GLOSARI ART CLÀSSIC GREC
- ACRÒPOLIS: era una elevació de terreny o turó que dominava una polis grega. Estava fortificada
i en ella es situaven els principals temples que eren expressió de l'orgull cívic. El millor exemple és
l'acròpolis d'Atenes, embellida amb nous temples durant l'època de Pèricles (segle V a. C). Els
Propileus eren l'entrada monumental a el recinte sagrat. A un costat hi havia el Temple d'Atenea
Niké. Destacava el Partenó, exemple de perfecció clàssica, d'ordre dòric, i el Erectèon, temple
jònic amb la seva Tribuna de les Cariàtides.
- ÀGORA: era un gran espai obert, la plaça pública de les ciutats-estat gregues (polis), equivalent
a fòrum romà. Era el centre cultural, comercial i polític, en el qual es congregaven els ciutadans i
celebraven les assemblees. La més famosa és l'Àgora d'Atenes, envoltada de stoas, temples, i
edificis públics i comercials.
- AMFIPRÒSTIL: temple amb una fila de columnes en les seves dues façanes menors i sense
elles en les laterals. Exemple: el Temple d'Atenea Niké o Niké Àptera a l'Acròpolis d'Atenes, de
finals de segle V a.C.
- ARQUITRAU: part inferior de l'entaulament sobre el qual descansa el fris i que recolza
directament sobre la columna. En l'ordre dòric és llis, però en els ordres jònic i corinti està dividit
en tres bandes horitzontals.
- CONTRAPPOSTO: veu italiana que significa la manera de disposar harmònicament les parts de
el cos humà, especialment quan algunes es troben en moviment o tensió estant els seus
simètriques en repòs. Va ser molt freqüent en l'escultura grega dels segles V i IV a.C., postura
clàssica que allibera les escultures d'aquesta manera de la llei de frontalitat. Exemple prototípic,
en relació amb el cànon, és el Dorífor de Policlet.
- DÍPTER: temple completament envoltat per dues files de columnes. A Grècia els trobem ja des
d'època arcaica, com podem apreciar en el Artemision d'Efes, encara que són més característics
de l'arquitectura hel·lenística.
- ENTAULAMENT: en l'arquitectura clàssica, exemple paradigmàtic de l'arquitectura adintelada o
arquitrabada, es denomina entaulament a tot el que es troba sobre les columnes i consta de
arquitrau, fris, cornisa i frontó, de diferents característiques segons l'ordre a què pertany. El més
genuí és el dòric, derivat dels antics esquemes constructius en fusta, amb arquitrau llis i fris en el
qual els tríglifs taparien els caps de les bigues i les mètopes serien les xapes que col·locaven per
tapar els forats, decorades amb relleus. En els altres ordres l'arquitrau es divideix en tres bandes
horitzontals i el fris es decora amb un relleu corregut al llarg de tota la seva superfície.
