Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Pedagogia Contemporània, Profesor: antoni colom, Carrera: Pedagogia, Universidad: UIB
Tipo: Apuntes
1 / 99
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
vàlid i cert. La ciència ofereix la possibilitat d’arribar al coneixement de la veritable naturalesa de les coses i es capaç de resoldre qualsevol problema. b. Estudi polític de l’època. Rousseau va néixer a Ginebra (part francesa de Suïssa), ciutat que feia frontera amb França, després va anar a viure a França durant el regnat de Lluis XV (1715-1774) i el principi del regnat de Lluis XVI (1774-1792), el darrer rei de França. Lluis XV fou un dèspota il·lustrat, es a dir, la monarquia es declara il·lustrada, per mantenir-se en el poder, es tracta d’una estratègia política. Així aquest monarca inicià algunes reformes social i polítiques molt superficials, sempre des del poder, de dalt a baix (tot per el poble però sense el poble). Durant aquesta època, sovint les colònies eren objecte de disputa entre les potències, de fet, França i Anglaterra van lluitar a la guerra dels set anys (1756-1763), pel domini colonial. Aquesta finalitzà amb la derrota de les tropes franceses i la signatura del Tractat de París. Així l’imperi colonial francès queda limitat. Amb la mort de Lluis XV puja al tro Lluis XVI al 1774. Al 1775 les colònies americanes es sublevaren contra la metròpoli (Anglaterra) i van demanar ajuda a França, que era enemiga de Gran Bretanya, i així s’inicia la guerra que acaba al 1783. Les guerres i l’alt nivell de vida de la monarquia suposà una ruïna d’aquesta, de cada vegada esta més endeutada amb la burgesia i al banca, que demanaven un tracte especial, davant la impossibilitat de la monarquia de pagar els interessos del capital. Aquests problemes econòmics foren un factor decisiu pel creixement de la oposició al absolutisme monàrquic francès. c. Adequació de l’autor a l’època. Les idees de Rousseau no estan adaptades al context on va viure, ja que s’oposa a la creença cega amb la raó, fonament de la Il·lustració, i proposa l’idealisme, en front al cientificisme.
Aquest autor inaugura el naturalisme, que pretén superar la contradicció entre lo “natural” i lo “artificial”. Rousseau defensa que l’home és bo per naturalesa i és la societat el que el corromp. Critica els fonaments de l’Antic Règim, a partir d’un argument teològic, defensa la igualtat partint de la religió. L’home és un ésser bondadós, una criatura de Déu i aquest els va crear com igual. Rousseau proposa un nou sistema polític, a través de les seves obres, totalment oposat a l’Antic Règim, un sistema polític basat en el contracte social, en la igualtat i la llibertat entre els homes. Rousseau no s’adapta a les idees de l’època, a la Il·lustració, però coincideixen en alguns aspectes com ara el deisme, és a dir, Rousseau creia en l’existència d’un Deu, però a la vegada fa una critica a l’estament religiós, al dogma.
d. Influències rebudes. Rousseau com tots els intel·lectuals va rebre influències d’altres autors i moviments, de entre els quals cal destacar l’empirisme anglès, principalment la Teoria socio-política i moral de Hobbes i Locke. Hobbes defensa que “l’home és el llop per l’home” al contrari que Rousseau, que defensa que “l’home és bo per naturalesa”, així que el primera arribà a la conclusió que l’estructura política més perfecte és la monarquia, al contrari que Rousseau que defensa que és l’aristocràcia electiva. Pel que fa a la naturalesa del pacte o contracte, per Hobbes l’individu perd la seva “individualitat” a costa de la comunitat, en canvi, per Rousseau “la voluntat general” reforça la llibertat de cada un dels individus que la integren. La influència de Locke (filòsof empirista) encara va ser més important. Ambdós autors tenen en comú:
o Interclassisme (més riques que pobres) o Es requereix creure en Deu (quin Deu és igual) o Has de ser un home lliure (que no depengui de ningú) o Són sols masculines o Són societats secretes A partir d’aquí els francesos desenvolupen el concepte de massoneria com a societat secreta de tipus polític, és la francomasonaria. Poden ser ateus i no només accepten dones, sinó que també hi ha lògies femenines. La massoneria es fonamenta en els principis de igualtat, llibertat i fraternitat, ideals que conduiran a la Revolució Francesa. De fet el sentit republicà és massó.
