SN I EL COMPORTAMENT:
La conducta o comportament és un conjunt de manifestacions d’un organisme
observables (menjar, córrer, riure...) guiades per processos subjacents (motivació,
emoció, memòria...), d’un organisme “com un tot” en resposta a estímuls interns o
externs que permeten una relació activa i adaptativa amb el medi.
Tot i això, hem de tenir en compte que no totes les respostes a estímuls són
conducta (*llum=> baixar les parpelles) i que no totes les conductes son adaptatives
(*suïcidi).
Significat Biològic del SN:
· Recepció d’informació i producció de respostes.
· Un SN més complex permet un repertori conductual més ampli.
· L’evolució ha consistit sobre tot, en la addicció de noves estructures. *
L’escorça que s’ha anat desenvolupant en humans, produint les accions més complexes.
Com no hem abandonat les estructures més antigues, continuem fent les antigues
conductes (*fred).
- Conductes Innates (*fred): Circuits preprogramats genèticament, resposta
ràpida però poc modificable.
- Conductes Apreses (*utensilis): Impliquen enfortir, debilitar, generar, eliminar
determinades connexions. Requereixen temps i energia però permeten una adaptació
ràpida.
Alguns estudis en canvi, han demostrat que el comportament també influeix en
l’estructura i funcionament cerebral. Malabars... augmenta la matèria gris del cervell...
A aquest cert grau de capacitat de modificació del cervell és anomenat plasticitat
cerebral. El temps en el que la plasticitat cerebral és més gran per assolir un concepte és
el període crític (*nen -parlar). Com les funcions mental estan darrera de la conducta
són elements d’estudi.
Funcions Mentals:
• Són fenòmens cerebrals que controlen i regulen la conducta
• Són resultat de l’activitat de circuits neurals específics
• Es poden produir sense aparició de la conducta
• No observables directament
SISTEMA NERVIÓS:
SNC (SISTEMA NERVIÓS CENTRAL): Protegit per una estructura òssia. Format
per:
