els pilons de la cabana i també veiem solcs en la roca per on evacuaven l’aigua de la pluja. En aquesta Roma quadrada (monarquia), es comença a veure la necessitat d’ampliació i necessitaran establir vincles amb els altres turons, que ja estaven habitats. Fou en el regnat d’Ancus Marcius (supossadament) on es va crear el primer pont. A Roma, hi ha dos rius, el Velabrum, que fou un riu de superfície, però que ara és completament subterrani. La primera gran obra d’enginyeria romana fou l’assecat del riu desviant-lo amb la construcció de la cloaca màxima, que permet l’ampliació de la ciutat, serà en època d’August quan es cobrirà. En aquest moment, els romans baixaran a les valls per tal d’ampliar la ciutat i s’utilitzarà l’espai entre el Palatinus i el Capitolium, es col·locarà la plaça major de la nova roma (Fòrum), fou prop del 600 aC quan es fa la primera pavimentació. Amb el rei Servius Tulius, crearà el mur servià (mura serviana) i englobarà els set turons i ja podrem parlar del Septimontium. Es segur que aquesta tampoc era de pedra. Ara fa un any es van trobar restes en el Quirinale, d’una domus romana i un temple arcaic.
En l’entorn del 509 aC, comença la República que es focalitzarà principalment en els turons del Palatí, on s’eregiran els centres de poder institucionals, i el capitolium, on s’institucionalitzarà el poder de l’església. A dalt del capitolium, en el 509 aC (es documenten per primer cop dos cònsols) es va inaugurar al Capitolium un temple al deu Júpiter, que en un origen fou de fusta i que s’anomenava Temple de Júpiter Optimus Maximus Capitolinus [OMC] o de la tríada Capitolina , que vol dir que estava dedicat a tres divinitats, Júpiter, Minerva i Juno. El temple tenia tres portes i tres cambres i serà l’únic en la historia romana, que té aquestes característiques.
El Fòrum, que es situà entre el Palatí i el Capitolí, que era una zona plana i on s’havia assecat el riu velabrum, que fins al 600 aC va estar abnegada pel riu.
En el Fòrum veurem una plaça central que serà l’epicentre de la ciutat, aquesta plaça serà acompanyada per altres edificis. En la primera pavimentació del 600 aC no ens consten documents sobre la implantació del fòrum. Fou en el 509 aC, quan tenim constancia dels edificis que acompanyen al Fòrum, a tocar de la plaça (zona mes propera al Colosseu) veurem la Cúria Hostilia (rei Hostili i on es reunia el Senat), acompanyada pel Comitium (es feien els comicis) i també la Rostra, on es feien els discursos polítics. En la punta contraria de la ciutat, podem observar la Regia, que encara es discuteix si era l’habitatge del Rei o del Rex Sacrarum durant la monarquia. En el costat llarg de la plaça es situen les Tabernae Veteres, que eren tendes on es podien comprar tot tipus d’objectes o realitzar qualsevol transacció comercial. Aquests tres punts ens permeten dir que en el 509 aC, ja esta delimitada la plaça. En Aquest mateix moment i al cadascuna de les bandes de les Tabernae Veteres, es situen el temple de Saturn i el de Càstor i Pòl·lux. Les restes arqueològiques que queden actualment (temple de Saturn) son molt posteriors del primer temple, però que s’ha mantes durant el temps. En el cas del Temple de Càstor i Pòl·lux, també queden vestigis molt minsos i d’una època molt posterior.
Entre el 500 aC i el 400 aC, es viu una època fosca on no trobem vestigis escrits ni vestigis arqueològics. En el 390 aC, podem observar que desprès del saqueig de la ciutat per part dels gals, que en confirmar la pau, va edificar-se el Temple de la Concòrdia. Amb aquest enfrontament amb els gals, això porta a l’ampliació de l’exèrcit buscant ser una potencia i en aquest mateix temps s’edifica a Roma una potent muralla, anomenada també Mura Serviane, que fou de pedra, amb torres i carreus regulars.
Ja en l’any 200 aC, moment en que els romans vencen als cartaginesos en les guerres púniques, Roma ja s’ha convertit en la gran Urbs i en la gran potencia militar del mediterrani. Amb aquesta victòria es quan Roma decideix que vol ser la Caput Mundi i per tant haurà de realitzar edificis civils molt mes solemnes que els anteriors i per tant s’edificaran a Roma quatre grans Basíliques, en el cantó nord veiem a la Basílica Fulvia (actualment Aemilia), en el costat Sud veiem la Basílica Sempronia, en el pendent del Capitoli es sap (no n’hi han vestigis, es realitzen la Opimia i la Porcia. Aquestes Basíliques solemnitzen la ciutat de Roma i porten a una regulació urbanística que seguirà en peu fins ara.
2. La Roma d’August
La zona del fòrum esta entre el coliseu i capitoli i el paletinus. La plaça del fòrum té forma de trapezi. Tal com està configurat avui dia, té un aspecte diferent al que podia tenir en un primer moment. L’any 509 aC s’inaugura el temple de la triada capitolina i s’inicia la implantació del fòrum. Es comencen a configurar edificis. Trobem la cúria (la seu del Senat), d’aquesta cúria no queda res avui dia. A continuació de la cúria hi havia una plaça rodona, la comitium i en aquesta plaça es feien els comicis per a escollir els dos consols per a governar la República. A continuació d’aquesta plaça tenim una tribuna anomenada rostre, que era la tarima des de la qual els polítics feien els seus discursos. Aquesta estructura pertany a la estructura més representativa de Roma.
L’edifici de la regia es tenen dubtes sobre quina era la seva finalitat. Alguns creuen que era l’edifici de residencia del rei o la residencia de les coses sagrades d’aquest. Al costat llarg de la plaça es trobaven les tabernae veteres, que es podien fer servir pel que fos, vendre beguda, menjar, etc. Qualsevol activitat que tingués una funció comercial. La plaça ja queda configurada urbanísticament al 509 aC. Més enllà de les funcions institucionals també s’instauren dos edificis de caràcter religiós. Un és l’anomenat temple de Saturn (Saturnalies – Nadal), del qual no es conserva res però les restes son molt posteriors, encara que el temple queda ubicat aquí i ho estarà per sempre.
Després de la República entrem en una etapa fosca, ja que no tenim documents que ens expliquin que va passar exactament en aquesta època. Roma va patir un saqueig per part dels gals però aconseguiran restablir la pau i per commemorar aquesta es construirà un temple del qual no queda res que és l’anomenat temple de la concòrdia, que se situa als peus del capitoli. A partir d’aquesta moment Roma va fent-se més poderosa militarment. Coincidint amb aquest enfrontament es fa la primera gran muralla de Roma. Es parla de la mura serviane. Els set turons seran englobats per una gran muralla.
inferior i Juli Cèsar se la carrega junt amb la tabernae i al damunt construeix la basílica Iulia desapareixent la basílica Sempronia. De la basílica Iulia queden poques restes que ens demostres que tenia una nau central o cel·la envoltada per quatre costats amb dobles col·laterals. Té també arcs de mig punt. La nau central tenia una estructura que sobresortia per poder posar finestres que fessin entrar la llum. Aquestes finestres es diuen claristoris.
La finalitat de la basílica Iulia era múltiple. Era un espai multifuncional, una mena de pavelló polivalent que tenia una funció jurídica. Es reunia un tribunal de 100 jutges. Les basíliques romanes tenen funció únicament civil, en aquest cas jurídica.
Es farà un embelliment de la basílica Fulvia i rebrà el nom de basílica AEmilia. Aquesta basílica està composta per una nau central i una colateral que la envolta completament. El carrer que s’anomena la via Sacra travessa el fòrum de punta a punta. Ens queda una paret que crea espais homogenis que es van adossar a la basílica AEmilia per crear tabernes, ja que havia destruït les altres. Aquestes reben el nom de tabernae novae.
Després de la batalla d’Accium (31 aC), Roma vol ser la caput mundi però encara més raó després de la batalla d’Accium. Es fa un nou plantejament de la ciutat de Roma urbanísticament parlant. Amb l’arribada d’August Roma s’eixampla una altra vegada. La nova definició de la superfície serà inamovible i tindrà una forma estrellada. Les ciutats s’organitzen en el que els llatins deien regions, que podria equivaldre a un districte. August fa 14 regions. Cadascuna d’aquestes estaven subdividits en barris, dels qual hi havia 265 (vici – barri). El problema per conèixer la Roma d’August es que era bastant inestable. Una de les coses que va fer va ser derogar una llei de Cèsar amb la qual es volia desviar el curs del Tiber. Aquesta nova Roma no va anar acompanyada de cap muralla, ja que Roma no necessita defensar-se. Tots els que habitaven fora del recinte no eren romans. August va crear una llei en la que es limitava l’alçada dels edificis, no podien fer-se edificis de més de 20 metres.
Com que no es podia construir dins del fòrum, August va imposar la construcció d’una rostra (la tarima dels polítics). Un rostrum és un esperó d’un vaixell. Quan Roma guanyava agafava els esperons dels vaixells enemics i s’ensenyaven al poble i d’aquesta exhibició aquesta tribuna va rebre el nom de Rostra. A l’altre costat es on es va fer construir el temple en honor a Juli Cèsar, que no es conserva i que l’únic que ens ha arribat és el pòdium.
L’última modificació que es va fer al fòrum va ser la cúria Iulia, que va ser començada per Juli Cèsar i terminada per August. L’edifici de la cúria és l’edifici més ben conservat de tot el fòrum. Tenim un edifici que no s’ha conservat així per sort. L’edifici respon al projecte que s’havia dut a terme en temps de Juli Cèsar. L’aspecte de la cúria correspon amb el que avui dia veiem. Aquest edifici va patir un incendi l’any 300 dC i es va tenir que tornar a fer per amb les mateixes característiques. Tot i això el motiu pel qual es conserva sencer, és que en època cristiana es va utilitzar com a església i per això no es va destruir. La cúria Iulia era la seu on es reunia el Senat. Antigament la cúria tenia un pòrtic encara que no s’ha conservat.
El fòrum de Juli Cèsar és el primer dels fors de caràcter privatiu, el primer fori imperiali, que només s’ha pogut conservar en certa mesura, ja que actualment el creua la via del fori imperiali.. La planta d’aquests fors imperials es la següent: (foto campus)
El fòrum d’August es comença a projectar immediatament després de la batalla de Filipi (42 aC), on van matar el conjuradors de Cèsar, per tant, va ser una batalla venjativa. Arran d’aquesta victòria August considera que la ciutat ha de tenir alguna cosa que rememori aquella batalla. La estructura es força semblant al fòrum de Juli Cèsar. Planta rectangular, envoltada per un bipòrtic (encara que no es segur si podia ser un tripòrtic), que s’obria en els extrems per un exedra, que es un gran absis semicircular que té una funció de caràcter urbanístic. Es van fer dos exedres. Per tal de completar el fòrum en un extrem es va col·locar un temple de culte, en aquest cas el temple de Mart (pare de Ròmul i Rem), per tant insistint en la via genealògica de la família, temple de Mars Ultor (Mart venjador). Pel que fa referència a aquest temple queda dintre de la plaça pel motiu de que al darrere hi havia un barri residencial, un dels més importants, Subura. Si August hagués volgut posar el temple cap a fora hagués tingut que tirar a terra alguna casa i això li hauria portat enemics. La novetat del seu fòrum era la presència d ’hexedres, eren un autèntic museu i s’exhibien recordant la família Iulia. Fins al 2003 o 2004 no es van descobrir aquestes hexedres. La única cosa que es conserva bé d’aquest fòrum és el temple de Mars Ultor.
3. Roma caput mundi: La capital de les dinasties Juli- Clàudia i Flàvia
La part foral no va ser l’única zona de Roma edificada. Fora dels límits del mura Serviana hi ha una zona on tot es pla, que anomenem el camp de Mart que queda definit pel capitolium. Urbanísticament, el camp de mart es dividia en dues àrees, el sector nord, a la dreta del Tebere, que era una zona completament despoblada, un espai de camps sense urbanitzar que només s’utilitzava per fer exercicis militars. La zona més propera al Tebere era una zona de caràcter residencial on el principal propietari mobiliari era Marcus Agrippa, amic íntim d’August i capità de l’armada. Ja des de la època republicana aquesta zona s’havia omplert d’espais de caràcter lúdic, com el teatre de Pompeu. Aquesta àrea, es va decidir urbanitzar amb edificis en memòria de la família Iulia. En la zona del camp de Mart es volia fer una gran plaça porticada anomenada Saepta Iulia, que era l aplaça que va assumir les funcions del comitium.
Les intervencions noves que van impulsar August i Agrippa van ser en primer lloc el diribitorium, on els funcionaris fèiem el recompte de vots i al costat de la saepta iulia van regularitzar un estany que ja hi havia el cap s’utilitzava per captar aigua i distribuir-la per la ciutat i per fer espectacles aquàtics. Es van omplir d’edificis els espais que quedaven buits. Agrippa va promoure la construcció d’un temple dedicat a tots els déus (Panteó). El panteó que avui dia trobem a Roma no és el que va manar construir Agrippa, encara que en temps d’Agrippa es va construir un exactament on és el que trobem avui dia. Per davant del Panteó va fer construir una basílica de Neptú (déu del mar). Es van afegir les primeres
A Tiberi el va succeir Calígula i aquest va ampliar la domus tiberiana i va fer una sèrie d’obres d’acondicionament al voltant del Tíber i va fer construir un circ (Ben-hur) fora dels límits de la ciutat en un turó anomenat vaticanus que no es va acabar fins a la època de Neró. Aquest circ es va destruir al segle XVI. Hi havia un obelisc que al segle XVII es va traslladar.
Claudi va dedicar molt temps a les obres de seguretat, salubritat i distribució hídrica. Neró, tot i que la seva mare va assassinar a Claudi, el va divinitzar per guanyar-se el poble i va fer un pont. Va imposar dues obres: la domus transitòria i la domus Aurea. Els aqüeductes son el més difícil de construir ja que ha de seguir un pendent per tal de que l’aigua arribi sense problemes al seu destí. Aquests aqüeductes son l’Acqua Claudia (38-52 dC), que arribava a Roma per la porta Maggiore, que té la funció d’aqüeducte encara que sembli una porta.
Després de Claudi ve Neró. Es un personatge mític que té la fama de ser un personatge particular. Va promoure la construcció de la domus transitòria. Va decidir fer un palau que unís la Domus tiberiana amb els terrenys que tenia en l’Esquilinus. Es va construir entre el 54 i el 64 dC i va ser incendiat aquell mateix any en el famós incendi de Roma. Aprofitant aquest incendi, Neró va fer construir la Domus Aurea, que era la iniciativa d’especulació nobiliària més gran de la historia, ja que ocupava el palatinus, el caelius i el Esquilinus. El fòrum i altres espais públics deixen de ser fòrum i passen a ser propietat privada de Neró.
Després de la mort de Neró s’obre un període d’incertesa perquè no hi havia un candidat que recolzes l’exercit i això va obrir una altra guerra civil. Entre el 68 i el 69 es van succeir fins a 4 emperadors. Davant d’aquesta inestabilitat arriba un moment en que es fixa una persona de consens, que serà Vespasià, el primer emperador del llinatge de la família Clàudia. Era membre d’una família aristòcrata vinculada a l’exercit. Tenien el recolzament militar. quan el nombren emperador ell no es troba a Roma, sinó a que estava a les batalles.
La dinastia Flàvia la protagonitzen tres emperadors. El pare Vespasià, a la seva mort el succeeix Titus o Tit i quan aquest mor el succeeix Domicià, el seu germà petit. El govern de Domicià es caracteritzarà per una oposició per part del Senat i assassinat. Amb ell acabarà la dinastia Flàvia.
Pel que fa referencia a Vespasià el més important és una actuació per guanyar-se el recolzament del poble iniciant un procés del desmantellament de la domus aurea, ja que aquesta era un procés de privatització i Vespasià fa que tornin a ser element públics. Per fer-ho efectiu al bell mig de la domus aurea va fer el Coliseu. Va fer intervencions de caràcter organitzatiu i el templum pacis. pel que fa a Titus va fer un temple per a Vespasià, que correspon al fòrum romanum (temple diví vespasiani).
El Templum Pacis o fòrum pacis per les seves dimensions, no va quedar encaixat directament al fòrum. Es va produir la revolta de Judea, que va ser un aixecament popular en contra de la ocupació romana on es demanava la independència de Palestina. La revolta va suposar unes riqueses espectaculars. Es un dels més gran botins de guerra de la història
de les guerres. Vespasià ho ha voler fer explícit en una obra que es el templum pacis. d’aquest fòrum queden poques restes. Es va configurar com una plaça foral, envoltada per un tripòrtic. Als peus hi havia tota una sèrie de columnes que son un fals pòrtic, només tenien funció decorativa. En un dels extrems es trobava la sala de culte, presidida per una personificació de la pau. A banda i banda d’aquesta es trobaven dos espais de biblioteca. La plaça era una saló obert presidit per un altar. Ha de quedar clar que un temple romà no és un espai públic, les portes no estaven obertes a qualsevol, son espais d’accès restringit. Només podien anar els sacerdots i persones del poble només en circumstàncies especials. Els actes i rituals es feien a la plaça, per això l’altar es trobava fora. Envoltant el mur perimetral es veuen unes exedres de perfil poligonal. En un primer moment es varen trobar sis fileres que no se sabia que eren, es van pensar que eren arbres però ara se sap que eren euripos, canals per on fluïa l’aigua, delimitats per un jardinet. Plini el va qualificar com l’espai més bonic de Roma. La influencia del templum pacis va ser molt important.
4. La culminació d’un gran procés: les darreres actuacions flàvies i el for de Trajà.
Domicià puja al poder com a conseqüència de la mort de Titus, Domicià era la ovella negra de la família i no tenia tant reconeixement com el seu pare i el seu germà. Va tenir una actitud dèspota tot i que va acabar les obres del seu germà i pare. Va finalitzar el coliseu. Va fer una reforma del fòrum iulium, que va patir un incendi l’any 50. Va introduir variants al projecte original. Va fer intervencions al camp de Mart i sobretot va fer el fòrum transitorium i un nou palau imperial a la zona del Palatinus. Aquestes obres son obra de Rabirius, arquitecte essencial en la història de l’art de l’arquitectura.
El temple del diví Vespasià el va promoure Titus. Es conserven tres columnes, les dues davanteres i una lateral. Damunt es conserva també un tros d’arquitrau i queden restes d’una inscripció i gràcies a aquest sabem que el temple es diria Temple del diví Vespasià i el diví Titus. Per tant estava dedicat als dos, ja que Titus va morir quan encara no estava acabat i Domicià el va dedicar als dos.
A l’altra banda de l’estany d’Agrippa trobaríem dos estructures importants, un teatrum tectum o Odeon, que tenia caràcter lúdic, i al damunt va construir un estadi, que s’assembla a un circ en la seva forma però la diferència és que l’estadi al mig no tenia res mentre que el circ tenia la spina al mig. Aquest estadi servia per a fer-hi de tot, lluita grega, curses atlètiques... D’aquest estadi es conserven poques coses, principalment queda el perfil de l’estadi que es va respectar totalment.
les dues obres més important que va dur a terme Rabirius durant el govern de Domicià son el fòrum i el nou palau al Palatinus. Entre la banda conjunta dels fòrums de Cèsar i august i la banda del fòrum de la pau hi havia una zona allargada per on passava la cloaca màxima i les exedres del fòrum d’August. En aquesta zona hi havia cases que van ser expropiades. El fòrum transitorium permetia el trànsit des del barri de la Subura fins al fòrum. Tot i això aquest fòrum transitorium també es coneix com el for de Nerva, ja que quan mor Domicià encara no estava acabat i va ser finalitzat pel seu successor Nerva.
La teoria dels ordres clàssics
Sebastiano Serlio: Cinc llibres d’arquitectura (1537), en aquest llibre ens parla sobre els tres ordres clàssics: el dòric, el jònic i el corinti. Amb el pas del temps es va crear també el dòric toscà i el corinti compost. Per Serlio és fonamental tenir clar els ordres. Els dos principis basics són la bellesa i la relació coherent entre les parts d’un edifici. També parla de que en el mon grec, els ordres clàssics tenen una finalitat ornamental però també estructural. En canvi els romans, a més de continuar utilitzant d’acord amb la tradició grega la seva finalitat estructural, accentuant el seu caràcter ornamental.