l’educador queda limitada a preparar situacions lliures d’interferència fora del procés natural de desenvolupament del infant, és a dir, la millor manera d’educar és no educar. L’educació en Rousseau suposa la individualització total de l’ensenyament, és a dir, cada persona aprèn segons la seva naturalesa i al seu propi ritme, es tracta d’educar un per un. La majoria de les idees pedagògiques de Rousseau s’exposen al “Emili”, encara que cal analitzar altres de les seves obres per comprendre la seva pedagogia. “El Emilio o de la educació” (1762): és una obra que consta de cinc llibres que parlen de l’educació de l’ésser humà, des de que neix fins que s’instaura plena i activament a la societat mitjançant el treball i la família.
s’aficionin a elles i comenci a investigar de manera metòdica. El primer llibre de lectura de Emili és “Robinson Crusoe” perquè és un tractat natural. En aquets moments Emili no té molts coneixements, però els que té són vertaderament seus, només té coneixements naturals i físics, es a dir, coneix les relacions essencials dels homes amb les coses, però no les relacions morals de l’home amb l’home.
h. Aspectes positius
lliure. Sense educació no hi ha consciència dels drets i deures, això facilita un ciutadà fàcil de manipular, és a dir, no lliure. b. Aspectes negatius
a. A nivell general Les teories de Rousseau una gran repercussió en l’educació posterior. Va aportar profundes i originals idees, veritats educatives essencials que no s’havien dit amb anterioritat i intuïcions genials. És difícil precisar on comença i on acaba aquesta notòria influència, perquè tota la contemporaneïtat esta impregnada de les seves idees innovadores. Com a conseqüència de la seva obra, canvia la concepció del nin i el mestre, el clima de l’escola, es revisen els programes d’estudi, s’inclouen noves disciplines i les seves idees es projecten a altres escoles i escriptors. Influeix als autors que fonamentaran l’Escola Nova.
És molt important la seva contribució i el prestigi en la ILE (Institució Lliure de Ensenyança), Giner de los Ríos agafarà a Rousseau l’aprenentatge en contacte amb les coses, la postergació dels llibres, la clara i conscient diferenciació entre instrucció i educació, l’aprenentatge per assaig i error, el valor educatiu de l’oci, l’educació mitjançant els sentits, i en general, la seva idea de “educar homes”, i no de fabricar “professionals situats”. Un altre autor influït per les idees de Rousseau fou Montegon, això es constata amb la seva obra “Eusebio”, que és una novel·la que s’aproxima a les idees educatives de Rousseau. c. A nivell de Mallorca i Menorca. A Mallorca, a finals del segle XVIII es deixen sentir les idees de Rousseau i de la revolució francesa sobre la moral familiar burgesa i sobre el paper educatiu de la família. Es reconeixerà una major importància al paper dels pares en l’educació dels fills i tindrà lloc un canvi de mentalitat sobre la infància com a etapa fonamental. Jovellanos havia estat desterrat a Mallorca i empresonat al castell de Bellver, on va escriure “Memòria sobre l’educació pública”. Aquest coneix les idees educatives de Rousseau i de la Revolució Francesa, i a la seva obra proposa un centre obert, que respongués a les noves necessitats, acaba formalment un projecte semblant al institut secundari promulgat per Condorcet.
a. Ideològic Pestalozzi va néixer a Suïssa al 1746 i morí al 1827. Per tant, va viure en una Europa on la ideologia dominant era la Il·lustració, que és un moviment cultural, que s’inicia a França i es desenvolupa a Europa al llarg del segle XVIII, encara que no al mateix ritme ni amb la mateixa intensitat a tots els països. Aquest moviment es fonamenta amb la fe cega amb la raó. A nivell polític, sovint les monarquies es declaren il·lustrades, com a estratègia per mantenir-se en el poder, són els dèspotes il·lustrats (tot per el poble, però sense el poble). Els burgesos comprenen que el despotisme il·lustrat els hi és contrari, ja que els impedeix el seu principal objectiu: l’acumulació de capital, ni tampoc els permet fer canvis dins l’ordre social. A mesura que la monarquia va perdent poder, la burgesia el va guanyant, així al 1789 esclata la Revolució Francesa, i s’inicia el procés d’expansió del liberalisme. El liberalisme és una doctrina política i econòmica que té com a punt de referència la llibertat individual. Els liberals pensaven que la llibertat era un bé, que s’havia d’escampar a tots els camps de l’activitat humana: des de l’econòmic (llibertat per fabricar, per comerciar...), al polític (escollir els governants, separació de poders…), al de pensament (llibertat d’expressió…), al religiós... També significa el dret a reunir-se, a associar-se o desenvolupar qualsevol tipus d’activitat, sempre que no impedís la llibertat dels altres. Així mateix inclou el dret a la propietat, i l’Estat és l’encarregat de garantir aquets drets. La Revolució Francesa suposa el fi de l’absolutisme i la pujada al poder de la burgesia, és el primer moment de la burgesia, que es caracteritza per:
Suïssa a final del segle XVIII estava integrada per 5 tipus d’estats (6 democràtics, 2 federatius, 5 regits per oligarquies gremials, 4 aristocràtics i estats monàrquics). La proximitat geogràfica de la França revolucionaria, fou un factor decisiu en l’evolució política de Suïssa. A França, s’elabora la “Declaració dels drets de l’home o el ciutadà” i s’aboleix l’esclavitud a les colònies. A final del segle XVIII la República Francesa, va imposar als suïssos la constitució de la República Helvètica, que suposa una constitució indivisible, molt impopular pel seu unitarisme. Un temps després, Napoleó restableix la sobirania cantonal, però sense els privilegis que tenien. Durant aquest període hi va haver una reorganització educativa francesa, amb el Pla Condorcet, amb la utilització política de l’educació (influència de Rousseau) arreu de l’imperi. Amb la caiguda de l’imperi napoleònic i amb el Congrés de Viena, Suïssa té garantida la neutralitat perpètua, a partir d’aquí la Confederació es composa de 22 cantons amb Constitucions pròpies. c. Adequació del autor. Si, perquè el pensament de Pestalozzi s’adapta al liberalisme, prova d’això es que el govern liberal li encomana la direcció de l’orfenat de Stans. Per altre banda, creu en una moral no imposada, per tant, amb la llibertat. Pestalozzi defensa la creació d’escoles i l’educació per a tothom, per tant s’ajusta a les necessitats de la burgesia que utilitza l’escola com a aparell ideològic d’Estat.
Idees:
a. Influències sobre l’autor La lectura de les obres de Rousseau (“El Emili i “El contracte Social”) havien impressionat a Pestalozzi, així aquest autor agafa algunes de les idees polítiques i educatives de Rousseau. Pestalozzi agafa la idea de naturalesa de Rousseau i accepta el principi de bondat natural de l’home. Així l’educació ha de respectar la força de la natura humana (tant a nivell físic com de pensament i sentiment) i ha de ser en contacte amb la naturalesa (tot el creat per Déu). També absorbeix la visió del infant com a ésser diferent a l’adult. La concepció de que el infant és qualitativament diferent, i que el seu desenvolupament segueix unes lleis naturals (biològiques i psicològiques) pròpies, permet i exigeix una transformació dels mètodes i estructures educatives. Això provoca, per una part, el anomenat “canvi coperniquià” que situa a l’alumne en el centre del procés educatiu i, per altre banda, ofereix la possibilitat de fonamentar científicament, sobre lleis psicològiques i pedagògiques, l’acció educativa. Per altre banda, Pestalozzi difereix de Rousseau amb el concepte “d’educació negativa” (l’absència d’una “actitud dirigista” del educador en el procés educatiu). Pestalozzi defensa que l’educador ha de tenir un paper actiu en el procés d’ensenyança – aprenentatge, ha de guiar aquest procés, ha de posar ordre a la natura, ajudar-la de manera que reforcin les tendències més elevades i, es facin desaparèixer aquelles que condueixen l’home a la degeneració. Tampoc concep l’educació individualitzada, perquè creia que no era possible, no es pot educar un per un, però si es pot adaptar els continguts a la psicologia del nin, el que fa Pestalozzi és la graduació de l’ensenyament. En realitat, Pestalozzi intenta dur a la pràctica totes les idees aplicables de Rousseau.
