


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Grans temes de la historia UAB, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



La Batalla de l’Ebre és el combat més fort que va efectuar-se entre l’exèrcit republicà i el franquista durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La seva durada, de cent quinze dies, fou la més llarga respecte a la dels altres conflictes bèl·lics, i tingué lloc en unes zones molt concretes; el 25 de juliol de l’any 1938 les tropes republicanes travessaren el riu Ebre, repartides entre Mequinensa, Faió, Xerta i Amposta. Suposà la pèrdua de les vides de desenes de milers d’homes, i, malgrat la increïble resistència del Front republicà, que comptava amb menys recursos materials i humans, acabà amb la victòria del Front franquista a Flix, el 16 de novembre del mateix any. Els espais de la Batalla de l’Ebre seran la font d’informació mitjançant la qual el treball serà construït. Creats per a recuperar la memòria històrica de l’esdeveniment, el conjunt dels cinc diferents centres d’intervenció, els dinou espais històrics i les vuit rutes, representen una eina de cultura molt rellevant que treballa per aconseguir la màxima difusió i el més ampli coneixement.
A Corbera d’Ebre, Buscant el centre d’interpretació, vam adonar-nos que hi havia l’espai històric del Poble vell. Així dons, vam pujar la llarga pujada fins arribar a veure la fortificació destruïda pels bombardejos nacionals. El cert és que vam quedar-nos impactats per les grans marques de destrucció que va deixar-hi la Guerra. En veure tanta pedra enderrocada, el que se’m va passar pel cap és què hauria estat de l’edifici si no hagués estat víctima de la devastació. El més probable és que fos ara un monument històric de l’Edat Medieval, i no el record d’un període tan fosc de la història de la Península com és la Guerra Civil. Tot seguit, el primer centre que vam visitar va ser el Centre dels 115 dies , situat al mateix poble. Des que vaig passar pels primers àmbits, “La nit de Sant Jaume” i “El pas del riu”, ja vaig començar a entendre millor què suposava viure una guerra, ja que
vaig ampliar el coneixement que tenia sobre ambdós bàndols i, l’experiència sensitiva que oferia el centre, va posar-me en situació. Passant per “Els preparatius de l’ofensiva” i “115 dies de combat”, em va sorprendre molt saber que a la Guerra hi anaven a lluitar homes de més de trenta cinc anys, i encara més saber que hi havia nois de menys de divuit. El simple fet d’imaginar-me a mi, en plena guerra, vestida de verd, amb una arma entre les mans i amb els meus dinou anys per complir, fou una cosa impactant. També va cridar-me l’atenció els molts i molt diversos objectes de l’època. En una vitrina, molt ben conservats i classificats, es podien veure des d’objectes militars, com ara granades, pistoles, bales i cascs, fins a objectes d’allò més quotidians, com ara estris de cuina, coberts, miralls o ampolles de colònia. Segons el personal del centre, molts d’ells són objectes cedits al centre per col·leccionistes i d’altres són recuperats. També hi havia una gran quantitat de fotocòpies de diferents diaris en què es parlava sobre la Guerra, com ara l’ ABC o La Vanguardia. Sembla mentida que els soldats haguessin de viure com si fossin bèsties, entre polls, passant molta fam i amb la por al cos, així com també que els ciutadans es veiessin obligats a escoltar el soroll de les bombes i a no poder fer res més que resignar-se a implorar que no els hi caiguessin a sobre. “El darrer dia” és un àmbit on s’indueix a la reflexió sobre el significat de la Guerra i l’Exili. La postguerra fou una etapa molt dura en què la gent va reaccionar de diferents formes; hi havia qui decidí oblidar, reprimir els records, qui escollí viure en la pena i l’amargura, i qui optà per adaptar-se, per tenir present el passat per a poder viure el futur. “La darrera ofensiva” i “Fer memòria, fer futur” són els àmbits que més van captar la meva atenció. En especial, el vídeo final, perquè va fer-me reflexionar sobre les conseqüències del conflicte. En ell apareixien diversos testimonis de la Guerra, tots anomenant les paraules «por» i «gana». Estic convençuda que tothom qui l’ha vist i el
Acte seguit, vam voler visitar L’hospital de sang , el centre d’interpretació de Batea. En arribar al poble, però, la nostra sorpresa fou que estava tancat. No obstant això, vam voler visitar l’espai històric de les Devees , situat a la Fatarella. Les Devees, en posició de protecció per al poble, constituïa un refugi, tal i com explica la història. Enmig d’un bosc de la Fatarella hi havia molta gent dormint a terra i vivint de la misèria, cosa que és estranya d’imaginar avui dia. Al costat del refugi s’hi troba el que queda de la línia de les trinxeres. Vaig caminar per la terra sedimentada, seguint el seu curt ziga- zaga, imaginant les celles arrugades dels soldats espantats, les llàgrimes vessades en la terra seca, els cors bategant al compàs de les metralletes. Causa impressió pensar que, el que actualment és un espai històric, fou un dia el lloc on es posaren en joc moltes vides, amb el desig de perpetuar els seus ideals i les seves esperances. De fet, tot i que la guerra sembli humana, és allò més humà que existeix, ja que tot ésser humà és construït a base de raó, però també de passió, i la passió en estat pur és l’ambició, l’egoisme, l’instint de supervivència extrema. És important no oblidar mai la història, però sense viure del record, ja que el passat és qui obre les portes al present, però és el present qui les obre al futur.