(apunt Vitruvi)
L’opus que traduït seria aparell constructiu. Els principals aparells constructius són l’opus caementicium (ciment), l’opus quadratum (grans carreus de pedra escairats), l’opus incertum (blocs de pedra de formes incertes), l’opus mixtum (mescla de diversos aparells), l’opus reticulatum (malla), l’opus spicatum (aparell d’espina de peix), l’opus testaceum (utilitza toxanes de fang), l’opus vittatum (vestir un mur amb pedres escairades amb tamany petit per crear mur regular). Aquest aparells dependran de la zona en la qual es construeixin els edificis.
2. Del maó al marbre: l’arquitectura en temps d’August
Del maó al marbre és una frase que utilitza Suetoni, l’autor de la biografia més utilitzada d’August. Diu que August quan puja al poder diu que es va trobar una ciutat de maó i la va convertir en marbre. No va convertir Roma en una ciutat de marbre. Roma era de maó i fusta. El que va fer va ser revestir de marbre edificis de caràcter oficial. Aquells edificis volien referenciar que Roma era el caput mundi.
Començant pel Palatinus, havíem parlat de la domus tiberiana, el palau de Domicià, etc. A l’època d’August, llindar de la batalla de Accium, August va fer la seva residència a dalt de tot del Palatinus, on havia viscut la seva infància. La casa d’August, la domus augusti. No es tracta d’un palau compacte, sinó d’un conglomerat de cases d’època republicana. Està col·locada aquí per un motiu simbòlic, allà es trobava la primera residència de Roma i a prop d’on es trobava la cova de la lloba Luperca. També era un lloc on s’havia col·locat un altar i hi havia un ficus molt vinculat amb els orígens de la ciutat.
La casa estava dividides en una sèrie de dependències. Hi havia un temple dedica a Apol·lo, un pòrtic, biblioteques i adossat al pòrtic, el gran santuari del que no s’ha conservat res dedicat a Luperca (la lloba), relacionada amb la fertilitat i l’origen de la ciutat. Hi havia una escultura dels dos nens amb la lloba. D’això no es conserva pràcticament res. Era una casa molt luxosa, dividida en dos àmbits: el residencial (domus augusti) i la part mes representativa (la casa Liviae). Un dels elements importants era la presència d’un temple i les quatre estances visitables que destaquen per la decoració. Al marge d’aquestes estances l’altre aspecte important és que a dins de la mateixa residencia hi havia un temple dedicat a Apol·lo. Dedicat a aquest perquè era la divinitat protectora d’August, que considerava que havia interferit a favor seu en la batalla d’Accium. No es conserva pràcticament res
d’aquest temple. La planta d’aquest té una cel·la envoltada de semicolumnes. També té una pronaos. Per saber si aquesta és molt o poc profunda. Aquest seria un temple pseudoperípter, hexàstil amb dues columnes de retorn. Altra informació que ens dona la planta és que veiem unes línies que serveixen per representar on hi ha unes escales per pujar al temple que descansa damunt d’un pòdium. És una obra casi fonamental. És un monument commemoratiu.
Al marge d’aquest temple, que rivalitzava amb el de la triada capitolina, al camp de Mart, que quedava fora de l’àrea sacra (7 turons), s’hi va fer construir un altre temple d’Apol·lo anomenat temple d’Apol·lo in circo o sosiani. S’havia començat a construir abans de la batalla d’Accium. Tenia més recorregut, ja que s’havia vestit el temple dedicat a Apol·lo medicus. Aquest temple és va col·locar fora de l’àrea sacra perquè no era una divinitat romana. En el mateix indret es refà el temple, promovent la construcció Caius Sosius, un aliat de Marc Antoni i enemic d’August. Els dos temples es construeixen simultàniament, un per reivindicar el prestigi d’Octavi August i l’altre el de Marc Antoni. Quan s’acabi la batalla, el temple que està al camp de Mart passarà sent proaugust.
Els dos temples aparentment son idèntics planimètricament. L’estructura és la mateixa. Però hi ha alguna diferencia significativa. El temple de Mart no té escala davantera sinó que té dos escales laterals i és una mica més estret i això fa que l’intercolumni sigui menor aparentant ser més alt. Del temple d’Apol·lo in circo si que es conserva alguna cosa i d’aquestes restes es va poder fer una secció longitudinal. Hi ha uns nínxols amb uns templets. Un arquitrau amb un fris decorat amb un relleu. L’interior de la cel·la estava molt decorada i recarregada ornamentalment. Les restes d’aquest temple es conserven en els museus capitolins de Roma. Exteriorment el que es conserva son tres columnes, que són una anastilosi. El fet que quedés tan revestit amb el teatre de Marcel va fer que les escalen haguessin d’estar als laterals, ja que sinó es carregarien el carrer. Al fris hi havia representades imatges de caràcter militar i ritual. Al principi els programa enaltia la figura de Marc Antoni però passarà a enaltir a August.
Un dels grans conjunts arquitectònics de la època és el mausoleu d’August. En els últims anys s’ha avançat molt en relació amb aquest mausoleu. Es va començar a construir després de la batalla d’Accium. Respon a una sèrie d’exigències ja que era l’edifici més gran de Roma. Roma és una república i fent construir un edifici tan gran per a commemorar la seva família els romans s’haurien enfadat i per això va posar com a excusa per a la seva construcció, va llegir el testimoni de Marc Antoni fals que deia que Marc Antoni quan moris es volia fer enterrar a Alexandria. Llegint a aquell testament es legitimava per atacar en la batalla d’Accium i promou la construcció del mausoleu per reivindicar que ell s’enterraria a Roma i que no l’abandonaria, ja que si es va de Roma aquesta deixa de ser la capital.
El conjunt del mausoleu té un recorregut circular, 87 metres de diàmetre. Des de la perspectiva externa veiem el totxo com a material constructiu. El Tumulus Iuliorum (el
d’ordre corinti. Les semicolumnes son només per fer bonic, el que es fa es desmaterialitzar els elements arquitectònics mitjançant aquesta superposició.
El teatre de Marcel serà una influència per al Colisseu. Els amfiteatres son els infraestructures lúdiques que eren l’epicentre de la vida romana. Panem et circenses. Una de les essències del món romà eren les activitats lúdiques. El primer combat documentat va tenir lloc l’any 264 Ac. No era un combat d’entreteniment sinó que en un principi tenia una funció ritual. Això venia d’una tradició d’origen grec que deia que si moria un heroi s’havia de vesar sang humana. Amb el pas del temps aquestes lluites van acabar sent un espectacle. Aquestes lluites s’anomenen munera. Munus significa regal, però esperant alguna cosa a canvi. En aquest cas es diuen munera perquè eren llites que organitzava una persona de diners que pretenia desprès alguna cosa, com el vot. Per tant era un negoci. Els tres personatges son: el gladiator , que era el que sostenia el gladius , la espasa; després tenim el lanista , el propietari dels gladiadors; i el editor , que era qui ho organitzava. A la vila borghese es conserven mosaics de principis del segle IV on es representes escenes de munera molt explícites. Paral·lelament de les lluites de gladiadors, estaven les lluites amb animals, on el gladiador s’enfrontava amb una bestia, com lleons o panteres. Aquestes lluites se’n diuen venatio. Aquests eren els dos espectacles estrella dels amfiteatres. Desprès han circulat altres històries com que als amfiteatres també es feien naumàquies, que es un espectacle naval, que consistiria en inundar l’arena i posar un vaixell recreant batalles navals. La més representada era la d’Accium. Aquest tema desperta molts dubtes entre els historiadors de l’art, ja que no es segur que els amfiteatres tinguessin la capacitat per a realitzar aquesta mena d’espectacles. L’altra cosa que es feia era l’execució de màrtirs cristians mentre la gent demanava la seva mort. En general es feien sacrificis de tota mena a persones que estaven condemnades a morir. Aquestes execucions podien ser ad gladium o ad besties , on s’havien d’enfrontar o a un gladiador o a un animal. Aquestes execucions es feien en horari on hi havia poca gent. És un mite això de que tothom volia assistir.
Aquesta sèrie d’activitats formaven part del concepte romà del ludi (espectacles al fòrum) i durant tota la època republicana, tret dels teatres estadis i circ, Roma no havia tingut un amfiteatre fix a la ciutat. Quan ja arribem a la època flàvia Roma no tenia un gran amfiteatre estable i serà en aquesta època quan es donarà solució a aquesta manca. Vespasià, Titus i Domicià seran els encarregats de donar forma al Colisseu. En aquest marc de desmantellament de la domus aurea es comença el Colisseu. El lloc idoni per a fer aquesta obra era una planicie que quedava en la confluència entre el turo del Palatinus, el turó del Esquilinus i Caelium. A més de les particularitats geològiques tota la superfície que ocupava la domus aurea, just al mig Neró havia fet un estany i es va haver de desmuntar per bastir-hi al damunt el Colisseu.
Hi ha centenars de reproduccions del Colisseu. Es important tenir en compte les seves particularitats arquitectòniques i constructives encara que no totes son originals. El terme Colisseu consta per escrit des del segle VII. Es diu així perquè al davant hi havia una escultura daurada de Neró i formava part del programa de la domus aurea. El que es fa es
decapitar-la i posar-li un cap d’Apol·lo. Com que era una escultura colossal, per associació i per la seva proximitat es va popularitzar el nom de Colisseu. L’escultura no es conserva però es conserva el que seria la base de l’estructura.
L’inici de les obres no està clar, però se sap que és en el context del desmantellament de la domus aurea. Quan Vespasià mor, l’inaugura Titus encara que no està acabat. L’any 80, Titus va organitzar els primers grans jocs que van durar 100 dies. Sembla ser que quan s’inaugura només tindria els dos primers pisos. Tot apunta a que ja seria en la època de Domicià quan s’acaba l’obra. Aquest Colisseu s’utilitzarà regularment. Les restes d’avui dia son fruit de restauracions modernes. L’any 217 va patir un incendi i com que part era de fuster es va destruir gran part obligant a la restauració i això va produir una altra inauguració el 222. El 238 es va tornar a restaurar i el un altre cop es va tornar a reinaugurar. L’any 404 es Honori, que era cristià, va prohibir els munera, però els seus successors, també cristians, continuaran fent munera. Es van prohibir definitivament l’any 438 per Valentinià III. L’edifici patirà les conseqüències de terratrèmols l’any 442 i l’any
- El 523, quan ja no existeix l’imperi de Roma, es produeix el darrer espectacle i es tanca definitivament per el rei ostrogot Teodoric.
A partir de l’any 523 el Colisseu es transforma en pedrera a causa dels terratrèmols i la gent va agafant les pedres. El 1312 es converteix en una propietat municipal, però no es vetllava per la conservació del monument sinó que posen un preu a les pedres per a la gent que se les emporta. Fins a l’any 1312 no tenia propietari i era víctima d’ocupacions. El 1749, amb el papa Benet XIV es converteix en una església de la Passió de Crist. Així s’atura en sec el procés de desmantellament del Colisseu. Avui dia continua sent-ho i és l’esglèsia de la passió de Crist. A partir d’aquest moment s’inicien actuacions orientades a la conservació del monument.
El colisseu té unes característiques novedoses ja que no hi havia res semblant a allò en aquell moment. Son tres registres. La planta baixa té 80 arcades amb arcs de mig punt flanquejades amb columnes adossades. Cadascuna de les 80 portes estava numerada. El pis superior torna a ser el mateix però en aquest cas les columnes son jòniques, no com les inferiors que son dòriques. Les del tercer pis son corinties i a l’últim pis tenim un àtic amb una sèrie de finestres per permetre la il·luminació i es podia veure uns escuts de bronze encastats en l’àtic ornamentant la façana de l’edifici fent que els rajos del Sol sortissin reflexats. A més de la presència de les finestres i els escuts tenia semipilastres d’ordre corinti. Per fer la reconstrucció del Colisseu i saber, per exemple, que tenia aquests escuts, es veien per exemple monedes i relleus i escultures que decoraven el Colisseu. Per tant, l’anàlisi de les fonts ens permet conèixer l’estructura.
El Colisseu té una forma ovoïdal amb 80 accessos però amb quatre portes principals en els quatre eixos. L’entrada principal era la que estava en el cantó nord, entrada que encara es conserva. La porta triumphalis era per on sortien els triomfadors i la porta libitinaria era per on sortien els derrotats. D’amplada fa uns 90 metros i de llargària uns 190 o 180 metres
